Ascensió Agulles Ponent Superior "La Portella Petita - Via Normal, III+ 20 m. + Ag. La Pelada - Via Aresta Brucs ó Normal, III+ 30 m. + El Gep Llarg - Via Aresta Brucs, IV 55 m.", El Bruc (Barcelona).

Agulles Ponent Superior.

 

Ens apropem fins a la impressionant i idil·lica regió de les Agulles de Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, agafant una idea després de veure una de les ressenyes del bloc d'escalada dels companys.- https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/ . Tot i que volíem variar o canviar una de les Agulles, al final vam ser fidels a la ressenya.

La idea després d'aquesta ressenya és fer "el repte de les agulles de coronar totes les Agulles de Montserrat" per la seva via normal o les conegudes com a aresteas brucs.

Tot i que ja en tenim unes quantes fetes, decidim començar o continuar amb aquesta tres agulles de la part de Ponent Superior, esperem que us agradi la idea.

Area d´estacionament Can Maçana.

Acces a la Regió d´Agulles.

Aproximació:

Des de Barcelona agafant la Ronda de Dalt, ens incorporem a A-2. Passant la sortida cap a Collbato i el Bruc Residencial, agafarem la sortida 570 cap a Montserrat/Manresa "Hotel del Bruc". Seguirem per la B-111 cap a Can Maçana i després cap a la dreta per la BP-1101 fins arribar a veure l'edifici de Can Maçana, girarem a mà dreta fins al Pàrquing i Àrea de Picnic de Can Maçana on es troba el Punt d'Informació Montserrat – Coll de Can Maçana. Els caps de setmana i festius és de pagament, els federats tens descompte. A partir de les 18.00 h. És gratuït. Estacionarem el vehicle en aquest lloc o pels voltants si no volem pagar o està complet l'aforament, cal matinar.

Les Agulles.

PR C-78 -  Refugi Vicenç Barbe.

Acces:

Un cop haguem estacionat el vehicle a l'Àrea Recreactiva de Can Maçana, ens dirigim cap a la pista que ens apropés fins a la Regió de les Agulles. Passarem una barrera de ferro, que evita l'entrada als vehicles, girarem a mà esquerra cap al Mirador de Can Maçana “alli, veurem un plafó explicatiu”, continuem vine direcció al Refugi Vicenç Barbe “de les Agulles”. Arribarem al Coll de Guírlo, passarem una altra barrera de fusta, ia mà dreta seguirem les marques de pintura del PR C-78, cap al Pas de les Portellas i refugi Vicenç Barbe. Després de remuntar el Pas de les Portelles, girem a mà esquerra, seguint unes marques de pintura de color vermell molt desgastades, són de la ruta o travessa dels Frares Encantats i les Agulles un reccorregut circular equipat amb cordes, cadenes, esglaons, etc.

Pas de les Portellas.

Portella Petita.

R1. Via Normal i Via Ràpel - Portella Petita.

Després de remuntar uns metres per pedestal, aquesta ruta dels Frares Encantats i les Agulles. La primera roca o Agulla que ens trobem en l´explanada, és la Portella Petita. Ens hi apropem i decidim començar amb l'accessió al seu cim per la Via Normal. I ja així donar vida al projecte o repte de les Arestes Brucs de les Agulles.

L1. Via Normal - Portella Petita.

L1, Via Normal - Portella Petita.

Ascensió La Portella Petita "Via Normal, III+ - 20 m.".-

L1 (III+).- Arribem fins a la base de l'Agulla, ens equipem i busquem l'inici de la Via Normal de la Portella Petita, segons ressenyes aquesta equipada, dir que actualment només té un espits gairebé al final.

Comencem a escalar per una estreta i aèria aresta amb facil i moltes bones preses, la roca en algun tram es veu més polida, aprofitem per assegurar-nos col·locant una baga savinera en un arbre a mà dreta, aquest moviment és una mica delicat, és gairebé millor no divagar i escalar fins a trobar un espits gairebé a pocs metres del cim. Ja només ens queda girar cap a la dreta, resseguint una fissura fins arribar al cim on veurem la R1. R1, reunió compartida amb via Ràpel. Dos parabolts units amb cadena i anella. Reunió rapelable. Un espits a uns 20 metres.

Es desconeixen les dades de la seva primera ascensió i oberturers.

Cim Portella Petita.

Guti & Hug - Cim Portella Petita.

Descens - Portella Petita.

