jueves, 26 de enero de 2023

Itinerari de les Tres Turons "Turó de la Creueta del Coll, 246 m. + Turó del Carmel o d´en Mora, 266 m. + Turó de la Rovira, 262 m.", Barcelona.

Turó del Carmel ó d´en Mora.

Els Tres Turons són tres muntanyes que es troben al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès. Antigament separaven el terme municipal d'Horta dels Gràcia i Sant Martí de Provençals, i l'alineació formada pel Turó del Carmel o d´en Mora i el de la Rovira era coneguda com la Muntanya Pelada. Estan units pel coll del Portell, o de Font-rúbia. A aquest s'hi afegeix el Turó de la Creueta del Coll, és el que està situat més al nord. També és conegut com a Turó d'en Falcó.
Aquest itinerari et descobrirà una àrea desconeguda i torturada per l’especulació però que té llocs molt interessants.

Inici de l´Itinerari. Carrer de Batet /Carrer Llobregós, BCN.

El Coll i la Teixonera, BCN.

Aproximació:

Dir que és una ruta o excursió anomenada d'Emissions 0, ja que pràcticament està situada dins de l'Àrea Municipal de la ciutat de Barcelona, la qual cosa la fa accessible amb mitjans o transports públics, bicicleta, skate o caminant. Depèn d'on realitzem l'aproximació .
En aquest cas nosaltres ens apropem a l'inici, ultilitzant el Metro i baixant-nos a la parada del Coll i la Teixonera de la Línia 5 Blava. Agafeu la sortida cap al Passeig de la Mare de Déu del Coll.

Villa Conchita - Passeig de la Mare de Deú del Coll, BCN.

Villa Conchita - Passeig de la Mare de Deú del Coll, BCN.

Recorregut:

Després de sortir de l'estació del metro del Coll i la Teixonera, pujarem pel carrer Llobregos fins arribar al passeig de Mare de Deu del Coll. Agafeu el passeig ens dirigirem cap al Parc de la Creueta del Coll, per fer la pujada del primer dels turons d'aquest itinerari.
En el transcurs fins a l'entrada principal del parc, podem aturar-nos a contemplar una de façana meravellosa d'art modernista, que encara es conserven a la ciutat.
Villa Conchita (coneguda popularment com la Casa dels Metges) destaca el mur que la protegeix de les mirades indiscretes. De maó vist, com si fos una gelosia, l'arquitecte Marcel·lià Coquillat, un arquitecte vingut d'Elx.va completar el mur amb una porta de ferro forjat i mosaics de trencadís a la barana que el corona.


Casa Sansalvador - Passeig de la Mare de Deú del Coll, BCN.

Esgrafiat de Casa Sansalvador - Passeig de la Mare de Deú del Coll, BCN.

Al costat no ens passa desapercebuda la Casa Sansalvador. Es tracta d'una obra modernista de Josep Maria Jujol, construïda entre el 1.909 i el 1.910. Actualment és seu del Taller d´Història de Gràcia, que organitza visites gratuïtes a la finca. Aquest immoble està inscrit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català.
El metge Salvador Sansalvador Castells, va adquirir al 1.909 una finca situada en un pendent del turó de la Creueta del Coll. En aquella època aquesta era una zona gairebé despoblada, de difícil accés, ja que encara no s'havia construït el viaducte de Vallcarca, que posteriorment va donar accés a la zona des de l'avinguda de la República Argentina. Cal assenyalar que El Coll pertanyia a Gràcia des del 1.904, quan va ser agregat a Barcelona el municipi d'Horta, al qual pertanyien fins aleshores tant El Coll com Vallcarca.

Casa Sansalvador - Passeig de la Mare de Deú del Coll, BCN.

Es va construir el mur de prop, la cotxera i la porteria, i es va traçar el jardí, estructurat en diverses terrasses per salvar el desnivell, un jardí de muntanya d'estil romàntic. Poc després d'iniciar-se les obres es va trobar un pou d'aigua que, després de ser analitzada, va resultar tenir una certa quantitat de ràdio, per la qual cosa va ser comercialitzada per les seves suposades propietats medicinals —feia poc que s'havia descobert la radiació i es pensava que era beneficiosa—, amb la marca Agua Radial. aleshores una cova artificial per accedir millor al pou. L'aigua es va comercialitzar en farmàcies i colmados, però també se servia a la mateixa finca, per la qual cosa durant un temps va tenir gran afluència de públic, fins que al cap d'un temps la mina pràcticament es va esgotar.

