El Montpalau ó Turó de Montpalau - 265 m. Horsavinyà-Tordera/ Pineda de Mar (Barcelona).

Turo de Montpalau.

El Montpalau, o turó de Montpalau, és una muntanya de 265 metres que es troba al municipi de Pineda de Mar, a la comarca del Maresme. Es troba al vessant pinedenc del massís del Montnegre i es caracteritza pel seu sòl calcari i poc profund que no permet el desenvolupament del bosc, quedant un espai obert que permet la presència d'una flora de gran interès. La vista panoràmica de l'Alt Maresme és immillorable.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Al seu cim s'hi poden veure les restes de l'antic castell de Montpalau. Molts segles abans de la construcció del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric que ha deixat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC i de poblament que van tenir continuïtat en època romana. Probablement, la major part de la pedra d'aquest antic assentament degué ser utilitzada per a l'edificació del castell medieval.

Als seus vessants s'hi poden trobar masies com la de Can Cànoves o la Pedrera de Montpalau

Castell ó Turo de Montpalau.

Pont de l´Autopista C-32.

Zona d´Estacionament.

Aproximació:

Des de Barcelona anirem fins a Calella sortirem de l'autopista per la carretera N-II a arribar a Pineda de Mar enfilarem una petita carretera BV-5126 (Passeig d'Hortsavinyà), que és la via d'entrada del Parc Natural del Montnegre. Seguirem per aquesta pista, que està asfaltada que transcorre gairebé paral·lela a la riera. Passarem de llarg per a tots els desviaments que anem trobant, fins a arribar el pont de l´autopista C-32. Pocs metres després trobarem una zona d´estacionament a mà esquerra. Encara que si volem podem anar fins al mateix Molí fariner de Cal Marquès, i al costat de les bústies i contenidors del veïnat de Sant Pere de Riu, trobarem també un altre aparcament per a uns tres o quatre vehicles.

Inici i Final de l´Itinerari El Montpalau ó Turó de Montpalau.

Molí Fariner de Can Marquès.

Molí Fariner de Can Marquès.

Recorregut:

Comencem aquest itinerari, visitant el Molí fariner de Cal Marquès. El Molí està situat a la riba de la riera de Pineda. És una construcció del segle XIV i restaurada darrerament per la plataforma “Salvem la Vall de la Riera de Pineda”. És un molí fariner que la funció principal era aprofitar l'aigua que baixava per la riera per moldre el gra de blat que es cultivava a la vall. Va ser construït al segle xi i ampliat al segle XIV. El molí fariner ha estat un element essencial a l'economia tradicional; bona prova d'això han estat les guerres i disputes entre senyors i propietaris per llur control i possessió.

El molí fariner utilitzava l'aigua de la riera com a font d'energia natural. L'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa que hi ha al costat del molí. La bassa que servia per emmagatzemar l'aigua aconseguia regular–ne la pressió. La bassa del molí de can Marquès disposa d'un pou, ubicat en un extrem i tocant a la paret del molí. El pou és un conducte vertical circular amb una obertura petita al fons per la qual l'aigua surt a pressió sobre el rodet.

Molí Fariner de Can Marquès.

Forn de Calç de Can Marquès.

Forn de Calç de Can Marquès.

Després de la visita al Molí fariner, iniciem la ruta, aquesta coincideix en part amb trams del SL-C 101, el PR-C 146 i la ruta de la Font de Ferro. En només uns metres en direcció al veïnat de Sant Pere de Riu i la pista que porta a Can Marques i Can Pallofa, girem a la nostra esquerra on veurem una fita indicativa de fusta i després de passar un rierol, veiem el Forn de calç de Can Marques.

Forn de calç recuperat el 2009. La calç que es produïa en aquest forn era utilitzada en les tasques de la construcció, però també ajudava a combatre plagues als camps i era utilitzada com a producte medicinal.

Té una alçada d´aproximadament 5 metres, amb la base inferior més ampla, d´uns 3 metres. La calç s'utilitzava com a morter, per emblanquinar parets i combatre plagues de l'agricultura. Amb aquests forns rudimentaris es podia arribar a 900 graus centígrads.

Rial ample.

Guti (Els Cinc Peus al Gat) & Jose (Pitxon).

Can Teulada.

Marieta & Yolanda (Pitxona).

Veïnat de Sant Pere de Riu

Continuem seguint aquesta pistes ampla que va pujant cap a Can Teulada, veurem alguna indicació de “Montpalau” en un sender gairebé ocult per la mala herba, que ignorarem.

