Ascensió Cingle de Xaloc - Totxos CAM Nou Barris "Via Encara hi som a Temps entrada per Via Somni de Primavera, V - 130 m." Collbató (Barcelona).

Totxos CAM Nou Barris, Collbató (BCN).

Ens acostem de nou a la zona anomenada els Totxos CAM Nou Barris, a la falda de la cara sud del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, a la població de Collbató (Barcelona). Lloc ideal per protegir-se del fred de l'hivern i evitar les rafegues de vent.

Aquí ens trobem amb un bon conjunt d'agulles, roques i totxos majoritàriament plens d'itineraris per a l'escalada esportiva. Tot i això tenim unes poques vies de caràcter més clàssic, és el cas de la via Encara hi som a Temps equipada i oberta pels germans Oscar i Albert Masó el febrer de l'any 2.001.

Acces Totxos CAM Nou Barris.

Totxos CAM Nou Barris (Cingle de Xaloc, Ag. Reverencia i Totxo Pinotxo).

Aproximació i Accés:

Des de Barcelona agafarem l'A2 direcció Lleida/Tarragona i sortirem a la sortida de Collbató. Un cop estiguem al municipi de Collbató pujarem fins a la part alta del mateix i intentarem estacionar el vehicle al carrer Graus o carrers confrontants. Hi ha un petit pàrquing per a uns 6 cotxes al carrer Pau Bertran. Els Diumenges millor estacionar a l'esplanda al costat del centre dels Bombers, carrer Muntaya.

Un cop estacionat el vehicle pujarem fins al final del carrer dels Graus. Continuarem per la pista forestal cap a l'esquerra, deixant a mà dreta el dipòsit d'aigües (Sector/Rocòdrom dels Bombers). Anirem vorejant les últimes finques per la part de darrere, seguim pel camí, fins arribar a una petita esplanadeta. Aqui girarem cap a la dreta seguint els senders més marcats i evidents. Per anar cap al nostre objectiu sempre anirem pels senders més a l'esquerra creuarem el torrent fins arribar al sector d'escalada esportiva anomenat Placa del Pi (Hi ha un gran pi al centre del sector, gràcies a aquest reconeixerem aquest sector). Ja només ens hem de dirigir per on vegem millor cap a la dreta buscant el Totxo Pinotxo. L'inici de la Via “Somni de Primavera”, el trobem just per sota del Totxo Pinotxo ia l'esquerra del Totxo d'en Jaume.

L1.

L1.

L1. (R1, Via Somni de Primavera).

L1 (IV).- L1 + L2 "Via Somni de Primavera".

L'inici de la Via "Encara hi som a Temps", es troba ascendint per una canal molt arbustiva i amb esbarzers entre el Totxo del Pinotxo i el Totxo d'En Jaume. Per evitar-nos una aproximació incomoda i desagradable, vam optar per realitzar els dos primers llargs de la Via “Somni de Privavera”. L´inici d´aquesta via el trobarem a la base d´un totxo just als peus del Totxo del Pinotxo (que aquest reconeixereu per una característica caiguda o sostre) il´esquerra del Totxo d´En Jaume. Buscarem una marca verda de pintura a la paret, aquesta ens marca l'inici de la via per on accedirem a la base del Cingle de Xaloc.

L1.

R1 (R2, Via Somni de Primavera).

Buscarem una marca verda de pintura a la paret, si és la línia més a l'esquerra d'aquesta roca. Ens equipem i comencem a escalar, els primers metres d'escalada es realitzen per una placa tombada fins arribar a un llavi que no ofereix cap dificultat, després arribarem a una còmoda lleixa on trobarem la R1, que no muntem però si utilitzem com a segur, aconsellem posar una cinta ben llarga per evitar la refregament de les cordes. La reunió compta amb dos parabolts amb xapa i malló units per un cordino. Reunió amb possibilitat de rapelar.

