viernes, 17 de junio de 2022

Ascensió Agulla de l´Abret ó La Mitra "Via Om Mani Padme Hum, V - 100 m.", El Bruc (Barcelona).

Agulla de l´Abret ó la Mitra.

Ens apropem a la Regió d'Agulles a la zona més a Ponent del Parc de la Muntanya de Montserrat ubicada a la comarca d'Anoia. En aquesta ocasió anem a visita de la Part Central de la Regió d'Agulles, una de les seves més emblemàtiques i accessibles Agulles; l'Agulla de l'Arbret ó la Mitra enclavada sobre les Bessones amb les quals formen un coll. La seva primera accessió va ser l'any 1.934 per J.Suana, M.Closa, A. Miralda i S. Prat per la xemeneia de la vessant oest. Tot i que el seu itinerari per excel·lència és l'Aresta Brus o Cerdà-Riera, una de les representacions més evidents de la superació d'aquestes agulles montserratines.

Nosaltres en aquesta optem per accedir fins al seu cim per un altre interessant itinerari obert per Gustavo Mañez i Paco Marmol al 2.002. L'Om Mani Padme Hum, que també ens farà gaudir d'aquesta meravellosa agulla.


Area Recreactiva Can Maçana.

Regió d´Agulles - Ponent Superior.

Aproximació:

Agafarem la Ronda de Dalt, direcció Castelldefels, cap a la sortida de l'A2 per a Tarragona/Lleida, ens mantindrem a l'A2 fins a la sortida 570 Manresa/Montserrat/El Bruc. Arribant a l'Hotel del Bruc, girarem cap a la nostra dreta per la carretera B-111 primer i després de nou a la dreta per la BP-1101, fins a l'Àrea Recreativa i Punt d'Informació de Can Maçana, de nou a la nostra dreta on podrem estacionar el vehicle. Els caps de setmana i festius té una tarifa (descompte a federats).



La Portella Gran.

Pas de la Portella.

Regió d´Agulles - Part Central.

Acces:

Des de l'aparcament de Can Massana, a prop del poble del Bruc, ens dirigim per la pista forestal cap al refugi de Vincenç Barbè, pal indicatiu a la pista. Passat el Coll de Can Massana, ens desviem cap a la dreta pal indicatiu. seguint les marques grogues i blanques del sender (PR C-78). Remuntarem pel Pas de la Portella.

Un cop arribem al Refugi Vincenç Barbé. busquem un corriol o Canal que es dirigeix ​​cap al nord vorejant unes roques, visualitzarem l'Agulla de l'Esquelet i darrere les Bessones. La nostra Agulla es troba just darrere de les Bessones.
Acabem el sender fins arribar a una canal "la Canal de les Bessones", a la nostra dreta surt un senderet que ens porta a la Cova o Avenc dels Pouetons (on hi ha diverses instal·lacions per fer espeleologia). Ascendim per la canal passant primer l'Agulla de l'Esquelet i després les Bessones, veurem unes marques liles o vermelles a l'ascensió. Si les seguim ens portaran fins al coll que uneix les Agulles i el peu de via aquest el trobarem a pocs metres a l'esquerra de l'inici de la Via Aresta Brucs/ Cerdà-Riera descendint, uns químics amb forma de cua de porc marquen l'inici de la via Om Mani Padme Hum. Més a l'esquerra veurem una placa de metall amb el nom de la via Aitor.


Refugi de Vicenç Barber ó d´Agulles.

Canal de les Bessones - Coll d´Ag. de l´Abret i Les Bessones.

Avel, Peus de via.

R1.

L1.

R1 (V/V-).-

Buscarem l'inici de la via al coll entre l'Agulla de l'Arbret i les Bessones. Aquest el trobarem a pocs metres baixant i vorejant l'Agulla de l'Arbret entre les Vies Cerdà-Riera a la dreta i la Via Aitor a la seva esquerra, on creix un boix (Buxus), només hem d'estar pendents de veure les assegurances químiques amb forma de cua de porc.
Un cop localitzada l'inici de la via, ens col·loquem l'equip i comencem a escalar.

