domingo, 16 de marzo de 2025

Turó de Can Dolcet - 416 m., Collbató (Barcelona).



Torre de Telegraf de Can Dolcet.

El Turó de Can Dolcet és una muntanya de 416 metres que es troba entre els municipis dels Hostalets de Pierola, a la comarca de l'Anoia i de Collbató, a la comarca del Baix Llobregat. Al cim, s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Carrer Telegraf, Collbató.

Bifurcació Carrers dels Massos amb Cavall Bernat, Collbató.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem l'A2 direcció Lleida/Tarragona, i sortirem a la sortida de Collbató, continuarem rectes i paral·lels i al costat de l'autovia sense entrar cap al municipi de Collbató. Seguirem fins arribar a la benzinera i al supermercat BonPreu, girem a mà dreta vorejant el centre comercial per l'Av. Principal. A la rotonda agafarem la tercera sortida en direcció a Barcelona passant per sota de l'A2 i després girarem de nou a l'esquerra pel Carrer Montserrat, fins a tornar a girar a la dreta al Carrer Telegraf, on veurem les Pistes del Poliesportiu les Illes i el Parc de la Font del Codol. Per aquí podrem estacionar el vehicle.

Riera de Can Dalmases.

Camí de Can Dolcet.

Recorregut:

Estacionem el vehicle en el nostre cas al Carrer Telegraf. I baixem fins al carrer Cavall Bernat, girem cap a l'esquerra per buscar l'inici d'aquest itinerari a la bifurcació entre els carrers Cavall Bernat i dels Massos.
Aquí creuarem el pont sobre la riera de Can Dalmases, continuarem pel camí o pista de Can Dolcet. A mà dreta veurem la fàbrica MCV S.A. on es fabriquen instruments i aparells de mesura, verificació i navegació.

Continuem per la pista fins arribar al Pla de Can Dolcet, on veurem unes grans extensions de cultius i oliveres, a ma esquerra tenim les vistes de la Muntanya de Montserrat. Passem pel costat d'una caseta de subministrament elèctric en desús, arribant a una cruïlla de camins. Veurem un cartell de Can Dolcet i un pal vertical indicatiu.

Caseta Electrica.

Can Dolcet, és conjunt d'edificis que formaven el mas s'ensorrarà fa uns anys.
Les restes de la masia, estirada fa pocs anys i pendent d'una reconstrucció, són repartides a banda i banda del camí de Collbató. A un cantó hi ha les restes dels edificis de la premsa, el cup, el trull, el celler, el galliner, la cort, la bassa i l'era. I, a l'altre, els de les cases de l'amo i els masovers. Era una construcció gran, completa i austera, feta amb materials típics de la zona com la pedra, la terra cuita, la arena o la calç. No hi ha elements arquitectònics a destacar.

Els Sant Crist i els bancs de fusta que hi ha a l'interior provén de la capella dels Maristes de Sants, que ho van cedir gràcies a la mediació del Sr. Ramon Cuello.

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Gossos.

El mas de can Dolcet és esmentat per primera vegada al segle XI (any 1.090), quan els vescomtes de Barcelona i senyors del castell de la Guàrdia, Guilabert i Ermessenda, oferiren a Montserrat una "hisenda, situada al terme del castell de la Guàrdia, on diuen Amenoleles". El 1.158 els seus descendents, Pere de Guàrdia i Guila, ampliaren aquesta donació amb la cessió al monestir del delme que rebien "al mans d'Amanoleles, propi del Monestir". El fet que aquest fos l'únic més que el cenobi benedictí tenia inicialment en aquesta part de Collbató, i que tots els documents montserratins fins al segle XVIII l'identifiquin com el mas de Manonelles, fa pensar que es tracta d'aquesta masia.