Després d'assegurar-nos a la reunió continuem cap a l'esquerra i desgrimpem un pas per arribar fins a la base de la paret, la continuació localitzem de nou marcada de pintura verda. Col·loquem una cinta exprés llarga per evitar fregament de la corda i comencem a escalar per la paret una mica més vertical que l'anterior però gairebé per un d'igual a l'anterior llarg si moltes dificultats arribarem fins al cim d'aquest totxo on muntarem la R1, que coincideix amb la R2 de la Via “Somni de Primavera”. R1, Dos parabolts amb xapa i mallons units per un cordino. Semblen sikados. Reunió rapelable. 8 parabolts i un pont de roca a uns 50 metres.

L1.

La Titella - Totxos CAM Nou Barris.

Pont Natural del Torrent dels Lladerns - Totxos CAM Nou Barris.

R2.

L2 (II).-

Des de la R1 "R2, via Somni de Primavera" sortim gairebé caminant, pugem amb tendència a la dreta fins a situar-nos en una còmoda lleixa on trobarem instal·lada la R2 de les Vies Esther i Inma, que passarem de llarg per anar a la dreta fins trobar la canal que separa els Toxos Pinotxo i d´en Jaume. Per aquesta canal segurament hi accedirem els germans Albert i Oscar Masó quan van equipar i van obrir l'itinerari “Encara hi som a Temps”. Muntarem la R2, en uns arbustos o petits arbres amb bagues savineres. Reunió no rapelable. Tiratge net, uns 35 metres. Podem fer servir alguns arbres o arbust, també la R2 "Vias Inma i Esther" com a assegurances, si així ho desitgem.

Guti (Els Cinc Peus al Gat) i Vanessa, R2.

R3 - Cingle de Xaloc.

L3 (V).-

Doncs aquí pràcticament comença, la via dels Germans Masó, dir que tenen el seu estil i forma de fer, jajaja.

Veiem una primera assegurança (spit) bastant amunt, si busquem a mà dreta entre els esbarzers, l'itinerari ja es veu poc freqüentat, després de patir diverses punxades donem amb unes molt bones agafades que ens permeten anar amb una mica de confiança fins a poder arribar a segurar-nos a aquesta primera assegurança en uns metres força verticals.

De seguida arribem fins a la següent assegurança, també amb passos a mirar-se i vertical. Darrere d'aquest hem d'anar amb tendència cap a l'esquerra, on trobem bones agafades i preses.

Després continuem més tranquils fins arribar a una fissura inclinada, on trobarem una altra assegurança, a la ressenya original es munta la R1 de la via aquí. Nosaltres hem preferit continuar cap amunt, seguint la ressenya i les pautes del Guillem Arias al seu blog.

Guti (Els Cinc Peus al Gat).

L3 - Cingle de Xaloc.

Flanquegem a l’esquerra per una placa més tombada, evitant una caiguda, per on va la línia de la Via "Inma". La fissura a mà esquerra de la placa, ens permet anar posant-hi alguns friends i alguna cinta savinera, gairebé arribant a un diedre veurem una savina, on nosaltres muntem la R3. R3, muntar en savina amb bagues savineres, encara que millor aconsellem pujar una mica més fins a una assegurança (spit) i reforçar amb friend. La Sabina l'hem vist força seca i molt poca resistència per ultilitzar-la com a reunió ULL!!!. Tres spits en uns 30 metres.

L3 - Cingle de Xaloc.

Agulla Reverència - Totxos CAM Nou Barris.

L4 (V).-

Sortim des de la R3 a la savina xunga!!! i una mica a l'esquerra veiem una assegurança, després continuem fins a una fissura horitzontal, possibilitat de col·locar un friend petit, aquest tram vertical i força exposat, amb la reunió muntada a la savina dóna molt poca confiança. Procurar buscar les preses que millor vegeu i cama cap amunt, després la dificultat va minvant, fins a arribar al cim i veure la R4. R4, Dos spits amb xapa. Reunió no rapel·lable. Un spits en uns 15 metres.