L'escalada és una mica vertical on haurem d'anar buscant amb les preses adequades per progressar, l'itinerari ens ho va marcant les assegurances, que n'hi ha prou, aquestes ens fan anar amb tendència cap a la dreta. Trobarem un pas una mica més difícil en arribar al costat d'una petita bauma, on les assegurances allunyen una mica, ho solucionem buscant els passos per la dreta de la baumeta. Després ja vertical fins arribar a una altra bauma més gran on trobarem diverses reunions, la nostra és la que esta més a la dreta, la de l'esquerra és la R1, de la Via Aresta Brucs. R1, un spit amb xapa i un parabolt amb xapa i anella. Reunió no rapelable, preveure cordino si volem rapelar. 11 químics amb forma de cua de porc i un parell de burins amb i sense xapa, en uns 45 metres.


Txuia, R1.

L2.

L2.

R2.
R2 (V).-

Sortim des de la R1, cap a la nostra esquerra a la recerca d'un parabolt i un bon bolo de pedra marró, que ens ajudaran a sortir de la bauma i després d'uns pocs metres més verticals arribar fins de nou a les assegurances químiques amb forma de cua de porc de la via.
Aquest llarg és vertical i amb una dificultat mantinguda, segueix paral·lel pràcticament a la via Aresta Brucs. Arribant a un ressalt, aquest el superarem de nou per la dreta, igual que una llastra amb la roca no gaire agraïda i passos una mica complicats fins arribar a la R2. R2, dos espits amb xapes units amb diversos mallóns. Reunió no fiable per fer ràpel. 5 químics amb forma de cua de porc i un parabolt en uns 30 metres.


Avel, R2.

L3.

L3.

Txuia, R3.
L3 (IV-/ III+).-  

Sortim des de la R2, rectes pràcticament en una curta tirada fins a una lleixa on trobem la R3, que és la R2 de la Via Cerdà-Riera o Aresta Brucs i també compartida amb la Via Aitor pel R3. R3, un parabolt i un spit amb xapes. Reunió no rapelable. Tirada neta sense assegurances, podem encintar algun bolo o merlet uns 10 metres.


R3.

L4.


Cim Agulla de l´Abret.


L4.

R4 (III).- Tram Aresta Brucs.

Tram pràcticament que pertany a l'Aresta Brucs o Cedà-Riera, per arribar a un primer ressalt on trobarem la R4, enclavada a terra a prop d'una savina seca i una zona una mica més arbustiva. Per arribar fins al cim de l'Agulla de l'Arbret, continuarem rectes passant a prop de la R2, de la Via Anormal que farem servir per baixar d'aquesta Agulla. Superem amb facilitat però sempre vigilant un altre ressalt i arribem al cim de l'Agulla, allà si ens fixem veurem un petit pitó clavat a terra amb un tros de tela. Per fer pujar a la resta de la cordada haurem de tornar i desgrimpar fins a R4 i muntar la reunió. R4, dos parabolts amb xapa un amb anella i un altre amb un mosquetó. Reunió rapelable, ràpel que haurem de fer pel vessant sud-est per la Via Cosaco. Tirada neta sense assegurances uns 15 metres.

R4.

Cim Agulla de l´Abret.




Cordada (Avel - Piolet Sabadell, Guti - Els Cinc Peus al Gat i Txuia - Kaotics Klimbers).

1er Rapel.
Descens:

Després de pujar la resta de la cordada i reunir-nos al cim. Gaudim d´una de les millors vistes de la Regió d´Agulles de la Muntanya de Montserrat. Realitzem algunes fotos per a la ressenya i amb cura desgrimpem de nou cap a la R2, de la Via Anormal, aquesta la trobarem al vessant Sud-est al costat d'un gran bloc de pedra encaixat, l'espai és una mica just per a una cordada de tres persones. El descens es pot fer en un o dos ràpels, nosaltres el realitzem en dos. Un primer ràpel d'uns 20 metres fins a la R1 de la Via Anormal que baixa per una estreta xemeneia fins a una lleixa amb arbustos i des d'aquesta lleixa un altre segon ràpel fins a la base de l'Agulla de l'Arbret d'uns 30 metres amb un petit tram volat, que ens deixa a la Canal de les Bessones.

Després de recollir l'equip i el material, baixarem per la canal fins arribar al Refugi de Vicenç Baber i des d'allà seguirem pel PR C-78, desfent el camí per on hem vingut fins a l'àrea recrativa de Can Maçana.


1er Rapel.

2on Rapel.

Regió d´Agulles.

Fitxa Tecnica:

Via: Om Mani Padme Hum.

Zona: Montserrat – Agulles.

Dificultat: V.

Dificultat obligada: V-/A0.

