Una interessant ruta circular entre les poblacions costaneres del Baix Empòrda és la de Llafranc i Tamariu. En aquesta hi trobem dibuixat alguns els bells paisatges de la Costa Brava. Aquesta ruta uneix aquestes dues localitats a través del PR C-107 i la tornada es fa pel Camí de Ronda –amb punt de pas obligat la visita a la Cala Pedrosa– sinó que també ens descobreix l'interior més desconegut, sovint ignorat, però no per això menys interessant. Es converteix en tota una experiència sensorial poder caminar pels agradables camins que recorren el paisatge, format per camps de cultiu, pastures i boscos on encara s'extreu el suro de les sureres més centenàries. El dolmen de Can Mina dels Torrents i el poblat Iber de Sant Sebastià de la Guarda ens recorden que aquest territori amable i fèrtil ja estava habitat durant el Neolític i l'Edat de Bronze. Finalment, les vistes a vol d'ocell des del mirador de Sant Sebastià, amb un mar Mediterrani blau i infinit, acaben de pintar aquest díptic de mar i muntanya que de ben segur ens captivarà.
Des de Barcelona agafarem les Ronda bé de Dalt o Litoral per anar a la C-58 direcció Manresa/Terrassa. Després d'uns metres continuarem pels 2 carrils drets per agafar la sortida en direcció AP-7/Girona/França.
Seguirem per la C-33, i mantenir-nos a l'esquerra per romandre a C-33, per últim seguir per l'AP-7.
Utilitzarem el carril dret per agafar la sortida en direcció C-35, seguirem pel carril dret per agafar la rampa en direcció C-35 i continuar per C-65 fins a seguir per C-31.
Agafarem la sortida núm. 331 cap a Platges/Mont-Ras/Palafrugell Sud.
Entrant ja a Palafrugell, continuem per la carretera GIV-6546 (avinguda del Mar). Seguim les indicacions de
Calella i Llafranc. A la rotonda que trobem al final de la carretera (plaça Doctor Trueta) prenem
la 3a sortida (carrera Farena, senyalització de “Llafranc”). Seguim el carrer fins gairebé el centre de Llafranc.
Per estacionar el vehicle tenim diverses zones d'aparcament algunes de pagament. Nosaltres estacionem en una pineda entre els carrers de Nero i Joaquim Ruyra.
Després d'estacionar el vehicle, baixem pel carrer Lluis Marques Carbo i continuem baixant pel carrer semipeatonal Francens de Blanes, fins arribar a la cruïlla entre el Passeig de Cipsela i els carrers de Roger de Lluria, Pere Pascuet, i per últim el carrer de Sta. Rosa., on hi ha la Caseta i Punt d'Informació Turistica. Aquí ja veurem alguna indicació vertical del GR-92/Camí de Ronda i si ens fixem bé també les primeres marques Grogues-Blanques del PR C-107.
Des d´aquí i seguint les marques del PR C-107, començarem aquest itinerari, comencem com a punt de partida i final del recorregut la Caseta d´Informació Turística. Pugem pel carrer de Sta. Rosa que fa una mica de corba cap a la dreta per seguir a l'esquerra pel carrer Mossén Rafael Duran, capa encara més costerut carrer Amadeu Vives.
 |
| Paratge del Puig de Rais. |
 |
| Habitatge Blanc. |
Sense sortir-nos del carrer Amadeus Vives, arribem fins al final i l'asfalt desapareix, aquí comença una pista de terra envoltada de pins. Aquest és el conegut paratge del Puig de Rals, on es barregen zones forestals d'alzines i pins amb camps de cultius de cereals, també veurem algunes zones per a pastures.
Avancem per la pista i en arribar a prop d'un habitatge de color blanc trobem un desviament senyalitzat per accedir al dolmen de Can Mina dels Torrents.
 |
| Dolmen de Can Mina dels Torrents. |
 |
Dolmen de Can Mina dels Torrents.
|
El dolmen de Can Mina dels Torrents és un sepulcre megalític situat en el paratge dels Torrents,, declarat Bé cultural d'interès local.
Està situat en el vessant nord del puig de Rais, en els terrenys de la finca de Can Mina dels Torrents, d'on pren el nom. Està envoltat de bosc de pins.