Cim Cingle de Xaloc.

R4 - Cingle de Xaloc (R3 - Vies Inma i Esther ).

Cim Cingle de Xaloc.

Guti (Els Cinc Peus al Gat ) & Vanessa.

Descens:

Després de pujar la cordada, fer alguna foto i beure alguna cosa. Recollim part del material. I vam decidir fer el descens. Per això ens dirigim cap a l'esquerra desgrimpem una mica del cim del Cingle de Xaloc, a la recerca de la R3 de les vies "Inma i Esther". Des d´aquí muntem un primer ràpel d´uns 30 metres fins a la base del Cingle on veurem la R2 dels itineraris "Esther i Inma".

Des de la R2, aconsellem anar a buscar la R2, de la Via “Somni de Primavera” uns metres més avall a l'esquerra i muntar un segon ràpel d'uns 45 metres fins a peus de vies per sota del Totxo del Pinotxo. Cal anar amb tendència a la dreta i quan arribem al cim del primer totxo continuar per la canal fins a la base de la roca.

Rapel.

Croquis i Ressenyes Cingle de Xaloc "Via Encara hi som a Temps", Collbató (BCN) extret de.- https://masogarcia.com/vies-obertes/ 

Fitxa de la via.-

Via: Encara hi som a Temps entrada per Sonmi de Primavera.

Zona: Cingle de Xaloc - Totxos CAM Nou Barris.

Dificultat: V.

Dificultat obligada: V.

Longitud: 130 metres.

Grau d'exposició: Alt (Trams Via Encara hi som a Temps).

Grau de compromís: Mitjà/Alt.

Equipament: Via equipada amb parabolts, pont de roca “Sonmi de Primavera”, spits “Encara hi som a Temps”. Reunions no rapelables, només R1 (R2, Via Sonmi de Primavera).

Material: 9 cintes exprés (alguna llarga), assegurador tipus "Revers, megajul o similars", peus de gat, joc de friends, tascons o millor tricams, dues cordes de 60 m., arnes, casc, bagues sabineres. Aconsellable: 1V gran, 2 claus universals, martell, maillo i algun plom.

Orientació: Sud.

Croquis i Ressenyes Cingle de Xaloc - Totxos CAM Nou Barris "Via Encara hi som a Temps entrada per Via Somni de Primavera", Collbató (BCN) extret de.- https://blogdelguillem.blogspot.com/

 

Turó de l´Ermità - 595 m., Castellbell i el Vilar (Barcelona).

Turo de l´Ermita.

El Turó de l'Ermità és una muntanya de 595 metres que es troba en el municipi de Marganell, a la comarca del Bages. És un mirador espectacular, on podrem veure: la Roca foradada, Sant Jeroni, els Frades Encantats, la Roca Forada i la Cadireta, entre d'altres indrets preciosos del Massís de Montserrat.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Paret de Santa Cecília i les Talaies.

Cim Turo de l´Ermita.

Carrer de les Agudes, Urb. Can Prat - Castellber i el Vilar (BCN).

Aproximació:

Des de Barcelona ens incorporem a B-20 i després agafar la sortida per C-58 en direcció Girona/A-7/Terrassa/Manresa. Ens mantindrem a l'esquerra per romandre a C-58 i després continuar per C-16. Agafarem la sortida 41 cap a St. Vicent de C/Castellbell i V/Montserrat, ens incorporarem a C-55, per després prendre la sortida cap a Castellbell i el Vilar/Marganell. Girar a la dreta cap a BV-1123, després a l'esquerra cap a BV-1122 i finalment a la dreta. Per entrar a caseria i entitat de Sant Cristòfol de Castellbell, girem a l'esquerra cap a carrer de Can Prat. Seguim cap a dreta per continuar a carrer de Can Prat, un altre cop a la dreta cap a carrer de Mas Penedes i ja a l'esquerra cap a carrer de les Agulles. Nosaltres hem estacionat a la intersecció amb el carrer de Can Prat i carrer de les Agulles, encara que podem continuar fins al final del carrer i estacionar prop del nº142 del carrer de les Agulles, procurant deixar espai per als veïns.

