sábado, 29 de agosto de 2026

Ascensió El Cigalot ó Gran Caramazzó "Via Posa´t Dret, IV+ - 5 m.", Fogárs de Montclús (Barcelona).

El Cigalot ó Gran Caramazzó - Parc Natural del Montseny.

El Cigalot (també conegut popularment pels muntanyencs veterans com Gran Caramazzó) és una cridanera i singular formació rocosa de grans dimensions ubicada al Parc Natural del Montseny, concretament a la zona que queda per sota del Turó de Morou, a uns 1.055 metres d'altitud.
La via d'escalada "Posa't dret!" és una brevíssima i curiosa línia d'escalada clàssica/tradicional oberta a l'emblemàtica agulla monolítica de la mà dels Germans Masó i Vicky Álvarez.

L'aparcament de Can Casades - Santa Fe del Montseny.

Fita Itinerari Empedrat de Morou - Taronja.


Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la Gran Via de les Corts Catalanes per connectar amb l´autovia C-33. Enllaçarem amb l´autopista AP-7 en direcció a Girona/França. Prendrem la sortida 111 cap a Sant Celoni/Montseny. Per continuar per la carretera C-61 i seguir les indicacions cap a la BV-5114. Aquesta via us portarà directament fins a la zona de Santa Fe del Montseny travessant el parc natural. La carretera final (BV-5114) compta amb nombroses corbes i pendents pronunciats. Conduir amb precaució, especialment si hi ha boira o pluja!!! En arribar trobaràs zones habilitades per estacionar a prop de l'oficina d'informació del Parc Natural del Montseny i de l'embassament (pantà), però solen omplir-se ràpidament els caps de setmana i la tardor.


Can Lleonart.

Desviament al Pou de Glaç.

Acces:

Vam iniciar l'accés des de l'aparcament de Santa Fe, just davant de les tres seqüoies gegantines que hi ha a Can Casades, en van plantar quatre per representar les quatre barres, però només en sobreviuen tres, la quarta la va matar un llamp.
Actualment és el centre d´informació del Parc del Montseny i pertany a la Diputació de Barcelona.
Comencem a caminar en direcció a l'Hostal de Santa Fe, però abans d'arribar girem a l'esquerra per seguir el camí adaptat per a minusvàlids, poca estona després el deixem i seguim recte fins a la torre de Can Lleonart, convertida en una escola de natura. Darrere hi ha la Torre Partida o Torre Montcel.

A Can Lleonart, girem a la dreta i seguim el camí que hi ha entre les dues cases, anem trobant indicacions del Pla dels Mulladius. Arribem a una informació que ens indica una separació de camins, a la dreta al Pla de Mulladius i recta a la variant al turó de Morou. Anem recte i pocs metres després en una nova cruïlla deixem definitivament el camí marcat a la dreta i seguim la indicació de l'esquerra al “pou de gel a 250 metres”. Sort de la indicació perquè si hi ha camí ha d'estar penjat sota les fulles, després de titubejar una mica per dins de la fageda, anant més o menys en línia recta, trobem el forat circular de l'antic pou de neu o gel.

Caminant pocs metres per sota del pou de gel. Arribem a una cruïlla on hem de seguir per l'esquerra en lleugera baixada, comencem a capgirar el conjunt rocós de la Cornera, on entre l'arbrada també es veuen algunes formes curioses.
Finalment arribem a la Collada Alta, el camí segueix per la dreta, però nosaltres girarem a l'esquerra i caminarem uns metres pràcticament en línia recta fins que de cop apareix la inconfusible silueta del Cigalot, completament destacat al final del camí.

Pou de Glaç.

L1.

L1 (IV+).-

El nom alternatiu de Gran Caramazzó és degut a un turista italià que estiuejava a l'hotel de Santa Fe fa dècades i va decidir batejar així la roca. La primera ascensió d'escalada documentada es va fer a finals dels anys noranta.
Ens centrem a fer la curta ascensió d'aquest monòlit per la Via Posa´T Dret, que va ser oberta pels coneguts escaladors i divulgadors locals Albert Masó Garcia i Vicky Álvarez Lobillo al gener de l'any 2.008.

Donades les dimensions de la pròpia agulla del Cigalot, no és una via de llargs de paret, sinó una petita ascensió tècnica d'autoprotecció o neteja que aprofita les fissures i la verticalitat del característic monòlit. Serveix principalment els col·leccionistes de cims singulars i agulles secundàries del Montseny per poder coronar la roca amb seguretat.

