miércoles, 12 de enero de 2022

Descens Pou de la Portella v4 a1 II, El Bruc (Barcelona).

Roca Gran de la Portella.

Tornem a reprendre una activitat que no solem practicar gaire, que és l'espeleologia o el descens a l'interior de cavitats o coves. En aquesta ocasió realitzem un híbidre entre descens de canal/barranc per interior d'un pou.

El Pou de la Portella, ubicat a la Regió d'Agulles al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Al costat just de la coneguda com la Roca Gran de la Portella, que juntament amb la seva homologa la Portella Petita, ens donen l´entrada o pas, a la meravellosa regió d´Agulles de Montserrat per la zona de ponent.
Una interessant activitat per fer en un matí o combinar amb altres activitats per completar el dia.

Can Maçana.

La Cadireta i Roca Foradada, Agulles.

Roca Gran de la Portella.
Aproximació.-

Des de Barcelona agafarem la Ronda de Dalt, en direcció a Lleida/A-2/Tarragona/A-7/Vall d'Hebron/Sarrià. Seguirem cap a la dreta prenent la sortida 5A cap a A-2, en direcció St. Fellu LL/St. Joan Despí/Aeroport/Port, ens mantenim als carrils de l'esquerra, seguirem els senyals d'A-2/Lleida/B-24/Tarragona i passem a l'A-2.
Sortim de l'A2 per la sortida 570 cap a Montserrat/Manresa, continuarem per la carretera a la dreta cap a B-111 "Hotel del Bruc" i seguirem novament a la dreta per la BP-1101, fins arribar a veure la Masia de Can Maçana. Just a la dreta es troba el Punt d'informació Montserrat - Coll Can Maçana i la zona d'estacionament on aparcarem el vehicle. Els caps de setmana i els dies festius es cobra l'estacionament, els federats tens un descompte.

Pas de la Portella.

Agulles.

Roca Gran de la Portella.
Acces:

Quan haguem aparcat el vehicle, ens dirigiu cap a la pista i passarem la barra de ferro que limita l'accés al trànsit rodat. Ens dirigim cap al Refugi Vicenç Barbé i Coll de Guirló. Un cop estiguem a l'esplanadeta del Coll de Guirló, continuarem per la dreta del PR-C 78 (marques de pintura groga i blanques), cap al Refugi de Vicenç Barber. Quan acabem de trepar pel Pas de la Portella, vorejarem per un senderet a la dreta l'Agulla de la Portella Gran, cap a l'oest entre una zona arbrada anirem dirigint-nos a la cara sud sense separar-nos d'ella, i arribarem a una rampa descendent que als pocs metres s'aboca a l'estimball de cara a ponent.


Rampa Inici o Final Pou de la Portella.

Acces al Pou de la Portella.

Baixarem amb molta cura, a causa d'una gran quantitat de pedres soltes, aquesta rampa fins arribar al costat d'un arbret, una alzina - Quercus ilex si no recordo malament. A la nostra esquerra en una mena de balmat veurem la primera instal·lació per realitzar el primer tram de descens del Pou de la Portella.

Si ens fixem veurem una altra reunió de dos químics, aquesta és la R4, de la Via Burgaz-Dolz que transcorre per l'interior del Pou, equipada l'any 2005 per D.Subirana i X. Garcia “Harry”.

1er Rapel.

1er Rapel.

1er Rapel Guti (baixan) i Bri (R2).

Descens (Pou de la Portella).-

R1.- Trobem la primera instal·lació per fer el 1er ràpel a la nostra esquerra. Dos químics units amb cadena i doble anella, aquesta darrera reequipació és del desembre del 2.019 realitzada per Federació Catalana d’Espeleologia.
Des d´aquí realitzarem un primer ràpel d´uns 16 metres fins arribar a la R2. Aquesta la localitzarem sobre un bloc de pedra encastat. El croquis de la Federació Catalana d'Espeleologia ens marca un primer ràpel de 9 metres i un altre segon ràpel de 12 metres fins a aquesta reunió del bloc encastat.
En el descens del nostre primer ràpel, hem vist una reunió intermèdia de tres químics dos units amb cadena i doble anella. Aquesta també creiem que es comparteix amb una altra via d'escalada, que també transcorre per l'interior del Pou de la Portella, la Via Galtanegra; oberta al març del 2.015 per Miguel Jordan i Jordi Ceballos. Ells pensàvem que estàvem repetint la Burgas-Dolz, però amb els anys hem acabat descobrint que el recorregut que vam fer era completament diferent. La via està dedicada al seu amic Carles Guitart (“Galtanegra”), que va morir sobtadament al 2.016 mentre corria per la muntanya.