Poc després, les obres es van aturar per problemes econòmics de la família Sansalvador, de manera que la casa es va quedar sense construir, tan sols es van posar els fonaments i unes pilastres del que havia de ser el soterrani. El doctor Sansalvador es va instal·lar al pis de porteria, on va viure uns anys. Durant la Guerra Civil, la cova va servir de refugi antiaeri per als veïns de la zona. Més endavant, als anys 1.940, la família va llogar la porteria i la cotxera, rehabilitada com a vivenda. Tot i això, la finca va quedar afectada pel projecte urbanístic dels Tres Turons i, el 1.979, la família Sansalvador va vendre la finca a l'Ajuntament de Barcelona. Durant un temps va quedar en estat de semiabandonament, fins que passats uns quants anys va ser cedida per a la seva gestió al Taller d'Història de Gràcia. Després de ser restaurada, el 2013 va ser oberta al públic.

Llac /Piscina Lliure al Parc de la Creueta del Coll, BCN.

Parc de la Creueta del Coll, BCN.

Ens acostem al parc de la Creueta del Coll, és un parc públic situat al barri del Coll, al districte de Gràcia. Situat en un turó (Turó de la Creueta del Coll) que forma part del parc dels Tres Turons, al costat de la Muntanya Carmel i el Turó de la Rovira. Té dos accessos, pel passeig de la Mare de Déu del Coll i pel carrer Castellterçol. Encara que el nom "Creueta del Coll", el seu origen és desconegut, perquè la creu que es troba al cim va ser col·locada pels veïns del mateix turó l'any 2.000, havent-hi fotos que demostren tal fet. Per tant, el nom és anterior a l'existència de la creu.

Antigament va ser una pedrera de pedra granítica, per la qual cosa molts veïns el coneixien com la Pedrera, explotada per l'empresa Piedras y Derivados S.A.
La seva transformació en parc públic es va realitzar gràcies a un projecte de Martorell-Bohigas-Mackay, i va ser inaugurat el 1.987. La part principal del parc conté una gran plaça de 6000 m² on destaca un estany que a l'estiu serveix de piscina pública. La vegetació està constituïda per palmeres (datileres i washingtonies), xiprers, plataners, alzines, arbres de l'amor, diverses espècies de flors i un parterre de gespa.

Turó de la Creueta del Coll.

Cim Turó de la Creueta del Coll, BCN.

Sobre la paret de l'antiga pedrera, a la part alta del turó, hi ha un mirador, amb una esplèndida panoràmica de la ciutat de Barcelona. Accedim a aquest remuntant per un sender costerut força marcat pel pas dels transeunts. Arribant així al cim del primer dels Tres Turó d'aquest itinerari, aquest presidit amb una creu blanca que van col·locar els veïns al ,any 2.000. A tocar del cim veurem diversos horts i alguns cultius.

Baixem per on hem pujat de nou cap a la part principal del parc. Veient la possibilitat de fer escalada en bloc, en alguns dels interessants blocs de pedra que veiem dispersats pel turó. jejeje. Ja farem una visita amb el crash pad.

Turó de la Creueta del Coll - 246 m., BCN.

Torre de Collserolla i Tibidabo.

El Parc de la Creueta del Coll compta igualment amb una àrea de jocs infantils, zona de pícnic, aparells de gimnàstica per a la tercera edat, pistes de petanca, dues taules de ping-pong i una cistella de bàsquet, així com un poliesportiu al accés al carrer Castellterçol. El parc destaca igualment per la col·locació de dues magnífiques escultures: un monòlit titulat Tòtem, d'Ellsworth Kelly, a l'entrada del parc; i Elogio de l'aigua, d'Eduardo Chillida, un bloc de formigó de 54 tones de pes suspès sobre la part posterior del llac amb quatre cables d'acer que pengen de la muntanya, i que es reflecteix a l'aigua com al mite de Narcís, segons el propòsit de l'autor. Un altre element artístic és Sol i Lluna, de Montserrat Altet, una decoració ceràmica situada en una antiga caseta de pedra que el guarda del planter feia servir per instal·lar un pessebre cada any, i que abans de la remodelació del parc estava gairebé en ruïnes. ​També estava prevista la instal·lació de l'escultura Cap de Barcelona, de Roy Lichtenstein, que finalment es va col·locar al port.

