 |
| Entrada al Castell i zona d´estacionament. |
Després de realitzar una precioses visita cultural a el Castell de Montesquiu i per acabar de gaudir de la sortida vam optar per una excursió fàcil i agradable per camins i senders de pendents suaus, llevat d'una forta pujada al final del recorregut, senyalitzats amb fites destacades amb color lila. Al voltant de la obaga de el castell, us deixem amb la descripció d'aquesta.
 |
| Font de Mercè Juncadella. |
 |
| Castell de Montesquiu. |
Aproximació:
Des de Barcelona agafarem la C-17, direcció Vic, a la sortida 81 seguirem per la C-17z cap a Sant Quirze de Besora sud. Arribant a el municipi de Montesquiu, agafarem el carrer de Sant Jaume Russiñol a la dreta i des de aqui seguir les indicacions fins arribar a al Castell de Montesquiu. Hi ha diverses zones per estacionar el vehicle a prop de l'entrada a l'els jardins de el castell.
 |
| Castell de Montequiu. |
 |
| Pou. Castell de Montesquiu. |
Recorregut:
Comencem aquesta ruta realitzant una visitada guiada pel castell. De l'Castell de Montesquiu es té constància documental de la seva existència des del segle XIII. El seu origen sembla poder trobar-se en una petita guàrdia o talaia de planta rectangular que probablement es va construir entre els segle X i XI. Es troba vinculat a l'castell de Besora, veritable centre de poder de el terme durant la Baixa Edat Mitjana. Al segle XVII, de mans de Lluís de Descatllar, el casal (castell) pateix importants modificacions d'ampliació, millores interiors i ampliació de la façana Nord. A principis de segle XX, és objecte dels principals retocs que li confereixen la fisonomia actual . L'any 1.976, el seu últim propietari, Emili Juncadella, va cedir a la Diputació de Barcelona el castell i la finca. Actualment l'edifici s'ha adaptat per a ser visitat i perquè en ell puguin realitzar-se activitats pedagògiques, reunions o seminaris.
 |
| Estades de Castell de Montesquiu. |
 |
| Masoveria. |
 |
| Masoveria. |
Després de concloure la visita guiada ens dirigim de nou a l'entrada i des del fita que assenyala l'inici de l'itinerari, a la banda de l'aparcament, agafem el camí, amb algun un tram asfaltat, que voreja el castell de Montesquiu per sota. A l'esquerra, deixem el camí d'accés a l'edifici de l'castell i els jardins.
Un cop deixem enrere el castell i la granja, l'itinerari gira a l'esquerra seguint l'indicador de "la Solana" i comença a baixar per l'obaga de la serra de l'Castell, per mitjà d'un bosc de pi roig.
L'ambient és fresc i ombrívol.
 |
| Ruta de l´Obaga. |
El pi roig és un arbre abundant a les terres prepirinenques i forma importants boscos que també arriben fins a les planes altes interiors i fins a algunes serres prelitorals. El seu nom prové de la tonalitat rogenca de l'escorça. Els troncs de pi roig, sovint bastant alts i drets, han estat utilitzats tradicionalment per a la construcció o com a pals per a les
línies elèctriques o telefòniques. Això fa que l'home hagi propiciat l'extensió d'aquest arbre, que ha arribat a ocupar vessants que habitualment ocupaven les rouredes. El sotabosc està format bàsicament per boix i ginebre i sovintegen alguns exemplars de roure.
 |
| Bosc de Pi Roig. |
 |
| Pla de l´hort. |
El camí segueix baixant i s'acosta a la riera. deixant a la dreta el camí que porta a la Solana, arribem a un clar, possiblement un antic hort avui abandonat, on el soroll de l'aigua ens indica la seva proximitat. En aquest punt val la pena desviar-se de el camí agafant una desviació a la dreta, que, entre avellaners, ens portarà fins al rierol, en el lloc conegut amb el nom de gorg de el Pla de l'Horta.
La riera de la Solana, prop de la casa de la mateixa
nom, forma en aquest lloc un petit pou de el Pla de l'Hort. Aquesta rierol també és coneguda amb el nom de riera de l'Mall dels Ferrers, per les cases de ferrers que hi ha a la capçalera. A causa de el clima humit d'aquesta regió, vessa aigua tot l'any a la riba esquerra del riu Ter, tot i que no deixa de tenir un cert règim torrencial, amb sobtades crescudes, sobretot després de les tempestes de final d'estiu. La presència d'l'aigua afavoreix una vegetació pròpia dels marges de rius i torrents -salzes, verns, plàtans- i alimenta diverses fonts, com ara la font de l'Plàtan, que es troba bé al costat de la riera aigües avall.
 |
| Pla de l´hort. |
 |
| Senyals del pas a nivell. |
Cal tornar enrere per reprendre el camí que hem deixat i que ara discorre, una mica elevat, pel costat de la riera i de camps de farratge.
A mesura que el paisatge d'aquest petit vall es obrint cap a Ponent, camí avall, podem contemplar una visió molt característica de la muntanya mitjana: els vessants cobertes de bosc i, en els replans formats pels sediments de la riera, els camps de cultiu destinats a donar aliment a la ramaderia. arribem fins al pas a nivell, on l'itinerari puja dalt a l'esquerra i, a la dreta, el camí segueix cap a Planeses passant pel pont, sota el qual hi trobem la font Codineta.
 |
| Pont a les Planeses. |
 |
| Pas a nivell. |
Sota el pont, en un racó fresc, molt agraït a l'estiu però fred i humit a l'hivern, brolla la font Codineta.
En aquestes serres el règim de pluges, força regular, que fa que no hi hagi llargs períodes de sequera, i les conques excavades per les rieres a les roques sedimentàries, margues, gresos i calcàries, afavoreixen l'existència de fonts prop dels torrents i els rierols.
Prenem el sender indicat per la fita que s'enfila amunt, cap al turó de l'Castell. Cal extremar les precaucions. El camí puja força en el primer tram i això permet gaudir d'una bona panoràmica de el Ter i de la vila de Montesquiu. Més amunt, entre pi roig, roure i alguna blada de fulla petita, el camí es fa una mica més planer.
 |
| Linea ferrea. |
 |
| Sender de pujada. |
El poble de Montesquiu, primer com a barri de Sant Quirze de Besora i després com a municipi independent, es va desenvolupar a partir d'al final del segle XIX a el ritme que marcava el creixement de la fàbrica tèxtil de la Farga de Bebié. També han tingut importància les dues antigues fàbriques de carbur, una de les quals, avui convertida en central
hidroelèctrica, es pot veure, des d'aquest punt, a la riba esquerra el Ter. La ruta ens permetrà contemplar alguns bons exemplars de roure, arbre que possiblement havia format extensos boscos per aquestes contrades.
Finalment, per uns esglaons, a l'esquerra, travessant una roureda més buidada, al costat dels jardins de l'castell, arribem a l'aparcament i a el punt d'inici i finalització de la ruta.
Nota: Gran part de la informació ha estat extreta de l'tripico emès per Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
 |
| Guti & Marieta. |
Fitxa tècnica:
Grau de Dificultat: Baix.
Temps / Horari: 1 h.
Desnivell / Quota màxima: 629 m. a 721 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme.
Estat: bo
Senyalització. Bona (palafones explicatius i pals verticals de fusta indicatius i fites amb marca de color lila).
Llocs de valor: Castell de Montesquiu. Masoveria, Casanova de l'Castell, Pla de l'Hort, Font de la Codineta, etc.
Època: Tot l'any, a l'hivern anar abrigats. Portar aigua.
