domingo, 11 de abril de 2021

Pujada al Castell del Montgrí, 303 m. Torroella de Montgrí (Girona).

Castell del Montgrí.

Ruta que ens endinsa en el massís calcari del Montgrí, vam sortir de el nucli de Torroella i vam pujar cap al coll de Santa Caterina, ascendim fins al monumental castell del Montgrí.
Fent de partició entre el Baix i l'Alt Empordà, el Montgrí és un massís de relleu calcari declarat parc natural a 2.010, juntament amb les illes Medes i el Baix Ter. Els seus tres cims principals són el Montplà, 311 m.; Muntanya de Montgrí, 303 m. i el Puig Rodó ó Muntanya de Ullà, 308 m. Aquesta ruta ens permet conèixer aquest mirador privilegiat, gaudint de vistes sensacionals de l'Empordà i de la Costa Brava, així com també d'una interessant cova càrstica a la vessant sud de la muntanya, El Cau del Duc.

Carrer Camì de les Dunes.

Pou al Carrer de Santa Margarida.
Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la Ronda Litoral / B-10, seguirem per l'esquerra per anar per C-58. Després per la dreta per prendre la sortida en direcció AP-7 / Girona / França, seguirem per la C-33, carretera amb peatges.
Prendrem la sortida 9A-9B cap a C-35 en direcció Maçanet de la S / Sta. Coloma de F / Lloret de Mar / St. Feliu de Guíxols / Port de Palamós.
Sortim a la dreta a la bifurcació per continuar per Sortida 9A i incorporar-nos a C-35, després continuarem per la C-65 i després per la C-31.
A la rotonda, agafarem la segona sortida en direcció C-66. En la següent rotonda, agafem la primera sortida en direcció GI-652.
Seguirem a la C-31, en direcció Ctra. Palafrugell / C-31 fins arribar a Torroella de Montgrí.
A Torroella de Montgrí, deixarem la C-31 o Carretera de l'Estartit i ben pel carrer Fatima o un carrer adjacent pujarem fins a la Ronda Pau Casals, on trobarem una gran explanda on podrem estacionar el vehicle.

Camì dels Tres Pins. 

Puig Rodó ó Muntanya de Ullà.
Recorregut.-

Comencem la nostra ruta just des de l'inici del carrer Camí de les Dunes. Darrera dels edificis ja es veu la muntanya del Montgrí, cap a on dirigim els nostres passos. Sortim al carrer de Santa Margarida veurem en una cantonada un pou o capella i les primeres indicacions cap al Castell del Montgrí, seguim amunt, creuant la Ronda de Pau Casals i deixant definitivament l'asfalt. Comencem a pujar per una pista de sorra, on també trobem algunes indicacions verticals. Aquesta pista comença a la banda just de la zona d'estacionament per vehicles a la Ronda de Pau Casals.

Aquesta pista se la coneix com el Camí dels Tres Pins i una primera part d'aquest camí també és compartit amb el Camí a l'ermita de Santa Caterina. Que uns metres més endavant es bifurca cap a l'esquerra, on veurem una altra senyal indicatiu vertical amb uns dibuixos de l'ermita i el castell; i les lletres de GR o SL.
Qualsevol de les dues opcions ens portés al Castell, nosaltres agafarem l'opció de el Camí dels Tres Pins per després tornar pel Camí de Santa Caterina.

Tartera o El Pedrigolet.

Capella de Santa Caterina.

Continuem pujant per un primer tram on no es fa molt percetible la pendent. Seguint les marques de GR -92 vermelles i blanques. Passarem o mes bé creuarem una tartera alli coneguda com el "Pedrigolet", aquesta va ser creada per l'acció humana dels treballs de picar pedres per a la construcció en part del Castell. Per aquesta, tartera ascendeixens alguns escaladors per arribar a alguns sectors d'escalada esportiva ubicats al Cau del Duc i els vessants rocoses del Montgrí.

