viernes, 15 de enero de 2021

Gran Vignemale - Pique Longe "3.298 m." passant per Esquena "3.154 m." i Punta Chauseque "3.204 m." + Pitó Carré "3.197 m." des del Refugi Bayssenllance. Retorn a l'Embassament de Ossoue, Gavarnie (França).



Interior Refugi de Bayssellance.

El Gran Vignemale, també anomenat Pique Longue o Comachibosa, és el pic més alt de el gran conjunt de tresmils que integren el massís del Vignemale unes 16 cims que superen els 3.000 metres de desnivell. Deu cims principals i sis més secundàries.

El Vignemale, juntament amb l'Aneto, el Posets, el Mont Perdut i el Balaitús conformen la joia de la corona de la gran serralada pirinenca. El massís del Vignemale té una forma molt singular pel fet que la majoria dels seus cims formen un circ al voltant de la glacera d'Ossoue.
El Gran Vignemale és la muntanya més elevada de l'eix axial de Pirineu (línia territorial Aragonesa Occitana) i es considera la muntanya més alpina de totes. La majoria dels itineraris que condueixen fins al seu cim són molt espectaculars.

Circ del Massis de Vignemale.

Acces al Glaciar.


Aproximació: 

Aquesta sortida part directament des del Refugi de Bayssellance. Per arribar fins a aquest recomanem que llegiu la proximación de l'enllaç .- http://boulderinbcn.blogspot.com/2021/01/petit-vignemale-3032-m-des-de.html  Ruta i ascensió realitzada el dia anterior. Gràcies.

Cresta del Petit Vignemale??.

Recorregut:

La nostra intencions era coronar gairebé dotze cims en aquesta jornada amb ajuda d'Alfredo (PirineoSur .- https://www.pirineosur.es/ ) un bon guia i amic. Però la informació meteorològica no va ser gens encertat. Així que ens ho vam prendre fins on es pogués.
Ens equipem bé i carreguem amb tot l'equip ja que baixaríem directament fins al Embassament d'Ossoue.

Després d'esmorzar el millor possible i amb el descans just, vam començar la nostra aventura pel Massís del Vignemale. Des del refugi Bayssellance baixem en direcció Sud-est pel mateix camí que vam fer el dia anterior de pujada. Voregem la carena que baixa del Petit Vignemale i trobarem un camí que surt a mà dreta, en direcció Sud-oest i que arriba directament fins a la base de la glacera que està al costat d´un cartell de fusta. Aquest sender avança per la base de l'aresta del Petit Vignemale, per una vessant inclinada, plena de pedres i molt relliscosa.

Inici del Glaciar.

La glacera d'Ossoue és el segon glacera més gran del Pirineu, amb 40 ha, és l'únic de tot les glaceres del Pirineu que té una llengua i és una de les glaceres que millor es conserven, gràcies al seu gran espessor (depenent de la temporada i de la quantitat gel i neu que hi hagi) a una alçada mínima de 2.850 metres i una longitud de 1,4 km.

L'any 1.924, la superfície que ocupava la glacera francès d'Ossoue era d'unes 95 hectàrees, mentre que l'any 2.011 la seva extensió s'ha reduït a unes 45 hectàrees. Tenia llavors -a principis de segle passat- uns 115 metres de gruix, mentre que ara no té més de 35 o 40 metres, segons explica Pierre René, de l'Associació Moraine.
El gruix de l'Ossoue s'ha retallat, des de l'any 2.001, en uns 19 metres, i la seva longitud ha minvat 145 metres (mesura 1,4 quilòmetres, quan va arribar a tenir fins i tot 2,4 quilòmetres a meitat de segle XIX).


Glacera d'Ossoue

Glacera d'Ossoue.