Al segle XV era coneguda com el mas de Manonelles, al XVI com el mas Alegre, i al XVII, i després de la casament de la pubilla amb Bartomeu Dolcet, com el mas Dolcet.
Originàriament les terres del mas Dolcet estaven encaixades entre el mas Andreu (can Llates) i el camí públic que anava de Collbató a l'església de Santa Margarida, que la delimitaven per l'est; el camí que anava a la Font del Còdol, que ho feia pel sud; uns camps del mas Dolo (can Pere Llong), per l'oest; i la riera del Torrent Mal (ara de can Dalmases), pel nord.
El 1.913 Josep Petit la va vendre a Bonaventura Crusells, d'Esparreguera, que el 1.946 la va traspassar a Damià Mayol. El 1.989 la va comprar Pere Prat, que és l'actual propietari.

Pla de Can Dolcet.

Camí de la Plana. Can Dolcet.

Al Pla Can Dolcet, deixarem el Camí de Can Dolcet i començarem ascendir pel camí de la Plana – Can Dolcet, en direcció Serra Alta/ Pla de Can Perellong – Camí Dret Can Dolcet – Serra Alta/ Turó de Can Dolcet i Coll de l´Av. Pierola. Girem cap a mà dreta i comencem a pujar per la pista entre camps de cultius, ens acompanyen durant una estona uns carinyosos gossos de gran port.
Al final de la pujada, arribem a un bonic camp d'oliveres, ens acostem a mà esquerra a veure un gran pal on hi ha un niu/refugi per a ratpenats.

Caseta/Niu de Ratpenats.

Acces Turó de Can Dolcet.

Pre Cim Turó de Can Dolcet.

Després d'estar una estona observant aquest entorn, tornem sobre els nostres passos, de nou cap a la pista o camí de Can Dolcet. Ara girem cap a la dreta per introduir-nos de mica en mica en un bosc de pins. En arribar a un revolt veurem un pal vertical indicatiu, continuem en direcció Coll de l´Av Pierola – Collbató Urb. Can Dalmases –El Bruc pel Collet Blau – Els Hostalets Pierola/ Piera-Masquefa.
Deixem la zona boscosa per seguir per la pista per una zona més arbustiva de garrics, ginebres i algunes alzines, sempre amb teló de fons la preciosa muntanya de Montserrat.

Diposit d´Aigues.

Cim Turó de Can Dolcet.

Veurem a mà dreta un dipòsit de recollida d'aigua, que solen fer servir els bombers per pagar foc en cas d'incendis i per a possibles regs en època de més sequera.
Deixem la pista, a la qual després tornarem i després d'aquest dipòsit hi trobem el punt geodasic, que marca el cim del turó de Can Dolcet.
El Turó de Can Dolcet, amb els seus 416 metres d'altitud té prou entitat per figurar al repte est dels 100 cims de la FEEC, i de fet, només per les impagables vistes que ofereix del vessant sud-oest de la muntanya de Montserrat, ja s'ho mereix, per contra ens trobem una zona molt urbana, potser desnaturalitzada.

Guti & Marieta - Cim Turó de Can Dolcet.

Cim Turó Can Dolcet - 416 m.

Després de gaudir de les vistes, beure, menjar alguna cosa i descansar una mica tornem cap a la pista per anar a veure, potser la peça clau d'aquest itinerari, que és la Torre de Telegraf de Can Dolcet.
Un cop a la pista continuem un metres cap a les pistes de les Illes.

El telègraf és una torre típica de la telegrafia militar del XIX, preparada per assumir accions d'atac i de defensa. És de planta quadrada, té tres nivells d'alçària, els murs gruixuts, espitllers, un fossar perifèric i el terrat superior preparat per a l'emissió de senyals òptiques.
A la construcció s'empraran pedra i morter de calç per fer els murs i el fossar, i ladrillo i baldosa de terracota per a la resta. A l'interior hi ha una escala lateral per accedir als pisos superiors i restes d'encavallades de les cobertes i dels marcs de les finestres.

Vall de Montserrat.