Comencem a escalar per terreny d'aventura a manera de highball o bloc alt exposat, a causa de les seves reduïdes dimensions però marcada verticalitat, únicament 5 metres. Es pot fer encordat i fer servir un parell de pitons, per assegurar. No hi ha cap reunió. Un cop coronada l'agulla, el millor és baixar pel costat sud-est i amb molt de compte col·locar els peus sobre una roca, un metre i mig a baix veureu un pitó. Des de la roca a la base del Cigalot. Tiratge neteja uns 5 m.


L1.

Cim El Cigalot ó Gran Caramazzó.


Croquis i Ressenyes Ascensió El Cigalot ó Gran Caramazzó "Via Posa´t Dret!", Fogárs de Montclús (BCN) extret de.- https://masogarcia.com/


Fitxa Tecnica.-

Via: Posa't Dret!!.
Zona: Turo de Morou – Montseny.
Dificultat: IV+.
Dificultat obligada: IV+.
Grau d'exposició: Alt.
Compromís: Alt.
Longitud: 5 metres.
Equipament: Via desequipada.
Material: 3 cintes expres, pitons extraplans i una V gran per a R0. Un crash pad pot anar bé però l'aproximació no ho fa viable.
Orientació: Nord.

Descens.


 

martes, 25 de agosto de 2026

Ascensió El Mirador de la Miranda de les Boïgues "Via Ballenato, V - 60 m," El Bruc (Barcelona).

Mirador de la Miranda (drta.) + Miranda de les Boïgues (esq.).

El Mirador de la Miranda de Boïgues és una emblemàtica agulla rocosa ideal per a l'escalada d'iniciació i clàssica, situada a la regió d'Agulles, dins el Parc Natural de Montserrat (Barcelona). Forma part del conjunt de monòlits coneguts com Les Saques i assoleix una altitud màxima propera als 943 a 973 metres. El cim funciona com un mirador natural excepcional que ofereix una panoràmica completa de tot el laberint de parets de la zona d'Agulles.

La Via Ballenato és una variant directa de la clàssica Aresta Brucs al Mirador de la Miranda de les Boïgues. És una ruta curta, ràpida i amb excel·lent roca de conglomerat, ideal per combinar amb altres agulles veïnes de la zona


Zona d´Estacionament Can Maçana.

Acces al Coll de Can Maçana, Sant Pau Vell de la Guardia i Regió de l´Agulles.

Agulles Montserrat.

Aproximació.-

Des de Barcelona anem per l'A2 fins a la sortida del Bruc, travessem el poble agafem el desviament cap a Montserrat i aparquem a la zona de Can Massana.
Agafem la pista forestal tancada amb una barra a dirreción al refugi de Vicens Barbé, després de passar pel pas estret de la Portella. Continuem per l'esquerra cap al refugi en descens. Al poc sense arribar al refugi a la nostra izquieda ens surt un corriolet amb algunes marques blanques. Agafem aquest sender que ens portés al sector Saques d'Agulles.
Per arribar a peus de via hem de visualitzar la Miranda de les Boïgues i dirigir-nos cap a ella. Després de passar per un corriolet mes boscós. Arribarem a peus de via del Mirador de la Miranda de les Boïgues. 


Pas de les Portelles.

Pas de les Portelles.

Sector Saques, Agulles Montserrat (Peluda, Merlets, Capdemunt, Boteruda, El Mirador de la Miranda i La Miranda de les Boïgues).

Portella Gran.

Els Saques - Agulles.

Peu de Via Ballenato.

Vanessa, Peus de via.

L1.

R1.

L1 (V).-

Localitzem l'inici de la via Ballenato just a l'esquerra de la línia de l'Aresta Brucs, aquesta comença per una placa tombada molt característica de Montserrat on els primers metres no tenen assegurances. L'itinerari es dirigeix ​​cap a un forat o cavitat a la part més vertical molt visible. Superem el petit forat vorejant-lo per l'esquerra, buscant bones preses per a mans i no tant per als peus. Aquest pas de V grau està força protegit i assegurat encara que amb una mica d'alluny entre les assegurances. Després de superar-lo, el terreny tomba fins arribar còmodament a la R1, creiem que compartida amb la via Aresta Brucs. R1, dos parabolts amb xapa. Reunió no rapel·lable. Uns 4 parabolts en uns 30 metres.



L1.

L1.

L1.

L2.

L2.

L2 (III+).-

És un llarg molt més amable, comú amb la via clàssica. El terreny es torna una rampa senzilla on la línia es difumina i permet pujar per qualsevol punt amb agafadors generosos fins a assolir el cim de l'agulla. Pugem per la rampa amb passos més bonics que difícils. Poc abans d'arribar al cim trobarem la R2, també compartida amb la via Aresta Brucs. Des d'aquí una grimpada fàcil fins al cim del Mirador de la Miranda de les Boïgues. R2, Dos spits amb xapa i una anella units per un cordino. Reunió rapelable. Uns 3 parabolts en uns 30 metres.