Parc de la Creueta del Coll, BCN.


Escultura de Chillida "Elogi de l'Aigua" - Parc de la Creueta del Coll, BCN.

Passatge Ministral - Refugi de militants Anarquistes.

Sortim del Parc de la Creueta del Coll, de nou cap al Passeig de la Mare de Déu del Coll, creuem i canviem de vorera i retrocedim cap al carrer Santuari. Però abans ens aturarem a mirar el Passatge Ministral.
Moltes vegades s'ha etiquetatge al modernisme com una arquitectura per a l'elits socials, sent cert en bona part (el pressupost econòmic mana), no és menys cert que també va coexistir un modernisme per a classes mitjanes i fins i tot per a les classes més modestes. Un exemple d'això últim és el Passatge de Ministral, obra del prestigiós arquitecte Salvador Puiggròs i Figueras, on podem veure que una gran portalada de formes arrodonides i adornada amb trencadís, ens anuncia un passatge amb 25 cases. La construcció és curiosa i original, ja que salva el fort pendent en tres nivells diferents i els habitatges disposen de claraboies de ventilació. Sembla que les cases van ser la residència de treballadors i militants anarquistes de l'antiga pedrera del Turó de la Creueta del Coll, que és davant. Durant la Guerra Civil es va utilitzar la part més soterrada com a refugi per a molts militants de la C.N.T. (sindicat anarquista).

Passatge Ministral, BCN.

Passatge Ministral - Refugi de militants Anarquistes.

Acabem de retrocedir tornant a pujar pel Passeig de la Mare de Déu del Coll, fins al carrer Santuari, nom que el veu donat pel santuari de la Mare de Déu del Coll.
Continuem sense canviar de vorera, arribarem fins al Santuari de la Mare de Déu del Coll, en trobar-se al Barri del Coll, d'aquí el nom. Es tracta d'una església romànica del segle XI, de la qual es conserva el cos central i el campanar, els altres elements actuals de l'església del segle XX.

L'església està documentada al segle XI, per mitjà d'una documentació d'un tal Grau Miró que fa donació del Santuari del Coll al Monestir de Sant Cugat. Segons la tradició, en aquesta zona es va trobar una imatge de la Verge, per això que es va construir un santuari en el seu honor, que inicialment rebia el nom de La nostra Senyora de la Font-rúbia. La imatge, del segle xiii, va ser restaurada el 1.929.

Situada al peu de la muntanya Carmel, al que antigament era una zona rural, era en origen una ermita de muntanya de difícil accés. Afectada per la desamortització del 1.836, va ser comprada per un particular, fins que a principis del segle XX va ser adquirida pels missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria de Mallorca, que van restituir el culte. D'altra banda, des del segle XIX la zona es va anar urbanitzant, quedant lesglésia en terreny urbà.

Santuari de la Mare de Deú del Coll, BCN.

Santuari de la Mare de Deú del Coll, BCN.

Originalment romànica, al voltant de 1.930 es va ampliar, construint-se llavors el creuer, la volta i l'absis actual, en un estil més o menys d'acord amb el romànic. Les pintures de l'absis també són d'aquesta època. El campanar, que feia de torre de defensa, té una espadanya afegida posteriorment.

L'interior de l'església va ser cremat en el transcurs de la Guerra Civil, i va ser restaurat per Josep Maria Ros i Vila el 1.948.

Al pòrtic d'entrada —que és també del segle XX—, hi destaca la figura d'una mà donant la benedicció cristiana: tres dits desplegats que representen la Trinitat, i dos encongits que representen les dues naturaleses de Crist (Divina i Humana).

Santuari de la Mare de Deú del Coll, BCN.

Pça. de Grau Miro, BCN.

