Els Cinc Peus al Gat.: Volta per la Vall de Montalegre "SL - C 145 i tram del GR 92", Tiana (Barcelona).

Piscina Municipal Jordi Masi.

Interessant recorregut circular que transcorre per senders i pistes forestals. Itinerari força desconegut o poc freqüentat i això que està molt a prop de grans nuclis urbans com Badalona, Tiana, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, etc. Amb una gran diversitat vegetal també podem trobar edificacions amb un gran valor patrimonial com el Cementiri dels desemparats o empestats, la Cartoixa de Montalegre, el Mas Po-Canyadó. I desviant-nos uns metres podrem coronar el cim de la llista dels 100 Cims de l'Turó d'en Galzeran o d'en Mates o visitar el poblat ibèric de les Maleses o fer les dues opcions. O simplement passejar sense com
plicarnos massa en aquest bonic itinerari que ens descobrirà els tresors naturals i patrimonials de la Vall de Montalegre. Que també amaga la seva llegenda de l'Arbre dels nassos.

Ressenyes i croquis de la ruta Vall de Montalegre "SL - C 145", Tiana (Barcelona).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 2 hores.
Desnivell / Quota màxima: 130 m. a 353 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, patrimoni, històric, cultural i grans paratges naturals.
Estat: bo
Senyalització: Bona (Fitas de fusta amb requadres verds-blancs SL - C145 i GR 92).
Llocs de valor: Observatori Astronomico, Area recreativa Font de l'Alba, Cementiri dels empestats, Mas Po-Canyado, Font de les Monges, Turo de l'Home, Font de Sant Bru, Can Sent-Roma, etc.
Època: Tot l'any, portar calçat adequat i aigua.

Observatori Astromònic de Tiana.

Aproximació:

Sortim des de Barcelona des de la B- 20 o la C-33 cap a Mataró. Sortim a la sortida 22, Badalona Est / Mollet. Continuarem per la Carretera B-500 o BV-5008 i entrant en el municipi de Tiana seguirem fins al area esportiva municipal de Tiana. On podrem estacionar el vehicle.

Observatori Astromònic de Tiana.

SL C- 145.

Recorregut:

Estacionem el vehicle a la zona d'aparcaments de la zona esportiva municipal de Tiana. Aqui tenim diversos equipaments de la Piscina Municipal Jordi Marí, el Camp de Futbol de Tiana, restaurant, el Poliesportiu Municipal, l'Abocador de Tiana / Montgat i finalment l'accés a l'Observatori Astronòmic de Tiana.
Ens dirigim cap a l'Observatori, on es troba la parada origen i final de la B29 (bus urbà de transport públic).
L'inici de l'recorregut comença al camí de terra que dóna accés a l'entrada de l'Observatori.

Des de març de 2.004, és el punt d'informació de l'Parc de la Serralada de Marina està situat a la planta baixa de l'Observatori Astronòmic de Tiana. A més d'informar els usuaris de parc sobre els camins de passejos, en ell es poden adquirir publicacions i material pedagògic divers de parc. Obert tots els dissabtes i diumenges de 10 a 14 h.

Arboç (Arbutus unedo).

Txiki.

Arribant a la porta principal de l'Observatori agafarem un corriol a mà dreta senyalitzat amb fites de fusta amb marques Verds-Blanques és el Sender Local C-145. El sender ens endinsa per un bosc de pins, a pocs metres una fita ens indiqués la proximitat de l'Àrea d'espai de la font de l'Alba.
És una agradable zona de pícnic amb taules, algunes adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. Esta prohibit fer focs i la canella de la font es troba tapat.

Font de l´Alba.

Torre d'alta tensió. SL- C 145

Tornem a camí per continuar seguint les fites de l'SL- C 145, que també coincideix en part amb els trams de l'SL- C146 i SL- C 95. Aquest ens fa anar pujant a través d'una pineda i ens porta fins a la Conreria. Al coll de Montalegre i a pocs metres abans d'arribar, després de passar al costat d'una torre d'alta tensió, veurem les restes de l'anomenat Cementiri dels empestats.

