Ascensió El Cigalot ó Gran Caramazzó "Via Posa´t Dret, IV+ - 5 m.", Fogárs de Montclús (Barcelona).

El Cigalot ó Gran Caramazzó - Parc Natural del Montseny.

El Cigalot (també conegut popularment pels muntanyencs veterans com Gran Caramazzó) és una cridanera i singular formació rocosa de grans dimensions ubicada al Parc Natural del Montseny, concretament a la zona que queda per sota del Turó de Morou, a uns 1.055 metres d'altitud.

La via d'escalada "Posa't dret!" és una brevíssima i curiosa línia d'escalada clàssica/tradicional oberta a l'emblemàtica agulla monolítica de la mà dels Germans Masó i Vicky Álvarez.

L'aparcament de Can Casades - Santa Fe del Montseny.

Fita Itinerari Empedrat de Morou - Taronja.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la Gran Via de les Corts Catalanes per connectar amb l´autovia C-33. Enllaçarem amb l´autopista AP-7 en direcció a Girona/França. Prendrem la sortida 111 cap a Sant Celoni/Montseny. Per continuar per la carretera C-61 i seguir les indicacions cap a la BV-5114. Aquesta via us portarà directament fins a la zona de Santa Fe del Montseny travessant el parc natural. La carretera final (BV-5114) compta amb nombroses corbes i pendents pronunciats. Conduir amb precaució, especialment si hi ha boira o pluja!!! En arribar trobaràs zones habilitades per estacionar a prop de l'oficina d'informació del Parc Natural del Montseny i de l'embassament (pantà), però solen omplir-se ràpidament els caps de setmana i la tardor.

Can Lleonart.

Desviament al Pou de Glaç.

Acces:

Vam iniciar l'accés des de l'aparcament de Santa Fe, just davant de les tres seqüoies gegantines que hi ha a Can Casades, en van plantar quatre per representar les quatre barres, però només en sobreviuen tres, la quarta la va matar un llamp.

Actualment és el centre d´informació del Parc del Montseny i pertany a la Diputació de Barcelona.

Comencem a caminar en direcció a l'Hostal de Santa Fe, però abans d'arribar girem a l'esquerra per seguir el camí adaptat per a minusvàlids, poca estona després el deixem i seguim recte fins a la torre de Can Lleonart, convertida en una escola de natura. Darrere hi ha la Torre Partida o Torre Montcel.

A Can Lleonart, girem a la dreta i seguim el camí que hi ha entre les dues cases, anem trobant indicacions del Pla dels Mulladius. Arribem a una informació que ens indica una separació de camins, a la dreta al Pla de Mulladius i recta a la variant al turó de Morou. Anem recte i pocs metres després en una nova cruïlla deixem definitivament el camí marcat a la dreta i seguim la indicació de l'esquerra al “pou de gel a 250 metres”. Sort de la indicació perquè si hi ha camí ha d'estar penjat sota les fulles, després de titubejar una mica per dins de la fageda, anant més o menys en línia recta, trobem el forat circular de l'antic pou de neu o gel.

Caminant pocs metres per sota del pou de gel. Arribem a una cruïlla on hem de seguir per l'esquerra en lleugera baixada, comencem a capgirar el conjunt rocós de la Cornera, on entre l'arbrada també es veuen algunes formes curioses.

Finalment arribem a la Collada Alta, el camí segueix per la dreta, però nosaltres girarem a l'esquerra i caminarem uns metres pràcticament en línia recta fins que de cop apareix la inconfusible silueta del Cigalot, completament destacat al final del camí.

Pou de Glaç.

L1.

L1 (IV+).-

El nom alternatiu de Gran Caramazzó és degut a un turista italià que estiuejava a l'hotel de Santa Fe fa dècades i va decidir batejar així la roca. La primera ascensió d'escalada documentada es va fer a finals dels anys noranta.

Ens centrem a fer la curta ascensió d'aquest monòlit per la Via Posa´T Dret, que va ser oberta pels coneguts escaladors i divulgadors locals Albert Masó Garcia i Vicky Álvarez Lobillo al gener de l'any 2.008.

