domingo, 16 de diciembre de 2018

Escalada Deportiva en Ayna "Sector Prisioneros del Sol", Ayna (Albacete).

Melón Este y Meloncito.
Ayna, es la gran escuela de escalada de la provincia de Albacete. Es un paraíso llamado curiosamente como la "Suiza Manchega" y la verdad que unas vez te ves envuelto en esos parajes te contagias de esa energia. Ademas de recordar bastantes escenas de una gran pelicula que aqui se rodo "Amanece que no es poco", jajaja.
Os mostramos otro gran sector de este lugar tan carismatico en el sureste de la comunidad Manchega.

Monte de la Virgen de lo Alto.

Sector Prisioneros del Sol.

Ayna.
Aproximación.-

Para llegar a Ayna desde Albacete, puedemos hacerlo con vehículo propio, por la carretera C-3203, hacia el sureste pasando por las poblaciones del Salobral, Peñas de San Pedro, Alcadozo, Moriscote, El Villajero, La Sarguilla, y finalmente la suiza manchega, Ayna. En la misma carretera antes de llegar a la población propiamente dicha podremos ver algunos sectores de escalada como el del Mirador ubicado junto al Mirador del Diablo a nuestra derecha en sentido de la marcha hacia Ayna. Es una buena opción detenerse y desde alli intentar ubicarnos ademas de contemplar la maravillosidad de todo el valle de Ayna.
El sector Prisioneros del Sol se encuentra justo debajo o detras del mismo Mirador del Diablo enfocado hacia el Sur. Para acceder a este solo tenemos que dejar bien estacionado el vehiculo en una pequeña explanda junto a la carretera llegar hasta el cartel en a los pies del mirador y bordearlo por la izquierda hasta llegar al sector en cara Sureste. 


Via La Roca del miedo, V+.

Via La roca del miedo, V+.

Via ¿Donde estará mi burro?, IV+.
Una vez localizamos el sector Prisioneros del Sol, justo en la parte posterior del Mirador del Diablo este ubicado en la carretera CM- 1203. En el mismo mirador tambien encontraremos el sector Mirador.
Bueno antes nosotros  nos encontraremos con una roca calcaria de con tonalidades grises y anaranjados. Aunque sin ser de lo mejor es de buena calidad donde encontraremos diferentes tactos de texturas como en morfologia.

Via ¿Donde estará mi burro?, IV+.

Via Kraneo-Man, 6a.

Via Kraneo-Man, 6a.
El sector Prisioneros del Sol, cuenta con unos cinco itinerarios equipados con parabolts y sus desvinculaciones de caracter deportivo con buena escala de dificultadades desde IV+ a 6b.
En estas vias predominan la presa natural regletas, buzones, desplomes, placas y bolos. Algun invertido todas las vias son recomendables.
Vigilar con la via Kraneo-Man pues tiene el primer seguro sin chapa ni tuerca del parabolt!!!

Ruben, pies del Sector Prisioneros del Sol.

Via Maestro de bestias, 6a+.
Nosotr@s realizamos la mayoria de vias del sector, y nos encantaron dejamos de nuevo las puertas abiertas porque posiblemente volvamos a visitar esta fabulosa zona de escalada. Probando otro itrinerarios y sectores que por tiempo nos dejamos de ver.

No dejeis de ir a visitar el pueblo y si quereis os aconsejamos realizar algunas de sus rutas.
Salut y hasta la proxima.

Via Maestro de bestias, 6a+.

Via Madrid pa tí, 6b.

Via Madrid pa tí, 6b.

Fin de jornada.

Sierra de Alcaraz y Segura, Ayna.
Reseñas de las vias de escalada deportiva en Ayna "Sector Prisioneros del Sol", Ayna (Albacete).-

Via 1.- ¿Donde estarà mi burro?, IV+.
Via 2.- Madrid pa tí, 6b.
Via 3.- Kraneo-Man, 6a. (Falta la chapa del primer seguro!!!).
Via 4.- Maestro de bestias, 6a+.
Via 5.- La roca del miedo, V+.

Material: 8 cintas expres y baga de anclaje. Altura maxima unos 18 metros.