La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap al 1.840. La torre de Collbató va ser bastida en una peça de terra de can Dolcet.
Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Va ser construït a terres del mas Dolcet i va entrar en funcionament cap a 1.848, durant la Guerra dels Matiners, per facilitar les comunicacions entre les dues capitals. Es comunicava amb el de can Maçana, per nord, i amb el de Castellbisbal, pel sud-est. Devia deixar de funcionar el 1.862, quan es va suspendre aquest sistema de comunicacions.

La tornada la fem tornant sobre els nostres passos desfent el camí per on hem vingut. Acabant el retorn per la pista exclusiva al pas de bombers al costat de la caseta de subministrament elèctric. I per últim fins al carrer Telegraf on tenim estacionat el vehicle.

Torre del Telègraf de Can Dolcet.
Croquis Itinerari Turó de Can Dolcet - 416 m., Collbató (BCN).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Fàcil
Temps/Horari: 1 h. 15 mits.
Desnivell/Quota màxima: 416 m.
Desnivell mínim: 287 m.
Ús: sí.
Us actual: senderisme, agricola, patrimoni cultural i històric, espai natural d´interès botànic, faunístic i geològic, turisme i esportiu.
Estat: Bé
Senyalització: Bé, millorable hi ha algunes indicacions que pot portar a confusió, pal vertical indicatius
Llocs de valor: Parc Font de Codol, Riera Can Dalmases, Pla Can Dolcelt, Turó de Can Dolcet, Torre de Telegraf de Can Dolcet, etc.
Època: Tot l'any. A l'estiu evitar hores centrals del dia i utilitzar protecció solar i gorra. Portar aigua i anar amb roba i calçat adequat. Opcional portar bastons.

Camí Acces a bombers.


 

sábado, 22 de febrero de 2025

Ascensión Paret de la Codolosa "Via del Niu entrada por Via s/t - deportiva - 115 m.", Collbató (Barcelona).



Paret de la Codolosa.

La Paret de la Codolosa, es siempre una gran aliada, para los días que se prevén con una meteorología rara o adversa. Y siempre encuentras algún itinerario que te queda pendiente, como es el caso de esta Vía del Niu, junto a otros itinerarios abiertos por Toni Alarcón. Toni, fue quien dinamizó la apertura de vías en numerosos sectores como Rasquera, Abeja de la Conca, Malanyeu y éste de la Pared de la Codolosa. Siempre con una forma muy peculiar de realizar sus equipaciones. Nos acercamos hasta la pared a su lado izquierdo y  nos encontraremos diversos itinerarios.


Calle Els Graus, Collbató.

PR- C (Drecera Fra Gari).

Aproximación:


Desde Barcelona, ​​iremos por la A2, hasta la salida de Collbato remontaremos hasta la parte superior del municipio y estacionaremos el vehículo en una de sus calles más cercanas al depósito de aguas en la calle de la Drecera cerca de la calle Graus.


Una vez estacionado el vehículo tomaremos la calle Drecera y subiremos hasta la altura del depósito de agua, donde veremos el Sector/rocódromo de los Bomberos (zona equipada para iniciarse en la escalada y realizar prácticas). Seguiremos por la Drecera "Atajo" de Fra Garí marcado por marcas de pintura blancas y amarillas. Continuaremos por este camino hasta ver una bifurcación a nuestra derecha marcada por un mojón de madera (palo) y nos desviaremos por este camino que a pocos metros nos dejara en la base e inicio de la Pared de la Codolosa.


Nota: (Esta es la aproximación para los itinerarios que están más a la izquierda de la Pared de la Codolosa. Al resto es mejor acceder desde la zona recreativa de la Ermita de la Salud, también en el municipio de Collbató).

Paret de la Codolosa.

Ubicación y Localización Itinerarios de Escalada Paret de la Codolosa parte Izquierda, Collbató (BCN) extraído de.- https://xavidiez.blogspot.com/ de Izq. a Dcha.-


Vía 1.- Germinal, V+ - 85 m. (Semi Equipada).
Vía 2.- Directa Miranda Fra Gari,V - 100 m. (Semi equipada). fi al Mirador Fra Gari.
Vía 3.- Integral Miranda Fra Gari, V+ - 175 m. (Equipada) fi a la Ag. Miranda Fra Gari .
Vía 4.- Nature, III/IV, 70 m. (Equipada).
Vía 5.- Espero Petricor, IV+ (vart. Dcha.) ó V- (vart. Izq.) - 60 m. (Equipada).