Es tracta d'un dolmen de cambra poligonal, sense corredor. La roca natural està rebaixada artificialment, de forma irregular a l'interior de la cambra. La longitud màxima a l'interior és de 2,10 m. i l'amplada màxima interior és d'1,60 m. La coberta és d'una sola peça i tapa tota la cambra. No se'n conserva ni el túmul ni el cromlec.
 |
| Mas Verd. |
 |
| Marieta & Guti - Mas Verd. PR C-107. |
Després de visitar el dolmen, tornem de nou a la pista principal i continuem seguint les marques del PR C-107. Passem pel costat de la casa o habitatge de color blanc, recorrem uns metres de pista ia la nostra dreta veurem una granja amb animals entre ells; cavalls, vaques, ruquets i segons l'hora que passeu us sorprengués un gall reial al sostre de la granja, jajaja.
 |
| Indicacións Vericals - PR C-107. |
 |
| Crta. GIV-4562 de Palafrugell a Tamariu. |
Deixem enrere una masia a la dreta, veurem diversos indicadors verticals, nosaltres sempre hem d'anar en direcció a Tamariu. Seguim pel camí del Ros i del Torrent, fins arribar a la carretera GIV-4562, que uneix Palafrugell amb Tamariu, seguim uns metres per la carretera, cap a Tamariu. I després de 100 metres hem de creuar la carretera per seguir per un desviament a mà esquerra de nou agafant una pista de terra que després fa un tomb tancat a la dreta. Veurem un senyal vertical indicador del PR C-107.
 |
| Desviament PR C-107. |
 |
| Pou Veïnal s.XIX. |
 |
| Pineda. |
La pista va agafant desnivell suaumenter, veurem un antic pou veïnal que data del segle XIX, prosseguim per una bonica pineda amb exemplars de pi blanc, als costats hi ha moltes cases d'estiueig disseminades pels voltants, deixem a la dreta l'accés al Puig-Grui.
Ja intuïm per darrere d'alguns pins el mar i els penya-segats de la costa brava.
 |
| Desviament senderet descendent, PR C-107. |
 |
| PR C-107. |
Uns metres més endavant trobem a mà dret, una pista tancada amb una cadena i les marques del PR-C 107, ens indica que hem de seguir per aquesta. Comencem a baixar els primers metres suaus i en tot just uns metres, cal estar atents a les marques del PR C-107, ens hem d'endinsar a mà esquerra pel bosc i baixar-ne un per un corriol que no està tan marcat. Aquest ens farà perdre alçada ràpidament, doncs és un senderet força costerut i relliscós. Vigilar molt sobretot els dies després de pluges.
 |
| Desviament senderet descendent, PR C-107. |
 |
| Masia Urbanització Sanimar. |
 |
| Can Tilly. |
Acabant de baixar pel corriol dins del bosc, arribem a veure les primeres cases de la Urbanització Sanimar de la població de Tamariu. Un cop a la urbanització continuarem pel carrer Peru, fins a arribar amb una cruïlla, on veurem un senyal vertical indicatiu, agafarem aquesta a mà esquerra per anar a veure la Font de Cruanyes.
Agafem el camí de terra cap a l'esquerra, que dóna accés a la Font de Cruanyes, després d'uns metres arribem al desviament on veurem una aparca bicicletes i un cartell explicatiu.
El paratge i entorn de la font és ombrívol i a prop discorre les aigües estacionàries de la riera de Tamariu. Trobem un banc de fusta al costat d'ella, l'aigua està fresca i bona, tot i que hi ha recomanacions de no passar les garanties sanitàries.
 |
| Urbanització Sanimar. |
 |
| Font de Cruanyes. |
Des de 1.610 mitjançant la dot de la filla Camos, la font entra a la familia Cruanyes. Ha estat 10 generacións dins de la familia. Ja abans de l´epoca d´Antonio Resplandis Cruanyes se´n comercializaba el aigua. Ells fills Mª Teresa i Joan a els carros plens de garrafes recorrien amunt hacia Palafrugell fins l´inici del carrer Tarongeta. Es paraban a la cruïlla i esperaban a que vingués l´amo amb un segon carro. La gent aixi s´anava preparant per sortir a omplir els cantirs i comprar garrafes.
 |
| Font de Cruanyes. |
 |
| Carrer de Costa Rica, Tamariu. |
 |
| Carrer Riera, Tamariu. |
Després de visitar la Font de Cruanyes, retrocedim sobre els nostres passos, de nou a la cruïlla descendim pel carrer Costa Rica cap al carrer Riera entrat ja a la Badia de Tamariu.