Reseñas y croquis Escalada en Ayna "Sector Prisioneros del Sol", Ayna (Albatece).
Ubicación y Acceso a los sectores de Escalada en Ayna.-

Sector 1.- El Tunel.                                  Sector 12.- Carretera I.
Sector 2.- Iniciación.                               Sector 13.- Mirador.
Sector 3.- Curva Rumana.                       Sector 14.- Babilón.
Sector 4.- Placa Gris.                              Sector 15.- Inglaterra.
Sector 5.- Huerto de Mon.                      Sector 16.- Prisioneros del Sol.
Sector 6.- Meloncito.                              Sector 17.- Moro.
Sector 7.- Pared Naranja.
Sector 8.- Polémicos.
Sector 9.- Carretera II.
Sector 10.- Larga, dura y oscura.
Sector 11.- Fuerza 7.

Nota: Hay algunos sectores mas. Os recomendamos visitar la web escaladaalbacete.org ó adquirir las reseñas en la oficina de turismo de Ayna.

Ubicación y acceso de los Sectores de Escalada en Ayna extraido de.- http://josesther.blogspot.com.es/





martes, 11 de diciembre de 2018

Ruta del Puig Vicenç, 467 m. Torrelles de Llobregat (Barcelona).

Marieta, Carrer Montserrat Roig.
El Puig Vicenç és una muntanya d'uns 467 metres, el punt més alt de Torrelles de Llobregat i de la Serra de Can Güell on es troba ubicat. El seu cim és un vèrtex geodèsic on conflueixen els límits dels termes municipals de Sant Vicenç dels Horts, Vallirana i Torrelles de Llobregat. El Puig Vicenç està situat en un espai compartit per petites serres que conformen un ampli espai entre el massís del Garraf, les serres d'Ordal i el riu Llobregat. La pujada al Puig Vicenç des Torrelles de Llobregat té l'al·licient de passar per tres tipus de zones geològiques: la pissarra, el conglomerat vermell i la roca calcària. Es tracta d'una ruta molt recomanable.

Església Sant Martí deTours.

Església Sant Martí deTours.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la Ronda de Dalt, en direcció Lleida / A-2 / Tarragona / A-7. continuarem per la B-23 sortirem a la sortida 5, cap a A-2 en direcció Lleida / B- 24 / Tarragona / N-340 sortim a la sortida 602 cap a Sant Vicent dels Horts / Sant Feliu del Llobregat / Molins de Rei / E - 90 / Tarragona / Girona / Lleida / BV - 2002 / N-340 / AP-2. Seguirem per la carretera a Torrelles de Llobregat BV-2005, primera rontada tercera sortida, la següent rotonda quarta sortida per seguir cap a Torrelles de Llobregat. Ultima rotonda seguire vam pel carrer Can Roig, fins arribar a l'alçada de l'Església. On buscarem estacionament en alguns dels carrers adjacents.

Carrer Raval Janer.

Inici de la ruta. Ruta del Sol Blau.
Recorregut:

Un cop hem estacionat el vehicle, tornarem fins a l'altura de l'Església Parroquial de Sant Martí de Tours.
Aquesta Església s'inspira en els models del gòtic francès: una nau central més elevada, i sostinguda per pinacles i arcbotants, dóna pas a un transsepte de la mateixa altura, al qual s'obre l'absis, poligonal, amb contraforts exteriors. Tot i reprèn models nòrdics d'arquitectura, en què la nau és il·luminada directament per finestres laterals, calades amb traceries d'inspiració gòtica. La façana és de pedra, i també el campanar, emplaçat entre el transsepte i l'absis. Aquest, juntament amb la part alta dels murs de la nau i del transsepte són de són de maons, mentre que la part inferior d'aquests murs és de maçoneria comú amb reble.


Camí de Can Roig.
Un cop vista l'Església, agafarem una mica més avall un carrer gairebé vianants deia Raval Janer, delimitada amb una barana a la dreta. Seguirem part de la coneguda ruta del Sol Blau PR C 162 (marcada amb marques de pintura grogues i blanques). Passarem prop de diverses masies, fins arribar al fons del torrent on trobarem el camí que ve des de Can Roig, veurem uns senyals de circulació i pas restringit agafarem aquesta pista semi asfaltada en ascens.