Itinerarios de Escalada desportiva (unas 6 o 9 vías 1a Vía de la Monica, 4a de l´Alba, etc). Equipadas con parabolts y algún espits.

Vía 6.- del Niu, V/V+ - 115 m. (Equipada).
Vía 7.- La Canal, IV+ - 95 m. (Equipada).

Nota: Para realizar las vías hay que llevar al menos un juego de friends y algunos cordinos para abandonar. El descenso se realiza bien por la misma vía ó bajar por el sendero del  PR- C "Drecera  Fra Gari".


L1 (Vía de Escalada Deportiva).

L1 (Vía de Escalada Deportiva).

L1 (Vía de Escalada Deportiva).

L1 (V).- Vía s/t "deportiva".

Para encontrar el inicio de la Vía debemos ir hasta un sector con vías de escalada deportiva, remontamos por el sendero a veces limitado con muros de piedra seca, después de llegar a la altura de una torre eléctrica, empezamos a ascender hasta la base de la pared. Los pies de vías del sector están sobre un muro de piedra seca. El inicio o los inicios de la Vía del Niu y La Canal se encuentra a mano derecha unos metros antes del sector de escalada deportiva entre una zona arbustiva llena de zarzas y carrascas. Veremos algún seguro tipo puente de roca.

Al no ver claro el inicio del itinerario, optamos por realizar el primer tramo por la vía de escalada deportiva, que se encuentra a mano izquierda, la ultima de este sector a mano derecha. Esta la vemos bastante equipada con parabolts.

Nos equipamos y colocamos cuerdas y todo el material, y comenzamos a escalar derecha del esperó veremos el primer seguro algo alto chapas de color plateado en una pequeña zona rodeada de vegetación. Escalamos primero en diagonal a la derecha remontando un primer resalte, después de asegurarnos entramos en una placa más vertical con buenas presas y muy buena roca. Encontraremos algún paso a mirar después de esto la dificultad disminuye y llegaremos rectos hasta la R1. R1, Reunión compartida con Vía del Niu. Dos parabolts con chapa, anillas y dos eslabones de cadena unidos por un cordino. Reunión rapelable. 6 parabolts en unos 25 metros.

R1 (Reunión compartida con Vía del Niu)

R1, Marisa Pekita - GEA/Piolet, Laura Namasti - Kaotics Klimbers y Guti Santako - Els Cinc Peus al Gat. (UGEL).

L2.

L2.
L2 (III).-

Salimos desde la R1, en diagonal hacia la derecha en busca de un primer seguro (puente de roca), por una rampa fácil. Decidimos aprovechar y practicar el colocar algún que otro seguro flotante. Tras salir de la rampa, llegaremos a una zona con más vegetación y después de unos metros con trepada y un par de pasos con algo de dificultad después de un boj veremos la R2. R2, Reunión compartida con Vía La Canal, dos parabolts con chapa y una anilla unidos por un cordino. Reunión Rapelable. Dos puentes de roca unos 30 metros.


L2.

R2. Laura & Marisa.

R2.

R3.

L3 (IV).- 

Salimos desde la R2, hacia la derecha, subiendo por una rampa, cuando termina la rampa nos tenemos que seguir los seguros (puentes de roca la mayoría), con tendencia a la izquierda. Aquí si continuamos hacia la derecha seguiremos el itinerario de la Vía de la Canal, este tramo tiene una parte compartida.
Mirando varias reseñas vemos que bien podría ser la Canal por donde vamos y la que se va hacia la derecha sea la Vía del Niu. Y en otras lo contrario nosotros determinamos que este tramo es de la Vía del Niu. También hay quien dice que la Vía del Niu solo tiene un para de largos. Y estos pertenecen a la Vía la Canal. 
En fin, esperamos que los apertureros puedan en algún momento aclararlo, Gracias.