Grau dexposició: Baix.

Compromís: Baix.

Longitud: 100 metres.

Equipament: Via equipada amb químics amb forma de cua de porc, alguns parabolts, spits i burins. Reunions no rapelables, preveure cordino si voleu realitzar algun rapel, Solament la R4 és rapelable cap al vessant sud-est.

Material: 12 cintes expres i R´s. (Porteu cordins per reforçar, per si voleu rapelar per la mateixa via).

Orientació: Sud.


Croquis i ressenyes Agulles de l´Abret "Vies Om Mani Padme Hum + Realidad Paralela", El Bruc (Barcelona) extret de.- http://ressenyes.net/

 

lunes, 6 de junio de 2022

Ruta de Les Pomeres, Sant Llorenç de Morunys (Lleida).

Pomes (Malus domestica).

Interessant ruta circular que permet conèixer l'entorn del poble de Sant Llorenç de Morunys i les diferents plantacions de pomeres ecològiques que es troben a alguns camps propers a la vila.

El recorregut passa per l'antic camí ral que connectava Sant Llorenç de Morunys amb el poble de la Coma i també pel pont romànic de Vall-llonga que va ser traslladat fins aquest lloc l'any 1.997 com a conseqüència de la construcció del pantà de la Llosa del Cavall i l'ermita romànica de Santa Creu dels Ollers.

Zona d´Estacionament Public.

Aproximació:

Sortim des de Barcelona per la Ronda de Dalt direcció Manresa, agafarem la C-58/C-16 Continua per C-16 autovia amb peatges. Agafem la sortida núm. 50 cap a Manresa/C-25/Lleida. Seguirem per la Carretera de Viladordis, a la rotonda, la primera sortida C-55 en direcció C-16/Berga/C-25/Lleida/Manresa Altres/Solsona per seguir a la Ronda Exterior de Manresa/C-55, seguim recte per Ronda Exterior de Manresa/C-55. Continuem pel carril esquerre per incorporar-nos a C-25 per la rampa en direcció Lleida/C-55/Solsona/Manresa Oest, fins a la sortida núm. 132 cap a Solsona/Andorra.

Ens incorporem a la Ctra. de Manresa a Basella/C-55. A la rotonda, agafem la segona sortida en direcció Carretera de Manresa/C-55. Una altra per la rotonda, per la tercera sortida direcció Carretera de Manresa. Finalment utilitzem el carril dret per incorporar-nos a C-26 per la rampa en direcció Berga. Girarem a l'esquerra cap a C-462, a la rotonda, continuem la primera sortida i seguim per C-462, de nou girarem a l'esquerra cap a C-462/LV-4241. Entrant a la població de Sant Llorenç de Morunys veurem a la nostra dreta l'Oficina Turisme Vall de Lord a la carretera de Berga, s/n.

Podrem estacionar el vehicle en algunes de les dues zones d´estacionament prop de la Plaça del Mur.

Distintius de la Rutes de les pomeres

Font de la Plaça del Mur.

Recorregut:

Després d'estacionar el vehicle a una de les places de la zona d'estacionament, ens apropem a l'Oficina de Turisme de la Vall de Lord, ubicada gairebé a l'entrada de la població de Sant Llorenç de Morunys.
Allí podem tenir informació de les diferents activitats i ruta d'excursionismes que podem fer per aquesta zona.
Sortim de l'Oficina de Turisme i tornem cap a la zona d'estacionament, on a la Plaça del Mur veurem un dels primers senyals indicatius que hem de seguir per fer aquest itinerari.

Plaça de la Canal.

Esglesia de Sant Llorenç de Morunys.

La Plaça del Mur és una plaça que recentment ha estat reformada té una font obrada en pedra i amb eixeta de polsador que es troba adossada al mur sud-oriental de la mateixa plaça. L'aigua que raja prové de la xarxa d'abastament d'aigües de la vila.
Continuem rectes per la Carretera de Berga deixant per al retorn visitar el nucli antic de Sant Llorenç de Morunys. Passem la Plaça de la Canal sense sortir de la carretera principal en direcció a una població veïna la Coma i la Pedra.


Esplanadeta al Pont de Vallonga.


Seguint els senyals indicatius de l'itinerari, arribarem a una esplanadeta molt verda, girarem a la dreta per endinsar-nos a una zona més boscosa. Baixarem per un corriol que seguirem primer cap a l'esquerra fins arribar al Pont de Vallonga.

