L´Olla de Nùria 1ª Part "Collet Verd ó Pla de l´Ortigar, 2.203 m., Cim del Puigmal, 2.913 m., Puigmal Petit de Segre, 2.810 m., Pic del Segre, 2.843 m., Pic de Finestrelles, 2.828 m., Pic de Nùria, 2.789 m., Puig del Coll d´Eina, 2.772 m., Coll de Eina ó de Nùria, 2.682 m." Queralbs (Girona).

L´Olla de Nùria.

L'Olla de Núria és una cursa d'alta muntanya que se celebra anualment des de l'any 2.007 amb sortida i arribada a l’esplanada davant del Santuari de la Mare de Déu de Núria, a la Vall de Núria.

Amb 21,5 km de recorregut, i 1.800 metres de desnivell positiu, és una cursa de muntanya on el 72% del seu recorregut és per sobre del 2.700 metres. L’Olla clàssica ascendeix al Puigmal, a 2.913 metres, per acabar baixant des del Pic del Segre, 2.843 metres, tot passant pel Coll de Finestrelles, control de pas de la cursa, continuant l’ascens al Pic de Finestrelles, 2.828 metres, i seguint el coll i Pic d'Eina, 2.789 metres. Després de passar pel Pic de Nou Fonts, 2.861 metres, hi ha el següent control de pas al Coll de Nou Fonts, 2.651 metres. Finalment, hi ha la pujada al coll de Noucreus, 2.799 metres, i després de passar per la Fossa del Gegant, 2.808 metres, acabant pel Puig de Fontnegra 2.727 metres, i el Pic de l’Àliga, de 2.472 metres. Des d'aquest últim cim es baixa fins al santuari fent l'arribada a l'esplanada davant del Santuari. El desnivell acumulat és de 3.880 metres.

L'Olla clàssica és una cursa d'autosuficiència, amb una dificultat tècnica que la fan exigent, compta amb unes vistes i entorn immillorables, una cursa amb vocació d'internacional que defensa i reivindica el paper de l'esport català i de Catalunya al món.

Decidim fer aquesta mitica volta circular a la capçalera de la Vall de Nuria, a una manera mes còmode a pas de senderista, us deixem amb la descripcio d'aquesta 1ª part que nosaltres concloem al Coll  d ´Eina o Nuria.

Zona d´estacionament de Queralbs.

Cremallera de Núria.

Aproximació:

Des de Barcelona agafem la C-17 direcció Puigcerda. Passem Ripoll i per Ribes de Freser, fins a arribar a la població de Queralbs. On aparquem al pàrquing de l'estació del Cremallera de Núria. La zona de més avall té preferències les autocarravanes i vehicles camperitzats ja que es permet pernoctar.

Aquí agafem el cremallera que ens deixés a la Vall de Núria, on comença la ruta.

Vall de Nùria.

Santuari de Nùria.

Recorregut:

Cal procurar matinar força i intentar en la mesura del possible agafar el primer dels trens cremallera que tenen sortida cap a la Vall de Núria. Els bitllets es poden comprar per internet oa les màquines expenditives a les estacions de Ribes de Freser o Queralbs, preu reduït si agafeu anada i tornada per al mateix dia. Encara que no deixa de ser prou car., antigament hi havia descompte per als primers trens a federats.

Un cop sortim de l'estació de trens cremalleres a la Vall de Nuria, començarem aquest itinerari circular destinat a persones amb molt bona forma física, en el qual recorrerem el circ de Núria enllaçant gairebé tots els cims que el conformen.

La Vall de Núria es considera el bressol de l'excursionisme català, a més de la força espiritual i tel·lúrica que emana de les entranyes. La Capçalera de la vall va ser històricament un punt estratègic entre la Catalunya Vella i la Catalunya del Nord, actualment marca la frontera entre la comarca del Ripollès i la regió francesa de l'Alta Cerdanya.