Reunión intermitja. R4, Via Galtanegra.

2on Rapel. Pou de la Portella.

2on Rapel. Pou de la Portella.

R2.- Compte!!! en recuperar la corda doncs si o si també és segur que ens portem arrossegant una bona caiguda de pedres.

Dos químics units amb cadena i doble anella, és la instal·lació que trobem per fer aquest segon ràpel i el més llarg de tot el descens del Pou de la Portella, uns 35 metres de longitud. Aquí unim dues cordes bé de 40 metres o una de sola per baixar en doble d'uns 70 metres. L'espai on s'ubica la R2 no dóna marge més enllà d'un màxim de tres persones.
A partir d'aquí ja haurem de fer servir les llums dels frontals. Una boca de forma allargada i perpendicular al cingle que dóna pas al primer pou. Els primers metres són força estrets, veurem un bloc encastat on serà millor passar-ho per l’esquerra.
A partir d'aquest bloc el pou s'eixampla, descendim cap a l'abisme del pou misteriosos i alhora increïblement meravellós fins a arribar a una rampa d'uns 2 metres d'amplada, equipada amb un passamà que va des de l'ultima reunió a un petit replà, on podrem observar algunes de les boniques formacions del pou.

2on Rapel Pou de la Portella.

2on Rapel.

Cavitat interior Pou de la Portella.

Pas Equipat, Interior Pou de la Portella.

Abans de pujar per la rampa cap a la cavitat interior superior del Pou de la Portella, vam decidir passar la corda i deixar-la muntada per fer el tercer ràpel. Si abans havíem d'anar amb molta cura en recuperar la corda, en aquesta ocasió haurem d'estremar encara més aquesta precaució ja que encara ens cauran més pedres ia més velocitat, molt de compte i estar previnguts al 100%.

Remuntem la rampa amb ajuda del passamans, i arribem fins a una saleta interior on podrem observar diferents espeleotomes com són unes petites estalactites i estalagmites aquesta es formen a partir de dipòsits de carbonat càlcic. Aquestes formacions es donen en coves calcàries. No vol dir que no es doni el cas on es pugui formar en algunes cavitats artificials o antròpiques amb origen en altres depòsits minerals diferents.
La diferència principal que hi ha entre aquestes dues formacions “estalactites i estalagmites”, és la ubicació. Cadascuna té un procés de formació diferent de l'altra i, per això, la seva ubicació dins una cova també canvia.



Espeleotomes.

Estalagmita, Pou de la Portella.

L´inici d´una estalactita és una gota d´aigua mineralitzada. Conformi van caient les gotes, van deixant darrere seu restes de la calcita. La calcita és un mineral que està compost de carbonat càlcic, per això precipita en contacte amb l'aigua. Amb el pas dels anys, després de la caiguda de successives gotes mineralitzades, es va dipositant cada cop més calcita i es va acumulant.

Quan això es va amuntegant, veiem que cada cop es fa més gran i va adquirint diferents formes. La forma més comuna és la de con. El més normal és veure una gran quantitat de cons de calcita amb aigua precipitant des del sostre. La mida dels cons depèn de la quantitat de gotes d'aigua que ha anat circulant per aquesta zona i del temps que hagi estat aquest flux de gotes arrossegant la calcita.

les estalagmites. Per contra, són formacions que s'originen des del terra i es va desenvolupant de forma ascendent. Com les anteriors, les estalagmites es comencen a formar a través d'una gota mineralitzada amb calcita. Aquestes gotes que cauen van acumulant dipòsits de calcita successivament. Les formacions aquí poden variar més atès que no tenen un conducte central com les estalactites per on circulen les gotes d'aigua a causa de la força de la gravetat.


Pas Equipat, Pou de la Portella.

Cavitat interior Pou de la Portella.

Una diferència és que són més massisses que les estalactites. A causa del procés de formació, les estalagmites tenen una forma més arrodonida en comptes de forma de con. També és més freqüent veure'n algunes amb formacions irregulars. Les formes més comunes són aquelles tubulars rectes que s'anomenen macarrons. Altres formacions comunes són els conulits (posseeixen estructura com si fossin un cràter calcificat), perles (amb una forma més arrodonida) i algunes més.