Pont romànic construït al segle XII. És un bonic exemplar d´un sol arc de mig punt. Originàriament estava situat a l'estret de Vallonga, al riu Cardener.

Al 1.997, com a conseqüència de la construcció del pantà de la Llosa del Cavall, va ser desmuntat i mesos després es va reconstruir al Km. 1 de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a la Coma, al vessant dret del paratge conegut com a Torrent del Pou.

Pont de Vallonga.

L'àrea de pícnic del pont de Vallonga es troba al costat del pont romànic de Vallonga, a menys d'1 km de Sant Llorenç de Morunys, i disposa de diverses taules amb bancs de fusta i barbacoes.

El seu emplaçament és ideal ja que el camí per anar a peu des del poble està totalment condicionat.

Creuem el pont i continuem ascendint per unes escales, fins a la carretera, seguim per aquesta cap a la dreta en direcció a La Coma i la Pedra, ens mantenim a un costat de la carretera per evitar de ser atropellats per algun vehicle.

Pont de Vallonga.

Ermita de Santa Creu dels Ollers.


Després d'un quilòmetre arribem a la bonica Ermita de Santa Creu dels Ollers.
L'ermita està tancada en un recinte de paret de pedra de poca alçada (en alguns punts no sobrepassa els 30 cm). Aquesta tanca, a més de l'ermita, inclou una altra tanca més petita que segurament havia fet la funció de cementiri si bé actualment no s'observa cap tipus de sepultura i la font de la Sant Creu d'Ollers.

L´ermit és d´una sola nau rectangular copa a llevant per un absis semicircular. Aquesta única nau és coberta per una teulada a dues aigües feta amb teules.

L'interior és cobert amb una volta lleugerament apuntada, subdividida en tres trams per tres arcs torals sostinguts per pilars adossats als murs laterals. L'arc preabsidial és de mig punt. L'absis és cobert per una volta de cambra de cercle.

Ermita de Santa Creu dels Ollers.


Entre els segles X i XI, a prop d'aquesta ermita, hi havia un forn de ceràmiques mediaval. On es produïen petites olles, que es feien servir per guardar l'oli de nous, actualment no s'ha aconseguit trobar cap vestigi d'aquest forn, com per provar-ne l'existència. Sí que es van trobar alguns framents de ceràmica grisenca, al voltant dels camps.

Les olles que es produïen eren petites d'uns 15 centímetres de diàmetre. La decoració més freqüent que tenien era unes línies horitzontals paral·leles i en alguns una incisió triangular feta amb un punxó. La producció de les olles en aquest lloc dóna el nom als diferents topónims de la zona: Mas d´Ollers, Torrent d´Ollers o la partida d´ullessus.



Després de visitar l'Ermita de Santa Creu dels Ollers, tornem a la carretera i continuem uns metres fins arribar a una cruïlla on girarem a la dreta per un camí forestal. Seguim les indicacions de l'itinerari i al cap de poc veurem un senyal vertical indicador, tornem a girar cap a la dreta per anar ara per un corriol, que ens fa travessar diversos camps verds al costat de murs de pedra seca.


Camí Ral.

Antigament aquest tram de l'itinerari connectava Sant Llorenç de Morunys amb la població de La Coma i la Pedra, i és conegut com el Camí Ral, arribant aquest fins a la Seu d'Urgell. Des de Sant Llorenç s'enfilava cap al nord en direcció La Coma seguint el riu Cardener. De la Coma, seguia cap a Coll de Port, Tuixent, Fòrnols, Adraén, el coll de la Creu, Bastida d´Hortons i finalment a la Seu d´Urgell.

Al llarg del camí es trobem diverses fonts antigues como son la Font d´Ordrigues, font natural o la Font del Torrent del Pou.

Font d´Ordrigues.

Camí de les 40 Hores.

El tram que va des el Torrent del Pou fins Era d´en Bella és conegut com el camí de les 40 hores. El nom té l´origen en la donació d´uns camps d´aquesta zona  pel capella Llorenç Riu a l´esglesia.
Una part de les rendes que s´obtenien d´aquests camps anaven destinades a sufragar l´ofici religios de les 40 hores.

Al llar de aquet camí es podem observar els murs de pedra seca, construits per aguantar les feixes que es trobem a la part superior del recorregut. 
Aquet tipus de construcció tradicional consisteix en l´aixecament de les parets a partir de l´encaix de les pedres entre elles sense utilitzar cap tipus d´argamassa per unir-les.