Inici ruta de l´Olla de Nuria.

Bosc de Sant Gil.

Des del Santuari de Núria, voregem l'edifici principal cap a la dreta i creuem un pont de Sant Gil sobre el torrent de Finestrelles “San Gil va ser una persona enamorada dels animals. No volia que ningú els fes mal. Un cop Gil va salvar la vida a un cérvol que era perseguit per un caçador, Gil va conviure amb pastors i es va relacionar molt amb els gossos de muntanya que guardaven el bestiar, ia més va veure altres animals com el guarà català, que feien servei a aquells pastors".

Des d'aquest punt girem a la dreta i prenem el corriol ben definit i senyalitzat “El Camí del Canal i les Coves”, on veurem un palafó amb la descripció de l'ascensió al Puigmal. Aviat guanyem altitud per sobre del torrent i de la zona d'acampada, endinsant-nos al Bosc de Sant Gil, un bosc esclarissat de pi negre amb sotabosc de neret i fent petites voltes que ens ajuden a remuntar el vessant nord de la Serra de l'Embut. Sortim del bosc i arribem al bonic Pla de l’Ortigar o primer cim també anomenat Collet Verd a uns 2.203 metres d'altitud.

Collet Verd ó Pla de l´Ortigar - 2.203 m.

Collet Verd ó Pla de l´Ortigar.

El Collet Verd o Pla de l'Ortigar, amb el seu cim arrodonit i extens és un magnífic talaia que comprèn un extensíssim paisatge que abasta, al sud, el Taga, la Tossa d'Alp, el Pedraforca, la serra del Cadí i els Rasos de Peguera; a l'oest es distingeixen les valls de la Llosa i del Querol, el Mont Peric, la plana ceretana i, al nord, el Pic del Segre, el de Finestrelles, els pics d'Eina, Noufonts, la Coma Mitjana i el massís del Canigó tancant l'horitzó.

Acabem de flanquejar el vessant i ens topem amb el profund torrent de la Coma de l'Embut. En aquest punt el sender comença a pujar dur alternant les dues ribes del torrent i descobrint-nos l'espaiosa Coma de l'Embut, ampla vall modelada molt discretament per la glacera i utilitzada des de temps pretèrits com a zona de pastures per al bestiar.

Bosc de Sant Gil.

GRT - 73.

Cal assecar en direcció Oest pel camí que flanqueja cap al fons del torrent de L’Embut, a mà dreta.

El travessem i el trajecte puja pel vessant oposat fent curtes llaçades. Un trencall s'uneix per la dreta del camí: cal seguir flanquejant el torrent a dalt el nord-oest fins a tornar a creuar el torrent de L'Embut.

Se segueix remuntant el torrent per la seva riba dreta entre prats i matolls de neret. Més enllà es troben unes belles cascades i, a l'altra vessant, es contempla el Pla dels Eugassers i la Font Bordonera.

Es creua aquest torrent per tercera vegada i es remunta cap a l'oest per un camí poc marcat al mig d'un prat cada cop més ample i suau. Més amunt, la ruta s'acosta a uns aiguamolls on, sobre un llom cobert de pedres, hi ha un pluviòmetre.

Font de la Bordonera.

Coma de l´Embut - 2.360 m.

Es continua pel fons de la fondalada de L'Embut en direcció oest deixant el pluviòmetre a l'esquerra. Fent àmplies però exigents llaçades anem superant un contrafort esquistós. A continuació arribem al cim del Puigmal amb uns 2.913 metres d'altitud, màxima alçada del massís que porta el mateix nom.

La Terra Vermella.

Cim del Puigmal

Puigmal (en francès Puymal) amb uns 2.913 metres d'altitud. Anomenat també Puigmal d'Er, a l'Alta Cerdanya, és la segona muntanya més alta de la província de Girona.

