La Font del Tort "SL - C 148", Montcada i Reixac (Barcelona).

Torre dels Conills.

 Petita ruta circular per descobrir l'entorn natural de Montcada i Reixac. Passant a prop de la coneguda font de l'Tort, on podrem gaudir i contemplar els diferents tipus d'estepes (Cistus), plantes arbustiva i una mica de fauna. Pujarem fins al cim de l'Turó de Moià on tindrem la possibilitat de gaudir de les vista de l'entorn i passar una bona estona a la natura.

Area de Picnic al Torrent de Vall-Llosera.

Aproximació.-

Des de Barcelona, agafarem la Ronda de Dalt i sortirem a la sortida cap a Santa Coloma / Parc Europa. Girarem primer semàfor a l'esquerra per continuar per la carretera BV-5001 "Crta. Sant Adrià a la Roca". Sense sortir d'aquesta carretera anirem fins al km. 7,5 a el Restaurant de la Font de l'Tort. Podem estacionar el vehicle en una zona d'estacionament a la Torre dels Conills, al costat de l'Area Recreativa "Picnic".

Camí de la Font d´en Tort

Vall- Llosera.

Recorregut:

Trobem la fita d'inici després de deixar l'àrea de Recreactiva de l'Torrent de Vall-Llosera, amb taules i bancs, i una mica més endavant de la torre dels Conills.
L'itinerari continua fins La font de l'Tort i s'enfila cap al turó de Moià, el punt més alt de l'recorregut, per acabar descendint pel vessant vallesà de la serralada Marina fins al punt de partida. Iniciem el nostre passeig pel camí de la font d én Tort.

Al Parc de la Serralada de Marina trobem cinc espècies d'estepes, uns arbustos de menys d'un metre d'alçada amb flors molt vistoses. Les més comunes són l'estepa blanca, l'estepa negra i l'estepa borrera.
La més rara i escassa a la zona és el Cistus ladanifer, molt estesa en zones com Extremadura i Andalusia, amb pocs peus a la zona de la collada de la Vallençana, el que fa pensar que pot haver estat introduïda fortuïtament a la serra de Marina a través de terres aportades a la pedrera. la més singular és l'estepa crespa, present a Catalunya en zones mediterrànies i llocs molt localitzats. De fet, a la serralada de Marina es troba en petites taques, com aquesta de el camí de la font de l'Tort.

Can Tort. (Restaurant).

Estacionament de Can Tort.

Font del Tort.

El recorregut s'inicia en una pista ampla, oberta a l' trànsit de vehicles fins a la font de l'Tort. A la dreta ens queda el torrent de Vall-llosera, on tot i la transformació que ha experimentat, encara que trobem alguns verns, bona mostra de la vegetació pròpia d'aquests torrents més frescos de la vessant vallesà de la serralada de Marina. A l'arribar a la masia, reconvertida en un establiment de restauració, veurem algunes espècies vegetals foranes, no pròpies de les nostres terres, les més destacades són les moreres, els plàtans i les palmeres. Una mica més enllà trobarem la font de l'Tort.

Aquesta font d'aigua natural, situada al costat de l'restaurant de el mateix nom, va ser restaurada fa uns anys pel Consorci de Parc de la Serralada de Marina, tot i que l'original data del l'any 1.889. El restaurant es troba situat en el lloc on hi havia un mas, documentat des del segle XVIII com a casa rural de boscaters. El nom de tort fa referència, suposadament, a l'aspecte d'un antic propietari, que anava de gairell.

Font del Tort.

Sender SL - C 148.

Turó d´en Tort.

Un cop passada la font de l'Tort, deixarem a la dreta un parell d'accessos: un camí tancat amb cadena que ens portaria fins al camí de Can Piqué, Ca n'Ortigosa i altres masies de la zona, una porta que permet accedir a la finca de Can Panxa.
A l'alçada d'aquesta porta, després de travessar una
cadena, caldrà que seguim recte i entrem a la zona de l'antiga pedrera. Aquesta pedrera ha estat restaurada, ara és una terrassa, que s'ha repoblat amb pins blancs. també abunden espècies foranes, com el miraguà, la iuca i l'ailant, aquesta última, de caràcter fortament invasor. A uns 150 metres de la cadena, el camí puja pel pendent. A l'poc trobarem, sota un pi gros, un corriol que surt a la dreta senyalitzat amb una fita.