Donades les dimensions de la pròpia agulla del Cigalot, no és una via de llargs de paret, sinó una petita ascensió tècnica d'autoprotecció o neteja que aprofita les fissures i la verticalitat del característic monòlit. Serveix principalment els col·leccionistes de cims singulars i agulles secundàries del Montseny per poder coronar la roca amb seguretat.

Comencem a escalar per terreny d'aventura a manera de highball o bloc alt exposat, a causa de les seves reduïdes dimensions però marcada verticalitat, únicament 5 metres. Es pot fer encordat i fer servir un parell de pitons, per assegurar. No hi ha cap reunió. Un cop coronada l'agulla, el millor és baixar pel costat sud-est i amb molt de compte col·locar els peus sobre una roca, un metre i mig a baix veureu un pitó. Des de la roca a la base del Cigalot. Tiratge neteja uns 5 m.

L1.

Cim El Cigalot ó Gran Caramazzó.

Croquis i Ressenyes Ascensió El Cigalot ó Gran Caramazzó "Via Posa´t Dret!", Fogárs de Montclús (BCN) extret de.- https://masogarcia.com/

Fitxa Tecnica.-

Via: Posa't Dret!!.

Zona: Turo de Morou – Montseny.

Dificultat: IV+.

Dificultat obligada: IV+.

Grau d'exposició: Alt.

Compromís: Alt.

Longitud: 5 metres.

Equipament: Via desequipada.

Material: 3 cintes expres, pitons extraplans i una V gran per a R0. Un crash pad pot anar bé però l'aproximació no ho fa viable.

Orientació: Nord.

Descens.

 

Ascensió El Mirador de la Miranda de les Boïgues "Via Ballenato, V - 60 m," El Bruc (Barcelona).

Mirador de la Miranda (drta.) + Miranda de les Boïgues (esq.).

El Mirador de la Miranda de Boïgues és una emblemàtica agulla rocosa ideal per a l'escalada d'iniciació i clàssica, situada a la regió d'Agulles, dins el Parc Natural de Montserrat (Barcelona). Forma part del conjunt de monòlits coneguts com Les Saques i assoleix una altitud màxima propera als 943 a 973 metres. El cim funciona com un mirador natural excepcional que ofereix una panoràmica completa de tot el laberint de parets de la zona d'Agulles.

La Via Ballenato és una variant directa de la clàssica Aresta Brucs al Mirador de la Miranda de les Boïgues. És una ruta curta, ràpida i amb excel·lent roca de conglomerat, ideal per combinar amb altres agulles veïnes de la zona

Zona d´Estacionament Can Maçana.

Acces al Coll de Can Maçana, Sant Pau Vell de la Guardia i Regió de l´Agulles.

Agulles Montserrat.

Aproximació.-

Des de Barcelona anem per l'A2 fins a la sortida del Bruc, travessem el poble agafem el desviament cap a Montserrat i aparquem a la zona de Can Massana.

Agafem la pista forestal tancada amb una barra a dirreción al refugi de Vicens Barbé, després de passar pel pas estret de la Portella. Continuem per l'esquerra cap al refugi en descens. Al poc sense arribar al refugi a la nostra izquieda ens surt un corriolet amb algunes marques blanques. Agafem aquest sender que ens portés al sector Saques d'Agulles.

Per arribar a peus de via hem de visualitzar la Miranda de les Boïgues i dirigir-nos cap a ella. Després de passar per un corriolet mes boscós. Arribarem a peus de via del Mirador de la Miranda de les Boïgues. 

Pas de les Portelles.

Pas de les Portelles.

Sector Saques, Agulles Montserrat (Peluda, Merlets, Capdemunt, Boteruda, El Mirador de la Miranda i La Miranda de les Boïgues).

Portella Gran.

Els Saques - Agulles.

Peu de Via Ballenato.

Vanessa, Peus de via.

L1.

R1.