Per sota nostre veiem les teulades de les edificacions de Torroella i el campanar de l'església de Sant Genís. Aviat ens adonarem que estem realitzant un camí que amb anterioritat era de pelegrinatge, una campillà a l'horitzó de pedra de sostre voltat així ens ho fa saber. Més endavant trobarem dos mes, segurament es van construir per fer devoció a la Mare de Déu de Santa Caterina i sens dubte utilitzades com a refugi per a pastors i pelegrins que deixaven pasturar els seus ramat per aquestes vessants.

Puig Rodó ó Muntanya de Ullà.

Coll de Santa Caterina ó de la Creu.

Creuem un torrent sec i aviat deixem enrere la segona capella. En aquest tram s'aprecia molt bé l'antic empedrat d'aquest camí de ferradura. Un esforç més i, després de passar la tercera capella, vam aconseguir el Coll de Santa Caterina, on trobem una creu de ferro. Les vistes a la recòndita vall de Santa Caterina són una meravella.
Un cop al costat de la creu, cap a l'esquerra el sender ens duria fins al cim de la muntanya d'Ullà, el Puig Rodó.
Continuem cap a la dreta, en direcció sud-est, encarant la faldilla sud-occidental de la muntanya, de fent marrades mentre copsem com la muntanya calcària, Molt pedregosa i castigada per la tramuntana, no accepta gaires floritures forestals. La garriga és l'ecosistema principal i àrea de cria de rapinyaires, com l'esparver cendrós (Cyrcuspygargus) o l'àguila cuabarrada (Hieraatusfasciatus).

Ermita i Vall de Santa Caterina.

Castell de Montgrí.

Arribant gairebé al cim del Montgrí, veurem un desviament a la nostra dreta amb unes marques de pintura groga que ens porta a una cavitat mes a baix coneguda com el Cau de l'Duc, que després a la tornada anirem a visitar.
Passem al costat d'una de les antigues pedreres de el castell, al voltant del castell s'han detectat un bon nombre de pedreres d'on es van extreure la major part per a la construcció del Castell del Montgrí. Aquest quedat inacabat, aquestes pedreres ens permeten entendre la manera com s'extreia la roca i el procés de la construcció de l'edifici.

La Pedrera.

Castell del Montgrí.

Marieta.

Uns pocs passos mes i arribem a l'entrada del Castell del Montgrí. Culminant així un altre cim de l'repte de les 100 Cims de la FEEC. El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcària, d'una altitud de 303 metres d'altitud i situada a 6 km de la mar. El cim ens ofereix unes impressionants vistes de tot l'Empordà, i arriba fins al Canigó.

El castell de l'Montgrí és una fortificació militar construïda entre 1.294 i 1.304 pel rei Jaume II, al cim del Massís del Montgrí. Es va començar a construir per Bernat de Llabià, governador de Torroella, a 1.294 com a punt de control en un enfrontament entre Jaume II i Ponce V, comte d'Empúries, però les obres es van interrompre el 1.301 sense acabar la construcció, a causa de la consolidació de l' poder pel comtat de Barcelona contra el d'Empúries.

Els castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots són testimonis de la dura lluita entre la monarquia i el poder feudal. La lluita va acabar amb la incorporació del comtat a la corona, després d'arruïnar la comarca i la desviació de Ter des del nord del Montgrí a sud. Aquesta desviació provocà la formació de les dunes continentals de Torroella.

Castell del Montgrí.

Castell del Montgrí.

Guti, Castell del Montgrí, 303 m.

L'arquitectura del castell es troba influenciada per l'estil importat d'orient després de les primeres Croades a Terra Santa durant els segles XII i XIII. Es van aixecar els murs d'uns 13 m d'alçada, coronats per merlets perfectament dibuixats; de planta quadrada (31 m de costat), i amb quatre torres cilíndriques adossades a cadascun dels seus angles, així com els fosares i la cisterna. La façana principal està orientada a migdia, en ella es troba el portal d'accés, format per un arc de mig punt.

Entrar a l'interior d'aquest imponent bastió defensiu i admirar les seves muralles. A la torre hi ha una petita porta que, mitjançant una escala de cargol, puja fins als merlets i voreja el castell. Si el dia és clar, les vistes des de dalt són per recordar tota la vida, prenent consciència que el Montgrí fa de partió de l'Alt i el Baix Empordà, amb l'últim tram del riu Ter abans no arriba a la seva desembocadura, la Gola de l' Ter, emplaçada a la platja de Pals.

