Ascensió Mirador de Garreta "Via Ramonet Xic sortida per Via Quercus, IV+ - 100 m." Berga (Barcelona).

Mirador de Garreta.

La Serra de Queralt és una cadena muntanyosa situada al Prepirineu i orientada d'Est a Oest. És un plegament anticlinal de calcàries cretàciques i juràssiques. A la part superior de la serra de Queralt hi ha el Santuari de Queralt, al municipi de Berga (de l'antic terme de la Valldan). En aquest precioso entorn podem practicar a més de senderisme, l'escalada tant esportiva com clàssica a les seves nombroses parets i sectors.

En aquesta ocasió ens decidim per anar a visitar una de les zones més properes al Santuari de Queralt, el Mirador de Garreta. Com que la meteorologia no acabava d'acompanyar i entre d'altres vam decidir fer un itinerari alternatiu, la Via Ramonet Xic.

Acces a la Cova de la Troballa.

Santuari de Queralt.

Aproximació:

Des de Barcelona, agafarem la C-58 mantenint-nos a l'esquerra, per després continuar per la C-16. Continuarem per la Carretera BV-4242 cap a Berga / Sant Llorenç de Monruys, girarem primer cap a la dreta per la carretera BV-4241z i seguidament per la carretera BV-4241 seguint les indicacions cap al Santuari de Queralt, podem estacionar en les diverses zones a els peus del Santuari.

Un cop estacionat el vehicle, l'aproximació és força curta. Pujarem per les escales fins al Santuari, per als més mandrosos hi ha un ascensor que també us licita mitjançant pagament, jejeje.

Un cop a la plana principal del Santuari de Queratl ens dirigirem cap a la Cova de la Troballa i després cap a l'esquerra cap al Mirador de Garreta. L'Inici o el sector d'escalada comença al costat la Capella dedicada a Sant Ignasi de Loiola. El nostre itinerari comença just a la placa commemorativa al lluitador llibertari Ramon Casals Orriols "Ramonet Xic".

Mirador de Garreta - Peus de Via.

Placa Commemorativa a Ramon Casals Orriols - Ramonet Xic. Lluitador llibertari.

Qui és Ramonet Xic?

L'anarquista i anarcosindicalista Ramon Trinitat Antoni Casals Orriols, més conegut com a Ramonet Xic, l'any 1908 va néixer a Berga (Berguedà, Catalunya) un dels màxims representants del moviment llibertari del Berguedà.

El fill més gran de tres germans d'una família obrera, obrer del tèxtil i barber els caps de setmana a Cal Badó, el 1926 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT), fruit dels contactes amb vells militants que va conèixer a la fàbrica Asensio (El Canal).

Es decantà per un anarquisme tolstoià i seguidor de Fermín Salvochea, que caracteritzà la seva actitud revolucionària pacífica i racional, es va veure afermat amb la lectura de diverses publicacions anarquistes de l'època.

L'any 1928 vaig assistir a la reunió entre patrons i obrers de l'Alt Llobregat, com a representant obrer, per reclamar la jornada laboral de vuit hores i amb el patrocini de la Delegació Regional del Ministeri de Treball. Participà activament a la vaga del tèxtil de les darreries dels anys vint que afectà tot el Llobregat, i resultà despitat de l'empresa de la colònia Rosal. Més tard fou readmès, però per solidaritat vers els companys despedits, no ho va acceptar.

Al 1.933, a causa de la revolta anarquista a diversos llocs catalans de gener d'aquell any, fou tancat, amb Salvador Torné, a la presó Model de Barcelona. En aquesta època fou corresponsal de la premsa llibertària al Berguedà, com ara El Lluitador i La Revista Blanca. Al 1.934 va participar en la creació de les Joventuts Llibertàries de Berga, encara que oficialment no es fundessin fins al 1-936. El 18 de juliol del 1.936 va anar a Manresa per informar-se sobre l'aixecament feixista i en tornar a Berga va ser detingut per la Guàrdia Civil, però sense conseqüències. També col·laborà en la creació de la Unió de Germans Proletaris, el 19 de juliol en rècord dels Fets d'Astúries, i encapçalà el Comitè de Milícies Antifeixistes de Berga. Amb la col·laboració de persones expertes en art, vaig impedir la crema de les esglésies berguedanes.