GR- 4 i PR- C 19.

Carrer de les Agudes.

Inici Itineraria Turó de l´Ermita.

Recorregut:

Un cop haguem estacionat pel carrer de les Agudes a la Urbanització de Can Prat, agafarem ascendirem per aquest carrer fins al seu terme, veurem que l'asfalt es converteix en una calçada més empedrada, fins a l'inici de la pista que ja s'acaba convertint en terra. Aquí ja veurem diverses senyalitzacions verticals, tant de pas prohibit a vehicles de motor, excepte els autoritzats o de serveis!!. Un altre cartell que entrem al parc natural de la Muntanya de Montserrat.

Guti (els Cinc Peus al Gat).

Turó de Comellats. ???.

Pista foresta GR-4.

Creuem una barrera tipus porta d'accés a la pista forestal, aquesta comparteix itinerari amb el GR-4 i el PR-C 19.

El GR-4 és un sender de Gran Recorregut ubicat a Catalunya. El sender comença a Puigcerdà i acaba a Montserrat, estant previst que algun dia arribi fins a Mequinensa. Amb els seus 158 km de recorregut forma part del tram del sender europeu de gran recorregut E-7 (Lisboa – Constanza). Té diverses variants (GR 4-2 i GR 4-3), algunes de les quals han esdevingut senders GR independents (l'antiga GR 4-1 és ara el GR 241). El camí va ser homologat per la Federació d'entitats excursionistes de Catalunya l'any 1978.

PR-C-19 (Monistrol Portal de Montserrat) de 24 quilòmetres que s'inauguro el dia 20 de juny de l'any 2003, coincidint amb el 50è aniversari del Club Muntanyenc Monistrolenc.

Regio de les Agudes - Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Frares Encantats - Montserrat.

Guti (Els Cinc Peus al Gat).

Masia la Calsina.

A mesura que anem recorrent per la pista, on veurem algunes marques del GR-4 que anirem seguint. Passem el Turó de Comellats i el torrent de Can Martorell que ens queda a mà dreta, i al fons anem albirant el perfil de la màgica Muntanya de Montserrat.

Uns metres abans d'arribar a una bifurcació a la pista veiem la Masia la Calsina, un conjunt arquitectònic format per la masia de quatre crugies, la masoveria adossada, els annexos constituïts per corts i coberts, i la capella de Santa Anna. Dins la seva finca hi ha dos forns de calç, que

presumiblement són els que donen el nom al conjunt.

Bifurcació a l'esquerra ruta al Refugi de Santa Cecília i dreta accés a Masia la Calsina.

Croquis Itinerari de Urb. Can Prat a Refugi de Santa Cecília.

A la bifurcació agafarem la pista a mà esquerra, rectes veiem l'accés a la finca de Can Martorell, on veurem el pas tallat amb una cadena i el cartell de “camí particular – prohibit el pas”.

Al començament de la pista a mà esquerra veurem un palafó amb l'itinerari de la Urbanització de Can Prat al Refugi de Santa Cecilia, que comparteix amb el GR-4 i el PR C-19. Aquesta pista també és coneguda com el camí de Can Martorell a Santa Cecilia. A pocs metres veiem un pal vertical indicatiu Sant Cristofol (d'on venim) i Monestir de Santa Cecilia/ Monestir de Montserrat (que és cap a on es dirigeix ​​l'itinerari de GR-4).

Nosaltres anirem novament cap a l'esquerra seguint la pista que no té indicacions.

Bosc de Can Martorell.

Barrera.

