jueves, 5 de noviembre de 2026

Montserrat Bouldering - Torrent de la Salut "Sector Torrent de la Bellasona", Esparreguera (Barcelona).

Bloc l´Amagat - Torrent de la Bellasona.

Tot i que el massís és mundialment famós per les agulles i les vies llargues, l'escalada en blocs (búlder) a Montserrat compta amb racons excel·lents. L'estil en aquests blocs és únic a causa de la seva roca: conglomerat, cosa que es tradueix en una escalada molt física i tècnica, plena de passos explosius sobre "bolos" (cants roms incrustats a la roca), pinces i forats.
Aquesta vegada tornem a visitar la zona del Torrent de la Salut i fugament passem pel sector Torrent de la Bellasona.

GR 6 - Crta. B-113 - Ca n´Astruc Vell.

GR 6 - Monestir de Montserrat, Esparreguera (BCN).

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la Ronda de Dalt a la recerca de l'A-2. Mantenim a l'esquerra per continuar per B-23, segueix els senyals d'E-90/Lleida/Zaragoza/Tarragona.
Continuem per la sortida 5A-5B cap a A-2, en direcció Lleida/Saragossa/B-24/N-340/Tarragona/St. Feliu Ll./St. Joan Despí/Aeroport/Port.
Ens quedem als 2 carrils esquerres per girar lleugerament a l'esquerra per incorporar-nos a A-2.
Després seguirem per la sortida 582A cap a Olesa de Montserrat/Montserrat/Manresa i seguir per C-55. Continuarem per Ctra. Manresa/C-55
A l'alçada del km 9´5 de la carretera C-55, girem a l'esquerra cap a la carretera B-113. Després de passar  un parell de minuts i abans de creuar el pont del torrent podrem estacionar el vehicle a mà esquerra sense molestar altres usuaris. Aquí veurem uns senyals de trànsit d'advertiments d'animals salvatges solts i l'inici del GR-6.

Serrat de les Garrigoses - Montserrat.

Localització i Ubicació Blocs Montserrat Bouldering - Torrent de la Salut "Sector Torrent de la Bellasona", Esparreguera (BCN) extret de.- Guia de bloc de Montserrat by David Holgado i Josep Batlle.

Accés:

Un cop estacionem el vehicle al costat de la carretera B-113 “Ca n´Astruc Vell”, creuem aquesta cap a l'inici del GR-6 senyalitzat per un pal de fusta vertical, a la mateixa alçada on veurem alguna senyal de trànsit “Animals Salvatges Solts”. Començarem ascendir pel sender del GR- direcció Monestir de Montserrat, anirem pujant fins arribar a l'alçada d'una torre elèctrica, uns metres més amunt sense sortir del GR, veurem a mà esquerra un accés que baixa cap al torrent, on podrem veure el Roc del Petit Buda del Sector Ca n'Astruc. Seguirem pel GR 6 i després del primer pujador i en arribar a la primera plana continuem cap a l'esquerra direcció Collbató, uns metres abans de creuar el Torrent de la Bellasona, veurem el bloc de la cloïssa i després just a mà dreta per sobre del sender veurem el bloc l´Amagat. El Roc partit està a uns 50 metres per sobre.
Us adonareu que us heu passat si veieu un bloc vermellós amb gravats.

Guti "Els Cinc Peus al Gat" - GR 6 (Monestir de Montserrat).



Bloc la Cloïssa (En projecte per explotar).

Torrent de la Salut - Camí del Forat "GR 6", Esparreguera (BCN).

El Sector Torrent de la Bellasona és una àrea de búlder satèl·lit molt propera al famós Torrent de la Salut, ubicada al vessant sud del massís de Montserrat (al terme de Collbató). A diferència dels sectors principals com Ca n'Astruc o Línia Alta Tensió, és una zona petita i històricament considerada "en explotació" o de baixa densitat, ideal si busques tranquil·litat absoluta lluny dels blocs més concorreguts.


Torrent de la Bellasona - GR 6.

El sector està compost principalment per dues estructures molt característiques situades a pocs metres del sender:

• L'Amagat: El primer bloc que trobes, situat a pocs metres per sobre del camí.

• El Roc Partit: Un bloc dividit en dues parts que es localitza pujant aproximadament uns 50 metres en línia recta per sobre del bloc anterior (l'Amagat).