Arribant als voltants de Can Teulada, veurem una tancada pels cavalls, i l'accés a la casa indicat com a camí particular. Sense sortir de la pista anem ascendint per aquesta.

Fins a arribar a un pla, el Coll d´Altars.

Veurem un senyal indicador vertical, que ens marca el camí a seguir, cap a la dreta a Montpalau i l'esquerra cap a Pineda de Mar i Calella.

Ens encaminem per un corriol empedrat que puja per l'interior del bosc, fins a arribar a les ruïnes del Castell de Montpalau i ja arribem al cim del Turó de Montpalau.

Coll d´Altars.

Cau.

Castell de Mont palau.

Castell de Montpalau, situat al cim del turó de Montpalau, als vessants de Pineda del massís del Montnegre, hi ha les ruïnes de l'antic Castell de Montpalau. La jurisdicció senyorial abastava un extens territori, com una bona part de l'Alt Maresme, fins i tot d'Arenys a Horsavinyà, el límit dels dominis del castell de Palafolls.

Segles enrere de la construcció del castell, aquest lloc havia estat ocupat per assentament ibèric, aquest va deixar nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC. i va continuar a l'època romana. És molt probable que la major part de la pedra d'aquest antic assentament es va fer servir per construir el castell medieval. Aquest castell va ser documentat des de mitjans del segle XI, quan Umbert Odón i la seva dona Sicardis (senyors del Montseny), van jurar fidelitat al compte Ramon Berenguer i pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Va ser doncs a meitat del segle XII quan els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, una possessió que es va mantenir fins al 1.574. I va ser aquell any quan la van vendre al marquès d'Aitona, el Francesc de Moncada.

Al segle XVII, el castell va passar per via matrimonial els ducs de Medinaceli.

Cim Castell ó  Turó de Montpalau, 265 m.

Castell de Montpalau.

D'aquesta meravellosa fortalesa medieval, en queden alguns murs que defineixen un recinte de planta quadrada. L'aparell està format amb filades de carreus irregulars, units amb morter de sorra i calç. Podem gaudir dels angles i la finestra de punt rodó que es conserva en base bé. Al centre del castell hi havia una torre cilíndrica, que actualment està en ruïnes. Podem trobar restes d´un segon recinte construït posteriorment, sobre el segle XV. Fora del castell trobem les ruïnes del que fou l'antiga capella, dedicada a Sant Miquel.

Turó de Montpalau.

Castell de Montpalau.

Aquest castell estava fet de pedres calcàries mitjanes, més o menys tallades i unides per morter de calç i sorra.

Cal destacar que aquest castell tenia un paper de fortalesa, no pas una funció residencial o d'habitatge permanent. La seva funció era més aviat simbòlica, d'intimidació per als camperols i punt de trobada esporàdic dels cavallers a les seves guaites (tasques de vigilància).

Turó de Montpalau - Marieta, Jose, Yolanda & Guti.

Pineda de Mar.

Diposit d´Aigua.

Després de gaudir de la vista panoràmica de l'Alt Maresme és immillorable. Menjar i bevem una mica, tornem sobre els nostres passos de nou al Coll d´Altars.

Un cop al replà, ara seguim en direcció a Pineda de Mar i Calella, per la pista ampla, després d'uns metres veurem un dipòsit d'aigües, agafarem la pista que baixa a la nostra esquerra “Plaça de Can Martorell” en direcció Pineda de Mar, veurem un altre senyal indicatiu vertical. Deixant a mà dreta Can Carreres i Calella.

Pista Plaça de Can Martorell.

Ermita de Sant Rafael.

Després de baixar en forta baixada, compte amb les relliscades, arribem fins a l'Ermita de Sant Rafael, està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Petita capella rectangular d'una nau amb absidiola. L'entrada amb porta adovellada, pedra molt neta i nova, assenyala una donada: "1908". Per sobre la porta hi ha una finestra rodona que il·lumina l'interior. Al cim de la façana, te una espadanya sense campana. No hi ha imaginària, només l'ara per terra. Teulada a dues vessants. És troba orientada al poble de Pineda. Hi manquin bancs i llum.

Ermita de Sant Rafael.

Tot i que ha estat restaurada en diferents ocasions, el 2013 va ser saquejada i, a partir d'aleshores, està abandonada i degradada.

Se sap que la capella de Sant Rafael és un edifici que es va erigir per iniciativa privada l’any 1.908. Tenim constància de la seva sacralització al 1.909 quan Juan Manuel Fors de Oliver, notari de l'Il·lustre Col·legi de Barcelona, va sol·licitar al Bisbat de Girona poder celebrar-hi missa en record dels seus difunts fill i muller, Mariano Fors i Josefa de Cuenca.