Les estalactites i estalagmites estan normalment enfrontades una a les altres. És comú veure una estalactita a dalt i perpendicular-hi una estalagmita. Això és degut a que les gotes que van precipitant des de l'estalactita té restes de calcita que es va dipositant sobre el terra per formar l'estalagmita.

Com que és una formació molt lenta, perquè només creixin 2,5 cm en longitud, es necessiten prop de 4.000 o 5.000 anys.

Estalactitas, Pou de la Portella.

Bri, Interior Pou de la Portella.

Espeleotomes.

Després de visitar la cavitat superior interior i gaudir de la seva majestuïtat descendim novament per la marcada rampa que s'aboca immediatament al pou següent. Al final hi trobem la R3.

R3.- Final del pas equipat o passamans, la tercera instal·lació per realitzar el tercer i últim ràpel, té dos químics units per una cadena i doble anella. Des d'aquí realitzarem un ràpel de tot just uns 10 metres fins, aterrant a una diàclasi que segueix uns 16 metres en suau pendent fins a sortir a l'exterior per una magnífica boca diaclassiforme, d'uns 10 metres d'alçada per 1,5 metres d'ample. Passarem a prop també de l'inici de la Via Lapònia, aquesta oberta en solitari per Joan Vidal al setembre del 2.005.

R3.

3er Rapel.

La toponímia anomena aquest forat com a pou o avenc, tot i que és més semblant a un túnel vertical, ja que compta amb una entrada superior, i una sortida per la part inferior. El Pou de la Portella era una cavitat força desconeguda, fins al punt que gent gran que havia viscut per aquests verals no sabien de la seva existència, i si alguns en sabien alguna cosa, no ho havien divulgat. Les primeres notícies que fan referència a aquest lloc, és remuntant a finals dels anys 80´s, quan un desastros incendi afecta gran part de la muntanya, deixant net de boscam molts llocs que restaven amagats per l´espesa vegetació. Tenim notícies que els escaladors Vicenç Torrents i Josep Batlle, van ser els primers a trobar aquesta cavitat, si més no, els primers que la van divulgar i donar a conèixer.

3er Rapel.

Sortida o acces a la Cova del Pou de la Portella.

Per altra banda també ens diuen que la Cavitat era coneguda pels escaladors des de fa temps. El setembre de 1.966, Oleguer Escolà (ERE-CEC) visita la cova inferior i la topografia, però no arriba a adobar la va unir amb la boca
superior. No és fins al 1.990 que el guarda del refugi d'Agulles informa membres de l'Espeleo Club
de Gràcia, els quals porten a terme la primera exploració pròpiament espeleològica. Poc després, el mateix guarda informa membres de la SIRE-UEC Sants i del Prat, que també l'exploren pensant que era una primícia.

3er. Rapel.
Retorn:

A la sortida de la cova de Pou de la Portella a la dreta agafarem un sender no gaire visible per la vegetació on seguirem pujant per un terraplè força erosionat i una mica relliscós fins al PR-C 78 gairebé a la base del Pas de la Portella. Des d´aquí tornarem sobre els nostres pas fins a Can Maçana on tenim estacionat el vehicle o bé continuarem realitzant una altra activitat per completar el dia.

3er. Rapel.

Graduacció Tecnica.-

Toponímia: Pou de la Portella.
Cotacció: v4 a1 II.
Zona o massís: Agulles / Montserrat.
Conca: Sense dades.
Horari / Temps: Ascens.- 30 minuts (Des de Can Maçana a Coll de Guirlo).
                            Descens.- 1 hora.
Coord. GPS de l'inici: Sense dades.
Coord. GPS de la fi: Sense dades.
Alçada en inici: 883 m. ( Roca Gran de la Portella).
Alçada final: 719 m. (Cova del Pou de la Portella).
Llargada: 90 m.
Desnivell: 43 m.
Caràcter: Tancat.
Tipus de roca: Conglomerat.
Instal·lació: Reunions amb químics, cadenes i anelles. Pas equipat (Pasamanos) en rampa intermèdia amb cordes i químics.
Material necessari: Arnes, Baga Ancoratge, Descensor (revers, vuit o similar), Shut o Pico Pato (també pot utilitzar un cordino amb nus prusik o marshall), Dues cordes de 40 metres o una de 70 metres, Frontal i Casc. Opcional.- Cordins per reforçar alguna instal·lació, Mallós, etc.

Croquis i ressenyes Descens Pou de la Portella extret de.- https://www.espeleoindex.com/

 

lunes, 10 de enero de 2022

La Tosa ó Tosa d´Alp "2.536 m." des de Coll de Pal, Bagà (Barcelona).