Localitzat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès, Girona) i Err (Alta Cerdanya, Pirineus Orientals) és el més alt dels cims que configuren el denominat Gran Olla que envolta la Vall de Núria. És un cim ample i arrodonit; la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són gaire adverses. Al seu cim s'hi troba una creu de ferro forjat amb els símbols del santuari de Núria (una olla i una campana) i una placa amb versos de Jacint Verdaguer. :

tota la terra que el meu cor vol des d'aquí es veu en serres onejar" Cant Canigó IV.

Al cim hi ha un piló de formigó que li correspon per ser vèrtex geodèsic, i una sèries de grans vivacs Aquest cim també inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC.

Cim del Puigmal - 2.913 m.

Vanessa & Estel. Collada d´Er - 2.767 m.

De nou encarrilats ja a la carena, a continuació ens disposarem a enllaçar alguns dels cims que conformen la famosa Olla de Núria, amb uns valors naturals i paisatgístics inqüestionables a l'any

2015 es va constituir el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, la vall de Núria conforma un escenari d'alta muntanya amable que ens captiva pels seus relleus ondulats, els verds prats de pastura, les vistes panoràmiques interminables, les valls profundes, els rierols frescos i ben oxigenats, les clarianes de boscos subalpins i la flora i fauna ben aparent.

Dins la tradició excursionista i recentment més esportiva, l'Olla de Núria és una d'aquelles proves o reptes que tard o d'hora ens ronda pel cap.

Comencem baixant cap al Nord/Nord-oest passant pel coll d'Er a uns 2.760 m. per seguir pujant a continuació tres cotes, la tercera coneguda com a Puigmal Petit de Segre amb uns 2.810 m.

Puigmal de Llo.

Collada d´Er.

Puigmal Petit de Segre - 2.810 m.

El Pic Petit de Segre o Puigmal Petit de Segre és una muntanya de uns 2.810 metres situada entre els termes comunals d'Er i de Llo, tots dos de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, i el municipal de Queralbs, a la del Ripollès. Forma part del circ de muntanyes que delimiten la Vall de Núria.

Està situat a la carena axial dels Pirineus, al sud-oest del Puigmal de Segre, a l'est-sud-est del Puigmal de Llo i al nord del Puigmal d'Er. És el segon, comptant des de l'oest, dels cims que conformen la Vall de Núria.

Com diversos dels cims de l'Olla de Núria, és molt concorregut en les excursions del sector dels Puigmal.

Cim Puigmal Petit de Segre.

Pic del Segre.

De nou continuem baixat fins al collet d'Er. Després remuntem fortament fins al Pic del Segre, segon gran cim del repte muntanyós. Ens trobem just a la capçalera de la vall de Llo, on neix el riu Segre, quedant la seva font només uns 400 m. per sota nostre. Des d´aquí el Segre baixa cap a l´Alta Cerdanya francesa, prossegueix cap a la Cerdanya catalana i l´Alt Urgell i continua cap a la plana de Lleida, ampliant finalment el cabal de l´Ebre, riu del qual és el principal afluent.

Acces al Pic del Segre.

Cim Pic del Segre.

El pic del Segre o Puigmal de Segre és una muntanya de 2.843 metres d'altitud situada entre el terme comunal de Llo, a la comarca de l'Alta Cerdanya, i el terme municipal de Queralbs, al Ripollès, a tocar de la Vall de Núria. Orogràficament destaca per tenir les fonts del riu Segre, als peus del seu vessant nord-oest.

La ruta més concorreguda és la que surt des del santuari de Núria. Moltes vegades es combina amb l´ascensió al Puigmal. Una altra ruta surt des de Llo, pel camí cap al santuari de Núria fins arribar al Pic de Finestrelles, per desviar-se després seguint la cadena muntanyenca en direcció sud.

Pic del Segre - 2.843 m.

L´Olla de Nuria.

Coll de Finestrelles.

Des del Pic del Segre seguim l'ampla cresta que baixa decididament fins al coll de Finestrelles a uns 2.604 m, on hi ha el control de pas del repte virtual de l'Olla.