La finca on es troba la capella, ja era propietat de la família Fors l’any 1.862, tal i com consta al Llibre d’Amillaraments del mateix any conservat a l’Arxiu Municipal de Pineda. El 1.944 el propietari era José María Fors de Cuenca, un dels seus fills, tal i com consta al mapa topogràfic parcel·lari de Pineda de 1.944.

Ermita de Sant Rafael.

Can Martorell.

Jardí del Maño.

Tornem una altra vegada a la pista i continuem baixant, fins arribar a una zona que contrasta força amb tot l'entorn, veiem una recollida de contenidors de recollida d'escombraries, i una tanca que limita un espai anomenat Can Martorell.

També veiem un bonic jardí "Jardí del Maño" enganxat a la tanca. I una fita indicativa del SL-C 101, que indica anar cap a lespai natural de Can Martorell. La ignorem i seguim rectes. Cap al túnel de l¨autovia C-32.

Tunél C-32.

Tunél C-32.

Centre d´Educació Especial Horitzó.

Travessem el túnel i continuem per la carretera en direcció a Pineda de Mar/ Santa Susana.

Després de passar el túnel, ambdós costats podem veure grans camps de cultius a mà esquerra ia la dreta la zona és més boscosa amb algun cultiu d'oliveres. Continuarem pel marge dret, que està delimitat amb pitones o balises.

Sobrepassarem el CEE Horitzó, al fons darrere nostre al marguen esquerre veurem l'edifici de la Torre de defensa de can Cànoves i el Turó de Montpalau.

Turó Montpalau i Torre de defensa de can Cànoves.

Passeig d´Horsavinyà.

Quan arribem a la cruïlla de carreteres amb la Ctra. d'Horsavinyà també conegut com a passeig d'Horsavinyà. Girem cap a la nostra esquerra i prosseguim pel passeig. És la mateixa carretera per on hem fet l'aproximació amb el vehicle. A mà dreta veurem les excavacions i explotacions de materials àrids de l'empresa GabyMartinez.

Seguim caminant uns metres més ia mà dreta trobem el sender que ens portarà fins a l'Aqüeducte Romà de Can Cua. Indicat per un senyal indicador vertical.

Acces al Aqüeducte romà de Can Cua.

Aqüeducte romà de Can Cua.

Aqüeducte romà de Can Cua.

L'aqüeducte de Can Cua és una infraestructura hidràulica qualificat com a origen romà, és ben cultural d'interès nacional en la categoria de zona arqueològica.

Es conserven diferents trams de la infraestructura hidràulica, entre els quals hi ha l'arc de Can Marquès, localitzat a la Font del Ferro o les quatre arcades Can Cua. La canalització es desenvolupava a la riba esquerra de la riera, que aniria coberta, desfent-se en tres aqüeductes: el de Can Marquès, d'uns 3,12 m; el de Can Cua, amb una longitud de 29,30 m. i 4 arcades, i el de Can Palau de la Guitarra ja desaparegut. En total, havia de tenir una longitud de 3,5 km, desapareixen en dos trams subterranis, i arribaria fins a Can Roig, on hi havia el lacus. El material utilitzat als murs i arcades és pedra lligada amb morter molt fort, del mateix terreny; a les voltes s'utilitzava pedra plana col·locada radialment. El tancament dels arcs era amb trossos pissarrosos. Els angles del canal eren reforçats amb Opus Signinum i aplanat amb calç. El lacus havia de tenir aproximadament 13 metres de costat; la seva alçada es desconeix.

Aqüeducte romà de Can Cua.

Pont del Diable.

Pont del Diable.

Tornem de nou a la carretera d'Horsavinyà, i creuem al marge esquerre, per continuar uns metres més amunt direcció a la zona d'estacionament. I localitzarem el Pont del Diable de Pineda de Mar.

El pont del Diable és un aqüeducte d'un sol ull que permet salvar el desnivell de la riera de Pineda per transportar l'aigua, a través d'un rec, des del molí de Can Bauveta fins als horts de Ca n'Oliver de Sitjar. S'havia dit, popularment, que era d'origen tardo-romà, però els estudis arqueològics desmenteixen aquesta hipòtesi i situen la construcció al segle XVII. La cronologia s’ha obtingut a partir del tipus d’obra de les estructures i del material constructiu emprat, maons que per les seves característiques tipològiques és sabut que s’utilitzen principalment al segle XVII. Aquestes estructures perduren fins a inicis del segle XIX, constatat per fragments de ceràmica al nivell d’amortització.

