Ascensió Dent d´Orlu - Pic Brasseil, 2.222 m. "Via Pink Floyd, V - 360 ó 425 m." Ascou (Ariège).

Croquis i ressenyes Dent d´Orlu - Cara Est "Vies Fleurs de Rhodo i Pink Floyd" Ascou (Ariège) extret de .- http://unavidademontana.blogspot.com

Fitxa Tècnica:

Via: Pink Floyd.
Zona: Dent d'Orlu.
Dificultat: V.
Dificultat obligada: V.
Grau d'exposició: Baix.
Compromís: Mitjà.
Longitud: 360 metres (425 metres començant des de la base).
Equipament: Via equipada parabolts. Reunions rapelables, excepte R1.
Material: 10 cintes exprés (algunes llargues) i reunions. Opcional: Joc de Friends.
Orientació: Est.

Zona d'estacionament i Vivac Dent d'Orlu "La poêle a frire".

Palafones explicatius i consells per pujar a la Dent d'Orlu. "La poêle a frire"

La Dent d'Orlu, també anomenada bec Brasseil, és el símbol i el far de les Valls d'Ax, malgrat la seva
modesta alçada: 2.222 metres d'altitud. Aquesta emblemàtica muntanya, situada a l'Alta Ariege, ens ofereix en el seu cara Sud una impressionant paret d'uns 1.000 metres, un veritable paradís per als amants de l'escalada en alta muntanya. En aquesta paret Sud, però també en les seves parets Est i Sud-est, podem trobar nombroses vies d'escalada. El cim de la Dent d'Orlu esdevé un magnífic mirador de 360º, ja que la muntanya es troba força aïllada de la resta de muntanyes que l'envolten.

Marques de pintura a seguir color groc.

Sender d'accés al cim de Dent d'Orlu.

Aproximació:

Des del centre del poble d'Ax-les-Thermes, concretament a la rotonda que hi ha davant de l'església,
prenem la carretera D-613 en direcció a Ascou i a la Quillan. Després que la carretera principal pugi un tram fent diverses llaçades la deixem enrere i girem a la dreta per la carretera D-25 cap a
Ascou. Passem el poble de Ascou i arribem a l'estany de Goulours. Passat el llac girem a la dreta
fent una lleugera baixada entre la Gite de étape, La Forge d'Ascou i el càmping. Donem la volta al
llac per l'esquerra i en el primer encreuament que trobem agafem una pista que surt a mà esquerra,
en bon estat i apta per a qualsevol tipus de vehicle. Després d'uns aproximadament 6 km arribem
al final d'aquesta pista, on deixem el vehicle estacionat a l'aparcament en forma de rotonda que
hi ha habilitat (la seva forma fa que se li digui "la poêle a frire", en català "la paella per fregir").

Dent d´Orlu. Cara Nord.

Sarrat de la Llau.

Acces:

Des de l'aparcament "La poêlé de frire" que hi ha al final de la pista per on
hem vingut des Goulours. Des d'aquest punt, al fons (Sud-est) ja podem veure per primera vegada la imatge
de la Dent d'Orlu, una bonica silueta triangular que sobresurt per entre el bosc frondós que tenim davant. Prenem el camí que comença just darrere del panell d'inici d'itinerari. Després de travessar un prat i un rierol, ens endinsem de ple en un bosc de faigs i avets. Seguirem les marques de pintura de color groc (algunes marques més antigues de pintura són fletxes de color taronja i punts vermells). El pendent és una mica pronunciat. Els diferents senders que van apareixent en totes direccions sempre troben el camí principal que serpenteja i puja per guanyar desnivell. Al cap d'una estona travessem una clariana del bosc des on vam gaudir d'unes vistes esplèndides de la cara nord de la Dent d'Orlu. El sender avança més moderadament ara per entre una zona de pastura, en diagonal i cap a l'esquerra. Uns metres més endavant, reprenem novament l'ascensió pel bosc fent esses. El camí agafa inclinació de nou. El sender en tot moment està molt fressat i és del tot evident. Durant la pujada anem trepitjant les arrels dels arbres que formen aquesta zona tan frondosa.
Després d'una forta pujada el pendent es torna més suau. Finalment abandonem el bosc i,
avançant per entre prats, arribem a l'ampla carena del Sarrat de la Llau. En aquest punt tenim unes bones vistes del nostre voltant; se'ns obre un bonic panorama amb el pic de
Tarbésou a l'Est i la Dent d'Orlu al Sud.