Pista Semi Asfaltada

Coll de la Serra de Can Valent.

Coll de la Serra de Can Valent.

Al final d'aquesta pista cimentada, arribarem al coll de la serra del Valent. Veurem unes indicacions, seguirem cap al collet de Can Riera, Puig Vicenç i Cervell. Passarem entre camps de conreus i algunes casetes refugis dels camperols a la nostra dreta al fons podrem veure la masia de Can Riera.

Can Riera.

Penyes de Can Riera.
Passat el dipòsit d'aigües, arribarem a una intersecció, girarem cap a la dreta perpendiculars al camí, veurem uns senyals indicadors (dreta Puig Vicenç i Penya del Moro). Arribarem als peus o base de les conegudes Penyes de Can Riera, una curiosa formació de roques de conglomerat argilosa i vermell. En el seu interior hi ha unes coves que podem visitar però la deixarem per a una propera visita. seguirem per la pista tenint a la vista a la nostra dreta la Masia de Can Riera. Estant atents doncs a la nostra esquerra veurem més pals indicatius. Que ens faran agafar un sender ascendent  introduint-nos en la zona boscosa de les Penyes de Can Riera.

Penyes de Can Riera.


Corriol de les Sitges.

Cim del Puig Vicenç.
El sender aquesta força erosionat per les pluges i passos de motocicletes i es fa bastant penosa la pujada. Però vam gaudir molt observant les formacions rocoses d'aquest lloc. Aquest senmdero en diuen sender de les Sitges. Arribant gairebé dalt tornarem a agafar un nou corriolet que comença a mà dreta arribant al camí principal (una pista). Poc després ens surt un altre a la nostra esquerra amb un segon pal indicador Puig Vicenç / Vallirana. I de nou en forta pujada arribarem al Puig Vicenç.

Puig Vicenç un pic fronterer entre tres pobles del Baix Llobregat: Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Cervelló. Des d'aquí veiem clarament la Serra de Collserola, amb el Tibidabo i la seva famosa torre de telecomunicacions. Des del mateix vèrtex geodèsic 467 metres, el punt més alt de Torrelles de Llobregat i de la Serra de Can Güell.

Cim del Puig Vicenç, 467 m.

Bifurcació, Pi solitari.

Veïnat de Can Güell.
Després de menjar una mica i descansar de l'ascensió. Des del punt geodasic anem a agafar una nova pista forestal que va cap a l'esquerra, seguint les indicacions del pal cap a Penya del Moro / Roca del Barret. Seguint la carenant fins arribar a una bifurcació on veurem un solitari pi a la nostra esquerra. Agafem aquesta pista vorejant la carenant i de front veurem el cim del Puig Vicenç. Aqui deixem de banda les indicacions i senyals de la ruta del Sol Blau.





Sense sortir-nos d'aquesta pista anem descendint per ella, ja visualitzant la veïna urbanització de Can Güell. Arribant a aquesta urbanització veurem un illot amb un pi i un agabe. Continuarem per la dreta per dirigir-nos al carrer 61.

Illeta amb un Pi, Can Güell.

Mur de pedra vermella.
Amb anterioritat aquesta ruta continuava per una zona de cultiu de cirerers, travessant un pas tancat amb una tanca. Però en l'actualitat el propietari a preferit tancar-lo al pas d'excursionistes. Segurament per evitar destrosses i altres molèsties. Així que el camí de tornada la realitzem agafant el carrer 61, fins a l'avinguda Sisena i des d'alli sense sortir-nos d'aquesta anirem descendint de la urbanització fins a trobar la carretera que va fins al centre de Torrelles de Llobregat.

Acces a propietat privada, Acces tancant.

Carrer 61, Can Güell.

Avgd. Sisena.

Can Coll.
Un cop arribem a la carretera, agafarem el pas de vianants fins a Torrelles de Llobregat, arribant veurem la masia de Can Coll en procés de restauració. Passem la rotonda i rectes arribarem fins a l'Església inici i fi d'aquesta ruta.