Un curiós i desconegut recinte funerari: el Cementiri de l'Còlera. En 1.870 es va declarar una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de la Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l'illa de Cuba. Tot i els esforços de les autoritats, l'epidèmia es va començar a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d'exemple, se li indicarà que la Junta de Sanitat Provincial va decretar va allunyar tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic es va apoderar de barri i van emigrar uns onze mil veïns, que es van dirigir cap als pobles de l'Vallès, de la costa oa la vila de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l'Ajuntament i la Junta de Sanitat van ordenar el desallotjament forçós de tota la Barceloneta.

Cementiri dels empestas.

Es va decidir, llavors, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar a les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Correcció, desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les que s'havien 94 reclusos, que es van repartir entre l'edifici de l'antic seminari i el convent. El metge responsable era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l'assistència d'infermeres i sanitaris. Van estar des del 23 de setembre fins al 10 de desembre de 1.870. El 29 de setembre es van produir les dues primeres morts per còlera però també hi va haver 16 morts per verola i altres morts per malalties comunes. L'epidèmia es va declarar acabada el dia 7 de desembre i, a poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones.
El recinte funerari de què us parlem és la fossa comuna d'aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d'una parcel·la d'un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d'un metre d'alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d'entrada però sembla que podia haver existit una petita. Un cop dins, l'únic element que podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d'entre 1,70 m. per 2 m. i un pes d'uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s'alternen el símbol de la calavera i de el rellotge de sorra alat. Al centre veurem l'escut de l'Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció "Colònia de Montalegre. L'Ajuntament de Barcelona a les víctimes de la febre groga 1.870". El monument va ser erigit el 25 de maig de 1.871
El Cementiri de l'Còlera està situat a la part inferior de el Turó de l'Reig, sobre el Coll de Montalegre. És de titularitat pública i està inclòs en l'Inventari Arquitectònic de el Parc de la Serra de Marina.

Cementiri dels empestas.

Mas Po-Canyadó. (Casa de colònies).

Continuem amb la ruta i passarem prop de Mas Po-Canyado, situada enmig de bosc, en plena Serralada de Marina, la Casa de Colònies Mas Po-Canyadó ofereix moltes possibilitats per realitzar activitats màgiques. La casa és una torre construïda a principis de segle XX i la seva estructura recorda el conte de 'La caseta de xocolata', la qual cosa ens convida a submergir-nos en el meravellós món dels contes. La distribució de la casa, amb diversos dormitoris, permet l'estada de tot tipus de grups. Per la resta, la proximitat a la ciutat de Barcelona i de la platja possibilita la realització d'activitats culturals i nàutiques.

Tram del GR - 92. Cami Aves Maries.

Des d'aquí seguirem les marques de pintura vermella i blanca de el GR-92 cap a l'esquerra, que ens acosten fins a la carretera B-500 "Ctra Aves Maries", al costat de el Restaurant El Cau. La Creuem per continuar per l'avinguda de la Font de les Monges. Veurem un camí que baixa a la dreta aquest ens acosta a la Font de les Monges, és una de les fonts més destacades de Sant Fost de Campsentelles (la Conreria). Rep aquest nom segons diuen per l'assiduïtat amb què anaven les monges de l'antic convent de Montalegre. A principis de segle XX hi havia al costat de la font una imatge de Sant Bru (patró dels frares de la Cartoixa de Montalegre), però aquesta imatge va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola. en l'actualitat en un estat bastant deixat.

Restaurant El Cau. B-500. Ctra. Aves Maries.

Font de les Monges.