En tractar-se de conglomerat, si entres als blocs amb els gats plens de terra, acabaràs polint els “bolos” de roca i degradant les agafades ràpidament.
Fes servir raspalls de truges toves per treure l'excés de magnesi dels cantells roms. És fonamental respectar les regulacions d´aparcament i no deixar cap residu.

Bloc Vermellós amb gravats.

Detalls de gravats al bloc vermellós.

Bloc l´Amagat - Sector Torrent de la Bellasona.

Ressenyes Escalada a Blocs a Montserrat - Torrent de la Salut "Sector Torrent de la Bellasona", Esparreguera (Barcelona).-

Bloc l´Amagat:

Problema 1.- Prurifenlació, 6c.

Croquis i Ressenyes Escalada a Blocs a Montserrat - Torrent de la Salut "Sector Torrent de la Bellasona", Esparreguera (BCN). Bloc l´Amagat.

Localització i Ubicació dels Sectors d'escalada en bloc Montserrat Bouldering - Torrent de la Salut, Esparreguera (BCN) extret de.- Guia de bloc de Montserrat by David Holgado i Josep Batlle.

Sectors nomenats Drta. a Esq - Camí del Forat (GR - 6):

Sector 1.- Ca n´Astruc "4 blocs".
Sector 2.- Torrent de la Bellasona "2 blocs".
Sector 3.- Línea Alta Tensió "13 blocs".
Sector 4.- Torrent Fondo "4 blocs".
Sector 5.- Coves del Duc "2 blocs".
Sector 6.- Garrigoses "7 blocs".
Sector 7.- Salnitre "3 blocs".

Roc Partit - Sector de la Bellasona.


 

miércoles, 4 de noviembre de 2026

Sender del Castanyer de les 9 branques - SL- C81, Viladrau (Girona).

Castanyer de les 9 branques, Viladrau (Girona).

El Sender del Castanyer de les 9 Branques (SL-C 81) és una de les rutes de senderisme més emblemàtiques i familiars del Parc Natural del Montseny. Aquest corriol circular t'endinsa en un entorn boscós espectacular partint des del pintoresc poble de Viladrau.

El sender segueix camins i rierols que us portaran a conèixer alguns dels elements naturals, culturals i paisatgístics, més característics de la població. Passant per algunes de les fonts més emblemàtiques de Viladrau. Endinsat en boscos amables i frescos.

Un recorregut idoni per prendre un primer contacte amb Viladrau i el Montseny.


Punt d´inici del sender - Aparcament del carrer de Mercè Torres, Viladrau (Girona).

Església de Sant Martí - Viladrau.

Aproximació:

Sortim des de Barcelona per la C-17 en direcció a Vic. Seguirem per la C-17 fins a la sortida 49 (Tona/Seva). Continuarem per la carretera BV-5303 creuant el poble de Seva i seguim les indicacions de muntanya cap a Viladrau per la GI-520. A Viladrau, localitzem l'aparcament del carrer Mercè Torres, aquí veurem els palafons explicatius i l'inici d'aquest itinerari.

Església de Sant Martí - Viladrau.

Capella de la Pietat - Viladrau.

Recoregut:

Després de deixar el vehicle a algun dels aparcaments públics a l'entrada del nucli urbà. La ruta comença oficialment davant del centre cultural Espai Montseny, on veurem un panell informatiu amb el sender del Castanyer.

L´Espai Montseny (Espai Montseny) és l´equipament cultural i centre de visitants de referència a Viladrau. Lluny de ser una oficina de turisme convencional, aquest centre destaca pel seu enfocament immersiu, utilitzant tecnologia multimèdia avançats (projeccions, hologrames i efectes de so) per traslladar els visitants a l'atmosfera màgica del Parc Natural.

Comencem la ruta i ens dirigim cap a l'Església de Sant Martí de Viladrau. És potser el monument històric més important del nucli urbà i el principal reflex de les arrels medievals del municipi. Està ubicada al centre del poble, a poca distància a peu de la Plaça Major. L´existència d´aquest temple està documentada des de finals del segle IX (any 898), quan depenia del bisbat de Vic.
Edifici original romànic (consagrat de nou l'any 1.082) queden molt pocs vestigis visibles a simple vista a causa de les successives reformes. El temple actual és el resultat d'una gran reconstrucció duta a terme durant el segle XVII i XVIII, que en va ampliar la capacitat i se'n va adaptar l'estètica.