Coll de Brasseil, Pal indicatiu.

Dent d'Orlu, Cara Est.

 Un cop a la carena, el camí gira a la dreta i va recorrent la mateixa fins arribar a la base de la Dent d'Orlu.Llegamos al coll de Brasseil on trobem un pal indicador. deixem
enrere el camí que trobem a la nostra dreta i ens dirigim cap al coll del Eugue. Primer baixarem per cap a la Cara Est, de la Dent l'Orlu seguint un marcat sender fins arribar a la base de la paret. I buscarem l'inici de la via marcat per grafits dibuixats a la roca amb el nom dels diferents itineraris. La nostra via comença just a la dreta de la Via Fleurs de Rhodo i a l'esquerra de Via Tapes Sans Dalles. El nom de la nostra és difícil de veure ja que gairebé aquesta esborrat. I en l'actualitat el itinerari a canviat en part.

L1.

R1.

L1 (IV).-

Com és habitual, el mes complicat és trobar l'inici de l'itinerari. Després apropar-nos a la base de la paret a la Cara Est de la Dent d'Orlu. Busquem qualsevol indici d'assegurança o marca de pintura, donem amb el grafit de la Via Fleurs de Rhodo, la nostra via comença just a la seva dreta.
En l'actualitat i després de la seva reequipación més actual, la via comença des de la R1, just a la lleixa herbosa al peu d'una placa negra vertical i una mica llisa.

Bé dir que aquest primer llarg de la via, es tracta d'una rampa bastant tombada que poc a poc va agafant desnivell, passarem una sèrie de graditas o ressalts, després anirem cap a la dreta, fins a trobar la R1 a la cornisa herbosa, prop d'una placa negra vertical i llisa. R1, dos parabolts amb xapa. Reunió no rapelable. 4 parabolts en uns 65 metres.

L2.

L2.

R2.

L2 (V).-

Sortim des de la R1, escalant per una successió de plaques / slab molt fins, mantinguts i passos elegants. El món de l'adherència, jejeje. Així és el granit tombat però no rellisquis.
Algun passatge que podria ser aviat una dificultat de V +. I arribarem a la R2, també en slab. R2, Dos parabolts amb xapa i anelles units per un cordino. Reunió rapelable. 8 parabolts en uns 35 metres.

L3.

L3.

R3.

L3 (V).-

Sortim rectes des de la R2, per una successió de plaques i escalada entre diedres. Dificultat com l'anterior mantinguda amb bonics i interessants passos. Veurem la R3, sobre una zona de blocs. R3, Dos parabolts amb xapa i anelles units per un cordino. Reunió rapelable. 6 parabolts en uns 30 metres.

L4.

L4.

R4.

L4 (V).-

Sortint des de la R3, comencem a remuntar per plaques / slab amb passos fàcils. Primer a la dreta després a esquerra. Acabant d'enllaçar plaques fins arribar a la R4, en una còmoda lleixa. R4, Dos parabolts amb xapa i anelles units per uyn cordino. Reunió rapelable. 8 parabolts en uns 40 metres.

L5.

L5.

L5 (V-).-

Sortim des de la R4, cap a l'esquerra passarem molt a prop de la R-7 de la Via Fleurs de Rhodo, no confondre-la amb la R5 de la nostra via "Pink Floyd". Aquest llarg torna a seguir la tònica de diedres i plaques alternança lògica. La dificultat és una cosa mantinguda. Arribarem a la R5, molt a prop de la R-7 de la Via Fleurs de Rhodo, la nostra està més a la dreta, en un bloc. R5, Dos parabolts amb xapes i anelles units per un cordino. Reunió rapelable. 6 parabolts en uns 35 metres.

R5.

R6.

L6.

L6.

L6 (V-/ IV+).-

Sortim des de la R5, ja comencem a notar la sensació de tenir molt bon pati per sota de nosaltres. En aquest llarg haurem de seguir escalant per una sèries de plaques / slab amb tendència cap a la dreta, algun pas una mica exposat i recorregut logic. L'entrada a la R6, és un slab en placa bastant llisa. R6, Dos parabolts amb xapes i anelles. Reunió rapelable. 6 parabolts en uns 30 metres.