Grup de combatents anarquistes antifranquistes a l'exili: Joan Bonet, dret; i, d'esquerra a dreta, el Marcel·lí Massana, el Ramon Canals, el Josep Ester i el Ramon Sant. Tots ells naturals del Berguedà. Foto extreta de.- http://www.estelnegre.org/

Ramonet Xic. Foto extreta de.- http://www.estelnegre.org/

El novembre de 1.936 marxà al front com a voluntari de la Columna Terra i Llibertat, i de la qual acabà com a encarregat de Sanitat fins al març de 1.937. Amb aquesta columna lluità als voltants de Madrid (Maqueda, Talavera i Bargas). El març de 1.937 vaig assistir a València, amb Josep Viladomiu de Gironella, a un congrés dels voluntaris de la Columna Terra i Llibertat, on s'acordà acceptar la militarització; encara que ell no l'acceptà i tornà a Berga abandonant els fronts. El 22 de març de 1.937 va entrar a l'Ajuntament com a tinent d'alcalde fins al març de 1.938, on també va formar part de la Comissió de Proveïments, va arribar a ser conseller de Proveïments, i va entrar a la Comissió Municipal de Refugiats. Com a tasques d'aquesta darrera comissió, s'entrevistà amb el conseller de Governació de la Generalitat, el 17 de febrer de 1.938, per intentar solucionar la manca de recursos econòmics per ajudar els refugiats. Quan fou mobilitzat el març de 1.938, vaig anar al front amb la Brigada 153 de l'Exèrcit Republicà, antiga Columna Terra i Llibertat, juntament amb Josep Casafont, Ramon Vila i altres. D'antuvi a la Brigada 153 va entrar com a soldat i vaig sortir, en acabar la guerra, com a encarregat d'enllaços. Durant la Retirada, el febrer de 1.939 és refugiat a França, on fou internat als camps de concentració d'Argelers, Agde, Sant Cebrià, el Vernet i Noè. Després s'enrolà a les companyies de treballadors, dels quals vaig fugir en dues ocasions amb son companys Ramon Sant (Ros) i Soler. Detingut fou enviat al camp disciplinari de Cherbourg, fins a la definitiva derrota del nazisme. Durant la postguerra es va establir a Le Mas-d'Azil, com a llenyataire, amb un gran amic Ramon Sant, ofici que va mantenir fins els darrers anys. Sempre militant a la CNT, ocupà diversos càrrecs orgànics: responsable de Propaganda, representant cenetista local i regional de l'Arieja en comicis de l'exili –vaig assistir al Congrés de París de maig de 1945 i al Ple del II Congrés del Moviment Libertari Espanyol (MLE) de Tolosa d'octubre de 1944. També milità en diverses organitzacions llibertàries d'exiliats, com ara l'Agrupació de Berguedans a l'Exili, on col·laborà assíduament al seu butlletí. El 27 de maig de 1953 és casat a Berga amb Àngela Augé Riu. A causa de la seva popularitat a Berga, va rebre la petició d'organitzar el Sindicat Falangista en aquesta ciutat, cosa que va rebutjar sense contemplacions. Al final dels seus dies va mantenir una estreta relació amb el Centre d´Estudis Josep Ester Borràs. Ramon Casals Orriols va morir el 24 d'abril de 2.001 a la residència Centre Joseph Sauvy d'Er (Alta Cerdanya, Catalunya Nord), on vivia des del 1.997.

Nota: Textos extrets del blog Estel Negre "Ramonet Xic".

L1 - Ramonet Xic.

L1 - Ramonet Xic.

R1 - Ramonet Xic.

L1 (IV+).- Via Ramonet Xic.

Amb la intenció de realitzar una bona jornada d'activitat a la zona del Berguedà, la previsió meteorològica no ens acompanya i optem per canviar el pla per evitar la suposada climatologia arversa.

Ens acostem fins al Mirador de Garreta, molt a prop del Santuari de Queralt, i fer un itinerari a la zona.

En veure més companys que també volien fer el mateix itinerari, ens vam decantar a muntar o obrir alguna cosa per un altre tram de la paret.

Veiem la placa commemorativa de Ramonet Xic i en mirar la paret veiem factible fer una via aquí, donar el nostre homenatge a aquest lluitador llibertari.

Ens equipem i col·loquem el material, i comencem a escalar per la paret pel costat esquerre (com no??!!! jajaja) de la placa dedicada a Ramonet Xic. Un cop per sobre de la placa, podem col·locar la primera assegurança (un friend "totem cam verd") en una bona fissura. Des d'aquí anem resseguint la fissura, fins que minva la verticalitat i muntem la R1, en una petita alzina després d'uns pocs metres de trepada. R1, a muntar amb bagues savineres en un petit arbre (Alzina). Reunió no rapel·lable. Tiratge neteja uns 20 metres.

L1 - Ramonet Xic.