La Tosa d´Alp.

Amb els 2.536 metres d'altitud, la Tosa o Tosa d'Alp és una de les muntanyes més conegudes del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Al costat mateix del cim trobem el refugi Niu de l'Àliga, que és accessible tot l'any mitjançant un telecabina de l'estació d'esquí de La Masella. Aquest fet i la facilitat d'accés al cim a peu des del coll de Pal o des de la Masella (pel camí de Coma Oriola) fan que aquesta muntanya sigui molt concorreguda.

A causa que al capdamunt conflueixen els territoris de quatre municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles.
Al seu cim podem trobar un vèrtex geodèsic.

Coll de Pal, 2.106 m.

Zona d´Estacionament al Coll de Pal.
Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la Ronda de Dalt cap a la B-10, per dirigir-nos cap a la C-58 i continuar pels dos carrils drets en direcció AP-7/Girona/França. Seguirem per la C-33, continuarem fins a la sortida 2 cap a C-17, en direcció Parets/Vic/Puigcerdà.
 Sortirem per continuar per la N-260, Eix Pirinenc, GIV-4016, Carretera de Toses i GI-400 cap a BV-4024. Gireu lleugerament a l'esquerra cap a GIV-4016, després en una rotonda la tercera sortida en direcció Carretera de Toses a l'esquerra cap a GI-400, a buscar la BV-4024 que ens portarà fins a Coll de Pal. Estacionarem en una esplanada a la nostra dreta procurant deixar espai per a altres vehicles.

Guti, Coll de Pal.

GR - 150.1.
Recorregut.-

Després d'estacionar correctament el vehicle comencem la nostra ruta al Coll de Pal, és un coll de muntanya a uns 2.106 m d'alçada al km. 19 de la carretera BV-4024, anomenada carretera veïnal d'accés des de Bagá, a 785 m. d'alçada, al coll de Pal. La carretera s'acaba al km 21, a 2.025 m, on es troba l'estació d'esquí del Coll de Pal, i es transforma en una pista que voreja per sobre l'estació d'esquí de la Molina i s'acaba a la de Masella. Al km 16,8 hi ha un trencall al proper refugi Xalet del Coll de Pal.

Veurem un senyal vertical amb indicacions i un parell de palafons amb explicacions sobre els bunquers de la resistència 50, situats entre la Tosa i Puigllançada, aquests es van construir entre els anys 40 i 50 del segle XX. Com a línia defensiva del Pirineu davant d'una hipotètica invasió des del nord, que anava des del Cap de Creu fins a Euskal Herria. Aquests búnquers mai van arribar a equipar-se ni a utilitzar-se.

Comafloriu.

Collada de Comafloriu.

Des d'aquest punt seguirem les indicacions del GR-150.1 en direcció Coll de Jou / Coll de Pendis, creuarem la carretera i després de passar una línia de filferro pujarem cap a la Collada de Comabella, bé directament pel GR en direcció Nord-oest o bé recorrent el gran pla de Comafloriu en direcció Oest fins arribar a la Collada de Comafloriu.

La Collada de Comafloriu, és un coll de muntanya a 2.195 metres d'alçada sobre el nivell del mar que fa de divisòria entre el Cap del Serrat Gran i dels Rocs de Canells, separant les valls del Riutort, tributari del riu Llobregat, a la conca del mateix nom; i del torrent de Comafloriu, tributari del Riu de Gréixer, que ho és del Riu Bastareny, i aquest del Riu Llobregat, a la conca del mateix nom.
Per aquest coll creua la ruta de muntanya Cavalls del Vent, indicat amb marques taronges.

Collada de Comafloriu.

Vanessa, Miguel & Guti.

Serrat Gran.

Serrat Gran

Puig de la Comabella.

Hem guanyat ja la llarga i senzilla aresta que ens conduirà fins al cim de la Tosa.
Simplement la seguim, en suau ascens al principi, passarem pel Puig de la Comabella on veurem unes figures d´un issar i una petita marmota.

El Puig de Comabella, 2.482 m., s'assenta sobre una cinglera orientada al Sud, per la qual cosa malgrat veure els cims de la Cerdanya, tindrem millors vistes cap a les muntanyes del Berguedà.

Puig de la Comabella.

Marmota.

Collada de Comabella.

Continuem gairebé en pla, fins arribar davant del Refugi del Niu de l'Àliga i les instal·lacions de les pistes de ski de La Masella al coll de la Comabella.