Descens:

Després de gaudir de la vista des del cim de La Portella Petita, aquesta té una ubicació privilegiada sobre el mateix pas de la Portella. Fem el descens amb un ràpel d'uns 15 metres, fins a la base de la roca. Aquest ràpel baixa per la Via Ràpel i la seva variant també han estat desequipades.

Portella Petita.

Croquis i Ressenyes La Portella Petita "Via Normal", El Bruc (BCN).

Fitxa Tecnica.-

Via: Normal.

Zona: Les Agulles - Montserrat.

Dificultat: III+.

Dificultat obligada: III+.

Grau d'exposició: Alt.

Compromís: Alt.

Longitud: 20 metres.

Equipament: Un spit i Reunió rapelable.

Material: 3 cintes expres , cordins, corda de 50 m., bagues savineres, casc, baga d'ancoratge, assegurador (tipus revers o similar), peus de gat, arnes, i R´s . Opcinal: Algun friends.

Orientació: Nord.

El Pedestal d´Agulla la Pelada i Ag. La Pelada.

Acces al Coll ó Cim del Pedestal d´Agulla La Pelada.

Recollim el material, i seguint el camí de les marques vermelles, ens dirigim cap a la següent roca o agulla, que és l'Agulla La Pelada, després de remuntar una canal a mà esquerra, arribarem fins a una bretxa boscosa que es forma entre aquesta agulla i el pedestal sud. El pedestal sud es pot pujar fàcilment quasi caminant, el qual també el podríem posar com un altre cim o subcim més a sumar d'aquesta jornada. jajaja.

Peus de Via Aresta Brucs - Ag. La Pelada.

L1, Via Aresta Brucs - Ag. La Pelada.

L1, Via Aresta Brucs - Ag. La Pelada.

Ascensió Agulla La Pelada "Via Aresta Brucs ó Normal, III+ - 30 m.".-

L1 (III+).-

L'inici de la via Aresta Brucs o Normal de l'Agulla La Pelada, el marca un antic burí segurament col·locat en la primera ascensió per J. Nubiola, J.Riera i J.M. Torras un 14 de novembre de l'any 1954. Comencem a escalar seguint una línia força evident vertical, després de col·locar la primera assegurança, la dificultat minva força. A meitat de via trobem una altra assegurança, l'escalada és agradable i amb molt bona roca, uns metres abans d'arribar al cim veiem un parell de reunions una molt antiga amb burins i xapes rovellades una partida al terra d'una lleixa i una altra a la paret amb dos spits amb xapa casolanes, que no muntem però si fem servir com a segur, segurament aquesta és la R1, de la via. Acabem de pujar fins al cim aquesta amb una petita fita de pedres que ens marca el cim. I cap a la nostra dreta veiem una reunió on muntem per assegurar els segons de cordada. R1, reunió compartida amb les vies Ràpel, Faja, Desconeguda i possiblement l'Aresta Nord. Un spit amb xapa i dos parabolts amb xapa units amb cadena, anella + un malló. Reunió rapelable. 3 spits més reunió intermèdia uns 30 metres.

Portella Gran i Petita.

R1, Compartida amb Vies Rapèl-Faja-Desconeguda i Aresta Nord - Ag. La Pelada.

Cim Ag. La Pelada.

Hug & Els Cinc Peus al Gat (UGEL) - Cim Ag. La Pelada.

Descens:

Després de beure una mica d'aigua, recollim i muntem un ràpel per fer el decens de l'Agulla La Pelada. Ho fem des de la R1, dels itineraris Ràpel, Faja i Desconeguda, un ràpel cap al costat est d'uns 15 metres. A tenir en compte la sortida per just hi ha una petita baumeta, després arribarem a la base de l'agulla.

Descens Ag. La Pelada.

Croquis i Ressenyes Ag. La Pelada "Via Aresta Brucs", El Bruc (BCN).

Fitxa Tecnica.-

Via: Aresta Brucs ó  Normal.

Zona: Les Agulles - Montserrat.

Dificultat: III+.

Dificultat obligada: III+.

Grau d'exposició: Baix.

Compromís: Baix

Longitud: 30 metres.

Equipament: Parabolts, spit i Reunió intermitja no rapelable. R1 vies Faja, Ràpel i Desconeguda, rapelable.

Material: 3 cintes expres , corda de 60 m., casc, baga d'ancoratge, assegurador (tipus revers o similar), peus de gat, arnes, i R´s .