Bosc de Can Martorell.

Marxem en una zona boscosa i arbustives, d'alzines la pista és una mica més estreta i ombrívola. Anem vorejant i guanyant desnivell, sempre tenint de teló de fons la muntanya de Montserrat.

Arribem a una cruïlla, de nou cap a l'esquerra on travessarem una altra barrera tipus porta, com la de l'inici de la ruta. Aquí abunda més les pinades i la pista torna a ser ampla. Sense sortir de la pista l'anem seguint de vegades anem en pla, una altra puja i d'altres baixa.

camí de Can Martorell a Santa Cecilia.

Cartel "Area Privada de Caça". 

camí de Can Martorell a Santa Cecilia.

camí de Can Martorell a Santa Cecilia.

Després de pujar per la pista, arribem a un coll, on veurem un cattel de "area privada de caça", la pista baixa en direcció cap a Sant Cristofol a mà dreta. Baixem uns metres entre pins sempre sense sortir de la pista, quan torna aplanar, hem d'estar molt atents i anar mirant a mà dreta, a la recerca d'un senderet marcat amb algunes fites de pedra, que ens portarà pràcticament al cim del Turó de l´Ermita.

Pista forestal.

Inici senderet d'accés al Turó de l'Ermità. Fites de pedres.

Corriol d´acces al Cim del Turó de l´Ermita.

Guti (els Cinc Peus al Gat).

Localitzem l'inici del senderet, i comencem a pujar a entrar-nos al bosc, el sender no és gaire evident així que ens deixem portar per la intuïció, veurem un pal de vertical amb un cartell de "vedat de caça" a mitja ascensió.

Seguim recte cap amunt buscant el pas més evident, fins arribar a veure alguns blocs grans de pedra que voregem darrere d'aquests arribem a un mini colladet, on ja veiem un pas equipat amb corda per accedir al cim del Turò.

Pas Equipat Turo de l´Ermita.

Pas Equipat Turo de l´Ermita.

Grimpadeta al Cim del Turo de l´Ermita.

Turó de l´Ermita. 595 m.

Roca Foradada i les Agudes - Montserrat.

La Talaia - Montserrat.

Ajudant-nos d'una corda, realitzem la trepada per arribar al cim del Turò de l´Ermità, vigilar sobretot els dies humits o de pluges de no relliscar.

En arribar al cim el primer que ens impacta és la gran vista del vessant nord de la Muntanya de Montserrat. Hi ha una roca pintada-hi una estelada, on ens podem asseure i gaudir de tan precioses vistes. Si mirem cap al nord veurem també els Pirineus i la serra del Cadí.

Vertiente Nord Parc Natural de la Muntanya de Montserat.

Cim Turó de l´Ermita - 595 m.

La Torre o el Turó de l’Ermità, està uns 595 metres sobre el nivell del mar, més proper al coll de la Molella. Aquestes dues elevacions reuneixen les condicions establertes per Francesc Remart i Pere Pau Montaña per fer els primers esbossos sobre el perfils de les agulles i roques de la Muntanya de Montserrat. Dels quals surt un dels primers registres on es té constància d'un recull de topònims montserratins foren els dibuixos editats per Francesc Remart i Pere Pau Montaña de l'any 1.790. Els dibuixos originals es conserven a la biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat.

Serrat del Patriarca.

Paret de l´Arei.

Entre els dibuixos de F. Remart i Pere P. Montaña hi ha quatre dibuixos que reprodueixen fidelment la muntanya on s’han identificat els indrets més significatius i són explicats cada un d’ells per les respectives llegendes. Aquests dibuixos foren reproduïts com il·lustracions en el llibre "Diario de los viajes hechos en Cataluña" de Francisco de Zamora llibre a cura de Ramon Boixareu editat per editorial Curial a Documents de Cultura, Barcelona, 1.973.

Pirineus i Serra del Cadí.

Pirineus i Serra del Cadí.