Castell del Montgrí.

La Cisterna.

Encara que sigui una construcció inacabada, està considerada un dels elements medievals més importants de Catalunya, motiu pel qual ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. A causa de l'estat d'abandó de l'edifici i gràcies a una iniciativa popular, el 10 de novembre de 1.985 es realitza una jornada de neteja amb el propòsit de conscienciar a les administracions de la necessitat restaurar-lo, projecte que finalment tira endavant el suport de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Torroella.

Entre aquestes restauracions, trobem la Cisterna, aquesta recollia les aigua pluvials del vessant del Massís del Montgrí. L'aigua era conduïda cap a uns decantadors que permetien filtrar l'aigua de les impureses i emmagatzemar només aigua neta.

El Cau del Duc.

Després de recórrer a plaer gairebé tots els racons de la fortificació, vam realitzar el camí de tornada a la població de Torroella. Però abans fem una visita a al Cau de l'Duc. Després de passar la pedrera veurem a la nostra esquerra amb forma la nostra marxa un sender molt pendent que descendeix marcat amb marques groga de pintura i el nom pintat al sue.lo de l'Cau de l'Duc ja bastant esborrat.

El Cau del Duc, és una cova càrstica situada al vessant sud de la muntanya de Santa Caterina, al massís del Montgrí. Hi ha diferents maneres d'arribar, ja que l'austeritat d'aquest vessant de la muntanya limita el creixement de la vegetació, però la més accessible prové de el Coll de Santa Caterina o de la Creu, seguint per les "roques planes". Es troba a uns 200 metres sobre el nivell de la mar. És visible des de qualsevol punt de la ciutat de Torroella de Montgrí.
Rep el nom d'un ocell rapinyaire que habitava al Montgrí, el Duc. Com el massís és de pedra calcària, s'ha anat format al llarg dels anys a causa de les aigües de pluja que s'anaven filtrant.

El Cau del Duc.

Gràcies a la seva situació, d'esquena a el vent de tramuntana i encarat a sud, va ser habitada durant el paleolític inferior, és a dir, fa uns 300.000 anys més o menys. En aquest lloc s'han trobat una gran quantitat d'eines fossilitzades, algunes de les quals, estan exposades al museu de la vila.
També cal destacar el cau del Duc d'Ullà. Situat a la vessant sud de la muntanya d'Ullà, de dimensions molt inferiors a les del seu veí ia una altura d'uns 250 metres sobre el nivell de la mar. En aquest cau també s'ha trobat molts estris que han estat datats en un període d'entre 200.000 i 400.000 anys.

S'ha comprovat que moltes de les eines fossilitzades trobades en el cau del Duc de Torroella, van ser fetes al cau del Duc d'Ullà, això porta a deduir que hi havia una relació entre els habitants dels dos caus.
Segons un estudi d'Eduard Carbonell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, els primers homes que habitaven la zona del Montgrí, eren alts i forts, capaços de pujar de riu a l'Montgrí en 10 minuts però amb una esperança de vida dels quals no havia de superar els 20 anys.

Capella de Santa Caterina.

Massís del Montgrí.

Camí de Santa Caterina.

Tornem a remuntar fins al camí principal del Castell del Montgrí i ara si tornem sobre els nostres passos desfent tot el caminat amb anterioritat passant pel Coll de Santa Caterina. Així continuem descendint pel camí, fins a passar la segona capella, arribant a un replà on trobem una torre electrica i on ens sorgeix una bifurcació de camí el de l'esquerra és el Camí dels Tres Pins per on hem vingut i el de l'esquerra que agafarem per seguir descendint el Camí de Santa Caterina.
Aquest ja ens portés fins a l'inici de la ruta per últim vam visitar una mica la població de Torroella.

Camí de Santa Caterina.

