 |
| Zona d'estacionament de l'Àrea d'esbarjo de les Arenes. |
Ens anem endinsant en la imensidad de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A poc a poc anem fent les diferents rutes senyalitzades i coneixent els seus bells atractius.
En aquesta realitzarem una petita i presiosa ruta circular amb molt poc desnivell, seguint el Sender Local C 65 que ens permetrà descobrir una zona mes ombrejada de la Vall de el riu Ripoll i la riera Seca, descobrint diferents fonts, visitant el nucli urbà de les Arenes i contemplant les formes geològiques de les seves parets, agulles i pedres com el monòlit de la Castellassa de Can Torres. Sense mes, esperem que us agradi aquesta excursió.
 |
| Riu el Ripoll. |
 |
| Riu el Ripoll. |
Aproximació:
Des de Barcelona agafarem la C-58 direcció a Terrassa / Manresa / Sabadell. Ens vam sortir a la sortida nº 12 cap a Sabadell Centre-nord / St. Quirze V. Sud-centre, seguirem les indicacions cap a St. Quirze de Vallès Sud-Centre / Sabadell Nord. Ens mantindrem al carril central per seguir les indicacions cap a C-58 / Manresa / Terrassa, després a la dreta a la bifurcació i segueix els senyals de Sabadell Nord i continúar per C-58c.
Sortim a la sortida nº 2 cap a Av. d'Estrasburg, en direcció Castellarnau / Sabadell, a la rotonda agafem la primera sortida en direcció Av. d'Estrasburg. Passem una altra rotonda seguirem per Carrer de Berenguer el Gran ens mantindrem a l'esquerra per a romandre en Carrer de Berenguer el Gran, girarem a la dreta fins Plaça Espanya.
A la rotonda, prenem la segona sortida i continuem per Plaça Espanya girarem a la dreta fins a Av. De l'Alcalde Moix
A la rotonda, pren la tercera sortida en direcció Carretera de Prats de Lluçanès / B-124
Continua cap a B-124, rotonda, prenem la segona sortida en direcció Ctra. De Sabadell / B-124
Després d'una altra rotonda Àrea d'Esbarjo de Les Arenes la trobarem a la nostra dreta, amb una gran esplanada per estacionar el vehicle.
 |
| Font de la Boixa. |
 |
| Camì de les Arenes SL- C 65. |
Recorregut:
Un cop estacionem el vehicle, ens aproparem fins al Àrea d'Esbarjo de les Arenes, que és on comença la ruta. A prop de la caseta-bar tindrem reflectit al mapa de l'itinerari Camí de les Arenes, SL- C 65. i uns pocs metres més endavant la primera fita de fusta amb requadre verd-blanc que haurem d'anar seguint.
Comencem a caminar per la pista de sorra des de la caseta-bar cap a l'esplanada on aquesta estacionat el vehicle, passarem un pont sobre el riu Ripoll i ens sortirem de la pista per anar a veure la Font de la Boixa.
Arribarem a un prat i a la nostra esquerra pujant uns graons de fusta al costat d'una bassa trobarem la font. És de les poques fonts naturals que es manté activa durant tot l'any, en èpoques de sequera el cabal es veu reduït a un simple rajolí d'aigua. La seva aigua està catalogada com a "no potable", no és una aigua tractada químicament (no clorada) i no és apta per al consum humà.
 |
| Rosa chinensis. |
 |
| Nucli de les Arenes. |
Tornem cap a la pista semi asfaltada, i continuarem per ella fins a la urbanització i el nucli de cases de les Arenes. (Veïnat del municipi del Castellar de Vallès).
Les cases de les Arenes formen un conjunt urbanístic peculiar. Es troba situat a la riba esquerra del riu Ripoll, prop de l'ermita de la Mare de Déu de el mateix nom. Ubicat dins el parc natural de Sant Llorenç de l'Munt i l'Obac, les cases es troben emplaçades entre arbres i a la vora del riu.
És un nucli d'estiueig de principis de segle XX amb edificis de notable interès per les ornamentacions realitzades seguint els paràmetres modernistes i neogòtics.