Guti al Cim Turò de l´Ermità.

Cim Turó de l´Ermità.

A partir d’aquestes consideracions es pot concloure que probablement F. Remart i P.P. Montaña es situaren en la cota identificada avui com Turó de l’Ermità. Aquests autors anoten que el dibuix fou fet des d’un indret anomenat la Torre.

¿Per què el nom la Torre? El topònim suggereix la presència d’algun element evocador a una torre. Tot i que avui no hi hagi una evidència clara d’un tipus de construcció similar a una torre, sí que la roca del capdamunt del Turó de l’Ermità està rebaixada artificialment en varis punts. 

Desgrimpada - Descens.

Pas Equipat Turó de l´Ermita.

Després de gaudir de l'entorn, tan meravells entretenir-nos avejuant els diferents noms de les agulles, les roques i les serres del parc natural de la Muntanya de Montserrat.

Decidim realitzar el retorn i descens del cim, tornem cap al pas equipat a la roca, comencem a desgrimpar amb molta cura de no relliscar, als primers passos, fins a poder agafar-nos a la corda fixa que ens torna a deixar al mini collaret pre-cimer del turó de l´Ermità.

Corriol descens a pista forestal.

camí de Can Martorell a Santa Cecilia.

Des d'aquí realitzem el retorn a la pista principal, desfent el corriol pel qual hem pujat al cim, travessant el bosc. Nosaltres hem baixat sempre pel camí més recte, ometent altres possibles senders que ens surten a la cruïlla, passem de nou el pal de fusta vertical i al poc ja tornem ser a la pista o camí de Can Martorell a Santa Cecìlia.

Bifurcació /encreuament Camí de Can Martorell a Santa Cecilia a Pista Urb. Can Prat/ Sant Cristofol.

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Sense sortir de la pista arribarem fins a una cruïlla o intersecció de pistes, girarem cap a l'esquerra a la recerca de la pista ampla que ens acosta a la urbanització de Can Prat/Sant Cristofol. Tornem a tenir davant de les parets de Montserrat, on es destaquen Els Frares Encantats.

Aquesta pista acaba arribant al carrer de les Agudes, a la urbanització de Can Prat/Sant Cristofol, ja només ens queda arribar fins on tenim estacionat el vehicle i donem per conclosa aquesta sortida.

Frares Encantats.

Pista Foresta a Urb. Can Prat /Sant Cristofol.

Cases Urb. Can Prat.

Intersecció Pista forestal - Carrer de les Agudes.

Can Prat és una urbanització del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. És situada a la part sud-occidental del terme, al peu del vessant nord de Montserrat, entre els torrents de Can Martorell i Cal Cileta (tributaris de la riera de Marganell), al sud del poble de Sant Cristòfol.

Es va construir a terrenys del mas de Can Prat, del terme de Sant Cristòfol.

Carrer de les Agudes.

Urb. Can Prat - Castellber i el Villar (BCN).

Guti (Els Cinc Peus al Gat).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Fàcil. (Pas equipat per accedir al cim, PD).

Temps/Horari: 2 hores 30 minuts.

Desnivell/Quota màxima: 595 m.

Desnivell mínim: 317 m.

Ús: sí.

Us actual: senderisme, agricola, patrimoni cultural i històric, ramader i geològic, turisme i esportiu.

Estat: Bé

Senyalització: No n'hi ha, és prou intuïtiu.

Llocs de valor: Urb. Can Prat, Masia la Calzina, Tur`de l´Ermità, etc.

Època: Tot l'any. A l'estiu evitar hores centrals del dia i utilitzar protecció solar i gorra. Portar aigua, menjar i anar amb roba i calçat adequat.

Croquis Itinerari Turó de l´Ermita, Castellber i el Vilar (BCN) extret de .- https://es.wikiloc.com/ by diegitok2. 

Roca Forada + Cadireta - Montserrat.