R2.

R2.

Cim Mirador de la Miranda de les Boïgues.


Cim Mirador de la Miranda de les Boïgues - UGEL.

Decens: 

Desgrimpem uns 20 metres cap al nord. Millor muntar un passamà, compte que es des d'un sol punt!!! amb la corda, fins al coll entre les agulles del Mirador de la Miranda i la Boteruda. Després seguirem cap al camí marcat amb punts de pintura vermella del RE “Recorregut Equipat” la Travessia de les Agulles.
Seguim per l'esquerra, superem un pas amb una corda fixa i arribarem a un canal, continuem en descens per la zona boscosa, seguint els punts vermells, fins al pas estret de les Portellas i des d'allà cap al vehicle a Can Maçana o fer un altre itinerari per la zona.


Rapel - Descens.

Croquis i Ressenyes Ascensió Mirador de la Miranda de les Boïgues "Via Ballenato", El Bruc (BCN) extret de.- https://escaladaperatontos.blogspot.com/

Fitxa Tecnica.-

Via: Ballenato.
Zona: Agulles - Montserrat.
Dificultat: V.
Dificultat obligada: V.
Grau d'exposició: Baix.
Compromís: Baix.
Longitud: 60 metres.
Equipament: Via equipada amb parabolts i reunions, 2ond Reunió rapelable.
Material: 5 cintes exprés i R´s. Opcional: Friend petit per al tram inicial desprotegit i cordino.
Orientació: Sud / Sud-oest. .

viernes, 21 de agosto de 2026

VF "Via Ferrata" El Cáliz K2 (AD) ó K3 (D) Variante desplome, Ramales de la Victoria (Cantabria).


Desfiladero del río Asón.

Las paredes del desfiladero del río Asón, situadas en el Parque Natural de los Collados del Asón (Cantabria), forman un espectacular cañón de roca caliza originado por una combinación de acción glaciar ancestral y erosión kárstica continua. Estas imponentes estructuras verticales encajonan el curso alto del río y albergan atractivos de enorme relevancia geológica, deportiva y paisajística.

La vía ferrata El Cáliz construida en el 2011, es una de las rutas de aventura más populares y estéticas de Cantabria. Recorre una de las paredes verticales, que forman parte de la escuela de escalada del camino del Haza. Ubicada en el municipio de Ramales de la Victoria, destaca por ser una alternativa ideal para la iniciación y de recorrido estético, sin dificultad a pesar de su tramo final, de mayor verticalidad y con una panorámica espectacular del Pico San Vicente.


Escuela de Escalada Deportiva Camino del Haza, Ramales de la Victoria (Cantabria).


Acceso a Cuevas de Covalanas.

Aproximación:

Cogemos la autovía A-8 hasta Colindres, junto a Laredo, tomaremos la salida 173 con destino Ramales de la Victoria por la N-629. Desde Ramales de la Victoria seguiremos la N-629 dirección a Burgos. En el Km 188 (a 2 km de Ramales -curvas cerradas-) se encuentra situado a la izquierda el desvío que lleva al aparcamiento, que es común con el de la cueva Covalanas, la escuela de escalada del Haza y la exigente vía ferrata del Calera (K4). Merece la pena parar en Ramales para reservar con antelación la visita a la cueva de Covalanas y aprovechar el desplazamiento para visitarla.
Ojo!!! El aparcamiento suele llenarse rápido en días festivos.

Zona de Estacionamiento Cuevas de Covalanas.


Senda de los Carlistas.


Escuela de Escalada del Haza.


Inicio VF "Vía Ferrata" El Cáliz - UGEL.

Acceso:

Una vez hayamos estacionado el vehículo, descenderemos por la pista conocida como el camino ó senda de los Carlistas. Al poco rato a la izquierda pasaremos por el mirador de Covalanas, con señales y carteles informativos de de la TRC "Trail Running Center" Ramales de la Victoria. Una vez pasamos el mirador de las Covalanas, veremos el cartel indicativo del inicio de la vía ferrata del Rio Calera.  Continuaremos descendiendo con altas paredes a nuestra derecha de la escuela de escalada del Haza. Caminamos unos minutos mas hasta llegar a una Gran piedra situada a la izquierda, a escasos dos metros veremos a la derecha el cartel informativo  "color azul" e inicio de la vía ferrata El Cáliz. Diríamos que el inicio se encuentra entre los sectores de escalada deportiva "Camino" y "Escaleras".

Inicio de la VF "Vía Ferrata" El Cáliz.


1er. Tramo.