Marieta & Guti.

Murs de Pedra Seca.

Font del Torrent del pou.

Seguim pel sender vorejant els camps i alguna zona més boscosa resseguint alguns murs de pedra seca i trobarem la font del Torrent del Pou. És una font de filtre amb un petit còmode de cep d'arbre que brolla a la part inferior d'un mur de pedra seca que s'aixeca a la riba dreta del torrent del Pou, al terme municipal de Sant Llorenç de Morunys.

És a uns 400 metres de la plaça de la Canal. Per anar cal agafar el carreró que surt del costat nord de la plaça i anar seguint-lo baixant cap al torrent del Pou. La font es troba just al punt on el camí creua el llit del torrent sota una placa indicativa feta amb rajoles de ceràmica.

Font del Torrent del Pou.

Era d´en Bella.

Pomera (Malus domestiva).

Continuem avançant fins a la casa de l´Era d´en Bella. Casa rural que consta de tres allotjaments independents: Graner (5 places) Rebost (4 places) i Cirerer (2 o 3 places)

Situada en un entorn rural i envoltada de camps de pomeres, disposa a menys de 150 m. de tots els serveis que ofereix el poble de Sant Llorenç de Morunys. Els habitatges conserven un estil rústic, en ambients cuidats, per a una estada acollidora, còmoda i agradable.

Era d´en Bella.

Cultius de Pomeres (Malus domestica).

Zona d'esbarjo i lleure Era d´en Bella.

En arribar al costat de la Casa, girarem a l'esquerra baixant per un camí formigonat que passa pel mig de les diferents plantacions de pomeres ecològiques de muntanya.

Un grup de propietaris agrícoles de la Vall de Lord vam crear la marca 'Poma de Muntanya, Biolord', amb l'objectiu d'introduir el cultiu de maneres ecològiques a la zona de muntanya. Els propietaris es van unir per tirar endavant el projecte, que comença a donar els primers fruits. La primera tona de pomes es va presentar en societat a la Fira d'Ous d'Euga, que es va celebrar a Sant Llorenç de Morunys. Un dels impulsors, Josep Pintó, ha explicat que el seu repte és arribar a una producció d´un milió de quilos l´any. El projecte vol dinamitzar l'economia del territori amb un producte que “es desenvolupa en plenitud a les zones de muntanya”.

Camps de Pomeres.

Horts.

Encreuament de camins, arribem a l'edifici de l´Escorxador, girem cap a l´esquerra i en pocs metres, deixem a la nostra dreta un hort, de nou girem a la dreta, seguint una senda en pujada traves d´uns horts i alguna bassa d´aigua.

Continuem pel camí que ens porta al Puit, un lloc on actualment es troba el cementiri de Sant Llorenç. Cap a l'esquerra hi ha un petit mirador on podrem observar la Serra de Busa i els Bastets. Enmig de l'esplanada hi ha la capella amb antecedents romànics de la Mare de Déu dels Àngels.

Puit.

Sant Llorenç de Morunys.

Capella d'una sola nau coberta a doble vessant, sense absis ni capelles adossades, és un senzill exemplar de capella construïda al XVII i conservada amb modificacions. Les parets són fetes amb reble i fang.

Capella construïda al segle xvii, prop de l'antiga Torre del Puit, fora dels murs de la muralla de Sant Llorenç de Morunys i avui annexa al cementiri de la vila.

Capella Mare de Deu dels Àngels.

Puit.

El Punt on ens trobem rep el nom geografic de Puit; tal com indica el seu nom (ja que puit es una derivació de puig), és un lloc situat en una petita elevació del terreny; des d´aquesta petita esplanada es poden veure on estaven situades algunes de les torres de vigilància que hi havia a la zona durant l´Edat Mitjana al voltant de Sant Llorenç de Morunys.

Aquestas Torres solien ser masies fortificades que a part de la funció defensiva propia, també complien la guardia publica. Als voltants de Sant Llorenç de Morunys hi havia resgistrades 7 torres, peró actualment moltes d´elles han estat engolides per les reformes dels edificis.

Torre Els Colomers???

Detalls enjardinats (Bota).

Des de l'esplanada del Puit, girarem cap a la dreta per endinsar-nos ja al nucli històric de Sant Llorenç de Morunys, endinsant-nos pel Portal del Puit, heu recorrent en lleuger ascens els carrers i places d'aquesta bonica població.