La Molina + Masella (Alp 2500) és el domini esquiable que permet esquiar simultàniament les estacions de Masella i de La Molina. Les dues estacions estan enllaçades pel telecabina Cadí Moixeró, per la banda de La Molina. I, també, pel telesilla Jumbo Tosa i el teleesquí de la Tosa, per la banda de Masella.

Utilitzant el forfet conjunt de les dues estacions es pot escollir qualsevol recorregut dels 145 km de pistes, des de la part més occidental de Masella, al sector de Coma Oriola, fins a la part més oriental de la Molina, al sector de l'Alabau.

Instal.lacións de Ski La Masella.

Refugi Niu d´Àgila

El Niu de l'Àliga és un refugi de muntanya situat a 2.537 m. Alt. Ubicat al cim de la tossa d'Alp, dins el terme entre els municipis de Bagà i Berguedà, es tracta del refugi guardat més alt del Pirineu.
El Refugi Niu de l'Àliga forma part de la ruta Cavalls del Vent, que travessa que uneix vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró, situats a les comarques del Berguedà i la Baixa Cerdanya.

Un edifici emblemàtic a la zona més alta de l´estació d´esquí de la Molina on podreu gaudir d´unes vistes immillorables de la vall de la Cerdanya, Ripollès i del Berguedà. El millor lloc del Pirineu per gaudir de les postes de sol i les baixades en nits de lluna plena. Podreu prendre forces al costat d'una magnífica xemeneia central mentre esmorzeu, mengeu o sopegueu. Fins i tot, prèvia reserva, podreu passar una gran vetllada si s'allotja en aquest impressionant refugi de la Molina.


Tosa d´Alp.


Cim Tosa d´Alp.

Guti.

Cim Tosa d´Alp. (Al fons el Carit)

Vorejem la pista per arribar fins al cim de la Tosa, allà veurem una gran antena de telecomunicacions i el vèrtex geodèsic del cim, a penes una distància d'uns 100 metres del refugi.
Tossa d´Alp és potser la muntanya més humanitzada de la Cerdanya pel fet que s´hi troba el domini Alp-2500, el qual engloba les estacions d´esquí de la Molina i de Masella. És molt frecuentada perquè un abanico de remuntadors, entre els quals un telecabina.
No obstant això, si es surt una mica de les pistes, aquesta humanització desapareix i s’entra al Parc natural del Cadí-Moixeró.

La Tosa ó Tosa d´Alp, 2.536 m.

Cap de Serrat Gran.

Collada de la Comabella.

Rasos de la Comabella.

El retorn el podem baixar pel mateix itinerari o, arribats a la Collada de Comabella, si no volem tornar a pujar els 50 metres que ens separen del Cap del Serrat Gran, flanquejar el Serrat Gran per la cara Nord - Nord-oest. Trobarem algunes fites i traces que ens ajuden a encarar el flanqueig per anar directament al Coll de Pal. A mig camí desapareixen les fites i la traça, però es pot continuar sense dificultats i ja veurem el Coll de
Pal i la carretera que hi condueix, que agafarem com
referències.
Fins arribar de nou al vehicle, donant per conclosa aquesta sortida a altres dels cims emblemàtics dels 100Cims de la FEEC.

Comafloriu.

Miguel, Vanessa & Guti. Coll de Pal.

Fitxa tècnica

Grau de Dificultat: Notable / Baixa (Segons l'època de l'any i si hi ha neu o gel).
Temps/ Horari: 2 h. 30 minuts a 3 h.
Desnivell/Quota màxima: 2.536 m. (Refugi Niu de l'Àgila i Instal·lacions de Ski La Masella)
Desnivell mínim: 2.106 m. (Coll de Pal).
Ús: sí.
Ús actual: senderisme, pasturatge, espai protegit natural, turisme i esportiu.
Estat: bé
Senyalització: cal saber orientar-se i conèixer el terreny on ens movem podem trobar-nos algunes fites de pedres i marques de pintura. "Trobarem pals indicatius verticals, fites i marques del GR-150.1 (vermella-blanques)".
Llocs de valor: La Tosa d´Alp, Bunkers de la Resistència, Collada de Comafloriu, Cap de Serrat Gran, Comabella, Refugi Niu de l´Aguila, Instal·lacions de Ski La Massella, etc.
Època: Tot l´any. Fora de l'època estival, si el terreny està cobert de neu podem requerir raquetes de neu i/o grampons. Opcional: Piolet de travessa

Croquis de la ruta pujada a Tosa d´Alp extret de.- https://www.xiruca.com/