Continuem pel carrer del Portell i després el camí de Can Móra, passant pel costat de la placeta de Grau Miro, un bon mirador del barri i de la Torre Collserola/ Tibidabo i Serra de Collserola.

Arribem fins a la Masia Can Mora, també grafiat Can Móra, és una casa solariega al barri del Carmel de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada entre el Parc Güell i el Parc de la Creueta del Coll, al vessant oest del Carmel. Can Mora afronta el camí restringit que dóna accés a la finca, que és una bifurcació del carrer Portell. Aquesta solemne masia encara es conserva transformada en residència de la tercera edat. Durant segles el Turó del Carmel és digué de Can Móra, abans d'adoptar al segle XIX en nom del santuari del Carmel.

Can Mora, BCN.

Can Mora, BCN.

És una masia de tres crugies amb planta baixa, dues plantes pis i golfes a la crugia central, amb tellada sobreelevada. De planta quadrada, disposa dun cos afegit de doble alçada a la dreta de la fachada. L'espai entre aquest cos i la construcció primitiva configura un pati des d'on s'accedeix a l'edifici.

L'accés principal dóna pas a una zona de vestíbul que conté l'escala d'accés als nivells superiors. Actualment s'ha habilitat una nova escala amb ascensor a la crugia dreta que sobresurt a tellada sense veure's des del carrer.

La façana estructura les seves obertures en eixos verticals, un per crugia, de forma simétrica i equilibrada. Les obertures són balconeres amb llosans d'obra amb estructura d'elements metàl·lics. Aquesta composició està coronada per la finestra de les golfes que queda ressaltada per la tellada sobreelevada. Tots els emmarcaments són de carreus de pedra tallada sense decoracions. El cos annex de la dreta té dues plantes, amb dependències auxiliars a sota i un pis amb galeria d'arcades amb terrat pla i barana de balustres. A la façana oest i sud l'arcada forma una llotja amb arcs de mig punt sostingudes per columnes.

Cal destacar la sobrietat de tots els elements del cos original, propi de l´arquitectura popular de les masies catalanes, creant una imatge sòlida i equilibrada. Contrasta amb aquesta ponderació, el llenguatge neoclàssic del cos annex amb la seva llotja italianitzada i el domini del buit sobre el ple.

Camí de Can Mora, BCN.

 Cruïlla - Camí de Can Mora, BCN.

Seguint en direcció al Parc Güell pel carrer del Portell i el camí de can Móra, arribem a una cruïlla. Els dos camí ens porta al Park Güell, seguirem defront fins a arribar a un ampli mirador, El mirador de Joan Sales, també conegut com a mirador del Virolai, és un autèntic aparador amb unes vistes extraordinàries de Barcelona. Des de les agulles de la Sagrada Família fins a les noves construccions de gratacels del Fòrum.

Joan Sales i Vallès va ser un escriptor, poeta, traductor i editor en català, considerat un autors de referència de la literatura catalana del segle XX. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta Glòria amb què va obtenir el Premi Joanot Martorell del 1.955.

Mirador de Joan Sales - Parc del Carmel, BCN.

Mirador de Joan Sales - Parc del Carmel, BCN.

Com a editor va fundar (al costat de la seva esposa, Núria Folch i Pi)- el Club Editor, editorial que va publicar per primera vegada La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i Bearn de Llorenç Villalonga, entre altres obres emblemàtiques. Va ser promotor de la revista Quaderns de l'exili, editada a Mèxic. Va combatre a la Guerra Civil al bàndol republicà, sent alferes de l'Escola de Guerra de la Generalitat de Catalunya. Militant comunista en els anys universitaris, en la seva abraçada l'existencialisme catòlic i va ser un tenaç activista del catalanisme. Va traduir al català Dostoievski, Nicos Kazantzakis i François Mauriac. Manifest: "La guerra ha estat per a mi la gran experiència de la meva vida, allò que més m'ha interessat, allò que més m'ha apassionat. L'escriptor s'ha de constituir en testimoni de la veritat". Li va ser concedida la Creu de Sant Jordi el 1.982.

Turó del Carmel.

Sender al Cim del Turó del Carmel.