La seva travessia no és complicada però exigeix certes precaucions i portar el material adequat: grampons, piolet i, amb prudència, material d'encordada en glacera. No obstant això, no baixem la guàrdia ni un instant! A l'inici de la glacera, avançant entre roca i torrenteres d'aigua de desglaç de la glacera i geleres que ens precedeixen.
Arribem així a la glacera i ens endinsem en el gel. Comencem a travessar-ho, no és un pendent asfixiant i es porta bé. L'extensió de gel sobre nosaltres és aclaparadora, però res en comparació amb el que ens espera a dalt, quan realment estiguem ficats de ple en la Glacera. Després d'arribar a un punt d'inflexió, superat aquest, arribem a el circ glacial, on s'alcen les Cimes que busquem.

Pujada a l'Esquena Chauseque.

Esquena Chauseque, 3.154 m.

Busquem un lloc que ens agradi per accedir a la carena que uneix els cims. Trobat el lloc idoni, vam sortir de la glacera pujant a les roques inferiors. Ens llevem els grampons i ascendim per una fàcil canal. Després d'una pujada no molt llarga sortim amunt entre l'Esquena Chausenque i La Punta Chausenque. Vam optar primer per anar cap a l'Esquena i en poc temps coronem el nostre primer tresmil del dia, L'Esquena Chausenque.

La Esquena Chausenque o epaule Chausenque és un cim de 3.154 metres d'altitud, amb una prominència de 7 m, que es troba a la carena entre el Petit Vinyamala i la Punta Chausenque, al massís de l'Vinyamala, departament dels Alts Pirineus (França).

El nom ho deu al fet Vincent Chausenque (1782-1868), oficial topogràfic i gran pirineista.

Aresta o Cresta entre Esquena Chausenque i Punta Chausenque.

Aresta o Cresta entre Esquena Chausenque i Punta Chausenque.

A partir del cim de l'Esquena Chausenque, volvemo sobre els nostres passos i després de travessar el tros acabat de fer, cresteamos. La cresta continua sent senzilla, després de superar un tram exposat però que no resulta molt difícil, potser molt més destacada en l'aresta. I així arribem al nostre Segon tresmil de la jornada, la Punta Chausenque.

La Pointe Chausenque, que culmina a 3.204 m, és una altra de les cimeres al Massif du Vignemale. El primer ascens va ser realitzat per Vincent de Chausenque i un guia de Cauterets el 30 de juny de 1.822.
Gairebé a el nivell de la glacera d'Ossoue, domina 600 metres a nord de la glacera de les Oulettes. Aquest és el pic més alt situat en la seva totalitat als Pirineus francesos i no a la frontera francoespanyola.

La visibilitat va ser molt escassa així que no vam gaudir del panorama.

Punta Chauseque, 3.204 m.

Alfredo, Glacera d´Ossoue.

A partir del cim de la Punta Chausenque continuem amb molt poca visibilitat per l'aresta fins que aquesta gira i descendeix decididament cap a l'esquerra, abocant-nos irremeiablement a retornar a la glacera. El descens des de la Punta Chausenque és una mica complicat pel fet que la roca està mullada per la boira arribem a la sortida del corredor de la Y, i comencem la pujada pel fil la carena al Pitó Carré.

Ens dirigim buscant un punt a la cresta entre un esperó rocós a la nostra esquerra i el cim del Pitó Carré, pel costat Oest. Per aqui pujarem per un vessant descomposta bastant incomoda i dividida en lajas rocoses mes al centre, seguim amb tendència cap a la cresta més estreta i vam arribar al cim del nostre tercer tresmil de la jornada. El Pitó Carré.

Bretxa de Gaube???.

Pujada al Pito Carré.

El Pitó Carré, cim d'uns 3.197 metres d'altitud, ubicat al massís Vignemale. Delimitant la Bretxa del Gaube, juntament amb el Grand Vignemale o Pique Longue. La seva forma com un ullal afilat a cavall entre la Punta Chausenque i el Gran Vignemale, a la sortida del famós Couloir del Gaube, que només de mirar-lo ja impressiona, tot i que la meteorlogia en aquesta ocasió no ens aquesta acompanyat.