Arribant a la platja de Tamariu fem la primera parada, per fer-nos una capbussada a l'aigua si la meteorologia ho permet.
Tamariu és una població o pedania pertanyent al municipi de Palafrugell (és una de les seves tres platges, dues de sorra de gra gruixut i una de pedres). Es troba a la comarca del Baix Empordà, a la zona costanera situada en plena Costa Brava, en una badia pronunciada flanquejada per formacions d'ortosa al nord i roca calcària al sud. La platja està formada principalment per sorra de gra gruixut i graveta d'ortosa.
 |
| Platja de Tamariu. |
 |
| Badia de Tamariu. |
Tamariu era un antic assentament de pescadors, on guardaven les barques i aparells de pesca. Posteriorment, a principis de segle XX, es construeixen les primeres cases i poc més tard arriben els primers estiuejants. Als anys 60 existia un local nocturn, La Raqueta, en què van actuar, entre altres, la Chunga, Carmen Amaya i Joan Manuel Serrat. Actualment, la seva activitat és bàsicament turística.
Les principals activitats de lleure que ofereix el poble són el submarinisme, el club de vela, i el lloguer de caiacs. La zona també té un bosc/parc on els nens poden entretenir-se i passar el temps. Cada any el Club Nàutic de Tamariu organitza regates de patí a vela català. Tots els estius s'organitzen tornejos de voleibol platja al club nàutic Tamariu. Aquest any (2014) s'ha realitzat la primera regata, relleus, de pàdels surf organitzada per la sòcia Montserrat Santos Ferrando. Cantades d'havaneres a l'embarcador a finals de juliol ia la platja el 15 d'agost.
 |
| Guti & Marieta - Camì de Ronda GR-92. |
 |
| La Musclera Llarga. |
Després de donar-nos un primer banyet a la Badia de Tamariu, vam decidir continuar el camí. Ara ja deixem de seguir les marques grogues-blanques del PR C-107 i farem el retorn pel conegut GR-92 o Camí de Ronda, ara seguirem les marques vermelles-blanques.
Ens dirigim pel Passeig del Mar, i pugem unes escales, al costat de la Vermuteria El Sali, al passeig d´es Portio, ja veurem el primer senyal indicador vertical. A partir d´aquí anirem en direcció a la Cala Pedrosa /St. Sebastian.
A l'altre extrem veiem un mur rocós i unes escales excavades a la roca que ens marquen el camí. En dies normals aquest pas és evident i no presenta cap dificultat, però amb mala mar o temporal el pas s'inunda i complica molt les coses, obligant-nos a flanquejar la roca i passar el tram inundat abans que arribi la propera onada. Iniciem aquí un tram magnífic que segueix el camí de ronda, utilitzat antigament per patrulles que controlaven el contraban i el trànsit d'embarcacions i, més antigament, per pescadors o mariners que, havent naufragat, nedaven com podien fins a la costa i seguien aquests camins per poder tornar a casa.
 |
| Punta des Burro. |
 |
| Porxo d´en Borrell. |
El sender recorre el perfil accidentat de la costa, la Costa Brava més essencial, la que forma part de l'imaginari col·lectiu. Tenint sempre a un costat el bosc ia l'altre el mar, el camí capgira la Punta des Burro. Aviat ens sorprèn la presència del Porxo d’en Borrell, construcció on es guarda alguna barca de pesca i on encara veiem la rampa d’accés al mar. Podem utilitzar el cobert per protegir-nos en cas de mal temps. Passem un extens roquissar i remuntem pel una altra banda.
Camí de Ronda o GR-92, és el nom pel qual era conegut el trajecte que discorria per la tranquil·la Costa Brava i que era utilitzat per la Guàrdia Civil per controlar la frontera marítima i evitar el contraban. Avui dia se'l coneix també com un atractiu passeig a través del qual podem desplaçar-nos per la costa brava i les seves respectives platges. En els darrers anys, s'han anat fent reformes gràcies a les que han fet del passeig una ruta turística.