Pinada - Turó del Carmel.

Des d´aquest Mirador, als peus de l´Escola Virolai surt un camí pedregós que puja fins al cim del turó del Carmel. Passem una cadena que talla el pas a vehicles rodats i agafarem la pista de la nostra esquerra, uns metres i després començarem la pujada pel camí pedragosos que transcorre per l'interior d'una pinada o bosc de pins. Alguns veïns han acomodat al seu gust alguns llocs, amb nius per a ocells, gronxadors i zona de descans.

Guti.

Turó del Carmel. BCN.

Arribem fins al cim del segon turó de l'itinerari, Turó del Carmel. Un turó situat al nord-oest de la ciutat de Barcelona, dominant el barri del Carmel. Forma part del parc dels Tres Turons, al costat del Turó de la Rovira i el Turó de la Creueta del Coll. Antigament era conegut com Turó d'en Móra, rebent el seu nom actual del Santuari de La nostra Senyora de la Muntanya Carmel, construït en un dels seus vessants al segle XIX. També és conegut com La Muntanya Pelada (La Muntanya Pelada), per mancar de vegetació al seu cim. Al seu vessant sud-oest se situa el famós Parc Güell, dissenyat pel celebèrrim arquitecte Antoni Gaudí, mentre que a la part nord hi ha el parc del Carmel.

Cim del Turó del Carmel o d´en Mora. BCN.

Turó del Carmel o d´en Mora - 266 m., BCN.

Ens aturem un moment al mirador sobre Barcelona, amb vistes espectaculars. Tanmateix, ja heu vist que la ruta es caracteritza especialment per les panoràmiques.
Turó del Carmel (vinya de Déu en hebreu). El seu nom està lligat al procés migratori que va tenir lloc durant la primera meitat i part de la segona del segle XX, ja que nombroses famílies, sobretot del sud d'Espanya (Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa), es van assentar a la muntanya i al llarg del barri del Carmel.

Des de fa uns anys, la línia 5 de metro té diverses estacions, però durant el procés hi va haver força incidents importants que van causar danys a les velles estructures dels edificis construïts.

Vista del Turó de la Rovira des de Turó del Carmel, BCN.

Senderet de baixada.

Descendim del Turó del Carmel, cap a la nostra esquerra mirant la ciutat de Barcelona. Primer per una pista ampla defront ja podem visualitzar l'últim dels tres turons, el Turó de la Rovira. La pista es converteix en un corriol que en un breu ziga-zaga ens acosta fins a un mur de pedra el qual resseguim. Arribant a l'alçada de l'Ermita de Déu de Fatima.

L'ermita de la Mare de Déu de Fàtima està situada al carrer Font-rúbia, construïda el 1.952. Obra de Caritat Cristiana de La nostra Senyora de Fàtima, fundada el 1.943 per Àngels Capmany de Vinyals. L'Obra tenia per objectiu tenir cura de tuberculosos, tot i que realitzava també nombroses obres de beneficència i d'assistència sanitària. Amb aquesta finalitat van adquirir la finca coneguda com a Molí del Carmel (per un molí de vent que hi havia) o Torre Castells Foradat, edificada a començaments de segle. La nostra Senyora de Fàtima, i al 1.971 una llar infantil. Hi havia un projecte per construir un gran hospital amb una església annexa, esbossant-se un projecte signat per l'arquitecte Josep M. Ayxelà i Terrats, que finalment no es va dur a terme per la magnitud del projecte i la manca de finançament.

Ermita Mare de Deú de Fatima, BCN.

  Mirador D'Ignasi De Lecea - Escultura d'Ian Hamilton " L’ordre d’avui és el desordre de demà." Parc del Carmel, BCN.

Continuem baixant, fins arribar a una pista, si arribem a la dreta arribarem al Mirador D'Ignasi De Lecea amb una peculiar escultura d'Ian Hamilton. Reprodueix una frase de Louis Antoine Saint-Just " L’ordre d’avui és el desordre de demà.", col·laborador de Robespierre durant la Revolució Francesa.
El Mirador d'Ignasi de Lecea és un lloc de descans per a tots els qui recorren els camins ferèstecs que uneixen el Park Güell i les baterias antiaèries del Turó de la Rovira, un recorregut on la intervenció de Lecea va ser clau.