Continuamos por la linea marcadas por los puentes de roca (seguros), hasta llegar a una repisa con rocas bastantes sueltas y plantas arbustivas, aquí hay que estar atentos pues cuestas encontrar la R3. Esta la veremos en la base de un espero a mano derecha. R3, Dos espits con chapa. Reunión no rapelable. 7 puentes de roca, un pitón , un plomo y una falca de madera en unos 40 metros.


L3.

R3, Guti Santako, Marisa Pekita, Laura Namasti.

L4, Variante salida Via La Canal.

L4.

L4.

L4 (IV).-

Desde la R3, salimos rectos en seguida vemos un cordino encintado un arbusto, a nuestra izquierda. Vamos progresando por la pared hacia un desplome, sin llegar a este encontramos un puente de roca a mano derecha, y desde aquí ya solo nos queda ir bordeando el desplome hasta que encontramos un paso para salir hacia la izquierda. Continuamos unos metros por una especie de rampa hasta dar con un solitario parabolts que nos marca la R4 de la vía. R4, un parabolts con chapa. Tenemos que montar reunión y reforzar la reunión encintada con una bagá un arbusto (carrasca). Reunión no rapelable. 4 ó 5 puentes de roca en unos 20 metros.

R4.

R4.

Cima Paret de la Codolsa.

Descenso:

Tras reagruparnos la cordada, hacer algunas fotos para la reseñas, beber y picar algo, decidimos realizar el descenso. Bajaremos caminando por el sendero o camino del Fra Garí. Que encontraremos remontando un poco hacia la izquierda por el terreno más evidente y claro hasta encontrar o dar con las marcas del PR C de Fra Gari (Marcas de pintura de color Amarillo - Blanco). Y seguirlas en descenso hasta llegar a donde tenemos estacionado el vehículo, en el Carrer Graus de Collbató.

Descenso - Drecera Fra Gari.

Croquis y Reseñas Paret de la Codolosa "Via del Niu entrada Via s/t - deportiva", Collbató (BCN). extraída de.- https://xavidiez.blogspot.com/ modificaciones por Els Cinc Peus al Gat.


Ficha Tecnica.-


Via: del Niu entrada por via s/t (Itinerario de escalada deportiva).
Zona: Paret de la Codolosa - Montserrat.
Dificultad: V.
Dificultad obligada: V.
Grado de exposición: Baja.
Compromíso: bajo.
Longitud: 115 metros.
Equipamiento: Via equipada puentes de roca, parabolts, algunos espits, pitoón, plomo y falca de madera. Reuniones rapelables, excepto R3 y R4.
Material: 10 cintes express (algunas largas), juego de friends o empotradores, bagá de anclaje, bagas savineres, dos cuerdas de 60 m., asegurador (tipos reverso o similar), algún cordino, pies de gato, R´s i cascó.
Orientació: sureste.

Drecera Fra Gari - PR-C.

 

lunes, 10 de febrero de 2025

Ascensió Roc del Boc ó Penya Segat de la Creu del Garraf "Via Esperó ó Aresta Sud sortida per Via Demos, V- - 100 m.", Castelldefels (Barcelona).

Roc del Boc ó Penya Segat de la Creu del Garraf.

La Penya del Boc o Roc del Boc i per últim Penya Segat de les Creu del Garraf, segons google, jajaja. És un petit promontori que s'alça al vessant sud sobre la urbanització que hi ha al poble a l'altre costat de la carretera de Barcelona a Calafell, C-31 al Parc Natural del Garraf i Olèrdola.

Com a la majoria d'escaladors, que de vegades ens acostem a fer la nostra activitat al Penya Segat de la Falconera o parets confrontants, sempre ens ha cridat l'atenció si hi havia alguna cosa o es podria fer alguna cosa en aquesta roca.
I per alguna raó ja fa any s'havien obert alguns itineraris per parts de Juan Medes, Walter-Goma i com no; M. Pedro "Gastón", oberturers de molts dels itineraris de la zona del Garraf.