 |
| Roquedal. |
 |
| Porxo d´en Borrell i el roquedal. |
Els orígens del Camí de Ronda, se situen al segle XIX quan es va habilitar un petit corriol a través dels penya-segats i costes de la costa de Catalunya per controlar les poblacions de la costa. Al segle XX, especialment a la postguerra, va adquirir una importància cabdal en servir bàsicament de control de l'estraperlo, activitat en auge a causa de la pèssima situació d'Espanya després de la guerra civil espanyola. Tot i això, la gran corrupció imperant de l'època van impedir que es tanqués del tot aquesta via, ajudant, malgrat l'elevat preu dels productes i l'enriquiment d'uns quants, a pal·liar lleument la pèssima situació dels anys 40 i 50, en què hi havia una elevada carestia d'aliments, eines i altres productes bàsics. Amb el desenvolupament econòmic d'Espanya, el camí de ronda va deixar de ser important i va perdre la utilitat amb l'ingrés d'Espanya a la Unió Europea i el consegüent mercat comú i desaparició de les fronteres.
 |
| GR-92. |
 |
| Camì de Ronda GR-92. |
 |
| Els Ameradors. |
 |
| Cala d´en Roig. |
Passem un extens roquissar i remuntem pel una altra banda. Passem pel costat dels Ameradors, un estret entrant de mar. Seguim el sinuós perfil de la estreta Cala d’en Roig sortint a continuació per sobre dels esculls del Castellet i la Planassa del Mig.
El litoral català està dividit en tres grans costes les quals són les següents: Costa Brava que formaria part de la província de Girona, seguidament tenim la Costa central, també dita la costa del Maresme, situada a la província de Barcelona, finalment més al sud de Catalunya situada a Tarragona, tenim la costa daurada.
 |
| Escull del Castellet. |
 |
| Escull de la Planassa del Mig. |
 |
| Bosc de Pi Blanc. |
Un nou gir i ja hem deixat enrere la Cala Gamarús. El camí es fa més boscós i progressa entre pins blancs castigats pel vent, recorrent una petita península que culmina a la Punta de la Musclera Trencada. A l'altra banda, el vessant assolellat ens salvaguarda lleugerament de la tramuntana.
La Costa Brava deu el seu nom de Costa Salvatge al seu traçat tempestuós.
La seva naturalesa, el clima, la història, el pintoresc dels seus ports i alguns pobles tenen reputació mundial. La Costa Brava, amb els límits geogràfics de la Mediterrània i els Pirineus, és la denominació, ja clàssica, que correspon al litoral de la província de Girona, coincidint amb les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva de Catalunya.
 |
| Cala Gamarús. |
 |
| Punta Estela. |
 |
| Banc de Pedra. |
Deixem enrere un cobert a la dreta i més endavant trobem un banc de pedra amb vistes i un corriol que baixa a un petit embarcador.
Podríem destacar que l´orografia de la costa és abrupta combinada amb platges i cales embolicades de vegetació.
La geomorfologia que presenta permès preservar alguns segments del paisatge original.
El paisatge i la seva conformació fan de la Costa Brava un paratge idoni per a la pràctica de la navegació i els esports aquàtics permeten gaudir alhora d'un entorn ple d'encant i llocs per visitar.
La costa Brava ha estat la inspiració de molts artistes, que captivats pels seus encants que ofereix el paisatge l'han transformat en escena de la seva obra.
 |
| Cala Pedrosa. |
 |
| Senderet a Cala Pedrosa. |
A la nostra esquerra ja s'endevina la meravella que serà el nostre proper punt de pas, però abans caldrà pujar fins al penya-segat i després baixar fent voltes pel costerut vessant de la muntanya (els que pugen tenen preferència) abans d'arribar, ara sí, a la Cala Pedrosa. Arribar a aquesta platja és més fàcil amb barca que per terra.
De fet, molts dels seus usuaris ho fan així, com demostren les nombroses embarcacions fondejades a l'estiu davant d'aquesta cala. El camí d'accés presenta una certa dificultat i desnivell, tot i que ha millorat amb el pas dels anys. S'ha de deixar el vehicle a la carretera que va de Palafrugell a Tamariu i recórrer uns 800 metres fins arribar a aquesta petita cala d'uns 33×30 metres, que fa honor al seu nom, ja que la superfície està formada per còdols de diferents mides. Situada a uns dos quilòmetres de Tamariu. Com altres cales d'aquest entorn, destaquen les roques de penya-segats, esquitxades per la verdor dels pins. A la cala hi ha un petit restaurant.
 |
| Cala Pedrosa. |
 |
| Cala Pedrosa. |
És un escenari geològic de primer ordre i un dels llocs més bonics de la riba nord del Mediterrani, aquesta cala deu el seu nom al fet d'estar formada per infinitat de còdols i sediments que la força del mar i les ancestrals avingudes torrencials que han baixat pel petita vall han anat portant a la desembocadura natural. Recollida i fonda com és, ofereix poques hores de sol en comparació amb altres cales i platges, però un bon bany si el dia és bo i la temperatura convida, farà que es multipliqui el plaer de la caminada.