Torroella de Montgrí.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa / Mitjana (Alguns trams amb força pendent).
Temps / Horari: 2 hores 30 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 15 m. a 308 m.
Ús: si.
Ús actual: Espai d'Interès Natural, Cultural, lúdico i històric amb Jaciment arqueològic.
Estat: bo
Senyalització: Bona (Senyals verticals, palafones explicatius i marques de GR 92 vermelles - blanques).
Llocs de valor: Torroella de Montgrí, Castell del Montgrí, Massís de Montgrí, Cau del Duc, Coll de Santa Caterina, la Pedrera, la Cisterna, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de més calor ia l'hivern anar abrigats, sol haver-hi grans ventades. Portar calçat adequat i aigua.

Croquis ruta al Castell del Montgrí, Torroella de Montgrí (Girona) extreta de.- http://conlosnenesacuestas.blogspot.com/

 

martes, 6 de abril de 2021

Escalada Esportiva a Montgrí "Sector La Pedrera", Torroella de Montgrí (Girona).

Via Rockitis Atòpica, 6a+.

Aquests dies hem fet una escapadeta cap al Baix Empordà i després de fer una excursió a el Castell de Montgrí. Vam veure alguns sectors d'escalada esportiva i vam decidir fer una vista expres a un d'aquests sectors.

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. és un espai natural protegit situat a cavall entre les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà.

El massís del Montgrí pot dividir-se en dos. Una franja nord que forma un altiplà i una franja sud més alta, escarpada i rocosa, on hi ha els principals pics: Montplà, Muntanya d'Ullà i Montgrí, darrere de la qual es troba la vall de Santa Caterina. Seguint aquest sistema de pics direcció a la mar, es troba el Rocamaura, en les faldilles es troba el poble costaner de l'Estartit. Les illes Medes, davant l'Estartit, es consideren una prolongació del massís sota el mar.

Carrer de Santa Margarida.

Camì dels Tres Pins.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la Ronda Litoral / B-10, seguirem per l'esquerra per anar per C-58. Després per la dreta per prendre la sortida en direcció AP-7 / Girona / França, seguirem per la C-33, carretera amb peatges.
Prendrem la sortida 9A-9B cap a C-35 en direcció Maçanet de la S / Sta. Coloma de F / Lloret de Mar / St. Feliu de Guíxols / Port de Palamós.
Sortim a la dreta a la bifurcació per continuar per Sortida 9A i incorporar-nos a C-35, després continuarem per la C-65 i després per la C-31.
A la rotonda, agafarem la segona sortida en direcció C-66. En la següent rotonda, agafem la primera sortida en direcció GI-652.
Seguirem a la C-31, en direcció Ctra. Palafrugell / C-31 fins arribar a Torroella de Montgrí.
A Torroella de Montgrí, deixarem la C-31 o Carretera de l'Estartit i ben pel carrer Fatima o un carrer adjacent pujarem fins a la Ronda Pau Casals, on trobarem una gran explanda on podrem estacionar el vehicle.

El Pedrigolet ó Tartera del Massís de Montgrí.

Sector d´Escalada Esportiva La Pedrera, Montgrí.

Acces.-

Un cop hem estacionat el vehicle en el pàrquing o esplanada dels Visitants de Montgrí. Agafarem la pista forestal o Camí dels Tres Pins que fa en direcció a Castell de Montgrí hi ha algunes marques de pintura vermelles i blanques de GR. Passat uns metres trobarem una bifurcació a la nostra esquerra amb una indicació vertical de fusta, aquesta va cap a l'ermita de Santa Caterina. Nosaltres continuarem per la pista per on venim. Després d'una pujada intensa però no molt llarga arribarem a una tartera coneguda com El Pedrigolet, creuant aquesta i a uns pocs metres mes a l'esquerra arribarem als peus de el sector La Pedrera.

Via s/n, 6a+ (Sector La Pedrera). Montgrí.

Via La Rektoria, 6a.

El massís de l'Montgrí és un sorgiment de roca calcària format per una falla orientada d'est a oest. La seva creació és sincrònica a la de Pirineu. Sovint es troba intrusions magmàtiques de quars vermell o marró.

