El Far del Garxal "Desembocadura del riu Ebre", Deltebre (Tarragona).

Inici de la ruta.

És un itinerari circular que podem realitza peu curt i molt accessible al voltant de la bassa del Garxal que, amb 280 ha, és la llacuna del Parc Natural del Delta de l'Ebre de formació més recent. Està constituïda per petites illes en forma de mitja lluna, modulades pel vent i el mar. Està envoltada per diferents ecosistemes, principalment zones dunars, salobrars i canyissars que acullen una rica i variada flora i fauna.

Golondrina (Embarcació)

Riba de l´Ebre.

Aproximació.-

Ens dirigirem al Port de Deltebre que està situat a la dreta de la urbanització Riumar. Amb accés per la carretera de Deltebre TV-3403. Quan ens apropem a la ultima rotonda girarem a la dreta per aparcar. Hi ha algunes zones d'aparcament ben indicades.

Caseta de pescadors

Canyissar i petit embarcador

Recorregut.-

Un cop aparcat el vehicle, ens dirigim cap al Port Nàutic de Deltebre, passarem per una zona de botigues i l'embarcador d'on surten les Orenetes (embarcacions de turisme per visitar la desembocadura i illes del riu Ebre).
Ens dirigirem cap a la desembocadura, primer passejarem per la vora del riu Ebre, a la nostra dreta veurem l'Illa de Buda. És una illa marítim-fluvial situada a l'extrem oriental del delta de l'Ebre.
És d'origen al·luvial, ja que està formada pels sediments que diposita el Ebre just abans de desembocar al mar Mediterrani. Amb forma de triangle invertit amb el vèrtex cap al sud, l'illa està envoltada pels dos braços del riu, el principal (el vessant de Llevant) al nord, que la separa de l'illa de Sant Antoni, i el secundari (el vessant sud) a l'oest; el costat aquest, amb la platja de Buda, està banyat per la Mediterrània i culmina a l'extrem oriental al cap de Tortosa, prop del que s'alça el far de Buda.

Passeig Marítim de la Platja Riumar.

Escultura "Rehabilitació de les ribes del riu Ebre"

Port Nàutic del Deltebre.

Continuarem per les ribes del riu i de seguida per una mena de carril bici empedrat amb alguns bancs per seure. Aviat arribarem al Port Nàutic Deltebre. Creuarem cap a l'esquerra vorejant les tanques del port fins a veure un senyal que ens indica la direcció del càmping L'Aube i en aquesta mateixa carretera també hi ha un pal de fusta indicatiu que posa "Desembocadura - Riumar". Seguirem per aquest camí fins a arribar al Mirador del Muntell de les Verges.

Cap a Camping L´Aube.

Mirador dels Muntells de la Verge.

Muntell Gros o de les Verges: és una duna peculiar, la de més elevació del delta i des d'on tindrà una excel·lent panoràmica de l'illa de Buda i el curs final de l'Ebre. A la part de dalt de la duna s'aixequen diverses escultures que fan referència a les imatges de la Mare de Déu amb les diferents titularitats amb què és venerada en cadascuna de les quatre comunitats autònomes per les quals transita el Camí de Sant Jaume de l'Ebre.
Continuarem seguint les fites de fustes amb la marques de pintura del GR - 99 (Blanques i Vermelles). Seguirem una passarel·la de fusta que baixa entre els canyissars al costat de la riera del riu Ebre.

Mirador dels Muntells de la Verge.

Passarel.la de Fusta.

GR - 99

Port.

El camí ens mostra la riba entre dunes, algun tamarit (arbust de riera), canyissars i alguns àlber. Aquesta passarel·la passa a convertir-se en una mena de passeig fluvial. On trobarem escultures dedicades al poeta dramaturg Antoni Artaud.
Antoine Marie Joseph Artaud comunament anomenat Antonin Artaud (Marsella, França, 4 d setembre de 1.896 - París, 4 de març de 1.948) va ser un poeta, dramaturg, assagista, novel·lista, director escènic i actor francès.
Artaud és autor d'una vasta obra que explora la majoria dels gèneres literaris, utilitzant-los com camins cap a un art absolut i "total". Els seus primerencs llibres de poemes (després abandonaria el preciosisme poètic, decebut).