Ca n´Ortigosa.

 Al llarg de l'trajecte veurem un mosaic de vegetació, que va des prats d'albellatge fins a petites alzines i roures que, creixent lentament, tornaran a crear el bosc originari que cobria aquestes vessants. la mala herba és una vegetació densa, formada per arbustos com el romaní i les mates de alba, un arbust de color verd grisós i petites flors grogues. abunden també arbustos com les estepes, el matapoll, el llentiscle, la ginesta i el cap d'ase, i plantes herbàcies com els caps blancs, el trèvol pudent, la lleterassa i el fonoll.

Els mosaics de matolls són freqüentats
per a aus rapinyaires com el xoriguer o l'aligot a la recerca d'insectes i petits vertebrats dels quals s'alimenten.
Fins i tot, si fem cas als cants dels
ocells, podrem identificar el tallarol de casquet, amb un so semblant a el tall d'unes tisores, i el pinsà, que té un trino que puja. A més, si tenim sort, podrem observar algun pit-roig o algun pardal de bardissa buscant petits insectes entre les fulles i les branques dels matolls.
Aquests vessants assolellats i càlids acullen una gran
diversitat d'insectes, com l'escarabat de les flors i l'escarabat verd, que s'alimenten de el pol·len de les flors de jara, i també diversos rèptils, com la sargantana cuallarga o la passera, que solen escalfar sobre les pedres.

Turó de Moià.

Turò de Moià.

Seguirem la senyalització pujant pel sender fins que trobem un camí més ample, que prendrem a la dreta. Més endavant ho deixarem per tornar a prendre un sender a l'esquerra, que amb una pujada forta ens portarà fins a una pista ampla de terra.
Ens trobem al coll de Moià, una cruïlla de quatre camins; nosaltres continuarem per l'esquerra, per un camí tancat a la circulació amb una cadena. opcionalment ens podem acostar fins al turó de Moià, 239 metres d'altitud, fàcil de reconèixer pel repetidor de comunicacions, és el punt més alt del nostre recorregut.

Des d'aquest coll, i durant tot el trajecte de baixada, tindrem una vista privilegiada sobre la plana de l'Vallès, la vall del riu Besòs i tota la serralada Prelitoral, on reconeixerem muntanyes tan emblemàtiques com Montserrat, Sant Llorenç de la Munt i el Montseny.

Turò de Moià.

Retorn, SL - C 148.

També podrem observar la continuació de la serralada Litoral cap al sud, amb el turó de Montcada i Collserola en primer terme.
Baixarem per la pista que va fent ziga-zagues fins a tornar a arribar a l'àrea recreativa de el Torrent de Vall- Llosera. Observarem en aquest tram una màquia de bruc i arboç, amb taques de matolls de romaní i coroneta de frare, i matolls de llentiscle
i embolic. Alguns arbres, com les alzines, les sureres i els roures, mostren la vegetació que originàriament cobria aquest vessant, abans que els reiterats incendis el convertissin en una màquia.
Durant la baixada podrem observar a la dreta una bonica torre modernista, Can Bonet, construïda a principis de segle XX com a casa d'estiueig i actualment convertida en restaurant.

Gairebé a l'arribada travessarem una pineda força densa de pi blanc i, després d'uns tres quilòmetres de recorregut, arribarem novament a punt d'inici. Fi d'aquesta ruta.

Fi, SL - C 148.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 50 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 65 m. a 239 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, patrimoni, històric, cultural i Grans Paratges naturals.
Estat: bo
Senyalització: Bona (Fitas de fusta amb requadres verds-blancs SL - C 148).
LLOCS de valor: Torre dels Conills, Can Tort, Font de l'Tort, Tuiró de Moià, etc.
Època: Tot l'any, "Primavera o Tardor millor apreciació", portar Calçat adequat i aigua.

Croquis i resenyes de "Font del Tort, SL- C 148", Montcada i Reixac (Barcelona).