Font del Sot de Can Rosell.

Senyalitzacions verticals - Sender del Castanyer de les 9 branques.

Després de visitar l´Església de Sant Martí, continuem l´itinerari, seguint les fites de fusta amb les marques "verde-blanca" SL-C 81. Passarem al costat de l´Ermita de la Pietat (al nostre retorn, la visitem). I ens dirigim pràcticament al pur inici del Sender del Castanyer de les 9 branques, aquest està ubicat a la Font del Sot Can Rosell. És un dels racons més emblemàtics i la porta d'entrada principal per endinsar-se a la natura de Viladrau. Es troba situada a uns 15 minuts a peu del centre (al Passeig Ramon Bofill, a menys d'un quilòmetre de la Plaça Major).

A la cruïlla trobem unes inidicacions verticals, nosaltres decidim realitzar la ruta en sentit de les agulles del rellotge. Seguint les inidicacions cap a la Font de les Paitides/ Mas el Marti/ Castanyer de les 9 branques (itinerari recomanat).

SL-C 81 - Sender del Castanyer de les 9 branques.

Fites indicadors SL C 81- Sender del Castanyer de les 9 branques.

El sender surt per la part alta del poble i comença a endinsar-se ràpidament al Parc Natural. Tot i que el sender és fàcil, la zona és molt humida. Porta calçat esportiu còmode amb bona agafada o calçat de muntanya lleuger, ja que el terra pot estar relliscós o amb fang segons l'època de l'any.

Al cap de poc arribarem al desviament de la Font de les Paitides és, per a molts, la font més bonica, icònica i amb l'aigua més saborosa i de cabal més gran de tot el municipi de Viladrau. Està ubicada a uns 1,4 km de la Plaça Major (uns 20 minuts a peu per un sender molt agradable) i dóna nom al veïnat que l'envolta, un antic barri d'artesans del segle XVII conegut originalment com a Poca Farina.

El nom de la font no és casualitat; les paitides són les fades o les dones d'aigua a les llegendes de la mitologia catalana. Segons la creença popular de la zona, aquests éssers màgics i d'una bellesa captivadora habitaven als rierols, les coves i les profunditats dels boscos del Montseny. Es deia que sortien a les nits a rentar la roba i que purificaven l'aigua de les fonts. El seu halo de misteri ha inspirat grans poetes catalans com Guerau de Liost o Jaume Bofill i Mates.

Font de les Paitides.

SL-C 81 - Sender del Castanyer de les 9 branques.

Font del Noi Gran.

Tornem sobre els nostres passos per continuar pel corriol, que després d'uns pocs metres ens fa girar cap a la dreta i endinsant-nos més al bosc. Al cap de poc ens trobarem amb les Fonts del Noi Gran a mà esquerra i la Font de Ferro a mà dreta.
Són dues de les fonts emblemàtiques que formen part de la gran tradició de fonts que envolta el municipi, un entorn històricament freqüentat per estiuejants i excursionistes que buscaven la puresa de les aigües del Montseny.

La Font del Noi Gran, es troba en un racó ombrívol, envoltat de vegetació exuberant i ideal per refrescar-se abans d'endinsar-se als camins principals. 
La Font del Ferro, situada una mica més endavant seguint la xarxa de senders de Viladrau, en una zona obaga al costat dels torrents que alimenten la conca local. El seu nom es deu a l'alta concentració de ferro a les seves aigües, cosa que sol deixar un rastre de tons vermellosos o rovellats a la pedra per on brolla l'aigua, donant-li un sabor metàl·lic molt característic.

Font del Ferro.

Verds prats al fons el massís del Matagalls.

En passar pel costat dels terrenys de la finca del Mas El Martí, la perspectiva del paisatge canvia radicalment respecte de la primera meitat de l'excursió. Deixeu enrere l'ombra humida de les rieres i els arbres monumentals per gaudir d'un entorn de sol i amplis horitzons. Com que és una propietat privada orientada a esdeveniments, el camí del SL-C 81 voreja la finca sense entrar-hi.

Anem deixant enrere el Mas El Martí, i les indicacions ens apropen a una altra de les grans fites arquitectòniques i històriques que trobaràs directament sobre el traçat del Sender del Castanyer de les 9 Branques (SL-C 81). La masia fortificada de la Vila (o Mas la Vila), ubicada al tram de tornada cap al poble de Viladrau. Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a causa del seu extraordinari valor històric i els seus singulars elements defensius.