La majoria de sectors d'escalada estan distribuïts sota els murs rocosos del Castell de Montgrí. El sector que més destaca i conegut és el Cau del Duc, per l'emblemàtica cova on es van trobar resta arqueològics i les precioses vistes.

Via La Rektoria, 6a.

Via Columnes de Fum, 6b.

Ens quedem amb el sector potser més còmode d'arribar i amb bon peu de vies. El sector de la Pedrera amb unes 7 vies equipades, segurament en futures es podrien obrir o equipar algunes mes. Recordar que estem en Parc Natural Protegit i obrir que perdir permís per a això.

Dir també que alguns dels itineraris d'escalada té les assegurances bastant obsolets o molt oxidats i Rovellats.

Amb aquesta hem sol practicat l'escalada a les vies on hem vist que l'equipació estava millor i menys antiguada.

Via Columnes de Fum, 6b.

Txiki, A peu de Vies.

L'escalada en Montgrí es tracta d'vies curtes, algunes pot arribar als 30 metres, però pel gerenal estan entre els 15 a 20 metres de longitud, on la dificultat es troba en passos puntuals.

Roca calcària, on encara queda polir alguna cosa, però  de bona qualitat. Alguna plaqueta alguna cosa instable o buida, jejeje. Preses petites, regletillas, fissures cal buscar bé on posar els peus i passos tècnics o atlètics.

Ens deixa amb ganes de provar mes que en properes intentarem fer i tastar, jejeje.

Massís del Montgrí.

Croquis i Ressenyes Montgrí "Sector la Pedrera part Esquerra", Torroella de Montgrí (Girona) cedit per V. Vallès.

Ressenyes Montgrí "Sector La Pedrera", Torroella de Montgrí (Girona).- Numeració d'esquerra a dreta mirant el sector.

Via 1.- Rockitis Atòpica, 6a+.
Via 2.- La Rektoria, 6a.

Croquis i Ressenyes Montgrí "Sector la Pedrera part Dreta", Torroella de Montgrí (Girona) cedit per V. Vallès.

Via 3.- Columnes de Fum, 6b.
Via 4.- L´Entrevista, 6b+.
Via 5.- s/n, 6a+. (Assegurances molt rovellades).
Via 6.- s/n, ?? (Assegurances molt rovellades).
Via 7.- s/n, 6a. (Assegurances molt rovellades).

Material: 10 cintes exprés i baga d'ancoratge. Opcional: pots venir bé un joc de tascons o friends. Alçada màxima uns 20 metres.

Castell de Montgrí.


 

miércoles, 31 de marzo de 2021

Ascensió Gorro Frigi "Via Integral Pilar Martinez sortida Via G.E.D.E., IV+/ V - 175 m." Monistrol de Montserrat (Barcelona).

Monastir de Montserrat, Gorros al fons.

Continuem amb les nostres sortides, en aquesta ocasió ens anem a la zona potser més freqüentada de la Muntanya de Montserrat, a una de les agulles tambe mes emblemàtica de la zona de Gorros i segurament de les que mes ascensions té.

El Gorro Frigi, tot un símbol a la regió de Tebes "les Magdalenes", amb moltíssims itineraris tant per iniciació com per a escaladors ja iniciats. Tants que arriben a trepitjar o creuar-uns sobre els altres mes antics, la majoria equipats.
Encara hagut algunes desequipaciones d'algunes vies i una via ferrada per la qual antigament es podia accedir fins al cim d'aquesta agulla.

En aquesta ocasió anem amb una cordada per iniciació i ens vam decantar per la Via Integral Pilar Martinez. una d'aquestes vies amb molta història darrere i potser la que més equipadors o apertureros hagi tingut. jejeje.
Us ho comentem a continuació.

Bri, Monastir de Montserrat.