Orientació: Sub.

El Gep Llarg - Les Saques.

Un cop a la base de l'agulla La Pelada, tornem a recollir el material. La nostra intenció era anar cap a les Agulles de les Savines, però vam decidir fer els mateixos itineraris que la proposta de les ressenyes dels companys Joan Prunera i Vicenç Nin del blog d'escalada “El Col·leccionista de Vies”.

Ens dirigim cap al Gep Llarg al grup d'agulles anomenat Las Saques, seguint les marques de pintura vermella de la Travessia dels Frares Encantats i les Agulles, descrimpem algun pas i arribem a una canal boscosa, junts davant nostre tenim Els Merlets, descendim uns metres per la canal i vorejar la base dels Merlets per arribar fins a la base del Gep Llarg. Remuntem un bon tram de la base del Gep Llarg fins arribar a una mena d'esplanda, on la paret és més vertical.

La Via Aresta Brucs té l'inici al costat d'un arbret (olivera) i on veurem una fissura a la roca.

L1, Via Aresta Brucs - El Gep Llarg.

L1, Via Aresta Brucs - El Gep Llarg.

Ascensió El Gep Llarg "Via Aresta Brucs, IV - 55 m.".-

L1 (IV).-

Ens tornem a equipar, i fixant-nos bé veiem a l'inici de la via Aresta Brucs a la fissura un esparrago doblegat i rovellat. Donem per bo la localització i ubicació d'aquest itinerari, moltes vegades confós amb la Via de l'Esquerra, més a l'esquerra. jajaja.

Comencem a escalar, els primers metres potser són els més difícils, però de seguida veiem les primeres assegurances, en un ressalt gairebé a meitat del llarg, ens trobem amb la R1. R1, tres parabolts amb xapa oxides. Reunió no rapelable.

Decidim no muntar aquesta reunió, si fem servir com a segur per continuar progressant. Continuem cap a l'esquerra a cercar l'aresta on enllacem una altra assegurança, possiblement de la via de l'Esquerra. Davant tenim un tram un xic més dret on cal estar atents. Si ho voleu fer més còmode podeu anar més a la dreta i pujar per una fissura. Arribem fins al cim on veiem a terra la R2. R2, dos parabolts amb xapa. Reunió no rapelable. 5 parabolts i reunió intermèdia o R1 en uns 55 metres.

La primera ascensió va ser realitzada el 30 d'agost del 1.959 per Joan Cerdà i Miquel Muñoz.

L1, Via Aresta Brucs - El Gep Llarg.

Les Savines - Agulles Ponent Superior.

Hug & Guti (els Cinc Peus al Gat - UGEL) - Cim El Gep Llarg.

R2, Via Aresta Brucs - El Gep Llarg.

Descens:

Després d'estar una estoneta contemplant el meravellós entorn de les regions de les Agulles i anar anomenant gairebé tots els noms d'aquestes a la cordada. Mengem una mica i fem les fotos de rigor. Recollim material i realitzem el descens d'aquesta agulla pel vessant nord, desgrimpant per la Via Normal, II - 5 m. del Gep Llarg. Oberta el mateix dia del 14 de novembre del 1.954 per J. Nubiola, J. Riera i J.M. Torres. Es veu que aquell dia estaven motivats. jajaja.

Cim el Gep Llarg.

Guti al Cim del Gep Llarg.

Fitxa Tecnica.-

Via: Aresta Brucs.

Zona: Les Agulles (Les Saques) - Montserrat.

Dificultat: Iv.

Dificultat obligada: IV.

Grau d'exposició: Baix.

Compromís: Baix

Longitud: 55 metres.

Equipament: Parabolts i spits i Reunións no rapelables.

Material: 6 cintes expres , corda de 60 m., casc, baga d'ancoratge, assegurador (tipus revers o similar), peus de gat, arnes, i R´s .

Orientació: Sub.

Retorn:

El retorn el farem, un cop haguem desgrimpat del Gep Llarg, per la via Normal. Veurem les marques de pintura vermella de la Travessia dels Frares Encantats i les Agulles, farem el retorn contra agulles del rejol, anirem seguint les marques vermelles de pintura, primer baixant des del Gep LLarg, cap als Merlets, per una canal arbustiva, que ens deixa en un pas equipat amb cordes fixes. Descendim fins a la base dels Merlets i continuem baixant per una canal boscosa, seguint i localitzant les marques vermelles, que a poc a poc ens aniran apropant de nou cap a l'Agulla de la Pelada, després de remuntar uns metres i després seguir passant de nou per la Portella Petita, fins al pas de la Portella. Des d'aquí ja només hem d'anar desfent el camí per on hem vingut fins arribar de nou a l'Àrea d'Esbarjo de Can Maçana.