Ignasi de Lecea va començar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1981. Va participar a tot tipus de projectes relacionats amb l’espai públic, l’art al carrer i la conservació del patrimoni arquitectònic. En els darrers anys al consistori va dirigir els treballs de redacció del Catàleg d’Art Públic de Barcelona i va escriure diversos articles sobre aquest àmbit. L'any 1995 va rebre la medalla del Foment de les Arts i el Disseny (FAD). De Lecea va morir el 2005, any en què també li fou atorgat el premi ACCA, de l'Associació Catalana de Crítics d'Art.

Parc del Carmel.

Santuari del Carmel, BCN.

Tornem a retrocedir sobre els nostres passos i descendim a través del Parc del Carmel, que ens porta fins a la sortida/entrada prop de la carretera del Carmel. Girem cap a l'esquerra ia la cantonada del carrer Santuari amb la Caretera del Carmel, ens trobem amb el Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel. Va ser fundat el 1.860 per l'ermità Miquel Viladoms. Pertany a l'arxiprestat d'Horta.
Entre 1.860 i 1.864 es va construir una ermita dedicada a la Mare de Déu del Carme, origen de l'actual santuari, al vessant occidental del Turó d'en Móra, que des de llavors va passar a anomenar-se mont Carmel. Va ser promoguda per l'ermità Miquel Viladoms, i oberta al culte l'11 d'abril del 1.864 amb permís del bisbe de Barcelona, Pantaleón Montserrat. Viladoms va ser assassinat el 1.877 en circumstàncies desconegudes, i durant uns anys l'ermita va quedar abandonada. El 1.890 es va establir el rector Jaume Moré, que va continuar la tasca iniciada per l'ermità, convertint el santuari en un lloc de pelegrinatge i de trobades de joves catòlics, especialment el 16 de juliol, festivitat del Carme.
Al 1.936, a l'inici de la Guerra Civil, l'ermita va ser cremada. Després de la seva reconstrucció, l'ermita va anar guanyant en importància amb l'augment dels seus feligresos, a causa de la forta immigració assentada a la zona els anys de postguerra, i el 1.962 va ser elevada a parròquia.

Ermita del Carmel.BCN.


Carrer de Mühlberg, BCN.

Continuem l'itinerari pels Tres Turons i enfilem pel carrer de Mühlberg, ciutat alemanya on Carles V va obtenir una sonada victòria al segle XVI. Quan s'acabin les cases, un panell ens indica un camí que puja a l'esquerra per veure els búnquers.
Pugem per les rampes amb alguns trams esglaonats, fins arribar al tercer i últim dels turons de l'aquest itinerari. El Turó de la Rovira, un turó de 262 metres d'altitud que forma part del Parc dels Tres Turons, a tocar del Turó del Carmel i el Turó de la Creueta del Coll. El nom prové d'un antic bosc de roures que hi havia a la zona (turó de la rovira = turó de la roureda). És potser un dels turons amb més vivències rebudes al capdavant de la història de la ciutat de Barcelona.

Rampes al Turó de la Rovira. BCN.

Bateries Antiaèries de Can Baro - Turó de la Rovira, BCN.

Al cim del Turó de la Rovira, durant la dècada dels anys 30 del segle XX es van construir defenses aèries per albirar les possibles incursions aèries sobre Barcelona, durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1.936-1.939).

Durant la Guerra Civil, Barcelona va patir l´atac aeri continuat d´efectius d´unitats feixistes aèries italianes, aliat el Duce amb el règim franquista. Durant el conflicte Barcelona va suportar 5318 operacions de bombardejos en què es van llançar més de 11.500 tones de bombes.

En aquest lloc també es van construir almenys tres búnquers excavats al turó i es van instal·lar quatre canons Vickers 105 mm., peces lleugeres d'artilleria que no van arribar a frenar les incursions aèries (diuen que amb prou feines van poder fer malbé un parell d'avions amb els seus van disparar). El lloc on es van col·locar estava ocupat anteriorment per una finca coneguda com a Penyal o El Castell.