Escalas dels Pobres.
Aproximació:


Des de Barcelona, agafarem primer la C-58 direcció Manresa, buscarem i sortirem a la Sortida Manresa, Montserrat, Andorra cap a la C-55 i des d'aquí fins a Monistrol de Montserrat. Passem el municipi de Monistrol i continuarem per la carretera amb força revolts fins a l'aparcament del Monestir de Montserrat (estacionament de pagament !!!). Un cop tinguem estacionat el vehicle. Tenim dues opcions la fàcil però una mica cara econòmicament o la llarga i cansada però barata econòmicament, jejeje.

La Barata és pujar per l´escala dels Pobres cap al Pla de l'Ermita de Santa Anna i des d'alli dirigir-nos cap a la Regio de Tebe "les Magdalenes" i d'aquesta indentificar l'Agulla i seguir les mateixa explicació que l'aproximacion que fem ara amb l'accés des de l'estació del Funicular de Sant Joan.

Gorro Frigi.

Bri & Maria, Camí de Sant Jeroni.

L'opció còmoda i cara, és agafar el funicular cap a l'estació superior de Sant Joan (descomptes a els i federad @ s). Un cop hàgim baixat a l'estació superior del funicular de Sant Joan. Sortirem a al Pla de les Taràntules al camí de Sant Joan. Nosaltres anirem cap a la dreta a la recerca de GR o Camí a Sant Jeroni. Un camí amb travesses de fusta fent de graons que en poc ens acosta a la primera agulla de la zona de Gorros "Gorra Marinera", de fons veurem la Regio de Sant Salvador amb les Agullas de la Trompa de l'Elefant, la Mòmia , la Momieta, la Prenyada, etc.
Anem vorejant les Agullas de Gorros sense sortir de el camí primer passarem la Gorra Marinera, després la Magdalena Superior i ens aturarem just abans de passar una barrana de ferro. A la nostra esquerra veurem la canal que divideix el Gorro Frigi de la Madgalena Superior.

Corda fixa al Coll de les Tisores.

Coll de les Tisores.

Ermita de Sant Martí.

Remuntem per aquesta canal boscosa, força erosionada pel pas de senderistes i escaladors. També té part de culpa les pluges torrencias que de vegades arastran al seu pas roques, branques, etc.
Anirem pujant cap al Coll entre les dues agulles conegut com el Coll de les Tisores, a l'arribar al costat d'un tram de paret una mica aclarit de vegetació veurem una corda fixa que ens ajuda a pujar, aquesta corda ja està demanant un canvi.

Acabem de pujar fins al coll i des del mateix coll baixem cap al vessant sud, passarem a prop o bé passem per l'Ermita / Refugi de Sant Martí.
Continuarem baixant uns pocs metres mes fins arribar a la base de l'agulla del Gorro Frigi.
Aqui buscarem un punt de pintura de color blau, aquest marca l'inici de la Via GEDE (o Via Blava). La Via Integral Pilar Martinez coincideix amb l'inici de la GEDE però nosaltres escalarem per l'esquerra i la Via GEDE va cap a la dreta.

Ermita de Sant Martí.

Peus de Vies Integral Pilar Martinez i G.E.D.E.

L1.

L1.

L1.
L1 (III).- Integral Pilar Martinez (anteriorment Via Genesis).

Ja a la base de la cara sud de l'Gorro Frigi, on creix un bon exemplar de boix (Buxus sempervirens), localitzem la marca de pintura blava de la Via G.E.D.E. La Integral Pilar Martinez comença una mica més A l'esquerra buscarem l'inici marcat per un parabolt M8.

Un cop ens hem equipat, comencem a ascendir per una rampa amb molt bona roca a la recerca d'un primer segur que aquesta a força distància de l'inici. L'escalada esdevé una espècie de grimpadeta amb tendència diagonal fins i tot poc a l'esquerra. Hi ha possibilitat de posar si ho creiem necessari algun segur flotant en alguns dels forats que trobarem durant la realització d'aquest primer llarg.

Arribant a una lleixa trobarem la R1, aquesta mateixa lleixa coincideix amb la R1, de la Via G.E.D.E. i a la nostra dreta es troba situada l'Ermita de Sant Martí.
R1, Dos parabolts amb xapa. Reunió no rapelable. 4 parabolts en uns 45 metres.