Can Coll.
Grau de Dificultat: Baix / Moderat (Segons algun tram)
Temps / Horari: 3 h. 30 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 126 m. a 467 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, agricultura, patrimoni, cultural i natural.
Estat: bo
Senyalització. Bona (Marques de pintures de color groc i blanc PR C 162, pals verticals de fusta indicatius).
Llocs de valor: Puig Vicenç, Penyes de Can Riera, Masia Can Riera, Masia Can Coll, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de forta sol a l'hivern anar abrigats. Portar aigua.

Croquis i ressenyes de la ruta del Puig Vicenç extret de .- www.torrelles.cat

lunes, 3 de diciembre de 2018

Progressió Serra dels Mollons "Crestes del Ninet, IV + / Ae - 90 m.", Pobla de Claramunt (Barcelona).

Cim del Ninet, R3 bis. (A baix Guti & Jota, R3).
La Serra dels Mollons és un dels entorns naturals més característics del terme municipal de la Pobla de Claramunt a la comarca de l'Anoia. Aquest massís està format per una sèrie sobresortins de pedra en forma de Mollons (Molló Gros, Molló del Mig, Molló Petit, El Ninet, etc.) que són els que li donen nom. A la part de llevant de la muntanya, que és molt freqüentada per escaladors, es pot observar el monòlit de la Roca llarga. És una de les zones més antigues d'escalada a Catalunya, aqui es escalava des 1.945. Encara que en l'actualitat la zona tot just aquesta freqüentada per uns pocs escaladors.

La gran majoria de vies obertes són per practicar l'escalada esportiva, però tenim alguns itineraris més llargs de caràcter clàssic. D'aquests en aquesta ocasió farem la Crestes del Ninet on coronarem també l'emblemàtica Agulla del Ninet. Esperem que us agradi.

Base de l'Ninet, R3.

L5.
 Aproximació:

Des de Barcelona agafarem l'A2, fins a la primera sortida que indiqui Igualada. Des d'aquí seguirem les indicacions cap a la Pobla de Claramunt seguint la carretera C-244a. Passarem per la avd. Catalunya fins a l'altura d'una gasolinera. Aquí girarem a l'esquerra cap a l'estació FFCC, seguirem fins a passar l'estació creuant un pont per sobre de les vies i un riu. Després continuarem per l'avinguda Gumersindo Bisbal, ens desviarem de nou a l'esquerra al carrer Dr. Fleming que fa pujada, arribant gairebé a dalt veurem uns rètols que diuen "Els Massets". Els seguirem cap a la dreta. A la bifurcació deixem de seguir els cartells d ' "Els Massets" i ens dirigirem cap a l'esquerra per passar per un túnel per sota de l'autovia. Ja només hem de continuar a la pista de terra paralells a l'autovia ignorant diverses bifurcacions a la nostra dreta que s'endinsen en cultius fins arribar a una bifurcació a la dreta que puja ziguenando. Quan veiem que una explanadita "El Pla del Fang" a la nostra dreta amb les soques d'uns arbres "pins". Aqui podrem estacionar el vehicle sense molestar en el camí. Espai per a uns quatre vehicles.


Pla del Fang. Acces a Els Mollons.

Molló Gros i Cinglera de la Roca Llarga.
Accés:

Si, hem encertat amb la explanadita de les soques d'arbres (pins). Si observem veurem un gran pi amb una marca de pintura blava, i mes a l'esquerra un sender que neix amb una gran fita de pedres. Prendrem aquest sender que ens endinsa al bosc, al poc veurem un bloc de pedra i després podrem veure un altre més gran (Molló Petit) només hem d'anar seguint aquest sender per on vegem més evident molt marcat per trialeres fetes pel freqüent pas de les motocicletes. Gairebé arribant a la base del primer de Les Fites (Molló Gros) veurem unes fletxes pintades de vermell, seguirem rectes passant pel costat del Balma del Doctor cap a la nostra esquerra.

Bloc del Molló Petit.

