De Monells a el Molí d'en Frigola per St.Sadurní de l'Heura, Cruïlles (Girona).

Zona d'estacionament prop de l'Hotel Arcs.

En aquesta ocasió vam realitzar un bonic itinerari que permet endinsar-nos des de la plana fins als primers contraforts de massís de les Gavarres, per una vall de vegades ombrívol i meravellós. A més, aquest itinerari combina elements patrimonials culturals i naturals de primer ordre. Podem visitar el nucli antic de Monells, la vila de Sant Sadurní de l'Heura, l'ermita romànica de Sant Joan de Salellas i el complex hidràulic de el molí d'en Frigola, i al llarg de l'recorregut, passem al costat d'un arbre monumental de un gran interès, com el pi de l'Aulet. És un itinerari que ens farà gaudir de la natura i de el patrimoni cultural.

Riu Rissec.

Hotel Arcs.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem l'AP-7 en direcció Girona / França mantenint-nos en la C-33 i vam sortir per la sortida nº 6 cap a Girona N. Continuarem per la C-66 (Carretera de Palamos), després seguirem per la GIV-6701 "Carretera una mica estreta "cap a St. Martí Vell / Madremanya. Quan girem a l'esquerra i a el passar un pont (pont de el riu Rissec) podrem estacionar en una explanda habilitada per a això prop de l'Hotel Arcs.

Carrer dels Arcs, Monells.

Pi de l´Aulet.

Recorregut:

Un cop hem estacionat el vehicle en una explanda prop de l'Hotel Arcs de Monells, baixem cap a aquest per un camí de terra, al costat de la vorera de el riu Rissec. Ens acostem a l'entrada de l'Hotel Arcs que quedés a la nostra esquerra i continuarem rectes pel carrer dels Arcs ara empedrat al costat de el riu Rissec. Sense entrar en el nucli històric de Monells i continuarem caminant uns metres fins arribar a una cruïlla amb un pal vertical indicador. Seguirem pel PR C 99 cap a St. Sadurní d'l'Heura / St Mateu de Montnegre / Quart. Deixant després del nostre la població de Monells.

Seguirem una pista forestal de sorra, a la banda esquerra veurem grans prats d'herba i al costat dret una mica de bosc. Trobarem una camí a l'esquerra que deixarem passar, així també una pista que ens surt a la nostra esquerra una mica més endavant, fins arribar a un revolt a la pista on hi ha una bifurcació a la dreta. Agafem aquest camí que ens endinsa pel bosc, per veure el gegant i monumental arbre de al Pi de l'Auet.

A uns pocs metres, uns dos minuts mes o menys ja veurem el majestuós Pi de l'Aulet. Un magnífic i admirable exemplar amb una gran alçada i gran diàmetre de tronc. Per tornar de nou a la pista només hem de seguir el sender pel qual hem arribat a l'altura de el Pi de l'Aulet, que és coneguda com la drecera de el Pi de l'Aulet.

Pi de l´Aulet.

Els Quatre camins.

Per la drecera de el Pi de l'Aulet, arribem de nou a la pista ampla que veníem recorrent des de la població de Monells. El camí és molt planer, uns metres més endavant deixarem una bifurcació a la nostra esquerra que és l'accés a un Mas. Continuarem fins arribar a la conegut encreuament de quatre camins "Cruïlla de 4 camins", on veurem un altre pal vertical indicador, amb diferents opcions - enrere Monells, cap endavant seguint el sentit de la marxa que portem a St. Mateu de Montnegre / Quart.
Girarem cap a la nostra esquerra seguim el PR- C 100 variant 1., en direcció a St. Sadurní de l'Heura / Cruïlles / St Cebrià de Lledó.

Seguim per una pista bastant ampla. primerament amb una tendència a baixada i després amb tendència a pujada amb desnivells molt suaus. Ens creuarem amb alguns Massos com el Mas Sagrera o el Mas Bohigas. Arribant a les rodalies de la població de St. Sadurní de l'Heura veurem una bifurcació a la nostra dreta que deixarem enrere. Trobarem diversos encreuaments mes però hem de seguir sempre per la pista principal, fins arribar pràcticament a l'entrada de St. Sadurní de l'Heura. Agafarem un carrer de pujada "Carrer del Portal".

Cruïlla 4 camins.

Mas Bohigas.