Guti.

Bosc de Riera.

El 1.936 Artaud viatja a Mèxic i conviu amb els Tarahumaras, un poble indígena, per trobar l'antiga cultura solar i experimentar amb el Peyote. Durant una dècada a Montparnasse (1.924 - 1.934), Federico Cantú va conviure amb Artaud tant en les visites del poeta a l'Atelier de Rue Dlambre com a La Rotonde i Le Dome; tarda rere tarda parlaven sobre art, poesia i surrealisme.

"Amb els Tarahumaras un entra en un món terriblement anacrònic i que és un desafiament a aquests temps. M'atreveixo a dir que és pitjor per a aquests temps i tant millor per als Tarahumaras."

Escultura al Poeta Atonin Artaud

Mirador de l´Ebre.

Aviat veurem el mirador del riu Ebre, des podrem observar l'Illa de Buda i gairebé el final del riu al mar, també veurem algun embarcador i gairebé de seguida ens trobem amb una alta i gran mirador del Mirador de l'Zigurat.

Txiki

Mirador Zigurat. (Mirador de la Desembocadura).

Zigurat: mirador paisatgístic a la desembocadura de l'Ebre, és el mirador més alt de tot el delta de l'Ebre. Format per una espectacular plataforma de fusta, Ens përmet dominar l'horitzó de la zona de la desembocadura de l'Ebre, amb excepcionals vistes sobre el riu, l'Illa de Sant Antoni, l'Illa de Buda, el Garxal, part de fisonomia litoral del Delta i, en Funció dels dies, la línia de costa fins al cap de Salou.

Marieta & Guti.

Far del Garxal

Després de gaudir de les vistes des del Mirador Zigurat, veurem un pal indicatiu "Riumar / Garxal-Deltebre" que seguirem cap a l'esquerra pocs metres abans d'arribar al far del Garxal. Els aiguamolls estan davant nostre. Són els aiguamolls del Garxal. Un gran espai natural protegit on nien moltes aus.

Al poc veurem de color groc el Far del Garxal, poc dades tenim d'aquesta estructura, igual que els altres far té la funció d'il·luminar la costa per avisar les embarcacions de la proximitat de les costes.

Far del Garxal.

GR - 99

Observatori del Garxal 2

Continuarem pel camí sense saltar-nos els límits permesos i ja ens introduïm en les zones del Garxal.
El Garxal és una zona humida que es troba a l'esquerra de la desembocadura actual de l'Ebre. Es tracta d'una llacuna molt poc profunda i en plena formació, amb un gran dinamisme. El seu origen és ben recent. Data de mitjans de segle XX, quan es va obrir l'actual gola durant un temporal substituint la fins llavors gola Nord. El Garxal està format per petites illes en forma de mitja lluna que van canviant de forma segons la deposició de sediments que el riu aporta. La bassa o llacuna està envoltada per un ecosistema dunar molt ben conservat i fixat per la vegetació, principalment de tamarius (Tamarix canariensis). L'entrada d'aigua dolça es fa exclusivament pel riu, ja que no hi ha vessa cap canal de desguàs dels arrossars. L'intercanvi amb l'aigua de mar es produeix durant els temporals.

Bassa del Garxal.

Bassa del Garxal.

La vegetació riberenca està formada per canyars, bogars i per jonqueres de jonc marí (Juncus maritimus). Pel que fa a les espècies psammòfiles destaquen el jull de platja (Elymus farctus farctus), el card marí (Eryngium maritimum), l'Melgar marí (Medicago marina), etc. Són especialment interessants, però, els herbassars submergits, d'entre els quals es troben espècies com Potamogeton pectinatus, Myriophyllum spicatum, llapó punxenc i Potamogeton crispus. A l'espai es localitzen diferents hàbitats d'interès comunitari. La llacuna per si mateixa ja és considerada hàbitat d'interès comunitari prioritari. D'altra banda, a la zona dunar es troben dunes movedisses embrionàries, dunes movedisses del cordó litoral amb borró (Ammophila arenaria), dunes litorals fixades amb comunitats del Crucianellion maritimae i plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians. Finalment, la part sud de l'espai alberga prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi), matolls halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) i comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant, considerades hàbitat d'interès comunitari prioritari.