L2 - Ramonet Xic.

L2 - Ramonet Xic.

L2 - Ramonet Xic.

L2 (III).- Via Ramonet Xic.

Després de reunir-nos la cordada, vam decidir continuar amb l'itinerari, sembla que una mica de marge ens dóna la meteo.

El següent tram és un tram més de trànsit amb alguns passos de grimpada o grimpada, resseguint l'aresta molt paral·lela a la Via Quercus. Superem la R1, d'aquesta i continuem fins a pràcticament sobrepassar la R2 de nou de la Via Quercus i muntem la R2, en unes roques amb un tascó o empotrador i enllaçant un merlet amb una baga. Reunió no rapel·lable. Tiratge neteja uns 40 metres.

R2 - Via Ramonet Xic.

Luque (Penya Muntayera Roses de Llobregat) ¬ Guti (Els Cinc Peus al Gat) - UGEL. R2 -Via Ramoment Xic.

L3 - Via Quercus.

L3 - Via Quercus.

L3 - Via Quercus.

L3 (IV).- Via Ramonet Xic a Via Quercus.

Sortim des de la R2, amb la intenció de cercar o fer pas per algun tram de paret de la part més a la dreta. Quan portem uns quants passos, la boira s'espesa i ens dificultat més la visibilitat. No ens ho pensem i optem per continuar l'ascensió pels darrers llargs de la Via Quercus.  Arribarem a un ressalt més vertical, on farem un pas estirant al màxim la cama esquerra i agafar una bona presa de mà, pas prou acrobàtic.

Continuarem per l'esquerra escalant un esperó, arribant a una lleixa. Al collet, vam coincidir amb part de la cordada que feia la Via Quercus. Així que que muntem la R3, nou en una alzina (arbre). R3, muntar en un arbre (alzina) amb bagues savineres, L'R3 de la Via Quercus són dos parabolts amb xapa. Reunió no rapel·lable. Uns 7 parabolts en uns 25 metres.

R3 - Via Quercus.

L3 - Via Quercus.

R4 - Via Quercus.

L4 - Via Quercus.

L4 (IV).- Via Quercus vart. dreta.

Sortim des de la R3, mig caminant cap a la dreta, vorejant la paret on trobem algunes assegurances. Després d'uns metres ens trobem una petita xemeneia i després de diversos passos més verticals, arribem ràpidament a pocs metres del cim la R4 de la Via Quercus. R4, dos parabolts amb xapa. Reunió no rapel·lable. Uns 4 o 5 parabolts en uns 15 metres.

R4 - Via Quercus.

Cim Mirador de Garreta.

Descens:

Des de la R4, acabem de pujar uns metres fins al cim, on hi havia una estelada que coronant el cim.

No podem gaudir de les vistes de la serralada de Queralt, o del Pantà de Baels, el municipi de Berga, etc. Ja que la boira ens treu gairebé tota la visibilitat. Recollim les nostres coses i ens dirigirem cap a un corriolet a la nostra esquerra que baixa, sense sortir-nos d'aquest en poc temps estarem de nou a la pista - camí del Santuari de Queralt i al peu del sector Mirador de Garreta (peus de via).

Des d´aquí desfer el camí d´anada a buscar el nostre vehicle.

Cim Mirador de Garreta.

La Meteolorologia no ens acompanyava, en una altra ocasió...

Fitxa Tècnica:

Via: Ramonet Xic sortida per Via Quercus.

Zona: Mirador de Garreta – Santuari de Queralt.

Dificultat: IV+.

Dificultat obligada: IV+ si agafem variant a la dreta del L4.

Grau d'exposició: Mitjana.

Compromís: Baix.

Longitud: 100 metres.

Equipament: Via Ramonet.- sense equipar. Via Quercus.- equipada amb parabolts. Reunions no rapelables, excepte R1, que és raoelable

Material: 9 cintes exprés (alguns llargues), casc, peus de gat, dues cordes de 60 m. entre 8,20 a 9 mm, Assegurador (Tipus revers o similar), R´s, bagues savineres, cordins joc de friends i empotradors.

Orientació: Sud.

Croquis i Ressenyes Ascensió Mirador de Garreta "Via Ramonet Xic sortida per Via Quercus", Berga (BCN).

 

Ascensió Roc del Boc ó Penya Segat de la Creu del Garraf "Via Ayotzinapa, V+ - 70 m.", Castelldefels (Barcelona).

Roc del Boc.

De nou ens apropem al Roc del Boc a la zona del Garraf. Atrets i per fer un nou itinerari revindicatiu de recent obertura de les mà de Sergi Villar i Joan Vidal.