La Vila.

La Vila.

Tot i que gran part de l'estructura actual correspon a les ampliacions dels segles XVII i XVIII, els orígens de l'assentament es remunten a l'època medieval. Era una de les masies riques i importants de la zona. L'apel·latiu "fortificada" es fa evident en observar els seus imponents murs de pedra i, sobretot, la presència d'espitlleres (petites obertures verticals a les parets dissenyades per disparar armes de foc protegint-se des de l'interior).
Aquestes defenses eren molt comunes a les grans masies aïllades del Montseny i de les Guilleries durant els segles XVI i XVII, un període en què la regió estava fortament assotada pel bandolerisme (amb figures mítiques de la zona com Joan de Serrallonga).

Castanyer de les 9 branques. 

Seguim les fites de fusta del SL-C 81 i descendim per una pista de sorra ja sense sortir-nos-en, ens porta pràcticament a l'objectiu d'aquesta ruta "El Castanyer de les 9 branques".

El Castanyer de les 9 branques, és l'autèntic cor i el gran reclam de la ruta excursionista que porta el seu nom a Viladrau. És un dels arbres monumentals més estimats i espectaculars del Parc Natural del Montseny, carregat d'història, misticisme i llegendes.
Té prop de 700 anys, cosa que significa que ja era un arbre jove a l'època medieval. Posseeix una altura imponent de 23 metres. El perímetre de la base del seu tronc fa uns 6,5 metres, per la qual cosa es necessiten diverses persones amb els braços oberts per poder envoltar-lo completament. El seu nom històric és perquè del seu gruixut tronc original naixien nou espectaculars ramificacions en forma de canelobre, donant-li un aspecte colossal i màgic.


Castanyer de les 9 branques.

L'aspecte actual del castanyer explica una història de supervivència. El 1987, una violenta tempesta acompanyada de fortes ratxes de vent va esborrar i esqueixar la branca més gran i important de l'arbre.
Actualment, queden 7 branques visibles, de les quals 5 romanen vives i continuen brotant amb fulles i castanyes cada any. Tot i les cicatrius del temps i del vent, el seu port continua sent imponent i esglaiador.

Aquest arbre ha estat una font d'inspiració per a poetes, escriptors i pintors que estiuejaven a Viladrau durant la Renaixença catalana. A més, l'imaginari popular sempre ha vinculat aquest castanyer i l'obac dels seus boscos amb reunions de bruixes (molt famoses a la història local de Viladrau) i com a refugi o punt de pas dels bandolers que assaltaven els camins del Montseny.
Per garantir la supervivència d'aquest vell dels boscos, el Parc Natural ha instal·lat uns discrets tancats i tarimes de protecció al voltant. La trepitjada constant de milers d'excursionistes compacta la terra i danya les seves arrels superficials. En visitar-lo, és vital no saltar les proteccions ni pujar al tronc perquè pugui continuar vivint molts segles més.


Montseny - Prat del Solá.

Final del Sender del Castanyer de les 9 branques i intersenció retorn a Viladrau.

Després d'haver caminat sota la densa obaga dels boscos de castanyers, el camí s'obre radicalment en arribar a aquesta zona. Ens trobem al Prado del Solá, una preciosa esplanada de prats i camps de pastura situada a la perifèria de Viladrau. En el context excursionista, aquest espai representa el tram panoràmic i més assolellat de la variant de tornada del Sender del Castanyer de les 9 Branques (SL-C 81). És una zona especialment bonica durant la primavera pel verd intens dels seus camps, ia la tardor pel contrast de la llum daurada de la tarda contra els vessants del Montseny.


Fita de pedra - Camí de la Vila.

Capella de la Pietat - Viladrau.

Continuem seguint les indicacions marques "verdes-blanques" del Sender Local SL-C 81, que ens fa tornar de nou a la Font Sot de Can Rosell. des d´aquí seguirem cap al centre de Viladrau, fent parada a la Capella de la Pietat és un petit temple d´origen gòtic (segle XVI). Catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i destaca per la seva sòbria arquitectura de pedra envoltada dels boscos frondosos característics del Parc Natural del Montseny.