Sant Sadurní de l´Heura. Carrer del Portal.

Seguim rectes fins a arribar a el centre de la població. A uns poc metres abans d'arribar a la Plaça de la República, podem veure Els Valls, una excavació allargada i relativament ampla destinades a contenir aigua. El prototip és el que es contruían al voltant dels castells o fortaleses amb funcions per a la defensa; però els que es feien en els pobles no tenien aquesta finalitat; era mes bé per recollir aigües superficials per abastir les famílies i el bestiar. Com una mena de cisterna sota de la plaça o en altres llocs mes adients.

en l'any 1.997 les Valls de Sant. Sadurní d'l'Heura va ser buidat d'aigües, es van netejar, i mes tard es van il·luminar internament per a ser visitats per curiosos i turistes.

Els Valls, Sant Sadurní de l´Heura.

Església de Sant Sadurní de l´Heura.

Torre del Campanar, Sant Sadurní de l´Heura.

St Sadurní de l'Heura, és una població que forma part del municipi dels Cruïlles. El poble forma un conjunt de carrers estrets i llargues, amb alguns eixamples o ravals als extrems. Moltes cases tenen llindes de pedra dels segles XVIII i XIX. L'església parroquial de Sant Sadurní, documentada des del segle XI, és un edifici construït al segle XVIII, de grans dimensions. El municipi comprèn, a més, el raval de Mas Savalls, el poble de Sant Joan Salelles, els veïnats de l'Pedró, de Banyeres i de Estravau i l'antic poble de les Arades.

La documentació medieval es refereix amb el nom de Sant Sadurní d'Saldet o de Salzet, topònim avui oblidat. Per aquest motiu, s'ha atribuït sovint al llogaret de Saldet, del municipi de l'Ventalló (Alt Empordà), algunes dades històriques relatives a Sant Sadurní. De l'1.034 és el document més antic conegut sobre l'església i el poble de Sancti Saturnino de Saltedo, possessió de la mitra de Girona. Es tracta de la venda d'un alou d'aquest terme feta per Miró s'ennegria i Girberga a l'xantre de la seu gironina. Dels anys 1.052, 1.058 i 1.064 són altres notícies sobre l'església. Altres documents medievals fan referència a el castell de Sant Sadurní de l'Heura i a el domini que exercien els bisbes. Així, el 1.052 el cavaller Amat Vives va prestar homenatge a bisbe Berenguer per la fortalesa de Sant Sadurní d'Salzet. Des del 1.103 a l'1.213 la família Anglès posseïa el castell de Sant Sadurní a feu dels bisbes, els quals, en 1.319 encara van augmentar els seus dominis en les rodalies. En 1.362 el rei, a causa de les despeses de la campanya de Sardenya, va vendre a l'estament eclesiàstic el dret de bovatge sobre el castell i la parròquia de Sant Sadurní. El lloc va ser incorporat a la corona d'el 1.442 i li va ser atorgada la condició de carrer de Barcelona, ​​decisió contra la qual va lluitar el bisbe Joan Margarit i Pau (1.424-1.484).

El nucli històric es troba a peu de les Gavarres, una de les principals fonts de riquesa dels seus habitants al llarg dels segles. De l'antic castell no s'ha preservat res, encara que és probable que el campanar vell (una torre romànica quadrada) de l'església formés part de les seves defenses si atenem a les seves característiques de fermesa constructiva que sobrepassa la seva funció de campanar.

Plaça de la Republica, Sant Sadurní de l´Heura.

Carrer Major, Sant Sadurní de l´Heura.

Carrer Cases Noves. Sant Sadurní de l´Heura.

Després d'acabar de donar la volta per la població, continuarem des de la Plaça de la Republica cap al carrer Major on veurem marques de l'PR i de la xarxa cicloturística fins arribar a donar amb la carretera GI-664. Creuarem la carretera i seguirem pel carrer de Cases Noves, on es troben dos restaurants "Can Met i Cal Carreter". Seguirem fins al final d'aquest carrer, i arribant a una cruïlla, girarem a l'esquerra per continuar per una carretera comarcal.

Passarem al costat d'una granja, poc després passarem per sota d'una línia elèctrica, on veurem un altre pal indicatiu, al costat d'una casa que deixarem a la nostra esquerra. La carretera fa baixada, veurem un viver de pollastres i ja anem veient pròxima l'ermita de Sant Joan de Salelles.