Doncs després de veure una ressenya al bloc de Sergi.- https://sergialella.blogspot.com/, ens vam decidir fer una visita.

Roc del Boc ó Penya Segat de la Creu del Garraf.

Carrer Castellot, Castelldefels (BCN).

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem l'autovia C-32 direcció Castedefels / Sitges. Deixem la C-32 a l'alçada de Port Ginesta i prenem la Sortida 42, que porta a la C-31 que porta a Sitges. A la rotonda, agafarem la primera sortida en direcció Ctra. Barcelona a Calafell/C-31 i continuem per les conegudes corbes del Garraf. Passarem el mirador de les Costes del Garraf i l'estacionament de vehicles a la nostra dreta. Uns metres més i girarem a la dreta cap a Av. Castell, tot seguit a l'esquerra cap a Carrer de Can Lluçà i de nou a l'esquerra cap a Carrer Castellot fins al final d'aquest. Aquí estacionarem el vehicle procurant no molestar els veïns.


Passatge Gurugú, Castelldefels (BCN).

Zona d´Escalada Esportiva Roc del Boc, Garraf.

Acces:

Un cop haguem estacionat el vehicle al carrer del Castellot, ens dirigirem fins al final del mateix carrer i gairebé arribant a la darrera de les cases, veurem unes escales, és el Passatge de Gurugú. Pujarem per aquestes que ens deixen pràcticament a la vessant del Roc del Boc, des d'aquí anirem buscant el sender o camí més evident per anar aproximant-nos a la base del Roc del Boc, comença amb un fort pendent, per posteriorment dirigir-nos cap a l'esquerra en direcció a una torre elèctrica, des de la qual ja veu més clar l'accés fins a la mateixa Penya del Boc.
L'últim tram toca pujar per algun tram de tartera i de seguida ja veurem al marge dret de la roca, unes cordes fixes que penja.
Anirem vorejant la paret per anar cap al costat esquerre, quan no puguem més o el pas ens el talli un gran bloc de pedra, descendim uns metres per vorejar-lo i tornar a remuntar així que puguem ja veient l'inici de l'Aresta o Espero Sud.


Roc del Boc ó Penya Segat de la Creu del Garraf.

Croquis i Ressenyes Originals d'Escalada al Roc del Boc o Penya Segat de la Creu del Garraf, Castelldefels (BCN) extret de.- https://xavidiez.blogspot.com/

Via A.- Demos, III+ - 50 m. by Juan Medes i M. Pedro (Gastón).
Via B.- Gelbros, IV+ - 40 m. by Walter-Goma i M. Pedro (Gastón).
Via C.- Debira, IV+ - 40 m. by Walter-Goma i M. Pedro (Gastón).
Via D.- Glossam, V - 40 m. by Walter-Goma i M. Pedro (Gastón).
Via E.- Deblas, IV+ - 40 m. by Walter-Goma i M. Pedro (Gastón).

Nota: Obertes al febrer de l'any 1.981, actualment els itineraris han estat pràcticament esborrats per les noves vies de caràcter esportiu.

Peu de Via Esperó ó Aresta Sud sortida Via Demos.

L1.

L1.

L1.
L1 (V-).- Esperó ó Aresta Sud.

Localitzem el peu de la via, després de pujar per un tram de tartera, on veiem que creix una alzina. Aquí ja a la paret podrem veure les dues primeres assegurances "spits" de l'època. Ens equipem i col·loquem el material, comencem a escalar per un tram vertical però amb bona roca d'excel·lent calcari i immillorables preses. Ens assegurem a la primera assegurança i continuem rectes amb algun pas puntual a mirar-se bé, a la recerca de la segona assegurança, després d'aquesta acabem de remuntar i la dificultat baixa força. Trobarem la R1, a terra que haurem de reforçar amb ajuda d'algun friend o encastador. R1, un spits amb xapa a reforçar en el nostre cas amb friend “Totem Cam Lila” en una bona fissura. Reunió no rapel·lable. Dos spits en uns 20 metres.