Pont del Diable.

Pont de l´Autopista C-32.

Balsa

De tornada a la carretera, tornem a passar per sota del pont de l´autovia C-32, ja en direcció a la zona d´estacionament i l´inici d´aquest itinerari.

Arribant al Molí fariner de Can Marques, no volem deixar passar fer una visita a la Font del Ferro.

Des del Molí agafem la pista que puja a la nostra dreta.

Veurem una bassa actualment naturalitzada, damunt del Molí, seguim per aquesta pista fins a veure una bifurcació, senyalitzada per una fita de fusta del PR-C 146. La seguim i ens porta fins al bonic i ombrívol paratge on es troba la Font de Ferro.

El paratge de la font del Ferro s'emplaça en una fondalada sota Sant Pere de Riu, dins dels dominis de l'antiga masia de Can Marqués (Tordera).

Per a ell discorre una torrentera que desaigua a la riera de Pineda. La fondalada va quedar parcialment desfigurada amb la construcció de l'autopista C-32, el 1.994. L'entorn degradat i va suposar la desaparició d'una mina d'aigua ferruginosa força popular (d'aquí ve el nom de Fuente el Hierro). A partir del 2.007 es fan diverses intervencions ciutadanes i es recuperen la font i els voltants, tot i que amb un raig d'aigua diferent de l'antic.

Aqüeducte de la Font del Ferro.

Font del Ferro.

A pocs metres, salvant la torrentera, a l'època romana es va construir una arcada que s'inclou dins de la mateixa conducció d'aigua que el tram d'aqüeducte de Can Cola (Pineda de Mar). L'arcada s'ha consolidat en dues intervencions arqueològiques complementàries al llarg del 2012.

L'aqüeducte, segons l'estudi de F.Prat i Puig, era una obra hidràulica que prenia l'aigua de la riera de Pineda poc més amunt de Can Bofí. Al llarg d'un recorregut d'uns 3,5km més o menys paral·lel, arribaria fins al lloc de la masia de Can Roig (Pineda de mar), on s'han documentat vestigis d'un establiment romà que probablement era propietat d'un terratinent important, promotor d'aquesta notable infraestructura.

El canal de l'aqüeducte salva el torrent de la Font del Ferro mitjançant una bella arcada única de mig punt, de 3, 13 metres de diàmetre i una alçada de 3,40 m sobre el llit del torrent. Damunt d'ella transcorre la conducció amb un paviment impermeable de morter de calç i picadís de teula (opus Signium) propi de les tècniques romanes. El canal tindria una coberta de protecció, ara desapareguda. Al sud de l'arcada, les excavacions arqueològiques van demostrar que la sèquia gira cap a la riera de Pineda.

Pasarela

Croqui Itinerari El Montpalau ó Turó de Montpalau, Horsavinyà-Tordera/ Pineda de Mar (BCN) extret de.- https://ca.wikiloc.com/

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Fàcil. Algun tram de baixada amb fort pendent.

Temps/Horari: 2 h. 30 mits.

Desnivell/Quota màxima: 265 m.

Desnivell mínim: 65 m.

Ús: sí.

Us actual: senderisme, agricola, patrimoni cultural i històric, espai natural d´interès botànic, faunístic i geològic, turisme i esportiu.

Estat: Bé

Senyalització: Bé, millorable hi ha algunes indicacions que pot portar a confusió, pal vertical indicatius

Llocs de valor: Molí fariner i Forn de calç de Can Marques, Can Teulada, Coll d´Altars, El Montpalau, Castell de Montpalau, Ermita de Sant Rafael, Aqüeducte romà de Can Cau, Pont del Diable, Bassa natualitzada, Font i Aqüeducte del Ferro etc.

Època: Tot l'any. A l'estiu evitar hores centrals del dia i utilitzar protecció solar i gorra. Portar aigua i anar amb roba i calçat adequat. Opcional portar bastons.

Pedrera de Montpalau.

Can Pallofa.

Després de veure el paratge de la Font de Ferro, donem per conclosa aquesta sortida. Tornem novament cap a la pista i fins al molí de Can Marques, on tenim estacionat el vehicle.

Ens entra la gana, i vam decidir fer una parada molt recomanable al berenador de Can Pallofa. Esperem que us hagi agradat la descripció d'aquest itinerari i en gaudiu tant com nosaltres. Gràcies per seguir-nos.

Can Pallofa.