Algunes de les cases són especialment rellevants, entre elles, destaca la Torre del Bolet, amb unes decoracions ceràmiques a la façana.
 |
| Torre del Bolet. |
 |
| Cal Samaranch. |
A l'Costat de la Torre del Bolet, aquesta la Casa de la família Samaranch, de l'any 1.916. Va ser la primera casa a edificar-se en el nucli de les Arenes. Orientada a migdia amb coberta del cos principal de dues vessant paral.leles a la façana. Cos adossat a la part posterior amb pati soterrat per ventilar les primeres plantes, amb una passera d´acces. Façana principal simètrica amb volum afegit de vestibul d´entrada, on es recoltza la terrassa de la primera planta. Tots els elements de coberta presenten ràfecs prominents.
S´hi accedeix per una doble escalinata. Té obertures amb arcs de gola i lobulats, ornamentació de gerros i esferes als perfils de vora de les cobertes i a les baranes d´escalinata.
També destaca la vegetació del jardi.
 |
| Can Barcelo. |
 |
| Can Barcelo. |
El Nucli de les Arenes es va forma al voltant de l´antiga masia Can Barceló. Diverses torres modernistes, molt be integrades al paisatge, conformen aquest raval. La majoria d´aquests habitatges daten del principi del segle XX. Cal destacar-ne l´antic hostal de les Arenes, que durant la decada dels anys 30´s oferia habitacions i servei de restaurant als hostes. Durant la guerra civil les cases de les Arenes foren la residencia de nombroses families de refugiats provinents de Madrid. Entre 1.941 i 1.958 l´antic hostal fou l´allotjament dels joves de Acció Catòlica.
HIMNE A LES ARENES.-
Oh! Les Arenes que belles que són
On hi ha la pau, l’amistat i l’amor
té un encís aquest lloc
de conviure ideal,
on tan verd és el bosc
el paisatge graciós
i el cel tan blau.
Vetlla senyora la Mola imponent,
i la Verge de l'ermita als seus peus
dolç anar i venir
dels menuts joganers,
i el mirar tan content
dels més grans al tornar
del seu passeig.
Junt amb el tracte afectuós dels veïns
Que treu angoixes i calma neguits
I don força per fer
d’aquest món el camí
passarem per aquest lloc
i és ben cert que ens farem
bons i senzills.
Lletra de Mª Teresa Relat
 |
| Camì del Barceló. |
 |
| Marieta & Txiki, Camì del Barceló. |
Hem de seguir cap amunt per l´amomenat camí del Barceló fins que arriben a la Font del Romani.
Aquesta font, juntament amb la font de l´Espigol, formen un conjunt construït el 1.917 com a zona d'oci dels estiuejants de principis de segle XX, amb una taula rodona de pedra. La font està inserida en un mur que reté les terres, d'obra arrebossada i rematat amb forma semicircular. El frontal de la font sobresurt de el mur, culmina en forma punxeguda i està tot folrat de petites pedres de riu, remarcat per pedres encara més petites. Ha desaparegut la canella; quan raja, ho fa per un forat a la part baixa i l'aigua cau a una pila quadrada d'obra, disposada sobre d'un pedestal, i desguassa per un canal que transcorre per dins de la feixa que queda a l'esquerra, alimentant les dues basses que queden més baix, darrere de la font de l´Espigol. Enmig del frontal hi ha un bonic mosaic fet amb rajoles blanques amb el nom de la font, l'any de la seva construcció 1.917, l'any de la restauració 2.010 i un motiu representant fulles de romaní.
 |
| Font del Romani. |
 |
| Balma de la Font de l´Espígol. |
La Font de l´Espigol, està adossada a una de les dues basses rectangulars que queden darrere. El frontal de la font és de rajoles blanques, emmarcat amb rajoles verdes i culmina en forma punxeguda. L'aigua raja per una canella d'acer inoxidable i cau en una pica rectangular d'obra arrebossada que descansa en un pedestal i desguassa directament a la bassa. Al frontal, gravat en color blau sobre les rajoles blanques hi ha el nom de la font, l'any de la seva construcció 1.917, l'any de la restauració 2.010 i un motiu representant fulles de l´espigol. A l'esquerra de la font podem reposar en un bancal d'obra vista adossat a la paret de la bassa que li fa de suport.