El Coll de Finestrelles és una preciosa finestra com diu el seu nom, que s'alça sobre Núria. Tenim la Núria a un tir de pedra, a tan sols 600 m. de desnivell negatiu. Des del Coll s'albira perfectament tota Núria, el Santuari, el Llac, les Pistes d'esquí, el Refugi del Pic de l'Aliga, el Cremallera, tota una postal. I després a la nostra dreta el Puigmal, un dels cims més alts i emblemàtics de Catalunya, ia esquerra es veu clarament el pic de Finestrelles, amb una ascensió dura.

Coll de Finestrelles - 2.604 m.

Puig de la Coma de Finestrelles - 2.744 m.

Des del Coll de Finestrelles ascendim cap al nord-est resseguint per sota l'abrupte Puig de la Coma de Finestrelles amb uns 2.744 m., on gaudim d'unes esplèndides vistes sobre la Cerdanya francesa i els seus cims, així com tots els cims que conformen l´Olla de Núria.

Vorejem dues elevacions i arribem fàcilment al Pic de Finestrelles amb uns 2.828 m.

Acces Pic de Finestrelles.

Pic de Finestrelles.

El Pic de Finestrelles és una muntanya de 2.826 metres d'altitud situada de la carena axial dels Pirineus, situat entre els termes comunals d'Eina i de Llo, tots dos de la comarca de l'Alta Cerdanya, i el municipal de Queralbs, pertanyent a la del Ripollès.

És a l'extrem sud-oest del terme d'Eina, al sud-est, també extrem, del de Llo i al límit nord, cap al costat nord-oest, del de Queralbs. Té a prop a llevant el Pic de Núria, al sud-oest el Coll de Finestrelles i, una mica més allunyat també al sud-oest el Puigmal de Segre, o de Llo.

Té la singularitat que és la muntanya des de la qual s'ha aconseguit el record mundial de retratar el paisatge més distant de tot el planeta. En altres paraules això vol dir, des d'un punt del planeta (no mitjans aeris ni des de cossos celestes), aconseguir copsar un horitzó màximament distanciat i que resulti prou definit com per identificar el seu relleu. En concret es van retratar els Ecrins (Alps francesos) l'albada del 16 de juliol del 2.016, de manera que es cobria la distància de 443 km fins al Pic Gaspard. Passats dos anys i mig encara es manté com a rècord mundial.

Cim Pic de Finestrelles - 2.828 m.

L´Olla de Nùria.

Guti.

A partir d'aquí la carena se suavitza una mica, quedant més anivellats els colls i els cims. Continuem visitant el Pic de Núria

El Pic de Núria o Puig de Núria és una muntanya de 2.789 metres d'altitud de la carena axial dels Pirineus, situada entre el terme comunal d'Eina, de la comarca de l'Alta Cerdanya (Catalunya del Nord), i el municipal de Queralbs, pertanyent a la del Ripollès.

És al sud-oest del Pic d'Eina, de 2.789 m. alt, i del Coll de Núria, a 2.680 m., i al nord-est del Pic de Finestrelles, de 2.826 m.

El Pic de Núria està inclòs en moltes de les rutes excursionistes del sector dels Pirineus cerdans, com es pot observar en la nombrosa bibliografia en què està inclòs.

Pic de Nùria - 2.789 m.

Puig del Coll d´Eina - 2772 m.

Coll d´Eina ó Nùria - 2.682 m.

Seguit del Pic de Nuria està el pic del Coll d'Eina amb uns 2.774 m. Es tracta d'una petita cimera situada a l'Est del Pic de Núria que se sol ascendir en combinació a la ruta des del Coll d'Eina.