Sant Llorenç de Morunys, es troba a la comarca catalana del Solsonès, a la província de Lleida, situat al nord de Solsona, a la vall de Lord, al peu de la serra de Port del Comte. Inclou un enclavament entre els municipis de Guixers i Navés on hi ha el santuari de Lord.

La localitat es coneixia en altres temps com Sant Llorenç dels Piteus, a causa de la immigració en època medieval de teixidors procedents de la regió francesa del Poitou.

L'economia del municipi es basa en l'agricultura, la ramaderia i la indústria alimentària i de fusta. En altres temps va tenir importància la fabricació de draps. Actualment, un dels sectors econòmics més importants és el turisme, especialment el derivat de l'estació d'esquí de Port del Comte.


Carrer de la Pau.

Portal de la Canal.

Us convidem a visitar, el monestir de Sant Llorenç de Morunys, és un antic cenobi benedictí que posteriorment es va revertir en església parroquial de la població.

És un exemple del romànic llombard del segle XI. Té planta basilical i és de tres naus. La nau principal està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals presenten volta d'arestes. Té absis a la nau central; a la nau del nord és de forma semicircular, havent desaparegut l'altre absis lateral. Sota l'absis principal hi havia la cripta, avui en ruïnes.

Al seu interior es conserva un retaule barroc de Josep Pujol, dedicat a la Mare de Déu dels Colls. Cobreix gran part de la capella i està molt decorat amb profusió d'imatges i representacions, entre les quals destaca la de la verge morena. Està considerat una de les obres més representatives del barroc català.

Hi ha pintures murals a l'absis central i la cúpula està pintada del segle XIX. També es conserva un altre retaule barroc, el de l'Esperit Sant, del 1.419 de Lluís Borrassà. L'altar major, també barroc, és obra de Joan Francesc Morató i va resultar parcialment destruït durant la Guerra Civil.

A la porta romànica, es pot observar la decoració llombarda d'arcuacions com també als absis.

El campanar i el claustre són renaixentistes del segle XVI. El claustre té forma trapezoïdal amb dues galeries amb arcs recolzats sobre columnes llises. Es troba prou deteriorat.

Claustre.

Centre d´Interpretació de la Vall de Lord.

Al mateix edifici trobareu, el Museu – Centre d'Interpretació de la Vall de Lord est ofereix un interessant complement a la visita de la vall. S'hi pot accedir a través del claustre de l'església.

Dins del Museu es pot fer un recorregut per tota la història de la vall, des de la seva formació geològica i fins al segle XX. Destaquen les sales dedicades al guix amb els sostres tradicionals de guix modelat, al tèxtil de llana amb el drap piteo, l'edat medieval i moderna, el barroc amb l'altar dels Colls i el segle XIX, on s'expliquen els diferents episodis bèl·lics que es van viure a la zona com el camp d'instrucció militar de Busa, la crema del poble de Sant Llorenç de Morunys o els carlins establerts al santuari de Lord.

En acabar la visita al museu, nosaltres donem per conclosa aquesta interessant ruta pels voltants de Sant Llorenç de Morunys, baixem cap a la plaça del Mur a prop de l'Oficina de Turisme de la Vall de Lord, fins arribar novament al vehicle. Fi de l´itinerari.

Centre d´Interpretació de la Vall de Lord.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps/ Horari: 55 minuts (afegir el temps de visitar el Monestir, Claustre i Museu).
Desnivell / Quota màxima:
Ús: sí.
Ús actual: senderisme, turisme, agrícola i patrimoni.
Estat: bé
Senyalització. Bona, només cal seguir les senyalitzacions amb marc platejat i el nom de la "Ruta dels Poms"
Llocs de valor: Point de Vallonga, Ermita de Santa Creu dels Ollers, Fonts d´Ordrigues i del Pou, Era d´en Bella, Cultius de pomeres, el Puit, Nucli historic, Monestir de Sant Llorenç de Monrunys, claustre i Museu- Centre d´Interpretació de la Vall de Lord, etc.
Època: Tot l´any. Portar aigua, alguna cosa per menjar i fer servir calçat adequat. A l'estiu evitar les hores de més calor.

Croquis Ruta Les Pomeres, Sant Llorençde Morunys (Lleida) extret de.- www.lavalldelord.com