Descens - Pas Equipat dels Merlets de la Travessa d´Agulles.

Travessa dels Frares Encants i les Agulles.

 

Ascensió Miranda de Can Jorba + Agulla Can Jorba "Vies Sol Solet + Aresta Brucs, IV+/V- - 225 m.", Collbatò (Barcelona).

Miranda i Agulla de Can Jorba.

La zona d'escalada de Can Jorba és un lloc on es desenvolupen els primers sectors d'escalada esportiva del vessant sud de Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Una zona molt coneguda on també trobem itineraris de caràcter més clàssic com és la Miranda de Can Jorba, una gran destinació per a rutes llargues i ben equipades de diversos llargs, de nivell moderat.

Decidim realitzar una visita i realitzar la seva ascensió sumant-li també per culminar finalment a la part més alta de l'Agulla de Can Jorba, aquesta també amb algunes obertures e itineraris gairebé sense assegurances.

Us deixem la descripció d'aquesta aventureta, esperem que us agradi.

Zona d´aparcament de Vinya Nova.

Santi Kaotics (Estacionament de Vinya Nova).

Aproximació: 

Des de Barcelona agafarem l'A2 direcció Lleida / Tarragona, i sortirem a la sortida de Collbató, continuarem rectes i paral·leles i al costat de l'autovia sense entrar cap al municipi de Collbató. Seguirem després de passar la gasolinera i el supermercat BonPreu fins que veiem les indicacions del Restaurant Vinya Nova i la Hipica. Que ens faran arribar a la Masia-Restaurant de Vinya Nova i estacionarem el vehicle al pàrquing conegut com Pàrquing Nubiola.

Masia de Can Jorba.

Acces a la Zona d´Escalada de Can Jorba.

Can Jorba.

Acces:

Un cop estacionem el vehicle, ens dirigim per una pista amb pas restringit a vehicles de motor, cap a la Masia de Can Jorba. Passarem prop de l´inici del camí Pas dels Francesos "PR C-78". Arribant a la Masia de Can Jorba remontarem cap a la dreta per un sender que va paral·lel al Torrent del Migdia i que s'endinsa pel bosc. Seguirem aquest sender que ens anirà acostant a diversos sectors d'escalada esportiva, passant una gran bauma, acabant de remuntant uns metres del Torrent. Arribarem a la base de la Miranda de Can Jorba on finalitza i antigament començava el RE “Recorregut Equipat” el Joc de l'Oca (unes marques grogues ens indiquessin que anem per bon camí).

Peus de Via - Miranda de Can Jorba.

L1, Via Sol Solet.

Miranda de Can Jorba.-

L1 (IV+).- Via Sol Solet.

Tot i que la base de la Miranda de Can Jorba està orientada al sud, té ombra al matí, però rep ple sol a la tarda. I això fa que també puguem escalar gairebé en època estival.

D'entre els seus itineraris ens de cantem per la línia de Sol Solet, una classica i ben equipada via que ens porta fins al cim de la Miranda.

Ens equipem i col·loquem el material per fer la seva ascensió. Encara que nosaltres comencem els primers passos per la Via Bego-Miguel-Kush, dir que la Via Sol Solet comença pujant o remuntant un arbret ajagut.

R0, Via Sol Solet.

L1, Via Sol Solet.

Sortim amb ligera tendència diagonal, curt flanqueig cap a l´esquerra, si volem, podem "xapar" la primera expansió de la via Bego-Miguel-Kush. Per continuar després recte per una placa amb roca força polit. Tot seguit arribem a la primera expansió de la via, que és un espit, per anar fent a dreta i esquerra tot seguint el parabolts fins a la R1 en una petita cornisa. R1, tres parabolts amb xapa, dos units amb cadena i argolla. Reunió rapelable. 8 parabolts i un espit a uns 30 metres.

L1, Via Sol Solet.

R1, Via Sol Solet.

R1, Via Sol Solet. (Clau & Santi - Kaotics Klimbers).

L2, Via Sol Solet.

L2, Via Sol Solet.