Molló Gros.
Després seguirem un corriolet que puja, arribarem al Molló del Mig i des d'aqui agafarem un altre corriolet que baixa a l'esquerra marcat per una fita de pedra. Aqui ja anirem veient l'agulla o monòlit del Ninet anirem seguint aquest caminet fins arribar a la base i peu de via on en un mur veurem un parabolt amb xapa un pelin mes baix un buril amb un trosset de placa. Estem en el mur de la Cotilla.

El Ninet.

Mur de la Cotilla. Inici de l´Itinerari.

L1, La Cotilla.

L1, La Cotilla.
L1 (IV).- La Cotilla.

Localitzem l'inici de la cresta, on veurem un parabolt de l'última reequipación realitzada per Toni Vilaseca. Escalem per la paret vertical coneguda com "La Cotilla", hi ha una fissura que la travessa veurem un altre parabolt, podem posar autoaseguros per ajudar-nos a donar els passos més difícils fins a la meitat del llarg. Després la dificultat minva i per terreny fàcil muntarem la R1, a la base del conegut Diedre Grog, aprofitant una savina i col·locant un autoassegurança. R1, Llançar cinta a una savina i col·locar friend (Camalot groc) en un buit. Reunió no rapelable. Dos parabolts en uns 20 metres.


L1, La Cotilla.

R1, La Cotilla.

L2, El Diedre Grog.

L2, El Diedre Grog.
L2 (IV+).- Diedre Grog.

Continuem escalant, ara per un diedre sortint cap a la nostra dreta per arribar a un primer segur fix. Aquest diedre també rep el nom del "Diedre Grog" pel seu color. Entre assegurances podem col·locar alguna autoassegurança farem un bon pas cap a la dreta que haurem de mirar-nos-bé i de seguida baixa de nou la dificultat fins arribar a muntar la R2 aquest cop a la base del monòlit del Ninet. Una agulla amb una gran cavitat al centre. R2, parabolt amb xapa i anella mes un friend petit (Alien groc). Reunió no rapelable. Un pont de roca i dues parabolts en uns 20 metres.


L2, El Diedre Grog.

R2, El Diedre Grog.

Jota. R2, El Diedre Grog.

El Ninet. 

L3, Coll Ninet i Crestes del Ninet.
L3 (II+) .- Coll entre Ninet i Crestes del Ninet.

Llarg de tràmit per col·locar-nos al coll entre el Ninet i l'inici de les crestes del Ninet a la seva cara oest. Sortim des de la R2, cap a la nostra dreta remuntant o grimpant en diagonal vorejant la base del Ninet fins arribar al coll tant en l'inici de les crestes com a la base del Ninet veurem un parabolt on muntarem la R3. R3, 1 parabolt amb xapa i una mica més de reforç (no recordo que col·loquem per muntar aquesta reunió). Reunió no rapelable. Tirada neta uns 10 metres.

L3.

L3.

Molló Gros.


R3, Base de l´Ninet.

Pujada al Ninet.

Pujada al Ninet.
L3 bis (Ae).- El Ninet.

Contra vents i marees, ja que el dia se'ns aquesta truncant. Vam decidir atacar i coronar El Ninet. Sortim des de la R3 i ens peguem a la base d'aquesta agulla. En la seva cara nord divisem un parell d'assegurances que ens ajuden a realitzar una progressió en artificial per arribar al primer segur gairebé ho fem en acer "A0" i per sortir del segon pas ens ajudem amb un estrep. Després ens queda uns metres d'escalada molt senzills per arribar a la R3 bis. Acabant per coronar el cim de l'Ninet amb molt poc espai per a tota la cordada. Així que vam optar per fer la maniobra de desvinculació aprofitant la reunió instal·lada per a això en el seu cim. Així pugem part de la cordada a Top Rope. R3 bis. 3 parabolts amb xapes un amb mall i dues units per una cadena (reunió de esportiva per desvinculació o petit ràpel). Reunió rapelable. 2 parabolts en uns 6 metres.

Pujada al Ninet.


L4, Crestes del Ninet.

R4, Crestes del Ninet.
L4 (IV).- Crestes del Ninet.