La Via Ayotzinapa que localitzarem al petit promontori que s'enlaira al vessant sud sobre l'urbanització que hi ha al poble a l'altre costat de la carretera de Barcelona a Calafell, C-31 al Parc Natural del Garraf i Olèrdola.

Molt visible des del cim o rodalies del Penya Segat de la Falconera i la població del Garraf.

Sergi Villar, ha dedicat aquest itinerari al cas Ayotzinapa, cas Iguala, també conegut com a segrest massiu d'Iguala de 2014, i, col·loquialment, els 43 es refereixen a una sèrie d'episodis de violència ocorreguts durant la nit del 26 de setembre i la matinada del 27 de setembre de 2014, a Mèxic, Tepecoacuilco, la policia estatal de Guerrero i elements de l'Exèrcit Mexicà adscrits al 27è Batalló d'Infanteria d'Iguala i elements de la Marina Armada de Mèxic van participar en la vigilància, espionatge, seguiment, persecució i atac a estudiants de l'Escola Normal Rural d'Ayotzinapa, 27 43 estudiants de l'escola normal rural, l'assassinat d'almenys nou persones i 27 ferits entre ells periodistes i pobladors d'Iguala.

Ayotzinapa.

A causa de la participació de representants del més alt nivell del Govern de Mèxic, a la col·lusió dels mateixos amb el crim organitzat, a la supervisió i vigilància en actiu mentre transcorrien els fets, la negligència i l'omissió en la investigació i persecució del mateix —especialment amb la creació d'una conclusió apòcrifa al cas anomenat «veritat històrica»—, el cas de la veritat històrica—. mort o han estat assassinades 26 persones més.

VIUS SE'LS PORTAREN!!! VIUS ELS VOLEM!!!

Gràcies Sergi.- https://sergialella.blogspot.com/ per mantenir viva la memòria i que no caigui en l'oblit aquestes històries.

Passatge Gurugú, Castelldefels (BCN)

Acces al Roc del Boc.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem l'autovia C-32 direcció Castedefels / Sitges. Deixem la C-32 a l'alçada de Port Ginesta i prenem la Sortida 42, que porta a la C-31 que porta a Sitges. A la rotonda, agafarem la primera sortida en direcció Ctra. Barcelona a Calafell/C-31 i continuem per les conegudes corbes del Garraf. Passarem el mirador de les Costes del Garraf i l'estacionament de vehicles a la nostra dreta. Uns metres més i girarem a la dreta cap a Av. Castell, tot seguit a l'esquerra cap a Carrer de Can Lluçà i de nou a l'esquerra cap a Carrer Castellot fins al final d'aquest. Aquí estacionarem el vehicle procurant no molestar els veïns.

Pedrera Roc del Boc.

Via Ayotzinapa.

Ubicació i localització d'itineraris (vies classiques) Roc del Boc - Costat Esquerra, Castelldefels (BCN) extret de.- https://sergialella.blogspot.com/

Via Blava.- Ayotzinapa, V+ - 70 m. (Semi Equipada amb ponts de roca, claus i algun parabolt).
Via Lila.- Aresta ó Espero Sud - Demos, V- - 100 m. (Via poc equipada algun spit).

Peu de Via Ayotzinapa.

Acces:

Un cop haguem estacionat el vehicle al carrer del Castellot, ens dirigirem fins al final del mateix carrer i gairebé arribant a la darrera de les cases, veurem unes escales, és el Passatge de Gurugú. Pujarem per aquestes que ens deixen pràcticament a la vessant del Roc del Boc, des d'aquí anirem buscant el sender o camí més evident per anar apropant-nos a la base del Roc del Boc, comença amb una forta pendent, per posteriorment dirigir-nos cap a l'esquerra en direcció a una torre elèctrica, des de la qual ja veu més clar l'accés fins a la base de la paret. Des d'aquí només hem d'anar seguint fites de pedres, que ens faran anar vorejant la base del monòlit.

L'últim tram toca un tram de tartera i de seguida ja veurem l'inici de la Via Esperó o Aresta Sud o Via Demos. Per arribar als peus de Via Ayotzinapa haurem de seguir uns metres més cap a l'esquerra i per últim remuntar per una zona arbustiva amb Margallós (palmera autoctona del Garraf) i apropar-nos fins a la paret on veurem alguna assegurança (pont de roca i pitó).

L'inici està marcat per una fletxa pintada de color blanc a la paret.

L1.

L1.

