Ciudad Encantada + Llacuna de Uña i Ventano del Diablo, Valdecabras / Uña/ Villalba de la Sierra. (Cuenca).

Ciudad Encantada. Valdecabras.

En aquesta aventura de conèixer alguns llocs de la província de Conca us recomanem anar a visitar la Ciudad Encantada és un peculiar paratge natural amb formacions rocoses calcàries formades al llarg de milers d'anys progressivament erosionant les roques. Està situat a prop de la localitat de Valdecabras, i en plena Regió muntanyenca de Conca a una altitud d'uns 1.500 metres.

El paratge, que es caracteritza per les seves abundants pinedes, està declarat Lloc Natural d'Interès Nacional. Es tracta d'un espai ple de màgia, les roques han anat patint, al llarg dels segles, l'efecte de l'aigua i de el temps, adquirint unes formes singulars, moltes de les quals ens recorden objectes o animals.

I per complementar la jornada vam anar a veure i gaudir de les meravelloses vistes de la Llacuna de Uña i l'espectacular Mirador "El Ventano del Diablo". Dos exemples naturals mes que ens ofereix aquestes entranyables terres manxegues.

Guti, Ciudad Encantada. Valdecabras.

Acces-Entrada a la Ciudad Encantada, Valdecabras.

Aproximació:

Partim des de la ciutat de Cuenca a cap al nord-oest a Av. República Argentina / N-320 cap al carrer Antonio Maura. A la rotonda, prendrem la primera sortida en direcció Av. San Ignacio de Loyola en la següent rotonda, vam sortir per la segona sortida en direcció carrer Colon.
Després girarem a la dreta cap Passeig del Júcar / CM-2105 i continuarem a cap CM-2105
seguim cap a la dreta per la CM-2104.
Per últim girarem a l'esquerra cap a CM-2104, després d'uns 19 quilòmetres arribarem a La Ciudad Encantada situa en la Carretera CM-2104, Km 19, Valdecabras, Cuenca.

Podrem estacionar el vehicle en una gran esplanada condicionada per a això sota l'ombra d'uns pins. Ull amb la resina, després és difícil de treure de la carrosseria.

Tormo Alt, Ciudad Encantada.

Ciudad Encantada.

Recorregut.-

Un cop estacionem el vehicle, ens acostem a l'entrada i vam comprar el tiquet d'accés a l'recinte. A l'entrada podem trobar palafones amb força informació de lloc.

La Ciutat Encantada és un paratge natural de formacions rocoses calcàries, en una àmplia zona de pinedes de la part meridional de la regió muntanyenca de Conca i a una altitud de 1.500 metres. Està situada en una finca privada a la qual es pot accedir previ pagament de 5 €.

Va ser declarada Lloc Natural d'Interès Nacional el 11 de juny de 1.929. L'acció de l'aigua, el vent i el gel ha fet possible aquest fenomen càrstic. L'heterogeneïtat de les roques quant a la seva morfologia, composició química i grau de duresa és el que ha permès el desgast desigual de les mateixes pels elements atmosfèrics, donant com a resultat una mostra sorprenent d'art pintoresc provinent de la mateixa naturalesa. A les capritxoses i espectaculars formacions existents cal sumar rasclers, torcas i embornals.

Els Vaixells, Ciudad Encantada.

El recorregut que haurem de fer per visitar la Ciutat Encantada de Conca és circular d'uns 3 quilòmetres, i el camí no comporta cap problema, ja que es troba perfectament senyalitzat. El camí d'anada ens ho assenyalen unes balises de color blau turquesa, sent igual el de tornada, encara que en aquest cas les balises són de color rosa.

Durant l'hora i mitja que dura el recorregut d'aquesta màgica ciutat podrem admirar un gran nombre de roques amb formes que ens resultaran molt familiars i que donen nom a cadascuna d'elles. En cadascuna de les roques trobarem a més un faristol amb informació sobre cadascuna de les figures que representa.

Les principals figures que podem veure en el recorregut són les següents:

El Gos, Ciudad Encantada.

* Tormo Alto.- Aquesta formació no només és una de les més conegudes i famoses de la Ciutat Encantada, sinó que amb el temps s'ha anat convertint en una autèntica icona de Conca.

L'aigua i el pas dels segles han anat modelant aquesta roca fins donar-li una forma semblant a la d'un bolet. L'explicació del que sembla una capritxosa i aleatòria silueta es troba en el fet que la part superior de la pedra és més resistent a l'erosió que la resta.

* Els Barcos.- Aquesta formació rep aquest nom perquè molts recorden el contemplar-la un port en què es troben atracades tres embarcacions, poc abans de sortir a mar obert a recórrer món i viure mil aventures.

Per a la creació d'aquest singular escenari ha estat necessari a més que es produís el que és conegut com carstificació, definit com "un fenomen produït en un sòl a causa de la presència de guix i calcàries, el que pot donar lloc a l'efecte de dissolució. Això comporta l'aparició de buits, farcides o no, que poden enfonsar parts de el terreny en forma brusca, provocant problemes estructurals ".

