Páginas

domingo, 21 de julio de 2019

Ascensió Ullal de la Magdalena "Via Ulu-Apa, 6b - 110 m." Gorros/Montserrat (Barcelona).

Jota, Estació inferior Funicular de Sant Joan.
La zona de Gorros a Montserrat o millor dit la regió de Tebes "Les Magdalenes". És una de aquesta zones que gairebé tots els escaladors que passen per Montserrat han freqüentat alguna vegada. Per aproximació, la qualitat i equipació d'alguns dels seus itineraris, fan d'aquest lloc un entranyable lloc de parada obligatòria.
En aquesta ocasió ens fixem en l'Ullal de la Magdalena, una petita agulla que passa desapercebuda entre els seus dos grans companyes Magdalena Inferior i la Magdalena Superior. Encara que amb molt pocs itineraris és ideal per a una jordada d'escalada per aquestes contrades, gairebé sense el bullici a tronador de la resta d'agulles i roques de la zona durant els caps de setmana.
Esperem que us agradi.

Gorros - Montserrat (de Esq. a Drta. Gorro Marine, Magdalena Inf., Ullal de la Magdalena, Contrafort Magdalena, Magdalena Sup. i Gorro Frigi).

L1.
Aproximació:

En el nostre cas agafarem el funicular a Sant Joan (opció més cara, però molt còmoda). Pujarem fins a l'estació Superior del Funicular i sortirem a Pla de les Taràntules. Des d'aquí agafarem el GR cap a Sant Jeroni, sense sortir-nos del camí anirem vorejant i passant primer el Gorro Mariner, veurem un desviament per a la Magdalena Inferior, no l'agafem. Passarem gairebé fins a la Magdalena Superior i el Contrafort. Aqui si agafarem un corriolet que puja per una canal a la Magdalena Superior i després girem cap a la dreta cap a un bosc, fins a una còmoda i llarga cornissa. A la base de l'Agulla veurem l'inici marcat per un parabolt pintat de color groc.

L1.

Ruben, Peus de Via.

R1.
L1 (III).-

Localitzem una assegurança amb la xapa pintada de color groc. Després col·locar-nos l'equip i el material, vam començar a remuntar per una rampa bastant tombada i que cal vigilar amb les cordes perquè no arrosseguin pedres soltes. El llarg és molt senzill però amb bastants zones descompostes, localitzarem la R1, en una còmoda lleixa molt arbustiva. Aquesta reunió és compartida amb la Via Aresta Joan Manuel. R1, dos espits amb xapa casolana i baules de cadena. Reunió no rapelable. Tres parabolts en uns 35 metres.

L2.

L2.

R2.
L2 (IV).-

Sortim des de la R1, amb tendència a la dreta amb passos molt bonics i bones preses. A mesura que anem pujant anem tenint l'efecte de gran ambient o pati. El llarg esta molt ben assegurat, resseguim les assegurances fins arribar a donar amb la R2. R2, Tres parabolts amb xapa (color groc) i un Mallon. Reunió no rapelable. 8 parabolts en uns 20 metres.

R3.

L3.
L3 (IV+).-

Curt llarg que fàcilment i tenint cintes exprés molt llargues per evitar frecs de les corda podriem empalmar. Sortim des de la R2 continuant amb la tendència cap a la dreta per situar-nos sota un sostre o gran caiguda de la paret. En aquest tram veiem a la nostra esquerra algunes assegurances (burins) antics de la Via Cerdà-Rivas i recte mes a dalt altres assegurances de algun projecte. Vam muntar la R3, aquesta amb 4 parabolts amb xapa (color groc). Reunió no rapelable. 4 parabolts en uns 10 metres.

L4.

L4.

L4.
L4 (6b).-

Sortim des de la R3, en flanqueig a la dreta ben assegurat (veurem algun antic assegurança de algun projecte) fins situar-nos en la part més vertical. Aquí trobem els passos claus de la via que vam realitzar en lliure amb tranquil·litat gràcies al fet que les assegurances estan bastant propers. Tenim la possibilitat de fer aquest tram en A0 o A1e, preveure estreps.
Després de sortir del tram més desplomat seguim escalant, ara fent un llarg flanqueig cap a l'esquerra. Pas molt verticals però amb molt bones preses i ben assegurats. Després d'aquest flanqueig torna a tocar anar rectes amb algun pas llarg fins arribar a la R4. R4, 4 parabolts amb xapa. Reunió no rapelable. 16 parabolts en uns 20 o 25 metres.


R4.

Ruben, R4.

L5.

L5.

L5.
L5 (V).-

Sortim rectes des de la R4, per una paret vertical però amb molt bones preses i com en tota
  la via, bastant ben assegurada per no patir !!!. Pas molt bonic que et fan gaudir de l'escalada anem anant cap a l'esquerra, farem un últim tram en baixar la dificultat per la aresta fins arribar a la R5 uns pocs metres abans del cim de l'Ullal de la Magdalena. R5, també és compartida amb la Via Aresta Joan Manuel. R5, 3 parabolts amb una anella, dues units amb un cordino. Reunió rapelable. 10 parabolts en uns 25 metres.

R5.

Cim Ullal de la Magdalena.

Guti, R5.

Jota, Cim Ullal de la Magdalena.

Cim Ullal de la Magdalena.
Descens:

Al cim i al costat la R5, veiem una placa de la Colla d'Ecos i Amics del camí Puig-Reig d'Igualada. Ens fem la foto pertinent per deixar vestigi d'aquesta ascensió i ressenyar-.
El descens el farem muntant un sol ràpel des de la R5 (reunió compartida amb la Via Aresta Joan Manuel) d'uns 25 metres fins a la base de l'Ullal de la Magdalena, descendint per la seva cara Sud-est. Veurem algunes assegurances de les Vies Stevie Wonder, Jo no em dic Javier i Àtila.

Magdalena Superior i Gorro Frigi.

Ullal de la Magdalena i Cim Magdalena Inferior.

Un cop a la base només haurem d'anar caminant cap a la Magdalena Inferior a la recerca de les Escales de Jacob i des d'aquí baixar fins al Camí de Sant Jeroni i anar cap al Pla de Les Taràntules i baixar bé pel camí de Sant Miquel o anar cap a l'Ermita de Santa Anna i des d'alli baixar fins al Monestir per les Escales dels Pobres.

Descens, Rapel.


Fitxa Tècnica:

Vía: Ulu - Apa.
Zona: Gorres - Montserrat.
Dificultat: 6b.
Dificultat obligada: IV + / A1e.
Grau d'exposició: Baix.
Compromís: Mitjà.
Longitud: 110 metres.
Equipament: Via totalment equipada amb parabolts (Xapes Grogues). Reunions no rapelables.
Material: 16 cintes exprés (algunes llarga) i reunions. Opcional: Estreps.
Orientació: Nord.

Croquis i ressenyes Ullal de la Magdalena " Via Ulu - Apa", Gorros -  Montserrat, extret de .- https://blogdelguillem.blogspot.com

1 comentario:

  1. Mis 2 webs (sin publicidad) pueden interesar a ustedes: yofrenoelcambioclimatico.blogspot.com (MENOS es MEJOR) y plantararboles.blogspot.com, un manual para reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas de árboles autóctonos en zonas deforestadas, baldías, más o menos cercanas al lugar de su recolección. Salud, José Luis Sáez

    ResponderEliminar