Nota: Nosaltres ens vam passar la R1, i vam improvisar una R1 uns metres més amunt amb l'ajuda d'un Totem Cam Lila.

R1.

Bri & Guti, R1.

L2.

L2.

L2.

L2 (III+).- Integral Pilar Martinez (anteriorment Via Genesis).

Sortim des de la R1, rectes. De nou ens trobem amb una altra grimpadeta amb una mica més de dificultat en una rampa també amb molt bona roca i aquesta vegada bastant carregada d'assegurances que ens marquen la línia a seguir. Després de seguir la línia marcada per les assegurances tornem a arribar a una altra lleixa on trobarem la R2.

R2, Dos parabolts amb xapa. Reunió no rapelable. 9 parabolts en uns 40 metres.


R2.

Bri & Maria, R2.

L3.
L3 (IV+).- Integral Pilar Martinez (anteriorment Via Genesis).

Després concentrar la cordada a la R2, tornem a sortir des de la reunió rectes, ara si, amb una mica més de dificultat i verticalitat. Sempre amb una roca excel·lent i bones preses per escollir. Arribem fins a una altra lleixa alguna cosa mes petita que les anteriors on de nou trobarem la R3.

R3, Tres parabolts amb xapa. Reunió no rapelable. 4 parabolts en uns 20 metres.

R3.

L4.

L4.
L4 (V/ IV+).- Integral Pilar Martinez (anteriorment Via Genesis).

Sortim des de la R3, rectes després la primera assegurança anem cap a la dreta i després cap a l'esquerra fent una S. Trams potser amb mes dificultat i una mica més vertical. Arribem fins a l'altura d'un llavi que haurem de superar, aqui hi trobem un buril amb mosquetó que és testimoni físic de la cronologia o història d'aquesta via.

  Al maig de l'any 1.979, la Cordada Samboianos: Juan Miguel Guzman - Juan Carlos Silva. (Juan Miguel compte haver realitzat les dues primeres tirades de la Via G.E.D.E., continuant llavi amunt fins arribar a el tall clau, on aquesta un dels burí / mosquetó que van utilitzar per al ràpel descendint per la via blava).

Superem el llavi i continuem escalant cap a la dreta fins arribar a la R4, que trobem en una altra lleixa petita. R4, Tres parabolts amb xapa. Reunió no rapelable. 9 parabolts i un burí amb mosquetó en uns 25 metres.


R4.

Guti & Bri, R4.

L5.

L5.

L5 (IV).- Integral Pilar Martinez (anteriorment Via Genesis).

Sortim des de la R4, no sense abans comentar a la nostra dreta possiblement vegem algun segur de la desequipada via Pink Floyd.

Continuem escalant per bona roca i preses de luxe amb una dificultat matenida que no sobrepassa el IV grau. Ens dirigim cap a la base del desplom del Gorro Frigi on trobarem la R5 i una mica més la nostra esquerra pintada de blau la R4 de la via G.E.D.E.

R5, Tres Parabolts amb xapa. Reunió no rapelable. 4 parabolts en uns 15 metres.


R5.

L6.

Bri & Guti, R5.

L6.

L6.

L6 (III).- Via G.E.D.E.

Arribats a hores d'ara i amb una meteorologia molt variable tirant a adversa. Vam decidir finalitzar la nostra ascensió al Gorro Frigi, sortint per l'últim tram o llarg de la Via G.E.D.E. o via blava. Deixem a l´esquerra per a una altra ocasió els dos últims llargs de la via Integral Pilar Matinez.

Sortim a flanqueig a la dreta des de la R5, cap a la R4 de la Via G.E.D.E., aprofitem un dels seus assegurances per assegurar-nos. Aqui també se'ns presenta dues maneres d'acabar o realitzar aquest llarg de la Via G.E.D.E.

El tiratge original compte que va des de la R4, de la via cap al desplom pujant per una fissura desequipada per superar en A2 i amb una sortida de V grau.

R6.

L6.