Avui dia en un segon nivell del lloc, trobem la zona de bateries i búnquers. Podem veure un petit tram d'un búnquer transformat en una aula d'interpretació on s'explica aquesta història.

L'any 2.006, durant un camp de treball internacional, es va iniciar la tasca de recuperació d'aquest conjunt defensiu. El 27 de març del 2.011 es van inaugurar les obres de neteja i d'adequació de tota aquesta zona per fer-la més accessible, recuperant-ne la memòria. Ara la zona és propietat del MUHBA (Museu d'Història de Barcelona)

Pavelló de la Tropa - Turó de la Rovira, BCN

El Barri dels Canons - Turó de la Rovira, BCN


Plataforma de Tir - Turó de la Rovira, BCN

Al primer nivell que visitem en arribar a aquest indret, trobem les restes d'un sector molt interessant que ens revela el que va passar aquí un cop finalitzada la Guerra Civil.

Després d'acabar el conflicte, aquestes construccions militars van caure en desús i l'oblit. Durant la postguerra la immigració creixent i va comportar la creació de grans poblats de barraques a tot Barcelona, que van arribar a acollir unes 100.000 persones. Una part d'aquests habitatges precaris es van situar als voltants del Turó de la Rovira en tres enclavaments: Raimon Caselles (135 barraques), Francisco Alegre (306) i els Canons (150). Aquest darrer grup va aprofitar les construccions de les bateries. El fenomen del barraquisme es va eradicar definitivament, del districte d'Horta-Guinardó, el 1990. va afavorir l'aparició d'un nucli barraquista conegut com el Barri dels Canons (barri dels canons), on van arribar a viure unes 600 persones.

Avui podem veure les restes d'antics habitatges molt humils on aquests veïns vivien sense gairebé cap servei (llevat de l'aigua de què es conserva la cisterna).

Bateries Antiaèries de Can Baro - Turó de la Rovira, BCN

Bateries Antiaèries de Can Baro - Turó de la Rovira, BCN

Barcelona des de Turo de la Rovira, BCN.

L'any 1.932 l'arqueòleg Josep Colomines i Roca va iniciar l'excavació d'un poblat iber, de tipus laietà, al cim del Turó de la Rovira. Es va descobrir part de la muralla i de les portes d'accés, així com 44 sitges amb material arqueològic de força interès.

Es creu que aquest poblat va funcionar entre els segles IV i els inicis del I aC.  L'obertura de carrers, la construcció de cases i la instal·lació de les defenses antiaèries han fet desaparèixer aquestes restes iberes.

Turó de la Rovira a les seves dues àrees (búnquers i barri) ens regala vistes increïbles sobre la ciutat, però, és la part més alta la que ens ofereix una panoràmica de 360 graus i les terrasses de ciment on seure per delectar-nos amb l'excel·lent vista.

La col·lecció d'antenes de radiofonia que des de fa anys estan instal·lades al cim del Turó de la Rovira s'ha convertit en un autèntic mal de cap per als veïns de la zona. Es poden comptar fins a una dotzena de torres des d'on emeten unes 50 emissores de ràdio, la majoria clandestines.

Cim Turo de la Rovira, BCN.

Turó de la Rovira - 262 m., BCN.

Carrer de Labèrnia, BCN.

Descendim del Turó de la Rovira, cap al carrer Labèrnia. Un indret que compta amb una de les cases més antigues és el del cim del turó de la Rovira, al sector més oriental del que es coneixia amb el nom de Turó d'en Bassols, en referència a la casa Bassols, situada al número 1 del carrer.

Va ser construïda durant els primers anys del segle XX molt a prop de la Casa Penyal (El Castell), desapareguda aquesta última en construir-se les defensas antiaèries.

L'urbanització dels carrers de Labèrnia i Marià Labèrnia és consolidada a partir de l'aprovació del pla d'urbanització de 1.917. Algunes de les modestes construccions d'aquest sector van ser dissenyades per arquitectes de renom com Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí. Concretament va projectar dues cases al carrer de Marià Labèrnia i una tercera al carrer de Pasteur, aquesta darrera desapareguda.

Carrer de Labèrnia, BCN.

Casa del Fòrum, BCN.