 |
| Cala Pedrosa. |
 |
| Xiringuito a la Cala Pedrosa. |
 |
| Torrent de Cala Pedrosa. |
Continuem el nostre camí remuntant ara el torrent que desemboca a la Cala Pedrosa, que
amb el temps s'ha convertit en un frondós alzinar protegit de l'especulació urbanística. Es
produeix un fort contrast paisatgístic: deixem la costa i el blau del mar i entrem en un bosc
espès gairebé tropical. Un petit esforç i aconseguim una cresta, entre xiprers. Novament el
paisatge agroramader i forestal que ens ha acompanyat durant la primera part de la ruta fa acte
de presència. Seguim a l'esquerra, entre camps, i més amunt deixem el camí i prenem un
sender que passa per un bonic matoll. Entrem novament al bosc, pujant suaument fins que arribem a la vora d'un precipici: 100 metres gairebé verticals ens separen del mar i una caiguda seria fatal.
 |
| Camps de cultius. |
 |
| Tram Grimpada GR-92. |
Un parell de llaçades ens situen definitivament a la part alta dels penya-segats. Hem arribat al conegut Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, integrat per quatre espais diferents: l'ermita adossada a una torre de vigilància, hostatgeria reconvertida a hotel de luxe, poblat iber i far.
El Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda està envoltat per un entorn natural de gran bellesa, una estupenda visita on podrem conèixer el patrimoni històric i alhora gaudir de la natura. Des d´aquest punt podem agafar el camí GR92 que ens portarà fins a Tamariu, passant per la font dels Ermitans i la Cala Pedrosa, o arribar fins a Llafranc i recórrer el camí de ronda que ens condueix a Calella de Palafrugell.
El litoral de la muntanya de Sant Sebastià està inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural-PEIN des de l'any 1.992, limita amb l'espai PEIN del Puig Gruí i la Cala Pedrosa, actualment la seva gestió es duu a terme pel Museu del Suro.
 |
Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda.
| | |
 |
| Jaciment Iber dels Indigets s.V aC. al s. II aC. |
Iniciarem la visita al Poblat iber de Sant Sebastià de la Guarda, descobert per Joan Badia i Homs cap a l'any 1.960, del qual encara no n'està confirmada l'extensió, ja que no s'han trobat restes de muralles que, per lògica, havien de protegir la seva població, els indigets. Les peces descobertes al jaciment ens indiquen que podrien haver-se establert entre els segles V i I aC., subsistien gràcies a la pesca, la caça, l'agricultura i la ramaderia, coneixien la metal·lúrgia del ferro i el bronze, a més de dominar les feines amb fils i teixits.
Actualment la superfície té uns 300 metres quadrats. S'hi poden apreciar les restes de cases i carrers, a més de dipòsits excavats a la roca, sitges i fins i tot un forn. Es creu que els seus habitants van deixar el poblat i es van traslladar a Llafranc, sobre el S. I aC, gràcies a les restes romanes descobertes allà.
 |
| Torre de Guaita ó Torre de Sant Sebastia del s.XV. |
La Torre de Guaita o la Torre de Sant Sebastià, es va construir sobre el “Salt de Romaboira” a l'extrem nord-est del santuari, lloc conegut com Sa Guarda, amb una finalitat clarament defensiva durant l'època d'atacs pirates, als segles XIV i XV, té tres plantes més un terrat i està coronada per merlets rectangulars i espitlleres. referides principalment als accessos.
Dins la mateixa torre es va edificar una petita ermita, el 1.441 amb el consentiment del Bisbe Bernat de Pau, el seu habitant tenia l'encàrrec d'anunciar el perill utilitzant avisos, com fer sonar la campana o mitjançant el fum de fogueres, perquè la població pogués refugiar-se o bé després de la muralla de Palafrugell, oa la trobada aixecades per a aquesta finalitat. El primer ermità que va viure a la torre va ser Jaume Corbera, les restes de la qual resideixen actualment sota el sòl de l'ermita.
 |
| Hostatgeria s. XVIII. |
L'hostatgeria, una edificació de dues plantes de forma rectangular, és oberta al mar amb una àmplia terrassa i llargues façanes. Es comunica amb l´ermita a través d´un pati interior, decorat amb rajoles de ceràmica valenciana del s. XVIII amb la imatge de Sant Sebastià, a l'entrada hi destaca la volta de maó i l'escala de pedra doble que porta als nivells superiors.