L1 (V+).-

Després de remuntar el tram de tartera i un ressalt arbustiu amb Margallós (palmera de baix port molt típica del litoral del Garraf). Ens acostem fins a la paret i una fletxa pintada de color blanc ens marca l´inici d´aquest itinerari.

Ens equipem i col·loquem el material, comencem a escalar per un tram vertical a la recerca d'una primera assegurança (pont de roca), després continuem amb un parell de pas cap a la dreta per buscar la següent assegurança (un pitó casolà). L'escalada és força vertical i cal parar molta atenció on agafar-nos. Però hi ha bones preses tipus cassó que ens ajuden a continuar progressant en l'ascensió.

L1.

L1.

Traspassar unes cavitats a la paret, seguim escalant amb tendència a la dreta, buscant les diferents assegurances. Tenim la possibilitat de col·locar algunes assegurances flotants (tant friends com empotradors), per progressar amb més tranquil·litat. Trobem bones fissures i buits on emplaçar-los, arribant gairebé al final de tram vertical tindrem un parell de passeig força atlètics, després d'aquests la dificultat minva i després d'uns arbustos trobem la R1. R1, dos parabolts amb xapa. Reunió no rapel·lable. Tres ponts de roca, tres pitons casolans i un parabolts en uns 30 metres.

R1.

Ainhoa ( GEA ó Penya Muntayera Roses Llobregat), Guti (Els Cinc Peus al Gat) i Laia (Piolet SBD) UGEL.

L2.

L2.

L2.

L2.

R2.

L2 (III).- 

Després de reunir tota la cordada a la R1, continuem amb el segon tram de la via. Pràcticament podríem dir que és un llarg de tràmit per arribar fins al cim, aquesta coronada amb una Creu d'alumini (la Creu de Penya Segat del Garraf, com és coneguda o s'esmenta a l'app de Google).

Sortim pràcticament caminant entre la mala herba i la zona arbustiva, buscant la línia de roques i anar remuntant fins al cim, podem si volem col·locar alguna assegurança; bé enllaçant algun arbust amb bagues savineres o la possibilitat de col·locar algun friend o empotrador en alguna fissures de les roques que ens anem trobant.

La R2, vam decidir muntar-la en unes roques on veiem unes bones fissures per emplaçar diversos friends, a pocs metres de la Creu cimera. R2, a muntar bé amb friends (el nostre cas “Totem Cams Negre i Groc”) o assegurar en arbustos o d'esquena. Reunió no rapel·lable. Tiratge neteja uns 40 metres.

R2.

Laia (Piolet SBD), Ainhoa (GEA ó P.M. Roses Llobregat) i Guti (Els Cinc Peus al Gat) UGEL.

Ainhoa (Kaotics Klimbers) Cim del Roc del Boc.

Cim del Roc del Boc.

Descens:

Després de reunir-nos la cordada, gaudim de les vistes de tota la costa del Garraf, Mar Mediterrani, Penya Segat de la Falconera i ja no tan agradable pedreres, carreteres i maltractaments que fem a aquest paratge, incloent el constant soroll dels vehicles que passin circulant per la C-31 i C-32.

Fem algunes fotos per a la ressenya, i després de recollir el material, decidim fer-ne el descens.

Aquest el farem baixant cap a un coll, i buscarem un sender de pedres solts uns metres abans d'arribar al coll a mà dreta, que en ziga-zaga, ens deixarà al costat est on veurem la zona d'escalada esportiva. Des d'aquí tornarem cap al vehicle, desfent el camí per on hem vingut, recordeu-vos d'anar cap a la torre elèctrica i després anar seguint paral·lels els tancs de les cases fins trobar els graons del Passatge Gurugú.

També es pot baixar per l'esquerra (un ressalt amb corda) si voleu fer l'Aresta o via Demos.

Descens.

Costat Dret - Descens del Roc del Boc.

Fitxa Tecnica.-

Via: Ayotzinapa.

Zona: Roc del Boc o Penya del Boc – Garraf.

Dificultat: V+.

Dificultat obligada: V+.

Grau d´exposició: Mitjà.

Compromís: Baix.

Longitud: 70 metres.

Equipament: Via semi equipada amb ponts de roca, pitons i un parabolt. Reunions no rapelables.

Material: 5 cintes express (alguns llargues), joc de friends i empotradors, baga d´ancoratge, bagues savineres, dues cordes de 60 m., assegurador (tipus revers o similar), algun cordino, peus de gat, R´s i casc.

Orientació: sud-est.

Croquis i Ressenya Ascensió al Roc del Boc "Via Ayotzinapa", Castelldefels (BCN) extret de.- https://sergialella.blogspot.com/.