Tot seguit, ens aturem al número 9. És l´anomenada Casa del Fòrum aixecada per un veí per convertir-la en un (polèmic) espai cultural. El trencadís està realitzat amb peixos de ceràmica esmaltada de manera irregular. La decoració inclou fragments de color gris clar, gris fosc, blanc, blau i marró i acaba amb una forma ondulada.
Posterior al 1.989, any de construcció de l’edifici l’arquitecte és desconegut.

Escales - Parc del Guinardo, BCN.

Pont de Mühlberg, BCN.

Al final del carrer Labènia hi ha unes escales que ens portaran a tenir vistes del pont de Mühlberg, de l'antiga pedrera de Can Baró i dels búnquers. Aquestes pedreres van començar a ser explotades al segle XVIII, primer per extraure jaspí i després per a l'obtenció de pedra per a la construcció. Les notícies històriques referents a l'explotació de les pedreres de Can Baró vénen de lluny i estan associades al negoci de la calç que es produïa als forns propers. A inicis del segle XX i amb l'aparició del ciment artificial, les extraccions van minvant paulatinament fins a reservar-se l'ús de la pedra extraïda de Can Baró (i altres) gairebé exclusivament a l'obtenció d'àrids per a la construcció. Es pot dir que a mitjans de la dècada dels anys 1910, les pedreres de Can Baró ja hi eren, sinó pràcticament tancades, sí treballant a un rendiment tan baix que no resultava rendible la seva explotació.

Antiga Pedrera de Can Baro, BCN.

Can Baró.

Un cop a baix, creuem el carrer de Tenerife, entrem al de la Torre Dulac i arribem a la plaça de Can Baró amb la masia reformada al segle XVII. L'antiga masia de Can Baró, remodelada el 1.647 segons consta a la porta principal; actualment és un centre educatiu. El nom d'aquesta masia prové del fet que el propietari, Josep Pascual de Pascali, va rebre el títol de Baró de Sant Lluís al segle XVIII, quan era ambaixador de l'Estat a Suïssa. La casa es conserva a la plaça que porta el mateix nom. Antigament estava envoltada d'extensos terrenys, que van ser expropiats a favor de la Societat General d'Aigües de Barcelona.

Encaixada entre blocs de pisos, en veure ara la masia de Can Baró es fa difícil imaginar que antigament era una construcció aïllada que dominava extensos terrenys al seu voltant. No se sap amb exactitud quin any es va construir la masia. A la façana es pot veure l'any 1.674 inscrit en una llinda de pedra, però es creu que aquell any es va fer una reforma d'una construcció més antiga. Ara convertida en escola, va funcionar com a hospital durant la Guerra Civil.

Final de l'itinerari, la tornada a casa realitzar-la utilitzant el transport públic o altres mitjans com bicicleta, skate al vostre gust. Gràcies per seguir-nos, desitgem que us hagi agradat.

Can Baró.

Croquis de l'Itinerari Els Tres Turons "Cerro de la Creueta del Coll, Turó del Carmel o d´en Mora i Turó de la Rovira", Barcelona. extret de.- https://www.rondaller.cat

 
Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa (Segons algun tram amb una mica de desnivell).
Temps/ Horari: 2 h. 45 mits.
Desnivell / Quota màxima: 205 m. a 266 m.
Ús: sí.
Us actual: senderisme, via verda (ciclista), patrimoni cultural/ètnic i històric, espai d'interès natural, Zones verdes i enjardinades per a l'oci públic, Rutes esportives de runnig, etc.
Estat: bé
Senyalització. Bona (Posts verticals indicatius i plafons explicatius).
Llocs de valor: Vila Conxita, Casa Sansalvador, Parc de la Creueta del Coll, Turó de la Creueta del Coll, Santuari de la Mare de Déu del Coll, Passatge Ministral (C.N.T.), Can Mora, Miradors de Joan Sales i d'Ignasi De Lecea, Turó del Carmel, Ermita de Fatima, Santuari del Carmel, Pont de Mühlberg, Turo de la Rovira i búnquers, Carrer Labèrnia, Can Baro, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de fort sol ia l'hivern anar abrigats. Portar aigua i calçat adequat.