Després de la visita donem per conclosa aquesta ruta. Aprofitem per passejar per la població de Viladrau, en el nostre cas l'hem fet coincidir amb la popular Fira de la Castanya, que se sol fer el mes d'octubre.

Croquis Sender del Castanyer de les 9 branques SL-C 81, Viladrau (Girona).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps/Horari: 1 h. 45 minuts.
Desnivell/Quota màxima: 957 m.
Desnivell mínim: 815 m.
Ús: sí.
Ús actual: senderisme, esportiu, patrimoni cultural i històric, espai protegit natural d´interès botànic, faunístic i geològic i turisme.
Estat: bé.
Senyalització: Fites indicatives de fusta d'alçada mitjana i algun plafó explicatiu a l'inici i al final del camí. SL- C 81 marcas "Verdes-Blancas".
Llocs de valor: Església de Sant Martí, Capella de la Pietat, Fonts Sot de Can Rosell, Paitides, del Noi Gran, del Ferro, Masia de la Vila, Castanyer de les 9 branques, etc.
Època: Tot l'any. A l'estiu, eviteu les hores màximes de calor. Calçat adequat, bastons i aigua. Adequar la roba segons època de l'any i meteorologia.

Camí de la Vila - Sender del Castanyer de les 9 branques.



 

jueves, 29 de octubre de 2026

Ascensió Roca Subirana "Via de la Broca, IV+ - 70 m.", Sant Llorenç de Morunys (Lleida).

Via de la Broca - Roca Subirana (Sant Llorenç de Morunys).

La Roca Subirana és una agulla i paret d'escalada prominent de 1.201 metres d'altitud, situada a la Vall de Lord, dins el municipi de Sant Llorenç de Morunys (comarca del Solsonès, Lleida). Se situa estratègicament en una carena entre la població i el conegut Santuari de Lord, oferint unes vistes panoràmiques excepcionals del pantà de la Llosa de Cavall.

Ens acostem per fer la seva ascensió per la Via de la Broca, la més popular i assequible del sector. El seu nom es deu a una broca de trepant reial que va quedar encallada a la segona reunió durant la seva obertura el 2010.

Roca Subirana - Sant Llorenç de Morunys (Lleida).

Túnel del Roc Foradat (o Roc Foradat) - Pista al Santuari de Lord.


Aproximació:

Des de Barcelona agafarem l´autovia A-2 en direcció a Lleida/Martorell. Agafem la sortida Montserrat/Manresa cap a la C-55 (prop d'Abrera). Continua per aquesta carretera passant pels voltants de Manresa, Súria i Cardona fins a arribar a Solsona. Just abans d´entrar al nucli urbà de Solsona, girem el trencall a la dreta per la carretera C-26 en direcció a Sant Llorenç de Morunys. Entrem a Sant Llorenç de Morunys pel carrer principal. En veure el cartell indicant Port del Comte, gira a l'esquerra i segueix immediatament les indicacions cap al Santuari de Lord (carretera estreta asfaltada que passa també per l'ermita de Sant Serni del Grau).
Continuem per la pista asfaltada del Santuari fins a topar-nos amb un petit túnel a la roca. En creuar-lo, veurem a mà esquerra a les parets hi ha un sector d'escalada esportiva "Sector Tunel - Escalada Santuari de Lord" i, just a la dreta de la sortida, una petita esplanada de terra on hi caben uns 3 o 4 vehicles. Hi aparcarem.

Enllaç Ruta al Tossal de Valllonga/ el Colader - PR-C 125.


PR-C 125 "el Colader"

Roca Subirana - Sant Llorenç de Morunys (Lleida).

Acces:

Després d'estacionar el vehicle evitant de tapar l'accés als prats, partim en direcció a Santuari de Lord per la pista, just a l'esquerra trobem l'enllaç de la Ruta de Tossal de Vallonga/ el Colader, pugem per aquesta pista empedrada, que coincideix amb el PR-C 125, que connecta de forma circular el poble de Sant Llorenç de Morunys i passa per espectacular estrenyiment i cim del Colader (a 1.149 metres d'altitud).

Continuem per aquesta pista forestal ascendent, marques grogues del PR-C 125, durant uns 10 minuts fent un parell de revoltes fins que arribem a un coll o esplanada plana. Des d'aquí veurem clarament el vessant sud i les parets de la Roca Subirana just davant nostre. 