Aquest és el coulouir més famós dels Pirineus, però realment el coulouir no arriba a cap cim perquè la sortida és a la Brèche de Gaube, entre Grand Vignemale i Piton Carré. Per descomptat, després del coulouir generalment la gent puja al cim principal a través de la ruta normal des de la glacera, però el coulouir és una recompensa suficient si vas pujar Grand Vignemale o Piton Carré.



Pitó Carré, 3.198 m.

La Meteorologia no ens vol acompanyar !!!!.

El descens del Pitó Carré en aquestes condicions climàtiques també és fotut, pissarra mullada, llisa i inclinada però a poc a poc anem arribant a on desemboca el Corredor de Gaube, una mirada cap avall i vaja tela !!!.

Estem a la glacera d'Ossoue i malgrat el mal temps volem acabar pujant a la Pique Longue o Gran Vignemale. Seguim amb boira i no es veu més enllà de deu metres.

Ens situem als peus del Gran Vignemale ó Pique Longue.

Pujada al Gran Vignemale ó Pique Longue.

Vanessa.

El tram que ens queda fins al cim consisteix en una grimpada per un terreny on es combinen la roca sòlida amb una roca molt descomposta. Com es tracta d'un itinerari molt freqüentat (sobre sobretot durant els mesos d'estiu) hi ha moltes pedres soltes que cauen cap a la glacera. És d'el tot recomanable l'ús de casc. Cal buscar en tot moment l'itinerari més accessible i el que tingui la roca menys descomposta. Veiem diversos rastres de traces que el pas dels excursionistes ha anat deixant. Algunes fites ens poden ajudar a trobar el millor itinerari. Poc abans d'arribar a la cim, ens trobem amb la Grotte Paradis, una altra de les coves que Henry Russell va fer construir.

 Grotte Paradís.

En 1.861 el comte Russell, un romàntic aristòcrata francès que vivia a Pau, va pujar a el Gran Vignemale i va quedar tan meravellat per aquesta muntanya que uns anys després, en 1.887, la va comprar a l'estat francès, que li va concedir la seva propietat per a un període de 99 anys. Russell va encomanar edificar una torre de Cinc metres d'altura al cim de la Pique Longue perquè, d'aquesta manera, la seva muntanya, que tenia 3.298 metres d'altitud, sobrepassaria els 3.300 metres. Poc després una forta tempesta va destruir la torre. El comte es va negar a tornar-la a edificar, opinant, filosòficament, que "l'orgull dels homes no podia conduir a més desastres" i que "era molt millor deixar la muntanya com Déu l'havia format". Henry Russell també va fer excavar un total de set coves repartides en tres zones diferents de la muntanya: les tres Grottes de Bellevue, al costat de el camí de pujada a l'refugi Bayssellance, les tres coves que hi ha prop de la collada de Cerbillona i la Grotte Paradís, situada pocs metres per sota del cim del Gran Vignemale. Russell també és l'autor de la memorable obra literària "Records d'un muntanyenc" (1.878).

Cim Pique Longe - Gran Vignemale.

Gran Vignemale - Pique Longe, 3.298 m.

Arribem a la fi del nostre recorregut, situant-nos a peu de el con del Pique Longue. Ara toca un tram de grimpades sense excessiva complicació però amb la dificultat i perillositat de la roca descomposta. Finalment vam arribar al cim del Gran Vignemale el nostre 4 tresmil de aquesta sortida, on trobem un vèrtex geodèsic i unes banderoles de colors típiques de l'Himàlaia.