L7.

L7.

R7.

L7 (V-).-

Sortim des de la R6, rectes buscant algun segur fix, que trobem. En aquesta ultima reequipación s'han col·locat, en la ressenya original aquest llarg era pràcticament gairebé sense assegurances i exposat. Trobarem una sèrie de plaques, petits sostres, fissures, slabs i algun va esperar. R7, en una bona lleixa. R7, Dos parabolyts amb xapa i anelles. Reunió rapelable. 6 parabolts en uns 30 metres.

 R8, de la Via Fleurs de Rhodo.

L8.

R8.

L8 (V-/ IV+).-

Sortim des de la R-7, llarg molt semblant a l'anterior successió i sèries de slabs / plaques, sostres, alguna fissura. Una cosa relliscós i exposat. Trobem la R8, també en un petit bloc en una bona lleixa amb alguna herbeta. R8, Dos parabolts amb xapa i anelles. Reunió rapelable. 5 parabolts en uns 40 metres.

L9.

L9.

R9.

L9 (V-) .-

Mas matèria jajaja. Sèrie de plaques / slabs, alguna fissura, espero i un parell de sostres. Aqui tornem a estar a prop d'una de les reunions de la Via Fleurs de Rhodo, potser la R8 o R9 d'aquesta via, gairebé a tocar amb la nostra R9. R9, en comoda lleixa. R9, Dos parabolts amb xapes i anelles, una doble anella. Reunió rapelable. 6 parabolts en uns 35 metres.

Vanessa, R9.

L10.

R10.

L10 (V).-

Sortim des de la R9, i diríem que aquests dos últims llargs són compartits amb la Via Fleurs de Rhodo. Igual que les reunions. Escalarem per plaques tombades amb força vegetació amb algun diedre. Fins arribar a la R10 en una comoda lleixa. R10, Dos parabolts amb xapes i anelles alguna doble. Reunió rapelable. 8 parabolts en uns 40 metres.

L11.

L11.

R11.

L11 (IV+).-

Sortim des de la R10, fent un llarg mes de tramiti fins arribar a l'aresta cimera de la Dent d'Orlu. On trobarem la R11 ubicada a la mateixa aresta. R11, Dos parabolts amb xapes i anella. Reunió no rapelable, si voleu rapelar preveure un cordino per unir assegurances. 4 o 5 parabolts en uns 45 metres.

Pre - Cim Dent d´Orlu amb Guti, Eva, Lo Suka i Vanessa.

Roc Blanc??.

Descens:

Arribem al cim de la Dent d'Orlu on Ens trobem amb uns bons amics (El Suka i Eva), fotos, abraçades, etc. jejeje. Que menys !!!
Des de la Cim de la Dent d'Orlu podem distingir el Roc Blanc al Sud-est, el pic del llac Faury, el Tarbéssou al Nord-oest, el pic de Rulhe, el Saint-Barthélemy, l'estació d'esquí de
Ascou-Palhieres, l'estació d'esquí d'Ax 3 Domaines, el llac de Naguille, ... Des del cim també podem apreciar la gran diferència entre la cara sud d'aquesta muntanya, agrest i salvatge, i la cara nord, amb pendents més suaus.
La baixada la realitzem pujant fins al cim del mateix Dent d'Orlu i anirem descendint per un corriolet bastant marcat (marques de pintura groga) fins al coll de Brasseil, on trobem el pal indicatiu des d'aqui baixarem pel mateix camí de pujada per arribar una altra vegada al punt d'inici la "poêle a frire", on tenim el vehicle i des d'on hem començat aquesta ascensió a una muntanya molt popular.

Cim Dent d´Orlu, 2.222 m.

Cim Dent d´Orlu, 2.222 m. Vanessa & Guti.

Nota: Com apunt final dir que a la actualida la via Pink Floyd, comença a la lleixa herbosa on està ubicada l'antiga R1. I passa de 8 llargs a un total de 10. 11, si partim des de la base de la paret.
Hem intentat ressenyes el millor possible el itinerari actual d'aquesta via. Esperem que us agradi !!! Salut.

Pic del Rulhe, Llac de Naguille i Pic Saint-Barthélemy.???