L1 (V).-

Localitzem l'inici de la via Ballenato just a l'esquerra de la línia de l'Aresta Brucs, aquesta comença per una placa tombada molt característica de Montserrat on els primers metres no tenen assegurances. L'itinerari es dirigeix ​​cap a un forat o cavitat a la part més vertical molt visible. Superem el petit forat vorejant-lo per l'esquerra, buscant bones preses per a mans i no tant per als peus. Aquest pas de V grau està força protegit i assegurat encara que amb una mica d'alluny entre les assegurances. Després de superar-lo, el terreny tomba fins arribar còmodament a la R1, creiem que compartida amb la via Aresta Brucs. R1, dos parabolts amb xapa. Reunió no rapel·lable. Uns 4 parabolts en uns 30 metres.

L1.

L1.

L1.

L2.

L2.

L2 (III+).-

És un llarg molt més amable, comú amb la via clàssica. El terreny es torna una rampa senzilla on la línia es difumina i permet pujar per qualsevol punt amb agafadors generosos fins a assolir el cim de l'agulla. Pugem per la rampa amb passos més bonics que difícils. Poc abans d'arribar al cim trobarem la R2, també compartida amb la via Aresta Brucs. Des d'aquí una grimpada fàcil fins al cim del Mirador de la Miranda de les Boïgues. R2, Dos spits amb xapa i una anella units per un cordino. Reunió rapelable. Uns 3 parabolts en uns 30 metres.

R2.

R2.

Cim Mirador de la Miranda de les Boïgues.

Cim Mirador de la Miranda de les Boïgues - UGEL.

Decens: 

Desgrimpem uns 20 metres cap al nord. Millor muntar un passamà, compte que es des d'un sol punt!!! amb la corda, fins al coll entre les agulles del Mirador de la Miranda i la Boteruda. Després seguirem cap al camí marcat amb punts de pintura vermella del RE “Recorregut Equipat” la Travessia de les Agulles.

Seguim per l'esquerra, superem un pas amb una corda fixa i arribarem a un canal, continuem en descens per la zona boscosa, seguint els punts vermells, fins al pas estret de les Portellas i des d'allà cap al vehicle a Can Maçana o fer un altre itinerari per la zona.

Rapel - Descens.

Croquis i Ressenyes Ascensió Mirador de la Miranda de les Boïgues "Via Ballenato", El Bruc (BCN) extret de.- https://escaladaperatontos.blogspot.com/

Fitxa Tecnica.-

Via: Ballenato.

Zona: Agulles - Montserrat.

Dificultat: V.

Dificultat obligada: V.

Grau d'exposició: Baix.

Compromís: Baix.

Longitud: 60 metres.

Equipament: Via equipada amb parabolts i reunions, 2ond Reunió rapelable.

Material: 5 cintes exprés i R´s. Opcional: Friend petit per al tram inicial desprotegit i cordino.

Orientació: Sud / Sud-oest. .

Ascensio Roques d´Aguilar - Les Arenes "Via Resiliència, V - 60 m.", Castellar del Vallès (Barcelona).

 Roques d´Aguilar - Les Arenes.

Les Roques d'Aguilar (també conegudes com Cingles de Casteló) és una zona d'escalada situada a prop de la urbanització Les Arenes a Castellar del Vallès (Barcelona). Ofereixen vies de diversos llargs i també algunes d'esportiva, predominantment de grau V a 6b+, amb excel·lents condicions d'ombra fins al migdia. Fa del lloc idoni per als matins de molta calor o èpoques més estivals. Amb la possibilitat de donar-se un remull als voltants del riu Ripoll.

Ens acostem en aquesta ocasió i realitzem uns dels seus itineraris a la part esquerra de la paret, anomenat Via Resiliència.

Zona d´Estacionament Les Arenes.

Acces a les Roques d´Aguilar.