El Gran Vignemale o Pique Longe amb uns 3.298 metres de altititud (en aragonès: Comachibosa) està situat als Pirineus, entre la província d'Osca i el departament d'Alts Pirineus. A la cara aragonesa "Val d'Buxargūelo", forma part de la zona perifèrica de parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut, mentre que la francesa està dins de el Parc Nacional dels Pirineus. És el pic més alt de Pirineu francès i de l'massís a què pertany. Des del cim albirem un panorama grandiós. Podem veure, si la meteorologia és bona, la majoria dels cims del Pirineu Central, muntanyes plenes de contrastos. Mentre que a la cara Nord imperen els abismes i els grans precipicis, a la cara Sud la neu envolta els grans pics. Entre altres cims, podrem distingir: el Garmo Negre, el Algues, el Argualas, els Inferns, el Balaitús, el Midi d'Ossau, el Mont Perdut, el Marboré, el Casc, el Taillón, els Gabietos, etc.

Descens del Pique Longe ó Gran Vignemale.

Glacera d'Ossoue

Ara toca baixar, sent conscients que cal seguir mantenint la concentració ja que estem en terreny inestable i la visibilitat és molt menor per la boira, a la qual li afegim gotes de neu o pluja, jejeje. Un cop de nou a la glacera, molt malgrat però donem per conclosa la jornada, escoltant la nostra consciència i vam decidir baixar ja directament a l'Embassament d'Ossoue.
Glacera d'Ossoue




Entrem novament a la glacera i enllacem amb la traça que hem seguit abans a la pujada. A partir d'aquí, el recorregut ja és conegut, coincideix amb el camí que hem fet a l'anada. Només ens falta baixar fins a la base de la glacera, on agafem una altra vegada el camí que ens porta fins a les coves de Bellevue, baixa pel barranc d'Ossoue i arriba finalment a l'Barrage d'Ossoue on el dia anterior hem iniciat aquesta espectacular ruta, imprescindible per a tot Pirineista.




Vall d´Ossoue.

Embalssament d´Ossoue.

Croquis Ascensions a l'Esquena Chauseque, Punta Chauseque, Pitó Carre i Gran Vignemale. Descens directe a la Barraca d'Ossoue, Gavarnie (França).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Alt (Per a gent iniciada, alguns passos tècnics).
Temps / Horari: Dia complet.
Desnivell / Quota màxima: 2.650 m. (Refugi de Bayssenllance) a 3.298 m. (Gran Vignemale). "Desnivell mínim 1.834 m. Embassament d'Ossoue."
Ús: si.
Ús actual: senderisme, pasturatge, espai protegit natural.
Estat: bo
Senyalització: Cap, saber orientar-se i conèixer el terreny on ens movem podem trobar-nos algunes fites de pedres, assegurances fixos a la paret i marques de pintura. Bona en el descens des del Refugi de Bayssenllance a l'Embassament d'Ossoue "Trobarem pals indicatiu verticals, fites i marques de el GR-10 (vermella- blanques)".
Llocs de valor: Gavarnie, Embassament de Ossoue, Cabanyes de Ossoue i de Milles, Oulettes de Ossoue i Cataractes, Coves de Belleuve, Refugi de Bayssenllance, Gran Vignemale, Cova Paradís, Esquena Chauseque, Punta Chauseque, Piton Carré, Glacera d'Ossoue, etc.
Època: Estiu, tardor i primavera. Durant l'hivern la ruta es complica molt i en moltes ocasions queda inaccessible a causa de les allaus que tallen la pista d'accés des Gavarnie. Amb neu, el barranc d'Ossoue és una llarga i estreta canal escombrada per les allaus i habitualment exposada a purgues de neu i pedres. Igualment, la travessia des del refugi Bayssellance fins a la base de la glacera és delicada i exposada, tant per la seva pendent com pel risc d'allaus. Per tant, amb neu cal anar amb molt de compte i informar-nos molt bé de les seves condicions i de l'accés. És absolutament recomanable no pujar en cas de neu inestable l'equip necessari segons condicions meteorològiques (grampons, bastons, brúixola, cordes, casc, etc.). Portar aigua i alguna cosa per menjar.