D'aquesta font s'explica una llegenda coneguda per la llegenda de l'Arbre dels Nassos, que diu així.-

A la Conreria, fa molt de temps, hi havia una comunitat de monges, una de les quals tenia una bellesa pertorbadora. Una tarde que, com sempre, es dirigien a agafar aigua de la font, un cavaller va veure a la més bonica i es va enamorar. Cada nit el cavaller s'acostava a la finestra de l'estada o cel·la de la bella monja per declarar-li el seu amor. La monja, que havia consagrat la seva vida a l'oració i a Déu, un dia li va demanar:

-Ja sé que la meva bellesa us pertorba, però qué és el que més us agrada de la meva persona, Cavaller ?.
-El nas. Va dir el Cavaller.
-Doncs demà, a la mateixa hora, et donaré el que mes voleu.

Convençut que a l'endemà la faria seva, el cavaller es va presentar puntual i ben empolainat. Va veure la monja com es l'apropava, aquesta trec una daga i es talla el nas, que li va donar a el noi embolicada en un mocador de seda.
-Ara ja tens el que volies. deixa'm en pau per seguir el meu camí amb Déu.
Trist i afligit va marxar el Cavaller i, molt a prop de la font, va enterrar el nas.

Diuen que aquest paratge creix un arbre molt curiós. Uns diuen és l'arbre de foc, pel color de les seves flors, i altres, en canvi, diuen que es l´arbre del nas, per la forma que tenen les seves flors.

Font de les Monges.

Una altra llegenda mes aterridora de la Font de les Monges ens explica que dues monges que eren molt amigues i vivien al convent de Montalegre van fer un pacte abans de morir. Van quedar que la primera a morir donaria un senyal de l'existència després de la mort. A el cap d'uns anys, hi va haver un fatal incendi al convent i el resultat va ser que una d'aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, que li va quedar totalment desfigurada. A l'poc d'aquest incident, diverses monges, sempre que anaven soles de camí a la font, morien apunyalades brutalment, trobant sempre el seu cos enmig de claustre de l'convent.

Anys després, la monja malferida va morir, alguns deien que va ser un suïcidi, altres un assassinat. Arran d'aquella mort, els assassinats van acabar, però són freqüents les persones que compten les aparicions d'un ésser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, a les rodalies d'el convent.

Diu la llegenda que la monja apareix quan hi ha incrèduls que dubten de la seva existència, ganivet en mà buscant a la seva amiga monja. Diuen també que un cop va deixar un escrit després de desaparèixer.

Alberg La Conreria.

SL- C 145/ GR - 92. (Cami del Seminari).

Continuem l'itinerari tornant cap a l'Avinguda de la Font de les Monges i a pocs metres veurem l'Alberg i casa de colònies La Conreria. És un allotjament ideal per a grups gràcies a la varietat, amplitud i versatilitat de les seves dependències, que donen peu a infinitat de possibilitats. L'establiment ocupa un antic seminari, actualment remodelat, que combina l'encant dels edificis històrics amb la modernitat de les seves instal·lacions, de manera que s'ha convertit en un punt de trobada i intercanvi.

Amb capacitat per a 300 places, acull tots els anys trobades, reunions, campus i stages esportius, convivències, cursos i celebracions d'organitzacions diverses, com empreses, famílies, amics, grups parroquials o espirituals, esplais, equips esportius o companyies de teatre.

Pi blanc (Pinus halepensis).

Cartoixa de Montalegre.

Enganxat a l'Alberg de la surt una pista forestal, "camí de l'Seminari" que ens endinsa cap a la obaga de la serralada de Marina, travessarem un bosc adult d'alzines i roures que es van salvar de l'incendi forestal que va ocórrer en l'any 1.994.

Guti.

Després de caminar uns 200 metres per la pista forestal, arribarem a una bifurcació de camins. Seguirem cap a l'esquerra, seguint les marques de GR - 92 fins a arribar a el coll de l'Turó de l'Home, aquest és un petit cim que limita amb Badalona i Tiana amb uns 362, 5 metres és una de les muntanyes mes altes de l'acabo Badaloní, a els peus d'aquest cim hi ha la urbanització de Mas-Ram.
Des del seu cim podrem veure boniques vista del d'una banda, i de l'Maresme i Barcelonès per l'altre.