Aproximació:

Des de Bacelona agafarem la primera sortida B-10 direcció Ronda de Dalt. Ens mantindrem a l'esquerra per romandre a C-58, agafarem la sortida núm. 12 cap a Sabadell Centre-nord/St. Quirze V. Sud-centre. Utilitzarem el carril central per seguir les indicacions cap a St. Quirze del Vallès Sud-Centre/Sabadell Nord, després seguim les indicacions cap a C-58/Manresa/Terrassa. Cap a la dreta a la bifurcació i seguirem els senyals de Sabadell Nord, per continuar per C-58C.

A Sabadell agafarem la carretera a Sant Llorenç Savall B-124, passant el punt kilometric nº 12, en una recta girarem cap a la dreta per entrar a l'Àrea d'Esbarjo de les Arenes. Seguirem cap a l'esquerra per una pista de sorra i travessarem un pont sobre el riu Ripoll, haurem d'estacionar a la nostra dreta en una gran esplanada.

Fita Gran.

Corrio d´acces Vies part esquerra Roques d´Aguilar.

Ubicació i localització d´Itineraris d´Escalada Roques d´Aguilar-Les Arenes, Castellar del Vallès (Barcelona) extret de.- http://www.santllors.com/

Via 1.- 1 d´Octubre, V. 65 m. (Equipada amb parabolts).

Via 2.- Orella d´Os, 6a. 65 m. (Equipada amb parabolts).

Via 3.- Carrero Blanco campió de salt, 6a+. 64 m. (Equipada amb parabolts).

Via 4.- Diedre de Mitjanit, V. 60 m. (Semiequipada amb spits).

Via 5.- Cap de Fusta, 6a. 60 m. (Equipada amb parabolts).

Via 6.- Resilència, V. ?? m. (Equipada amb parabolts).

Via 7.- Taca Blanca, 6a. 60 m. (Equipada amb parabolts).

Via 8.- La Bruixa, 6b+ o V+/A1. ?? m. (Equipada amb spits).

Via 9.- 20 anys després, 6a. 60 m. (Equipada amb parabolts).

Via 10.- La Ruta de la Seda, 6a. 55 m. (Equipada amb parabolts i spits).

Via 11.- La Campana, IV/Ae. 55 m. (Equipada amb parabolts i burins).

Via 12.- El Picarol, IV+. 40 m. (Sortida directa Via La Campana - Via neta).

Via 13.- s/t, IV. 35 m. (Equipada amb parabolts /un quimic a l´inici).

Via 14.- s/t, IV. 35 m. (Equipada amb parabolts/ un quimic a l´inici).

Via 15.- s/t, V. 20 m. (Equipada amb parabolts / un quimic a l´inici. Compte!!! Desvinculació d´un sol punt!!!).

Via 16.- Hola Bitxo, V+. 25 m. (L2 de les Vies 13 i 14 Equipada amb parabolts).

Via 17.- Arrancada de Cavall, Parada de Burro, V+. 45 m. (Equipada amb parabolts/ Graons de ferro i corda fixa a l'inici).

Via 18.- Jaume Camarasa, V+. 49 m. (Equipada amb parabolts).

Via 19.- Ratpenat, V+. 51 m. (Equipada amb parabolts).

Via 20.- Escola Mireia, V. ??m. (Equipada amb burins).

Via 21.- Rumba Catalana, V. 95 m. (Equipada amb parabolts).

Via 22.- Aresta de la Sardada, V+. 86 m. (Equipada amb parabolts).

Via 23.- Buscapeligru, V+. 40 m. (Equipada amb parabolts).

Via 24.- Diedre 27 d´Agost, 6a. 40 m. (Equipada amb parabolts).

Via 25.- s/t, 6a. (Equipada).

Via 26.- Bonatti, IV+. 60 m. (Equipada).

Via 27.- Variant Bonatti, 6a. 60 m. (Equipada amb parabolts).

Via 28.- Vaig, la faig i me´n vaig, 6a o IV+/A0. 60 m. (Equipada amb parabolts).

Peus de Via.

Acces:

Un cop haguem estacionat el vehicle a la gran esplanada. Ens dirigim cap al pont i continuarem caminant per una pista asfaltada que s'enfila fins arribar a la primera de les cases de la urbanització Les Arenes.