Antigament els pelegrins ascendien fins a l'hostatgeria a celebrar cites festives i banquets, per aquell temps era un lloc públic, amb fogons d'obra i una gran xemeneia, on podien cuinar el menjar que portaven, i llogar les taules, olles, plats i coberts.
Avui dia l'edifici de l'hostatgeria és un restaurant destacat i hotel de luxe, Hotel El Far.
 |
| Mirador de Llafranc |
 |
| Badia de Llafranc. |
 |
| Mirador de Joaquim Turró i Roselló. |
Passem pel mirador de Sant Sebastià, que ens regala àmplies vistes del mar i del proper far homònim. La timba és impressionant i cal parar atenció, tot i disposar d'una barana.
Vam passar pel costat del Far de Sant Sebastià, durant el segle XIX amb el creixement del trànsit naval, el Ministeri de Foment va realitzar el Pla General d'enllumenat marítim sota el regnat d'Isabel II, era l'any 1851, i s'estimava la construcció de 104 fars dins del territori espanyol. L'encarregat del projecte del far de Sant Sebastià va ser José M. Faquineto, que el va convertir en el far més potent de la costa de llevant, situat a 167 m. dalçada sobre el nivell de mar, té una projecció de 50 milles. La seva inauguració va tenir lloc a l'octubre del 1.857, amb la qual cosa compta amb més de 150 anys d'història.
La llum del far l'emetia un aparell de la marca Sautter (París), que funcionava amb cinc metxes que cremaven oli d'oliva i era mantingut per tres fanalets que vivien a les estances del mateix far. Amb l'avenç de la tecnologia, el seu funcionament va passar a ser totalment automàtic a partir de l'1 d'agost del 1.999.
 |
| Far del any 1.857 |
 |
Llafranc.
|
 |
| Croquis Itinerari Circular de Llafranc a Tamariu per el PR C-107 i Camì de Ronda GR-92, Llafranc (Girona) extret de.- |
Fitxa tècnica:
Grau de Dificultat: Modera. Algun tram de baixada amb forta pendent i alguna trepada exposada.
Temps/Horari: 4 h. 30 mits.
Desnivell/Quota màxima: 165 m.
Desnivell mínim: 0 m.
Ús: sí.
Us actual: senderisme, agricola, patrimoni cultural i històric, espai natural d´interès botànic, faunístic i geològic, turisme i esportiu.
Estat: Bé
Senyalització: Bé, Marques de pintura blanques-grogues del PR C-107, marques de pintures blanques-vermelles + pals verticals indicatius del GR-92 "Camí de Ronda".
Llocs de valor: Dolmen de Can Mina dels Torrents, Font de Gruanyes, Badia de Tamariu, Cala Pedrosa, Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, Badia de Llanfranc, etc.
Època: Tot l'any. A l'estiu evitar hores centrals del dia i utilitzar protecció solar i gorra. Portar aigua, menjar i anar amb roba i calçat adequat. Opcional portar bastons.
 |
Port de Llafranc.
|
Gairebé acabant aquesta ruta, baixem pel carrer Pau Casals fins que la deixem en un petit trencall que surt a l'esquerra i que, escales avall, ens porta al port de Llafranc ia l'arbrat passeig de Cipsela.
Llafranch és una de les pedanies costaneres de Palafrugell, situada al bell mig de la Costa Brava, una localitat pintoresca que conserva l'antic encant dels pobles de la zona abans de l'arribada del turisme de masses. Nucli urbà situat sobre una costa rocosa, al costat d'un altre nucli costaner i turístic situat més al sud, anomenat Calella de Palafrugell.
Davant de la badia, en direcció al cap de Sant Sebastià, se situava l'Illa Negra, una petita porció terrestre que va desaparèixer, sepultada per les aigües, durant la construcció de l'espigó del port. L'Illa Blanca es troba entre l'escullera del port de Llafranc i la punta Negra, davant de la cala Fondo o l'embarcador d'en Vilà. A l'altra banda de la badia hi ha un grup d'esculls anomenats Escales de Venècia, o les Negres de Garbí.
Aquí ja si, ens donem una gran capbussada a les seves aigües, reposem forces i donem per conclosa aquest itinerari.
 |
| Platja de Llafranc. |