Ermita de Sant Joan de Salelles.

Ermita de Sant Joan de Salelles.

L'església de Sant Joan de Salelles de construcció de nau única amb volta apuntada i absis semicircular amb volta de quart d'esfera, l'única finestra original que queda es troba al centre de l'absis, és de el tipus d'arpillera.

En una part de el mur de la nau es pot veure l'alineació en opus spicatum (forma d'espina de peix), que ha fet datar l'edifici entre els segles X i XI.

Disposa de dues portes, al sud la principal d'un sol arc i la de nord molt petita. Al segle XVI es va refer el frontal de l'església amb una porta i finestra en la qual en la seva llinda es pot veure la data de 1.596.

Se sap que en l'any 1.136 estava agregada a Santa Eulàlia de Cruïlles. Durant els segles XVI i XVIII va ser reformada, tornant-se a restaurar entre els anys 1.985-1.987 per la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, després d'un llarg temps d'abandó.

Es conserven un reliquiari i una lipsanoteca de fusta de segle XII, procedents de l'església, al Museu d'Art de Girona.

Molí d´en Frigola.

Molí d´en Frigola.

Després de donar per visitada l'ermita de Sant Joan de Salelles, continuarem per lloa carretera uns metres, fins que aquesta s'acaba i es converteix en una pista de sorra.
El camí és sempre molt agradable, passarem junt un Mas. Arribant a un senyal de trànsit de "Stop" i un pal indicador anirem en direcció a Molí d'en Frigola / St Cebrià de Lledó / Cassa de la Selva. Deixant a la nostra esquerra Cruïlles / St Miquel de Cruïlles.

Seguim per una carretera asfaltada i passarem per davant de Mas Salellas, amb un preciós jardí, i el Mas Gras. La pista torna a ser de terra, veurem un altre Mas i arribarem a una cruïlla prop d'un bosc. Seguirem rectes i en pujada atraves de bosc. Deixarem algun encreuament enrere, continuarem per la pista principal, fins a la pista que voreja un prat i passa pel costat de la tanca d'uns Massos, fins que vam arribar a una cruïlla en un revolt fent baixada, prop d'un Mas. Veurem un pal indicatiu, seguirem les indicacions a Molí d'en Frigola / St Cebrià de Lledó / Cassà de la Selva.
Aqui deixem la pista per continuar per un camí ample en pujada, per la dreta i endinsant-nos al bosc, a pocs metres deixarem una granja, després trobarem una cabana al bosc.

Molí d´en Frigola.

Ara el camí es fa més estret, fins convertir-se en un sender, veurem un altre pal indicatiu en una bifurcació. Si continuem anirem cap a Forn de calç d'en Puigmique. Cap a la nostra esquerra baixant per una mena de canal cap al Molí d'en Frigola / St Cebrià de Lledó / Cassa de la Selva. Baixarem cap al Molí, arribarem a una pista per la qual després tornarem. Seguirem aquesta cap al molí que descendeix suaument i després de diverses corbes arribarem als voltants de el Molí d'en Frigola.

El molí de Frigola és un antic molí de farina que es troba als peus del riu Daró. Es té notícia des del segle XIII, però la construcció que avui es pot veure és dels segles XVII-XVIII i recentment ha estat restaurat en l'any 2.001 per l'Escola Taller les Gavarres. Molt a prop, podem aprofitar per visitar el Pont de les Dobles i la resclosa. Lloc ideal per fer una parada i menjar, amb animals domèstics solt per l'entorn (Cabres, etc).

Forn de calç d´en Puigmiquel.

Forn de calç d´en Puigmiquel.

Després de visitar el Molí d'en Frigola, tornarem sobre els nostres passos fins a la pista per la qual hem vingut. Seguirem les indicacions de pal vertical indicatiu en direcció a el Forn de calç d'en Puigmiquel, aquest el trobarem situat gairebé a la mateixa pista.

 Abans forn de el mas Pagès. De cronologia desconeguda va estar actiu fins als anys seixanta de segle XX. Representatiu d'una indústria que es va mantenir pràcticament sense variacions des d'època romana. L'element més determinant per a l'emplaçament d'un forn de calç és l'existència a la zona de guixos de calcàries adequats per a la seva extracció. En segon lloc, la proximitat de llenya, mai suficient si es té en compte que per a cada fornada es necessitaven uns 1.500 feixos.