 |
| Font de l´Espígol. |
 |
| Pas per creuar el riu Ripoll. |
 |
| SL- C 65, Bauma. |
Creuarem el riu Ripoll, amb compte per la part que menys cobreixi l'aigua, seguirem un corriol fins veure una fita que ens farà girar cap a la dreta, seguirem remuntant cap amunt per la riera Seca. Fins a arribar a el pont de la carretera B- 124 que va cap a Sant Llorenç de Savall. Passarem per de baix de el pont seguint la riera Seca i de seguida arribarem als voltants de l'Ermita de la Mare de Déu de les Arenes.
 |
| Pont Carretera B- 124. |
 |
| Ermita Mare de Deu de les Arenes. |
La Ermita Mare de Deu de les Arenes, encara que no es té certesa, se suposa que l'ordre benedictina que manava a el monestir de Sant Llorenç de l'Munt, i que controlava la parròquia de Sant Feliu de Racó, va fer construir l'ermita entre els segles XI i XII. Se sap que el 1.121 ja estava de peu. Es tracta d'una capella d'estructura senzilla, amb una única nau rectangular, amb volta de canó, i un absis semicircular amb volta de quart d'esfera. La capella té una casa adossada a la seva esquerra. L'absis, la nau i la casa daten de segle XII; l'allargament de la nau i un petit portal de segle XIV i un atri va ser construït en els segles XVIII-XIX. La casa de l'ermità està adossada a la part nord. La Verge de les Arenes es diu popularment la Mare de Déu de la galledeta, a causa d'un cub de plata que la imatge romànica duia, i en la qual els fidels demanaven pluja. La imatge de la verge amb una fruita a la mà dreta i l'Infant a la falda, datada al segle XI, va ser destruïda el 1.936.
 |
| Ermita Mare de Deu de les Arenes. |
 |
| Prats Ermita de les Arenes. |
 |
| Torrent del Sot de Matalonga. |
Després d'haver gaudit de la bella estampa que ens ofereix els prats al voltant de l'ermita de la Mare de Déu de les Arenes, vam prosseguir el camí, seguirmos les fites i les marques verdes-blanques de l'SL- C 65, que també coincideixen amb part de el GR marques vermelles-blanques. Ens endinsem pel bosc, fins arribar a un pronunciat revolt que ens farà travessar el conegut torrent de l'Sot de Matalonga. Després nosaltres tenim una precioses vistes de la Cinglera de l'Bolet de la Castellassa de Can Torres i l'emblemàtic monòlit de la Castellassa de Can Torres, presidint al centre de la imatge.
Aqui compte que va esdevenir la llegenda de el miracle de la Mare de Déu de les Arenes i el pastor que se li va ocórrer pujar al cim de la Castellassa de Can Torres.
Que ja us explicarem potser en una altra sortida.
 |
| Mas de l´Illa. |
 |
| Cinglera de el Bolet de la Castellassa de Can Torres (al centre el monòlit de la Castellassa de Can Torres). |
Arribem a una bifurcació deixarem el camí de l'esquerra i ens aproparem a al Mas de Can Illa, que ho veurem a certa distància durant una bona estona. Masia de el s. XIV.
Actualment, a Castellar, hi ha més de 40 cases, moltes de les quals encara estan habitades. La més antiga és Mas Canyelles, de al segle X. Les masies, han anat adaptant-se a les necessitats dels seus propietaris en cada moment, de manera que donen fe dels diversos estils arquitectònics i fan difícil la seva datació. Diverses masies, a més, encara conserven la seva pròpia capella o ermita.
En època medieval la documentació referent al Castell de Castellar indica l'existència de població disseminada amb masies, inscrits en aquest territori. La masia més antiga, el Mas Canyelles sembla, data del segle X. Precisament, l'atractiu de les masies castellarenques resideix en veure l'evolució arquitectònica que han patit i en la diversitat d'elements ornamentals d'estils que van des del romànic i el gòtic, el modernisme o l'art eclèctic.
A més, algunes masies conserven diversos elements d'interès cultural. Destaquen les rodes de pedra de molí de Can Santpere i El Brunet, que daten de segle XV i XVI; la talla de Sant Pere Ullastre i una talla de la Mare de Déu de Can Juliana; els frescos sobre sostre i parets de Can Quer Vell (en l'actualitat a l'Arxiu d'Història de Castellar); o un dels últims trulls (molí d'oli) que encara hi ha a la comarca, a Can Bogunyà.