Bassa del Garxal.

Observatori del Garxal

Pel que fa a la fauna, l'espai destaca per les concentracions d'ocells a la primavera, especialment anàtids com els Xibeca (Netta rufina), i xatracs com el Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) i el xatrac comú (Hirundo Sterna), així com de limícoles i làrids. Com a zona de nidifcació és important per a l'agró roig (Ardea purpurea), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), el xatrac comú (Sterna albifrons), el cames-llargues (Himantopus himantopus) i el corriol camanegre ( Charadrius alexandrinus). Durant els passos migratoris dels limícoles més abundants són la gamba verda (Tringa Nebula), el pigre gris (Pluvialis squatarola) i el territ variant (Calidris alpina). Cal destacar també la presència en aquest espai del fartet (Aphanius iberus). Les quals podrem veure des dels dos observatoris del Garxal 1 i 2 edificis de fustes que ens ajuda a veure les aus si que elles adverteixin la nostra presència molt còmodament.

Flamencs (Aus)

Passera Observatori del Garxal

Aquesta zona es ressent de la proximitat a la urbanització Riumar i del càmping. Durant l'època de nidificació no sempre són respectades les limitacions d'accés, perdent-se sovint algunes posades. Dins de la llacuna hi ha una Àrea de caça controlada, de gestió pública, i un Refugi de fauna salvatge. L'espai, com altres punts del delta, és gestionat al marc del Parc Natural del Delta de l'Ebre i presenta diversos equipaments que faciliten la seva visita. Es pot trobar un aguait, un mirador i diversos itineraris amb rètols informatius per conèixer millor la zona.

GR - 99 (Etapa 42)

Després de gaudir del paisatge de la Bassa i les aus, tornarem cap al punt de partida. Agafarem la passarel·la del Mirador del Garxal 1, que ens farà atravesas algunes dunes, fins a arribar a un bar del passeig Marítim de la urbanització de Riumar. Girem a l'esquerra fins al final del carrer, on hi ha un palafon de la ruta del Garxal i un camí des d'on es veu el far. Girem entoces cap a la dreta per arribar fins a un carrer amb cases bajas.Al final d'aquest carrer arribarem a una cruïlla, de nou a la dreta fins arribar a una rotonda petita. On veurem un supermercat i un bar, a l'esquerra veurem les indicacions del Càmping L'Aube. Ens dirigim a cap a l'entrada principal d'aquest i gairebé al final del carrer agafarem una altra vegada a la dreta que ens deixés prop del Muntell de les Verges i des d'aquí tornem sobre els nostres passos fins on tenim estacionat el vehicle. Donant per conclosa aquesta ruta.

Croquis de la ruta extret de.- http://sortidesambfamilia.blogspot.com.es

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 1 hora 50 minuts.
Desnivell / Quota màxima: Inapreciable
Ús: si.
Ús actual: Senderisme, oci i turisme.
Estat: bo.
Senyalització: Bona, Algunes senyals de prohibició i pals de fusta amb corda per protegir el medi de l'activitat humana, Palafones explicatius.
Llocs de valor: Port Nautic de l'Deltebre, Mirador Muntell de la Verges, Escultures Poeta Antoni Artaud, Mirador del Rio Ebre, Mirador Zigurat, Far del Garxal, Dunes, Observacitorios de les aus aquàtiques Garxal 1 i 2, Bassa del Garxal, Riumar, etc.
Època: Tot l'any. Portar alguna cosa d'abric perquè la zona normalment és molt ventada i la sensació tèrmica es fa notar. I portar aigua.