Torre electrica.

Després de veure el Forn de calç d'en Puigmiquel, seguirem pujant per la pista, passarem per de baix d'una linea electrica, fins arribar a una cruïlla, en una zona plana. A l'esquerra el camí fa baixada, nosaltres seguirem per la dreta, en planer, passem prop d'una torre elèctrica. Després la pista farà baixada i anirem deixant enrere diferents creus i alguns Massos, fins arribar a la carretera prop de St. Sadurní de l'Heura.

Creuarem la carretera cap a l'entrada de la població de St. Sadurní de l'Heura. Caminant per un sender paral·lel a la carretera, ens endinsarem en la població pel carrer Mossèn Josep Rovira, que trobem a la nostra esquerra. Seguirem en baixada uns centenars de metres, fins que trobem una petita zona d'esbarjo a la dreta, amb unes escales, que pugen i ens deixen davant església de St. Sadurní.

Monells.

Des de l'església anirem vorejant per la izquieda per la Plaça de la República, abans de la font. Continuarem per l'Avinguda Catalunya, i uns pocs metres més endavant, girem de nou a l'esquerra pel carrer de la Concòrdia.

Sortim a una petita urbanització, i a la fi del carrer veurem senyals de la xarxa cicloturística, aqui girarem cap a la dreta. Seguint una pista, entre prats durant una bona estona en un agradable trajecte.

Seguim la pista cap al nord / nord-oest. Aqui no veurem niguna indicació. Passarem prop de algun Mas a la dreta. Seguirem la pista en la mateixa tònica que les anteriors amb grans extensions de prats als costats. Anirem veient la població de Monells a el fons.

Monells.

Acabant la pista enllacem amb una carretera asfaltada, molt a prop ja de Monells, dins d'una zona residencial. Després d'uns metres veurem una zona d'estacionament a la nostra dreta. I en una cruïlla veurem un senyal vertical de "Stop". Estem al carrer de l'Portalet. A l'esquerra nosaltres girem pel carrer Vilanova per fer la visita a Monells.

Monells és una entitat de població en el municipi de Cruïlles, comarca del Baix Empordà. Comprèn un sector de les vessants nord-orientals de Massís de les Gavarres i de la vall del riu Rissec, afluent per l'esquerra del riu Daró, aigües avall de el terme.

Carrer Vilanova, Monells.

Monells.

El poble, a banda i banda d'aquest rierol, a peu de les pendents de la serra, a 56 m. d'altitud, està situat en un punt on la vall comença a eixamplar-se en entrar en contacte amb la plana. Altres minses torrenteres, tributàries de l'Rissec, drenen també el territori. El terme a l'extrem de la comarca, limita, a ponent, amb el Madremanya, ja de la comarca del Gironès. El Puig Ventós, de 130 m. d'altitud, a norest -fita amb Madremanya i Corçà- és el punt més alt de la regió. La carretera de Corçà a Bordils passa pel poble. Fins als anys 1.980 no asfaltar els camins veïnals que condueixen des Monells a Cruïlles ia Sant Sadurní de l'Heura.

A la part és accidentada de el terme hi ha el bosc de sureres i pins característic de les Gavarres, amb nombroses clars de camps de cultiu. Queden algunes vinyes i oliveres, antigament preponderants. Els cereals i els farratges són, avui, els cultius -sempre de secà- més estesos per tot el territori. L'activitat pecuària -bestiar boví, porcí i oví- és important, amb algunes granges instal·lades modernament. A això cal destacar la Granja Camps i Armet (agrícola i ramadera), propietat de la Diputació de Girona, destinada a granja experimental.

Pels voltants de Monells passava el camí d'Empúries, que en l'època romana des d'Empúries travessava la plana del Baix Empordà i portava a Girona per aquest natural de les Gavarres. Sembla que en aquest lloc, se li afegia un altre provinent de la Via Augusta.

Plaça de l´Oli, Monells.

Plaça Jaume I, Monells.