Cim Turo de l´Home.

Hospital Germans Trias (Can Ruti).

Descendim de nou per continuar per la pista tornant a seguir les fites i indicacions de l'SL- C 145. Notarem el canvi de vessants de la obaga a la soleia, la vegetació i la zona està més esclarissada. Després diversos incendis la vegetació prominent és mes arbustiva, deixant alguns especimenes d'alzines, roures i pins aïllats.

Continuem avançant per la soleia gaudint d'unes bones vistes de la vall, a el fons es pot veure el turó d'en Galzeran un cim de la llista dels 100 cims de la FEEC.

Cim Turo de l´Home, 363 m. (Guti & Txiki).

Cartoixa de Montalegre.

Si mirem cap a la nostra esquerra podrem veure un gran construció és la Cartoixa de Montalegre, una petita comunitat de monjos cartoixans, que viuen pràcticament aïllats de l'món.

Es va començar a construir l'any 1.247 per acollir una petita comunitat de monges agustines. En 1.286, el monestir va rebre una important donació de terres per part de Ramon de Sentmenat, senyor de Campsentelles, i de la seva esposa. No obstant això, la comunitat va decidir traslladar-se a Barcelona en 1.362 causa de la solitud de l'paratge en el qual es trobava el cenobi. El recinte va passar llavors per diversos compradors fins que en 1.409 el va adquirir l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

L'any 1.415, la necessitat de diners fa que l'hospital vengui el cenobi, que va ser adquirit pel prior de Vallparadís que necessitava traslladar-se a un edifici més gran. Aquest mateix any es van iniciar les obres de la nova cartoixa en les rodalies de l'antic edifici. En 1.434 es va unir una petita comunitat de monjos que procedien de el monestir de Sant Pol. Les obres de la cartoixa van finalitzar en 1.463, i el vell convent com "conreria" (granja dels monestirs cartoixans) i casa dels germans (monjos no sacerdots).

El segle XIX va ser bastant nefast per a la cartoixa. Entre 1.808 i 1.814, la comunitat va haver d'abandonar el recinte a causa de la guerra napoleònica. Entre 1.820 i 1.824, el malestar general al país va obligar a un nou abandó. Finalment, en 1.835, la desamortització de Mendizábal va portar a l'exclaustració, la confiscació dels seus béns, el saqueig i posterior incendi de les instal·lacions monàstiques.

En 1.867 es van iniciar les gestions per part de procurador de la gran cartoixa per a la recompra de Montealegre. La gestions van quedar paralitzades en 1.868 a l'ésser destronada Isabel II. Durant el temps que els monjos van estar fora de Montealegre, la cartoixa va ser primer caserna militar per convertir-se després en hospital.

En 1.901 s'instal·la una nova comunitat, procedent de França, composta per 29 pares i 23 germans. Durant els successos de la Setmana Tràgica a 1.909, es va instal·lar, annexa a l'edifici, una dotació de la Guàrdia Civil per protegir la comunitat dels possibles atacs. La dotació va romandre fins 1.915, instal·lada en el que avui es coneix com "la casa de les monges".

La Guerra Civil va afectar de nou a la comunitat. Els 21 pares i 16 germans es van dispersar. Sis d'ells van ser assassinats durant els primers dies de la revolta, per mans de milicians. Els monjos han hagut de fugir de la persecució religiosa, promocionada pel bàndol republicà i dirigida contra l'Església Catòlica i especialment contra els Sacerdots i Religiosos. L'ajuntament de Badalona va instal·lar a l'edifici un hospital per a tuberculosos que va funcionar fins al final de la guerra.

En 1.939 els monjos tornen a la cartoixa, instal·lant el seminari menor de la diòcesi a l'antic edifici de La Conreria. El seminari es va tancar en 1.998 ja que resultava inviable mantenir econòmicament. L'antic edifici de l'seminari es va cedir a la Fundació Pere Tarrés i actualment funciona com a casa de colònies.