Ens apropem fins a la base de la paret veurem algunes fites de pedra i ja vorejant la paret localitzarem l'inici de les vies, la primera és la "Via de la Broca", tot i que encara que més amunt a l'esquerra l'inici de "l'Aresta Oest".


Localització i Ubicacion d'Itineraris d'escalada a la Roca Subirana, Sant Llorenç de Morunys (Lleida) extret de.- https://escaladaperatontos.blogspot.com/

Via 1.- Aresta Oest, IV - 80 m. (Equipada).
Via 2.- de la Broca, IV+ - 70 m. (Equipada).
Via 3.- La Ruta de la Seda, 6a - 70 m. (Equipada).
Via 4.- Visites Inesperades, V+ - 85 m. (Equipada).
Via 5.- Esperó del Mig, 6a+ - 70 m. (Equipada).
Via 6.- Aresta dels Piteus, V - 110 m. (Equipada).

Peus de Via de la Broca - Roca Subirana.

L1.

L1.

L1 (III/IV-).-

La Roca Subirana la tenim davant nostre, un sector d'escalada molt tranquil i panoràmic, obert i equipat principalment pels escaladors Lluís Parcerisa i Josep Mª Cases. Tot i que les vies són relativament curtes (entre 70 i 110 metres), el seu còmode accés permet combinar diverses vies al mateix matí. Només hem de resseguir pel peu de la paret i buscar la via que mes ens faci gràcia. Ens decidim per la via "de la Broca", grau amable i ben equipada.

Ens equipem i comencem l'escalda per una placa de conglomerat una mica tombada amb bona presa. Un petit ressalt que el superem amb facilitat. Ascensió força directa i neta fins a una còmoda lleixa on es munta la R1. R1, Dos parabolts amb xapa. Reunió no rapel·lable. 4 parabolts a uns 25 metres.

R1.

R1. Els Cinc Peus al Gat - UGEL.

L2.

L2.

R2.

L2 (IV+).-

Sortim des de la R1 amb un pas cap a la dreta. Després segueix una línia vertical mantenint-se a l'esquerra d'una característica franja grisa d'aigua visible des del terra. Superem aquesta part més vertical del llarg i entrem en un terreny un xic trencat. Passos molt estètics sobre roca ferma. El darrer tram no hi ha parabolt, sinó que hem d'enllaçar la savina, continuarem en diagonal a la dreta, fins a la R2. R2, veurem d'on ve el nom de la via, dos parabolts amb xapa. Reunió no rapel·lable. 4 parabolts a uns 25 metres.

L3.

L3.

R3.

Vanessa J. & Guti (Els Cinc Peus al Gat) R3.

L3 (IV).-

Sortim rectes des de la R2 i anem superant els darrers ressalts rocosos terreny vertical i un pel trencat. Fem un petit pas de flanc a l'esquerra i continuem recte a munt fins sortir al tall de la carena o coll, on es munta la R3 amb unes magnífiques vistes. R3, Dos parabolts amb xapa. Reunió no rapel·lable. 4 parabolts a uns 20 metres.

UGEL - Cim Roca Subirana.

Cim Roca Subirana - Aresta Oest.

Instalació de Rapel - Descens.

Descens:

Un cop a dalt, avancem crestejant cap a l'esquerra (direcció oest) que és part del segon tram de l'Aresta Oest. Després d'uns 25 metres trobarem una gran alzina equipada amb cordins i un malló de ràpel (R2 – Aresta Oest). Amb un únic ràpel d´uns 30 metres baixarem directe a la base de la Roca Subirana i el camí d´aproximació pel qual vinguem.

Rapel - Descens.

Croquis i Ressenyes Roca Subirana "Via de la Broca", Sant Llorenç de Morunys (Lleida) extret de.- https://escaladaperatontos.blogspot.com/

Fitxa Tecnica.-

Via: de la Broca.
Zona: Roca Subirana – Vall de Lord.
Dificultat: IV+.
Dificultat obligada: IV+.
Grau dexposició: Baix.
Compromís: Baix/Mitjà.
Longitud: 75 metres.
Equipament: Via equipada amb parabolts. Reunions no rapelables.
Material: 5 cintes express (algunes llargues), baga d´ancoratge, R´s i casc. Opcional: Baga savinera o cordino.
Orientació: Sud-est.

Pantá de la Llosa de Cavall