L2 (IV+).- Via Sol Solet.

Sortim des de la R1, recte amunt, sempre seguin els parabolts. Una bonica tirada sobre placa amb roca molt fiable on podem escalar amb més tranquilitat. Farem la R2 anant lleugerament a l'esquerra a un petit relleix. R2, novament molt còmada amb tres parabolts amb xapa dos units amb cordins i l'altre amb cordino. Preveieu un mallo si decidiu rapelar. 5 parabolts a uns 25 metres.

R2, Via Sol Solet.

L2, Via Sol Solet.

L3, Via Sol Solet.

L3, Via Sol Solet.

L3 (IV+/ V-).- Via Sol Solet.

Sortim des de la R2 per l'esquerra de la reunió per seguir en tendència a la dreta tota l'estona. Magnífic llarg on gaudirem d´una roca de primera i molt bon equipament. A mitja tirada trobarem un parell de passos "molt ben protegit", són un poc més d'IV+, on la mida i la disposició de les preses no és tan evident com a la resta de la via. Però que els podem resoldre sense cap problema, una vegada superats ens quedin uns agradables metres fins a la R3. R3, tres parabolts amb xapa dos amb anelles. Reunió rapelable. 13 parabolts en uns 35 o 40 metres.

R3, Via Sol Solet.

R4, Via Sol Solet.

L4, Via Sol Solet.

L4, Via Sol Solet.

L4, Via Sol Solet.

L4 (IV+).- Via Sol Solet.

Des de la R3 comencem amb un petit flanqueig cap a la dreta fins a una cornisa ben ample, on hi ha una savina gruixuda (un parabolt). Per anar a buscar el començament d´un petit va esperar, el que seguirem per acabar, amb tendència cap a l´esquerra, en una placa vertical amb molt bon cantell. Seguim amunt per la placa fins que ens obliga a pujar una mica anar cap a l'esperó on amb un pas fàcil de flanc, arribem a la R4, sobre una gran savina reunió molt còmoda. R4, Dos parabolts amb xapa. Reunió no rapel·lable. 5 parabolts a uns 25 metres.

R4, Via Sol Solet.

L5, Via Sol Solet.

L5, Via Sol Solet.

L5 (IV).- Via Sol Solet.

Sortim des de la R4, recte fins a la base del sostre, davant nostre tenim una placa inclinada amb dos parabolts. La superem i anem a cercar una cornisa ample on hi ha un arbre molt gran. Un cop superat, anem a buscar la darrera reunió amb tendència cap a la dreta per una altra placa inclinada i en poc temps arribem a la R5, ubicada en una savina. R5, Sabina envoltada de cordins i un mallo. Reunió rapelable. 4 parabolts a uns 25 metres.

R5, Via Sol Solet. (Cim de la Miranda de Can Jorba)

Croquis i Ressenyes Miranda de Can Jorba "Via Sol Solet, IV+/ V- - 130 m.", Collbatò (Barcelona) extret de.- https://escalatroncs.netlify.app/

Fitxa Tecnica.-

Via: Sol Solet.

Zona: Can Jorba. (Parc Natural de la Muntanya de Montserrat).

Dificultat: IV+/ V-.

Dificultat obligada: IV+.

Grau d´exposició: Baix.

Compromís: Baix.

Longitud: 125 metres.

Equipament: Via equipada amb parabolts. Reunions rapelables, excepte R2 i R4.

Material: 13 cintes express (algunes llargues), arnes, baga d´ancoratge, R´s, casc, peus de gat i dues cordes de 60 metres. 

Orientació: Sud.

L1,  Via Aresta Brucs.

L1, Via Aresta Brucs

R1, Via Aresta Brucs.

Agulla de Can Jorba.-

L1 (IV).- Via Aresta Brucs.

Ja al cim de la Miranda de Can Jorba, després de descansar una estona, gaudir de les vistes i fer les fotos per a la ressenya. Recollim material i ens apropem fins a la base de l'Agulla de Can Jorba.

Ens trobem davant d'una agulla amb moltes possibilitats, i decidim fer la seva ascensió per un dels seus itineraris més clàssics l'Aresta Brucs.