Baixarem fins a l'ample Coll d'Eina a uns 2.682 m. també conegut com a coll de Núria. Aquest pas natural comunica amb la preciosa vall d'Eina, visitada per eminents naturalistes ja des del segle XVII atesa la seva riquesa botànica i insectívora i declarada per aquest motiu reserva natural al 1.993.

Pic d´Eina - 2.789 m.

GRT - 74 i  Enllaç GR - 11.

Arribats ha aquest punt del Coll d´Eina, donem per conclosa aquesta primera part de l´itinerari circular de l´Olla de Núria, deixant per a la propera la continuació des d´aquest punt.

Molt a prop de fer l'ascensió al cim del Pic d'Eina, però les condicions meteorològiques de forts vents, ens han fet decidir deixar-ho aquí.

L´Olla de Nuria.

Guti, GR - 11.

El descens o tornada a la Vall i Santuari de Núria, el realitzarem agafant el sender de l'enllaç GRT-74 al GR-11 "Ruta Transpirinenca" que ens farà baixar cap al Torrent de la Coma d´Eina, per grans zones extenses de prats de verdes herbes en un constant zigi-zaga. Fins arribar al Pont de les Mulleres.

Pont de Mulleres, aquest pont és l'inici d'algunes de les excursions des de Núria seguint el curs del torrent de Noufonts cap a alts cims, on la vegetació i l'orografia canvien i s'experimenta de manera excel·lent l'excursionisme i el contacte amb la natura. Un cop a alta muntanya tot canvia. Els rius són molt a prop del seu naixement, i baixen ràpid: són torrents.

Torrent de la Coma d´Eina.

Pont de Mulleres.

El torrent de Mulleres, el de l'Eina com els altres torrents de Núria, formen part dels afluents del riu Freser. La necessitat de venir a Núria en pelegrinatge des de França, o la vall de Camprodon passant per aquests ponts, queda reflectida a la Història de Núria de Francisco Marés al segle XVII.

Amb l'arribada del s. XX, la Núria veurà com neix l'excursionisme a Catalunya, primer amb un vessant més científic, humanístic i posteriorment amb un caràcter més social i esportiu. Encara que només t'aturis poca estona sobre aquest pont, podràs imaginar des d'aquí la grandesa i bellesa de les muntanyes de Núria contemplada amb passió.

Arribats de tornada a la Vall de Nuria, si tenim bitllet de tornada, agafarem el Tren Cremallera i tornem fins a la zona d'estacionament de Queralbs fins al nostre vehicle. Final de la jornada.

Vall de Nùria.

Nota: Alguns paràgrafs i text han estat extrets i copiats de .- www.rutaspirineos.org

Als quals volem agrair tota la informació aportada i la tasca en la realització de textos d'aquests itineraris i excursions.

Logo Travessa de l´Olla de Nuria.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Alta.

Temps/ Horari: 6 hores.

Desnivell/Quota màxima: 1.960 m. a 2.913 m.

Ús: sí.

Us actual: senderisme, esportiu, patrimoni cultural/ètnic i històric, espai d'interès natural, ramader, etc.

Estat: bé

Senyalització: Bona / Regular (Palafons explicatius, alguns senyals indicatius, marques de pintures "grogues (per a Puigmal), blaves (per a Pic de Finestrelles), de GR blanques-vermelles", fites de pedres) És molt recomanable portar GPS o conèixer bé la zona per orientar-se. O portar una bona ressenya i mapa de la zona.

Llocs de valor: Santuari de Núria, Pont de Sant Gil, Camí del Canal i les Coves, Bosc de Sant Gil, Pla de l´Ortigar o Collet Verd, Cim Puigmal, PICS de Petit Segre, El Segre, Finestrelles, De Nuria, Collets d'Eina, Er, etc.

Època: Estiu o inici de Tardor. Portar aigua (Mínim 2 l. per persona), pals o bastants, crema solar, barret o gorra, ulleres de sol i calçat adequat.

Croquis Travessa de l´Olla de Nuria 1ª part., Queralbs (Girona) extret de.-