El barri de l'castell, és un petit conjunt urbà característic de poble de mercat, centrat per la magnífica Plaça Major (Jaume I), recinte en forma de rectangle irregular. La seva banda de nord és porticada i la de l'migdia també ho és, parcialment. Les arcades -de llum i alçada irregulars- són de forma rebaixada; les cases presenten elements dels segles XV a XVIII. En una de les façanes es va descobrir una curiosa finestra d'arc de ferradura. Al costat oriental de la plaça es troba l'antiga casa de l'comú, que té una finestra coronella gòtica. A la banda de nord, entre dues arcades, hi ha la mitgera de Monells. La medida''Es de pedra calcària i té gravada la data de 1.881. A llevant de la Plaça Major hi ha la minúscula plaça de l'Oli, amb pòrtics que formen curiosos angles i racons. Les dues places es comuniquen amb el carrer dels Arcs, en una bona part cobert per passadissos amb voltes i arcades. El Carrer Major puja cap al castell, a l'extrem est de barri; les cases tenen elements dels segles XV-XVIII, com tot aquest nucli.

Plaça Jaume I, Monells.

Plaça Jaume I, Monells.

Riu Rissec. Monells.

El barri de la Riera, a l'esquerra de l'Rissec, les cases - de segle XVI-XVIII- es agleven d'una forma menys compacta. En aquest lloc va estar l'Hospital, fundat per María de Xèrica, avui desaparegut el qual tenia una capella dedicada a Sant Antoni.

Al nord-est d'aquest veïnat hi ha Ca l'Estanyol, gran casa pairal en la qual es destaca el pati interior amb obertures renaixentistes decorades i datades a finals de segle XVI i inicis del XVII. La porta principal, adovellada, ostenta l'escut de la família Estanyol, documentada des del segle XVI. En 1.671 Francesc Estanyol era ciutadà honrat de Barcelona. El 1.922 i filantrop Albert Camps i Armet (1.849-1.923) propietari de la casa, el va deixar a la Diputació de Girona, que va entrar en possessió el 1.941. Ha estat dedicat, amb les dependències i terres annexes, a fins benèfiques (residència de estiueig dels internats a la Llar infantil de l'entitat) ia l'ensenyament de tècniques agrícoles i ramaders, amb el nom de Granja Camps i Armet.

Entre les masies disperses pel terme cal esmentar el Mas de la Torre, uns 500 m a l' est de la vila, amb una torre de defensa de planta rectangular. A l'veïnat de Sies, de masies escampades, i, 5 km a nord-est de Monells, hi ha el Mas Portos (el cognom d'aquest nom és conegut des del segle XIV).

Plaça de l´Ajuntament, Monells.

Esglesia de Sant Genís, Monells.

No deixem de visitar l'església de Sant Genís documentada de principis de segle XI, conserva la capçalera d'estil romànic, la nau il 'absis d'estil gòtic, i la façana occidental i el campanar d'estil barroc. A l'cementiri hi ha una làpida sepulcral gòtica de l'cavaller Arnau de Pontós, Membre d'un dels llinatges més importants de la història de Monells.

També podem observa petits detalls en algunes de les finestres de la població molt bonics o curiosos com decoracions florals o un ganivet (veure foto).

Monells.

Carrer de la Riera, Monells.

Després d'acabar la visita, fer un cafè o una xocolata a la plaça Jaume I o Major. Donem per conclosa la nostra excursió i la jornada.
  Localitzem el carrer dels Arcs, tornem a passar pel costat de l'entrada de l'Hotel Arcs i des de aqui seguint la riera de l'Rio Rissec, arribarem fins a la zona d'aparcament on tenim el vehicle.

Esperem que sigui del vostre interès aquesta sortida i que la disfruteu. Salut.

Carrer dels Arcs, Monells.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 2 h. 50 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 47 m. a 140 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, cultural, històric, patrimoni.
Estat: bo
Senyalització: Bona (Senyals de PR marques grogues i blanques, pals verticals indicadors algun tram sense senyalitzar però fàcil de seguir.)
Llocs de valor: Monells, Pi de l'Aulet, Sant Sadurní de l'Heura, Ermita de Sant Joan de Salelles, Molí d'en Frigola, Forn de calç d'en Puigmiguel, etc.
Època: Tardor i primavera, a l'estiu hi ha zones molt exposades a el sol. Portar aigua i calçat adequat.

Croquis de la ruta 54 de Monells a el Molí d'en Frigola pasamdo per Sant Sadurní de l'Heura, Monells (Girona). extret de.- https://senderismegirona.org/