L’Aresta Brucs és una magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobarem un clau horizontal que accepta friends grans. Seguim més o menys recte, gaudint de cadascun dels còdols cantelluts que ens regala la via. Trobarem un pont de roca i un par de savines que podem llaçar abans de fer la R1 per sobre una savina molt seca. R1, a muntar amb friends per sobre una savina seca veurem un parell de buits on a nosaltres ens van entrar un Totem Cam Negro i Taronja. Reunió no rapel·lable. Pont de roca i un parell de savina per assegurar uns 45 metres.

L1, Aresta Brucs.

L2, Via Aresta Brucs.

R2,  Via Aresta Brucs.

L2 (III).- Via Aresta Brucs.

Sortim recte des de la R1 amunt seguint el fil de l’aresta. Al cap d’uns 10 metres trobarem un magnífic

pont de roca que podem llaçar. L´agulla s´ajeu i només haurem de superar un darrer ressalt per arribar a la R2, reunió compartida amb diversos itineraris però que en realitat aquesta pertany a la R6, darrera reunió de la Via Bego-Miguel-Kush. R2, Dos parabolts amb xapa i anella. Reunió rapelable. Un pont de roca a uns 55 metres.

Un cop al cim de l’agulla podrem gaudir d’una bona perspectiva del Faraó cap al nord i dels conreus i les oliveres cap al sud, que ens conviden a aturar-nos un rato abans d’emprendre el descens.

Cim de l´Agulla de Can Jorba.

Cim de l´Agulla de Can Jorba.

Croquis i Ressenyes Ascensión Agulla de Can Jorba "Via Aresta Brucs, IV - 100 m.", Collbatò (Barcelona) extret de.- https://escalatroncs.netlify.app/

Fitxa Tecnica.-

Via: Aresta Brucs

Zona: Can Jorba. (Parc Natural de la Muntanya de Montserrat).

Dificultat: IV.

Dificultat obligada: IV.

Grau d´exposició: Alt.

Compromís: Alt.

Longitud: 100 metres.

Equipament: Via desequipada. R2, compartida amb Via Bego-Miguel-Kush, possibilitat de raperlar, però millor sortir per dalt.

Material: 4 cintes express (algunes llargues), vagues per savines i ponts de roca, arnes, baga d´ancoratge, R´s, casc, peus de gat, dues cordes de 60 metres, joc de friends i alguns tascons.

Orientació: Sud.

Retorn.  Agulla de Can Jorba.

Retorn. Cim Agulla de Can Jorba.

Rapel.

Decens i Retorn:

Després de gaudir de les vistes del cim, menjar, beure i descansar. Recollim les cordes i part del material (cintes, talons, friends, etc). I fem el pensament del descens i tornada.

Hi ha diverses opcions nosaltres optem per donar canya a les cames. Un cop guardat i recollit el material, començarem el descens per l'Aresta Nord, primer descendim uns metres per seguir pujant per l'aresta en suau trepada fins al cim de l'aresta, uns 70 metres.

Un cop a dalt veurem una reunió possiblement de la Via Feina Feta, Consell Dat o de la Via Los Morancos. Sewguyimos cap al vessant nord i un arbre (Pi) veurem la una instal·lació per rapelar amb cordins i mallo. Des d´aquí realitzarem un ràpel d´uns 20 metres que ens deixés en un collet, des d´aquí seguirem pel senderet més evident cap a la coneguda Roca Mur i gairebé arribant a la base girem a la dreta d´aquesta i baixarem per una zona més boscosa i arbustiva cap a la Canal del Migdia on comença el Barranc del Joc de l'Oca.

Torrent de Migdia.

Torrent de Migdia.

Indicacións del PR  C-78. Canal del Migdia. 

Deixem aquesta activitat per a una altra ocasió i comencem a remuntar pel Torrent del Migdia, fins a enllaçar amb el PR C-78 "El Camí dels Francesos" als peus de la Cajoleta, hi ha senyals indicatius i algunes fites.

Des d´aquí remuntarem cap al Coll de Muset i ja seguint els senyals de pintura blanca-grogues del PR C-78 en descens cap a la Vinya Nova i el restaurant on tenim estacionat el vehicle. Comptar amb una hora més o menys de tornada.

Montgros, Plecs de Llibres i la Cajoleta. Coll de Muset.

Inici o final Camí dels Francesos (PR C-78).

Camí dels Francesos, PR C-78. 

Croquis Ascensió Miranda de Can Jorba i Agulla de Can Jorba "Vies Sol Solet + Aresta Brucs, IV+/ V- - 225 m." Collabatò (Barcelona) extret de.- https://circomarco.blogspot.com/