R1.

L2.

L2.

L2 (IV-).- Esperó ó Aresta Sud + Demos.

Des de la R1, sortim cap a la dreta remuntant uns grans blocs, on podem col·locar alguna assegurança flotant (bé siguin friends o empodradors). Des d´aquí passem a continuar remuntant per una bonica aresta, amb vistes de la zona increïbles. Muntarem la R2, en una petita olivera a mà esquerra en un replanet. R2, a muntar amb bagues savinera i si volem algun friend, en el nostre cas “Totem Cam vermell” en fissura. Reunió no rapel·lable. Tiratge neteja uns 20 metres.


R2.

L2.

L2.

L3.
L3 (IV-).- Demos.

Des de la R2, podem gaudir de bones vistes del mar Mediterrani i el Penya Segat de la Falconera. Des d'aquesta còmoda reunió sortim cap a l'esquerra escalant per unes fissures, on també podem col·locar alguna assegurança flotant i continuar de nou resseguint l'aresta que ens acosta fins a un arbret (crec que olivera???) fins a arribar a la R3, en una petita placa amb una fissura. R3, Un spits amb xapa i anella a reforçar amb material flotant. En el nostre cas l'hem reforçat amb friend "totem cam negre" i cordino a un merlet. Reunió no rapel·lable. Tiratge neteja uns 20 metres.


L3.

L3.

R3.

R4.

L4 (II+/ III).- Demos.

Sortim des de la R3, tremolant per sobre d'uns petits blocs pedra, per després continuar entre margallós, i gairebé totes les plantes arbustives que creixen pel Garraf, ens acostem fins al cim del Roc del Boc. Aquesta està coronada per una creu de ferro, on pràcticament mirem de muntar la R4, però optem per fer-ho en un petit arbret (pi), que sembla que està sec. R4, a muntar en un arbret i reforçar amb friends en alguna fissura o enllaçar baga en un altre arbust. També podem assegurar d´esquena. Tiratge neteja uns 40 metres.

L4.

Cim del Penya del Boc ó Penya Segat de la Creu del Garraf.

Penya Segat de la Falconera - Cara Nord.

Descens:

Després de reunir-nos la cordada, gaudim de les vistes de tota la costa del Garraf, Mar Mediterrani, Penya Segat de la Falconera i ja no tan agradable pedreres, carreteres i maltractament que fem a aquest paratge, incloent el constant soroll dels vehicles que passen circulant per la C-31 i C-32.
Fem algunes fotos per a la ressenya, i després de recollir el material, decidim fer el descens.
Aquest el farem baixant cap a un coll, i buscarem un corriol de pedres soltes uns metres abans d'arribar al coll a mà dreta, que en ziga-zaga, ens deixarà al costat est on veurem la zona d'escalada esportiva. Des d'aquí tornarem cap al vehicle, desfent el camí per on hem vingut, recordeu-vos d'anar cap a la torre elèctrica i després anar seguint paral·lels les tanques de les cases fins trobar els graons del Passatge Gurugú.



Descens - Coll del Roc del Boc.

Croquis i Ressenyes Penya del Boc ó Penya Segat de la Creu del Garraf "Via Esperó Sud sortida per Via Demos", Castelldefels (BCN) extret de.- https://fuertescabassa.blogspot.com/

 
Fitxa Tecnica.-


Via: Esperó o Aresta Sud sortida per Via Demos.
Zona: Roc del Boc o Penya del Boc – Garraf.
Dificultat: V-.
Dificultat obligada: V-.
Grau d´exposició: Mitjà.
Compromís: Mitjà.
Longitud: 100 metres.
Equipament: Via poc equipada amb algun spits. Reunions no rapelables.
Material: 5 cintes express (alguns llargues), joc de friends o empotradors, baga d´ancoratge, bagues savineres, dues cordes de 60 m., assegurador (tipus revers o similar), algun cordino, peus de gat, R´s i casc.
Orientació: sud-est.