Cartoixa de Montalegre.

Alberg la Conreria a datl i Cartoixa de Montalegre a baix.

Font de Sant Bru.

Al coll de l'turó de l'Home, deixem de seguir les marques de l'GR - 92 i continuarem a mà esquerra seguint les fites de fusta de l'SL- C 145, ens anem endinsant a la vall de Montalegre. Arribarem a un revolt pronunciat, aqui agafarem un corriol a la nostra dreta. Travessarem una densa zona arbustiva d'estepa blanca i gatosa, arribarem a la riera de Montalegre. Baixarem i trobarem el camí d'accés a la Font de Sant Bru, també coneguda com la Font dels Ocellets.

La font no té canella, l'aigua flueix per la roca i forma un bassal arran de terra, per desguassar de mica en mica a la riera. El rètol indicador està fet amb una planxa de ferro amb forats que perfilen el nom de la font.

Font de Sant Bru.

Can Sent-romà.

Restes Antigua vil.la Romana. Can Sent-romà.

Tornem a el camí i el reprenem amb el mateix sentit que portàvem, sud-est. A el cap d'una cinquantena de metres deixem unes escales a la dreta i uns 75 metres més endavant arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra. De seguida arribem a un camí ample que ens curta, amb una casa a l'altre costat amb animals de granja solts pels voltants. Prenem el camí a l'esquerra, saltant-nos un senyal de prohibició a el pas amb un curiós cartell que diu alguna cosa semblant a això "Prohibit el pas quan es treguin els gossos a passejar". Als pocs metres accedim a la corba d'una nova pista que prenem a l'esquerra, seguint el rierol de Montalegre que portem a l'esquerra. Estem travessant la finca de Can Sent-romà per un passeig pla i arbrat; a mà esquerra podem veure les fites que delimiten la propietat i a la dreta diferents escalinates de pedra, vestigis dels anys d'esplendor de la finca. Uns 200 metres després ens trobem en una gran esplanada presidida per la gran portada d'entrada de la finca de Can Sent-romà

Restes Antigua vil.la Romana. Can Sent-romà.

A prop o a costat de Can Sent-romà es troben les restes d'una antiga vila romana de segle I aC. que tenia com a activitat la producció de vi.

Can Sent-romà.

Aljub, Can Sent-romà.

Abandonem el camí que segueix recte cap a la masia, passem per sota de la portada i continuem per la pista que d'aquí surt, inicialment en sentit llevant i molt suau pujada. Uns 225 metres més amunt deixem a mà dreta l'entrada a un drapaire i només 35 metres després ens topem de nou amb la carretera B-500. Ara prenem la carretera a l'esquerra durant només 125 metres. En aquest punt i amb molt de compte, creuem la carretera i, un cop a l'altra banda, seguim per un camí tancat amb una cadena, en lleugera baixada que marxa en sentit més aviat nord-est. 200 metres més avall passem per una esplanada amb un gran dipòsit cilíndric d'aigua que deixem a l'esquerra i 75 metres més enllà trepitgem definitivament l'asfalt, a el temps que vam entrar en un carrer amb cases a banda i banda, el carrer Ítaca. A la fi d'aquest curt carrer, envoltem una rotonda.

Corriol paral.lel Ctra. B-500.

Tiana.

Avg. del Presindent Lluis Companys. Rotonda (Tiana).

Riera de Tiana. Tiana

Des de la rotonda seguim per l'avinguda President Lluís Companys, en un bonic passeig urbà pel municipi de Tiana.
Seguim per l'avinguda Gari, fins a la carretera BV-5008 pugem per aquesta cap al convent de Maria Immaculada al carrer Edith Llauradó.

I sense sortir-nos de la BV-5008, arribarem de nou a la zona municipal esportiva de Tiana i l'Observatori. Donant així per conclosa aquesta sortida.