Realitzem els pertinents desvinculacions
  o ràpels des R3 bis de nou fins al coll que separa El Ninet de les Crestes del Ninet i ens assegurem a la R3 a la base i inici de les Crestes.
Sortim des de la R3, escalanbdo per una placa tombada amb poques preses i ens assegurem llançant una cinta a una savina a l'esquerra de la placa. Continuem remuntant un ressalt on veiem una savina postrada on és possible fer la reunió. Nosaltres vam optar per seguir uns metres escalant fins arribar a l'inici d'una llastras on veiem un parabolt i al costat unes petites fissures. Aqui vam muntar la R4. R4, 1 parabolts amb xapa i un Tascon mitjà més un friend petit (Alien groc). Reunió no rapelable. Un parabolts en uns 20 metres.



Pobla de Claramunt.

L5, Crestes del Ninet.

L5, Crestes del Ninet.
L5 (IV).- Crestes del Ninet.

Sortim escalant per una Llastra on veiem un parell d'assegurances amb força allunyi un de l'altre però la placa dóna molt marge per autoasegurarnos. Realitzem alguns passos amb tècnica de bavaresa és gairebé la part final de la carena. Els passos són molt bonics encara que a primeres costa creure-se'ls, de seguida trobem bones preses tipus bústia que ens deixen ja arribar fins a la R5, reunió una mica penjada. R5, 1 parabolt amb xapa i anella. Reforcem en una soca de savina amb cordinos. Reunió no rapelable. Dos parabolts en uns 15 metres.



R5, Crestes del Ninet.

Cim de les Planes. L6.

Cim de les Planes. L6
L6 (II+) .- Crestes del Ninet.

Darrer tram tramiti, que podem fer en ensamble o en simple grimpant. Sortim des de la R5, remuntant uns ressalts una mica aeris fins a passar una roca grafitejada (ja es podien pintar una altra cosa !!!). Passada aquesta roca farem o concloem l'ascensió de les Crestes del Ninet arribant a una gran peana de pedra amb una placa on aquesta serigrafiada la rosa dels vents de l'Agrupació Excursionista Torxa (A.E. Torxa) en el seu 40è Aniversari. R6, neta sense cap tipus d'instal·lació. Reunió no rapelable. Tirada neta uns 20 a 30 metres.

Flor dels Vents (Taula). R6.

Flor dels Vents (Taula). R6. Vanessa, Jota i Guti.

Creu del Cim de les Planes.
Descens:

El descens el realitzarem caminant, primer seguirem rectes cap a la Creu de les Planes a pocs metres de la peana amb la rosa dels vents. Des de la creu ens dirigirem primer fins a una pista forestal ampla. Després d'uns 50 metres i abans d'arribar a la Torre d'Alta Tensió. A la nostra dreta (nosaltres ho vam marcar amb una fita de pedres) neix un corriolet poc visible que en zigi saga ens porta per la zona boscosa i arbustiva una canal equipada (amb cordes fixes). En dos trams ens deixés al coll entre El Molló Gros i la Roca Plana. Continuarem fins a la base del Molló Gros on tornarem fins a la Balma del Doctor i des d'aquí desfarem el camí fins al vehicle.


Pista Forestal.

Inici del Corriol a la Canal Equipada.


Canal Equipada (Corda Fixa).

Canal Equipada (Corda Fixa).

Canal Equipada (Corda Fixa).
Fitxa Tecnica.-

Via: Crestes del Ninet.
Zona: Els Mollons (Pobla de Claramunt).
Dificultat: IV + / Ae.
Dificultat obligada: IV +. (Si fem el Ninet oblig. Ae).
Grau d'exposició: Mitjà.
Grau de compromís: Mitjà.
Desnivell: 90 metres.
Equipament: Via semiequipada amb parabolts. Reunions no rapelables (la majoria cal muntar-les). R3 bis a l'Agulla del Ninet reunió rapelable.
Material: 8 cintes exprés (algunes llargues), joc de friends petits i mitjans, joc de tascons, cordinos per llançar savines i estreps.
Orientació: Diversa (L1, L2 i L3 - Sud) L3 bis Ninet Oest. L4, L5 i L6 Sud-oest.

Croqui i ressenyes Serra dels Mollons "Crestes del Ninet" extret de.- http://escaladaperatontos.blogspot.com modificat per Boulder Rocodrom a Barcelona.