Recorrido:

El recorrido de 300 metros de la vía ferrata el Cáliz comienza entre encinas y resaltes. Empezamos la primera parte de la ferrata, que es la más sencilla, no tiene ningún secreto, sube por una zona herbosa y boscosa. Abundantes agarres tanto a roca como a peldaños y protegida por la abundante vegetación. A medida que cogemos altura llegamos a una cueva ó abrigo natural donde podemos hacer un breve descanso.

Este primer tramo es de agradecer para aquellas personas que se inician en este tipo de actividades, ya que permite ir cogiendo la dinámica del manejo de los cabos de anclaje en los distintos fraccionamientos de la línea de la vida con facilidad y así llegar a la segunda parte, más vertical ya con cierta soltura y confianza.

1er. Tramo.


1er. Tramo.


Cueva ó Abrigo - Flanqueo.

A partir de aquí desaparecen los árboles y la verticalidad aumenta sobre una larga placa, sigue resultando muy asequible debido a la escasa separación entre peldaños. Llegaremos a otra repisa de menor tamaño en donde existen dos alternativas a seguir, encontrándonos con un cruce donde podemos elegir entre la variante de la derecha que es la más sencilla, que evitando pasos complicados. Esta sube recogida y menos tumbada hasta la salida de la vía ferrata, evitando también el puente tibetano K2 (AD).

2ond. Tramo.


2omd. Tramo + Variantes.

Si escogemos la opción de la izquierda K3 (D), la ruta es más complicada. Con un muro completamente vertical apenas unos 30 metros, un paso muy estético y con grandes vistas, seguido de una pequeña travesía con un corto tramo horizontal que justo tras sortear un paso deportivo y estético. que nos coloca al comienzo del puente tibetano. También se puede continuar antes de comenzar el puente tibetano, podemos optar por realizar un par de pasos desplomados algo atléticos y que nos llevarán directamente a la salida sin pasar dicho puente, esta opción sería la más complicada K3 (D+). 

Puente Tibetano.


Puente Tibetano.

Tras dar la vuelta a la aguja llegamos al puente tibetano, de unos 10 metros y poco expuesto, opción más recomendable para finalizar la actividad. Podemos escoger cruzarlo o terminar la ferrata con un par de pasos desplomados que nos quedan a la izquierda.

Una vez superados los 120 metros de desnivel de la vía ferrata , tenemos dos opciones de regreso a la derecha hacia las cuevas Covalanas y a la izquierda hacia el pueblo de Ramales. 

Pico San Vicente.


Puente Tibetano.


Final VF "Via Ferrata" El Cáliz".

Opcion 1.- La realizamos por sendero bien marcado con puntos rojos, al cual accedemos una vez superamos los últimos anclajes de la línea de vida. Subiendo pocos metros saldremos al sendero en el cual veremos dos pequeños carteles con forma de flecha en un árbol, uno nos indica la bajada a la izquierda Ramales señalado con puntos rojos y que no dará lugar a confusión, el cual nos llevará en un recorrido descendente entre encinas, madroños y laureles, hasta el camino que da acceso a la escuela de escalada ´o la Senda de los Carlistas. Desde este punto tan solo tendremos que continuar hacia nuestra izquierda subiendo hacia el parking.

Final VF "Vía Ferrata" El Cáliz.


Sendero de descenso y retorno.

Opción 2.- Si vamos a la derecha será más corto. Pronto llegamos a otro desvío, prestad atención aquí ya que el cartel de Covalanas nos indica a la derecha, lo seguimos y la marca del PR, amarilla y blanca, nos indica con una "x" que por la derecha no es. Seguimos a la derecha, dirección Covalanas y al poco rato parece que llegamos a un balcón donde acaba el camino, pero fijándonos bien, hay un senderito que nos sitúa en la cuesta que esta encima del parking. Solo nos queda descender.

Senda de los Carlistas.
Escuela de Escalada del Haza - Sector Escaleras.

Ficha técnica.-

Dificultad: K2 (AD) ó K3 (D/D+) Variante desplome.
Aproximación: 15 ó 20 mints.
Duración: 1 h. 30 mints.
Vuelta: 25 minutos.
Desnivel/ Cuota máxima: 320 metros a 482 metros.
Orientación: Sur.
Pasajes aéreos: 1/3.
Grado de exposición: 1/3.
Equipamiento: Puente Tibetano (tres cables), grapas, escalones de hierro, línea de Vida (Cable acerado), Cadenas, alguna instalaciones para rapelar, etc.
Material: Casco, arnés y cinta disipadora. Opcional: Bagá de anclaje y guantes.

Nota: Apta para iniciación ó niñ@s.

Croquis y reseña VF "Vía Ferrata" El Cáliz, Ramales de la Victoria (Cantabria) extraído de.- https://deandar.com/