Nosaltres no ens compliquem i anem per la sortida més senzilla. Partint des de la R4 de la Via G.E.D.E. cap a la dreta anem a la recerca d'una canal on creix una petita alzina (Quercus ilex). Trobarem pocs assegurances una al començar el flanqueig a la dreta per arribar a la Canal i un altre a la banda de l'alzina. Un parell de metres més pujant per la canal aquesta bastant erosionada i una mica descomposta, arribarem fins a la R6 i el cim del Gorro Frigi.
R6, també tenim dues opcions muntar-la en una reunió amb dos parabolts amb xapa i anelles bastant nueva. Ó altra R6 un metres més amunt amb tres parabolts amb xapa dos d'ells units per un cordino, no recordo si hi havia mallo ???.

Un buril i un parabolt en uns 30 metres.

Cim Gorro Frigi. Cordada (Maria, Bri i Guti).

Cim Gorro Frigi. Bri.

Cim Gorro Frigi i al fons Magdalena Superior, Ullal + Magdalena Inferior.

1er Rapel. Via Normal.
Descens:

Després de realitzar les fotos pertinents per a realitzar la ressenya d'aquesta ascensió. Vam optar per baixar del cim del Gorro Frigi, per a això ens acostem cap a la R3 de la Via Normal oberta per Lluís Estasen. Amb anterioritat era una via ferrada que acabo des-equipant.
Vam muntar un primer ràpel fins a una primera terrassa i després continuem descendint per la dreta fins a trobar la següent instal·lació de ràpel. Un químic amb doble anelles, instal·lació alguna cosa pobre per rapelar. 1r Rapel d'uns 25 metres.

Nota: Veurem en aquest primer ràpel si ens fixem un gran clau de ferro. Aquesta és una de les tres escàrpies que deixo Lluís Estasen a la Muntanya de Montserrat al maig de l'any 1.920. Donant així el que es considerava en la història de Montserrat, la primera escalada moderna.

1er Rapel.

Instalació 1er Rapel. Via Normal.

Instalació 2on Rapel. Via Normal.

2on Rapel.

Des de la instal·lació i R2 de la Via normal, fem un altre 2on ràpel cap a la zona boscosa d'uns 30 metres. Que ens deixa en una canal per la qual hem d'anar destrepant amb compte ja que aquesta a dia d'avui molt descomposta. Aquesta ens deixés a molt pocs metres de el coll de les Tisores.
Però abans haurem de desgrimpar per un muret molt polit i humit. Així que és millor aprofitar una ultima instal·lació de ràpel situada en un arbre de 15 metres fins als peus de la Via Normal.
Des d'aquí només hem de remuntar cap al coll entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi. Després de desfer el camí per on hem vingut.

2on Rapel.

Instalació 3er Rapel. Via Anna Guinovart.

3er Rapel.

Nota: (A la nostra transició de raspeles ens confonem en el segon ràpel i ens dirigim cap a una de les reunions de la Via Anna Guinovart i des d'alli vam realitzar un tercer ràpel fins al terra d'uns 33 metres fins a terra. Després ja remuntar cap al coll de les tisores i desfer el camí per on havíem vingut fins al Monestir de Montserrat).

3er Rapel.

Bri & Maria, Peus de Via Normal.

Camí de Sant Jeroni.

Fitxa de la via.-

Via: Integral Pilar Martinez sortida per Via G.E.D.E.
Zona: Gorres (Tebes "Les Magdalenes") - Montserrat.
Dificultat: V / IV +.
Dificultat obligada: IV +.
Longitud: 175 metres.
Grau d'exposició: Baix.
Grau de compromís: Baix.
Equipament: Via equipada. Amb parabolts, espits i un burí amb mosquetó (Cordada Samboianos 1.974). Reunions no rapelables excepte R6 (Via G.E.D.E.). Si es volen rapelar preveure cordinos i mallós.
Material: 10 cintes exprés (alguna llarga), baga d'ancoratge i Reunions. Opcional: Algun friends petit.
Orientació: Sud-oest.


Croquis i ressenyes Gorro Frigi "Via Integral Pilar Martinez sortida per Via GEDE", Monistrol de Montserrat (Barcelona) extret de.- https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/ i modificat per Els Cinc Peus al Gat.