La Cara de l´Home, Ciudad Encantada.

* El Perro.- Aquesta formació està situada en una zona plena de pins negrals. És una autèntica obra de la naturalesa, que l'ha modelat atorgant-li la forma d'un gos, d'el qual es pot observar clarament el seu petit cua i el seu arrodonit musell.

* La Cara del Hombre.- El nom d'aquesta roca, com fàcilment podem deduir, es deu a la facilitat amb què en ella podem veure tots i cadascun dels trets d'una cara humana.

Per a aquells a qui els agraden les curiositats hem de dir que es tracta de la roca més fotografiada d'entre totes les que formen part de la Ciutat Encantada.

* Puente Romano.- Aquesta roca, o, més ben dit, la manera que ha aconseguit amb el temps, ens indica que en aquest lloc hi va haver una galeria subterrània per la qual corria aigua. Aquesta aigua produïa la dissolució de les roques carbonatades, augmentant cada vegada més la seva acidesa, autora de l'desgast de les roques.

Pont Roma, Ciudad Encantada.

El Tobogan, Ciudad Encantada.

* Tobogan.- Quan deixem enrere la roca amb forma de foca, sí que podem afirmar ja que anem a endinsar-nos en els carrerons d'aquest lloc, abans esmentats. El primer que trobarem en ells és la roca titulada El Tobogan, en un passadís estret i amb abundant humitat.

Es tracta d'una gran esquerda, que per a molts suposa un dels escenaris més espectaculars d'entre els que es poden trobar a la Ciutat Encantada.

* Mar de Piedra.- En aquest cas, la formació consisteix en una estructura horitzontal de grans dimensions, amb un nom tècnic, "lapiaz". L'origen de l'aparició d'aquesta peculiar formació es troba a la meteorització física, produïda pels diversos elements, com ara el gel, l'aigua, el vent, i altres.

* Lluita entre l'elefant i el cocodrilo.- En aquesta formació podem veure dos animals, un elefant i un cocodril. Tots dos es troben lluitant entre si, formant amb els seus cossos un pont natural.

Mar de pedra, Ciudad Encantada

La Lluita entre l'Elefant i el Cocodril, Ciudad Encantada.

* El Covento.- Consisteix en les restes d'una galeria subterrània molt antiga, que amb el temps ha anat adquirint la forma d'arc ogival. És l'únic que es pot contemplar avui en dia, la qual cosa provoca que sigui coneguda també amb el nom de "Porta de l'Convent".

* Els Osos.- Molt a prop ja de la fi de l'recorregut trobem novament una parella d'animals, que en aquest cas són dos óssos. No hi ha dubte que aquesta formació ens posa una mica tristos, ja que ens fa pensar en que no fa molt temps abundants exemplars d'aquests animals corrien per aquesta província, més concretament pels atractius escenaris de la Serranía de Cuenca.

Deixem el misteri de les altres formacions per la vostra visita que són La Foca, La Tortuga i Els Amants de Terol. A més de les infinitat d'altres formacions que segur li trobareu algun semblant alguna cosa, animal, planta o objecte.

El Convent, Ciudad Encantada.

Els Óssos, Ciudad Encantada.

Després d'acabar el recorregut i descansar una estona, vam decidir visitar dos llocs també molt entranyables. Primerament ens acostem a veure una bella llacuna en el municipi proper de Uña.

Agafem el vehicle i continuem a cap al nord-est a la carretera CM-2104 cap a Camí de l'Mirador. Girarem a la dreta cap a la carretera CM-2105, després a l'esquerra pel carrer Extramuros després lleugerament a l'esquerra al carrer Ejido i gairebé davant veiem ja, la Llacuna de Uña.
Estacionarem davant sense molestar a una esplanada prop de el Centre d'Interpretació de el Parc Natural de la Regió muntanyenca de Conca.

Mirador de la Llacuna de Uña, Uña.

Marieta en Llacuna de Uña, Uña.

La Llacuna de Uña, és una llacuna que està formada pel tancament d'un dic fluvial de l'Rierol del Rincón, afluent del riu Júcar, formant un espai llacunar. El Rierol del Rincón ​​arriba a la Llacuna de Uña després de passar, primerament, per la piscifactoria de truita comuna de Uña i després, per l'Escola Regional de Pesca Fluvial de la mateixa localitat.

En l'actualitat, la Llacuna de Uña forma part de el parc natural Regió muntanyenca de Conca, creat mitjançant la Llei de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa 5/2007.

El dic natural ha estat recrescut artificialment per tal d'augmentar la capacitat d'embassament de la llacuna i utilitzar-se com un dipòsit d'aigües intermedi, que també rep una part del seu cabal gràcies a un canal artificial que abasteix d'aigua des del proper embassament de la Toba (riu Júcar). Aquest transvasament a la llacuna es realitza de forma programada i intermitent i no contínuament. D'aquesta manera, la superfície inicial de la llacuna (abans de la construcció de l'dic de formigó) era d'unes 2 o 3 hectàrees, mentre que en l'actualitat ronda les 15.