També hem d'esmentar algunes de les capelles que en diferents masies de Castellar es troben. Podem citar l'església de Can Massaguer, antigament Sant Martí, dedicada precisament a aquest sant. La primera referència que trobem data de segle XI, però en el segle XVI va ser reedificada. La masia i l'església es trobaven just en el límit entre la parròquia de Sant Esteve de Castellar i la de Sant Julià d'Altura, a Sabadell.
Altres masos amb capella eren can Ametller (però de la Serra fins a finals de la s. XV), amb una capella construïda al segle XVIII dedicada a Sant Josep, però després d'unes reformes avui ja no queda res o la capella de Sant Antoni de la masia de Cadafalch, on es representen tres patrons dels termes limítrofs: Sant Llorenç, Sant Sebastià i Sant Esteve.
 |
| Torrent del Sot del Sabater. |
 |
| Masia del Sabater Vell. |
Amb tot el pas el temps no ha estat a favor de la vida a les masies, i de la permanència d'aquestes. En la documentació trobem que el Castellar de què ens parla el Dr. Vergés havia més de 60 cases. En la seva història de Castellar elabora una llista de noms de luxe dels quals la majoria han desaparegut i molts d'ells ni tan sols sabem on es trobaven. En molts casos els masos situats a les ribes del riu Ripoll van transformar en molins i indústries.
Tornem a baixar i de nou ens endinsem pel bosc, fins a travessar el torrent del Sot del Sabater, i al poc passarem a tocar les feixes de la masia del Sabater Vell. Va formar part fins a 1.892 de el patrimoni de el mas de la Roca, situat a la Vall d'Horta. El mas té planta baixa, un pis i golfes.
Els últims colons a fer-se càrrec de la casa a la fi de segle XIX van ser els Olivé, que provenien de Sant Sebastià de Montmajor. La seva tasca va ser continuada per la seva única fills, Emilia, que va viure al Sabater Vell fins a 1.995, encara que va quedar vídua als anys seixanta.
Després de quaranta anys sense explotar les terres, el 2.010 es va posar en marxa un projecte per reconvertir la finca en una explotació ecològica.
 |
| Txiki, GR 173.1. |
 |
| Area d´esplai de les Arenes. |
Continuem pel camí vorejant els terrenys de la Masia i anem a parar a la pista on vam coincidir amb les marques de GR 173.1. Seguim per l'esquerra i remuntem el camí per dalt molt creca de la carretera B-124, que creuarem per tornar a punt de partida.
Per últim, i per acabar aquesta ruta ens podem acostar a veure i visitar la barraca de vinyes, que es troba molt a prop de l'Àrea recreativa de les Arenes.
Es tracta d'una petita cabana en molt bon estat de conservació, no fa molt els pagesos alliberaven els camps i cultius de grans pedres, i aquestes les amontanaban per construir aquest tipus d'edificacions, que les feien servir per no mullar-se en èpoques de pluja o neu, guarda eines i altres estris. I també per no haver de tornar a casa així evitar llargues passejades cada dia.
Després d'aquesta visita, donem per conclosa la nostra excursió. Fins a la propera, gràcies per seguir aquesta ressenya.
 |
| Barraca de vinya. |
 |
| Area d´esplai de les Arenes. |
Fitxa tècnica:
Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 1 h. 40 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 352 m. a 416 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, agrari, històric, patrimoni, espai d'interès natural.
Estat: bo
Senyalització: Molt bona (Palafones, pals verticals, fites de fusta, ferro i marques de pintura verda-blanca. Coincideix algun tram amb el GR 173.1).
Llocs de valor: Àrea recreativa de les Arenes, Fonts de la Boixa, Romani i l'Espigol. Cases de les Arenes, Masies de l'Illa, Sabater Vell i Cinglera del Bolet + Castellassa de Can Torres, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de fort sol, a l'hivern anar abrigada. Portar aigua i un calçat adequat.
 |
| Croquis i ressenya camí de les Arenes SL- C 65, Castellar de la Valls (Barcelona). |