Cal deixar el vehicle si o si a la gran esplanada si no volem tenir problemes amb els veïns de les Arenes.

Just a la dreta de la primera casa, comença un corriol que puja i ens endinsa al bosc. Seguim el sender fins a veure una gran fita de pedres al mig del sender, aquí ens desviem a la nostra dreta per un altre sender menys marcat que ens apropés fins a la base de les Roques d'Aguilar. Un cop a la base ens dirigirem o bé a l'esquerra oa la dreta segons les vies escollides.

En aquesta ocasió ens dirigim cap a l'esquerra pel corriol que vegem més evident a seguir. Ja gairebé al final del corriol s'obre una bifurcació a la dreta, que puja fins a la base de la paret. Per arribar a l'inici o peus de via haurem de trepar cap a la esquerra, la primera via que trobem és la Bruixa, just a la seva esquerra gairebé a la base de la paret veurem una placa metàl·lica amb el nom de la Via “La Taca Blanca”.

El peu de via de la Resiliència el trobem pujant una mica més a mà esquerra, localitzem unes assegurances amb la xapa pintada de blanc ia la base de la paret la placa amb el nom.

Peus de vies part esquerra Roques d´Aguilar.

Laura Namasti (Kaotics Klimbers) & Guti (Els Cinc Peus al Gat) - UGEL.

L1.

L1.

L1 (V).-

Localitzem el peu de via a l'esquerra de l'itinerari "Taca Blanca", pugem uns metres a una zona arbustiva i al primer claret, veurem la placa amb el nom de la via "Resiliència" i les assegurances pintades de blanc.

Ens col·laquem l'equip i el material, comencem a escalar a la recerca de la primera assegurança força amunt i vertical amb bones preses però en compte per situar-nos en una franja que fa, després un altre tram vertical i una mica més tecnic.

Després anem a buscar un diedre on trobarem un pont de roca (el cordino ja mereix un canvi...) i una mica més amunt un pitó, seguirem per la dreta del diedre amb passos drets i elegants fins que torna a disminuir la dificultat i arribar fins a la R1. R1, dos parabolts amb xapa i una anella units per una cadena. Reunió rapelable. 6 parabolts, un pont de roca i un clau en uns 35 metres.

R1.

La Mola - Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l´Obac.

L1.

R1.

L2.

L2.

L2 (V).-

Després de reunir a la cordada sortim des de l'R1 per l'esquerra, la tirada comença fort amb un pas un xic complicat i dret, després encara hi ha uns metres drets fins que ja entrem en terreny fàcil fins a la R2. Pràcticament al cim i uns metres per sota d'una zona boscosa, compte amb el frec de les cordes, que hi ha força pedres soltes. R2, dos parabolts amb xapa i una anella units per una cadena. Reunió rapelable. 4 parabolts a uns 25 metres.

R2.

Cim Roques d´Aguilar.

Laura al Cim Roques d´Aguilar.

Descens:

Després de gaudir de les belles vistes des del cim de les Roques d'Aguilar o Cingles de Casteló, beure i fer les fotos per a les ressenyes.

Muntem un ràpel d'uns 55 metres, des de la R2 fins a peu de via. Un cop avall bé podem continuar escalant un altre itinerari a la zona o optar per donar-nos un banyet en alguna tolla del riu Ripoll, si el temps acompanya. jejeje !!!.

Rapel.

Rapel.

Croquis i ressenyes Ascensió Roques d´Aguilar - Les Arenes "Via Resiliència", Castellar del Vallès (BCN). Foto extreta de.-https://fuertescabassa.blogspot.com/

Fitxa Tecnica.-

Via: Resiliència.

Zona: Roques d´Aguilar - Les Arenes.

Dificultat: V.

Dificultat obligada: V.

Grau d'exposició: Baix.

Compromís: Baix.

Longitud: 60 metres.

Equipament: Via equipada amb parabolts, un pont de roca i pitó. Reunions rapelables.

Material: 10 cintes exprés i R´s Opcional: cordino per reemplaçar l´actual.

Orientació: Oest.

Riu Ripoll.