 Llacuna de Uña, Uña.

L'aigua de la Llacuna de Uña viatja, posteriorment, per un altre canal d'uns 15 quilòmetres de longitud que recorre els tallats del Júcar fins a un dipòsit d'aigua situat al costat de la localitat de Villalba de la Sierra, per proveir les necessitats hídriques de la central hidroelèctrica situada al paratge conegut com el Salto, en aquest municipi.

Fa poques dècades, la ictiofauna predominant en la Llacuna de Uña era la truita comuna (Salmo trutta fario), incloent exemplars salmonats, i la loina (Chondrostoma arrigonis), espècie originalment endèmica dels rius Júcar i Cabriol. Després de la introducció d'espècies al·lòctones, com la perca sol (Lepomis gibbosus) i el gobi (Gobio gobio), són aquestes les que constitueixen la principal ictiofauna juntament amb la carpa comuna (Cyprinus carpio).

La llacuna de Uña també és una important zona de pas i nidificació d'aus aquàtiques, existint un lloc d'observació de les mateixes construït per l'Ajuntament de Uña. Entre les aus que es poden observar en la llacuna al llarg de l'any, hi ha ànecs, ànecs, cigonyes, camallongues i polles d'aigua, tot i que cal ressaltar que a la zona abunden especialment els rapinyaires de grans dimensions, especialment els voltors negres i lleonats.

Quant als grans mamífers, als voltants de la llacuna de Uña es poden trobar, principalment, cérvols, daines, senglars i muflons.

Cal destacar que la llacuna de Uña està declarada Refugi de Fauna des 1988.

 Llacuna de Uña, Uña.

Acces al Ventano del Diablo, Villalba de la Sierra.

I per últim i ja de tornada cap a Cuenca ciutat, ens vam parar a un impressionant Mirador, anomenat el "Ventano del Diablo".

A aquest arribarem sortint des del municipi de Uña pel nord-oest per carrer Ejido, girarem a l'esquerra cap a la carretera CM-2105, després a la dreta continuant per CM-2105.
Quan a la nostra esquerra veiem una esplanada asfaltada amb una gran aturada de producte de cerámica, aqui estacionarem el vehicle. Som al "Ventano del Diablo", km. 4, de la carretera CM-2105 del municipi Villalba de la Sierra, Cuenca.

Ventano del Diablo, Villalba de la Sierra.

Rió Júcar, Ventano del Diablo, Villalba de la Sierra.

El Ventano del Diablo està enclavat en una impressionant falç formada pel discórrer del riu Júcar.
Es tracta d'una espècie de cova foradada a la roca des de la qual, amb centenars de metres de desnivell, es contempla en tota la seva esplendor el riu Júcar obrint-se pas per una estreta gola. Un enclavament ideal per practicar esports d'aventura i gaudir de el paisatge.

La llegenda de l'mirador "El Ventano del Diablo" .-

Rep el nom per ser el lloc on el Dimoni realitzava les seves sessions de bruixeria i empenyia a l'abisme als qui van treure el cap per les finestres a el buit. Una llegenda que li encaixa a la perfecció a aquest curiós mirador natural, que l'erosió càrstica sobre la roca calcària ha modelat a caprici, quedant un punt turístic emblemàtic al Parc Natural de la Serranía de Cuenca.

Aquest mirador també dóna nom a el Barranc del riu Júcar, on es realitza l'activitat de l'Barranquisme aquàtic, i de la coneguda Via ferrada de l'Finestra de el Diable, que et permet veure els tallats del Júcar d'una forma única.

Marieta & Guti, Ciudad Encantada.

Ventano del Diablo, Villalba de la Sierra.

I aqui en aquest increïble paratge, donem per conclosa aquesta sortida per la província de Conca. Un lloc amb multitud de llocs i llocs que no paressin de sorprendre'ns.
  Ja agafem una vegada mes el vehicle per anar a descansar, doncs encara un ens queda moltes mes coses que visitar en els propers dies.
Tornem per la carretera CM-2105, fins a on ens refugiem aquests dies al bonic Càmping Caravaning Cuenca.

Quiosc-Botiga d'Alfareria i productes típics de la zona, Ventalo del Diablo.

Fitxa tècnica: (Ruta Ciutat Encantada).

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 2 hores.
Desnivell / Quota màxima: 1.425 m. a 1.500 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, geològic, patrimoni, espai d'interès natural.
Estat: bo
Senyalització: Molt Bona "Balises de color turquesa indiquen el camí d'anada i altres de similars de color rosa el de tornada.".
Llocs de valor: Tot el lloc és de gran valor d'Interès Natural i Geologico.
Època: Subjecte a horaris i dates, consulteu pàgina web, a l'estiu evitar les hores de fort sol, a l'hivern anar abrigat. Portar aigua i un calçat adequat.

Croquis de la Ruta Ciudad Encantada, Valdecabras (Cuenca) extret de.- http://www.ciudadencantada.es/