Miranda de Santa Magdalena "1.132 m." per l'itinerari de les Ermites – Camí de Sant Miquel "PR C-19", Monistrol de Montserrat (Barcelona).

Regio de Tebes "Les Magdalenes" - Gorros.

Uns dels itineraris més bonics i interessants per fer al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, pel qual podrem gaudir i visitar dues grans regions d'aquestes muntanyes (Tebes o Regió de les Magdalenes i Tebaides o Sant Salvador). Aquesta ruta es desenvolupa en gran part per un camí cimentat, més conegut com a Camí de Sant Miquel, que ens portarà gairebé fins al cim de la Miranda de Santa Magdalena. Cim que apareix a la llista del repte dels 100 Cims de la FEEC. Realitzant el retorn, descendint per les conegudes Escales per als Pobres. En aquesta veurem diverses Ermites i algunes antigues edificacions que formen ja part de la història de la llegendària Muntanya de Montserrat.

Zona d´estacionament Monastir de Montserrat.

Txiki, Maribel & Marieta.

Aproximació.-

Des de Barcelona agafarem la C-58 direcció Manresa, seguirem en aquesta seguint les indicacions cap a Montserrat. Sortirem a la sortida Montserrat / Manresa a la C-55 Per aquesta carretera ens dirigirem cap al poble de Monistrol de Montserrat. Un cop arribem a aquest pujarem cap a l'aparcament del Monestir de Montserrat per una carretera BP-1121 amb força revolts, Compte amb els i les ciclitas !!!! i altres vehicles que ens vindran de cara.
Un cop passem la barrera de l'aparcament del Monestir buscarem lloc per estacionar. El tiquet d'estacionament té descompte per a les persones federades.

Monastir de Montserrat.

Inici Camì de Sant Miquel.

Recorregut:

Després d'estacionar el vehicle, ens apropem cap al mateix Monestir de Montserrat, anem a buscar l'estació inferior del Funicular de Sant Joan, passarem pel costat dels miradors dels Apòstols, Mirador de Montserrat, les escolonies, veurem l'estació del cremallera i girarem a la nostra esquerra en arribar a l'alçada de la comissària de Mossos d'Esquadra i l'Alberg d'Abat Oliba.

Començarem a recórrer una pista empedrada, que ens porta a l'entrada de l'estació del Funicular de Sant Joan, en passar-la, seguirem per aquesta pista empedrada al cap de poc a la nostra dreta anirem veient algunes escultures que adornen el camí, passarem per sota d'una petita ermita ubicada en una placeta és l'Ermita de la Dolorosa de Montserrat, potser la de més recent construcció. Continuarem per la pista, coneguda com el Camí de Sant Miquel, a la nostra esquerra passarem per l´entrada de l´àrea recreactiva i acampada de Montserrat. Una mica més amunt i passada la zona d'acampada apareix l'escultura de Sant Francesc que fou ofrenada pels Terciaris Franciscans de Catalunya l'any 1.927 en commemoració al VII centenari de la seva mort. És obra de l'escultor Josep Viladomat (1.899-1.989).

El camí de sant Miquel comença a l'esquerra de la plaça Abat Oliba i condueix, d'una manera suau i agradable a la capella del mateix nom. Al primer tram es troben placetes on els visitans descansen.

Místic Drú (de Esq. a Drta. Esperó d´Olesa, Pilier Bonatti, El Drú, Totxos del Techo e Infantil + Miopía, El Bordillo, Totxo del Pepe, Roca del Camping i La Piedra).

Roca de l´Àngel o de la Llicència.

Continuem pel camí de Sant Miquel, on trobem diverses estàtues i escultures. Les dues escultures més destacades són les que representen Pau Casals i San Francisco de Asís. La primera obra de l'escultor Joan Rebull (1.899-1.981) és un monument dedicat al gran músic amb motiu del centenari del seu naixement, el 1.976., arribarem fins a la porta de Sant Miquel que es traspassa una mica més amunt marca el final del recinte del santuari per part de Llevant, aquesta la creuarem per l'esquerra on veurem un pas abalisat amb tanques de fusta.

Seguim el camí cimentat, sense perduda, a la nostra esquerra veurem un gran bloc de pedra anomenat la Roca de l'Àngel o de la Llicència, roca es va desprendre des dels cingleres superiors, uns metres més endavant veurem quatre columnes. Aquesta zona, és un lloc de possibles deprendiments es recomana no romandre molta estona aturats.

El camí de Sant Miquel era l´itinerari d´accés a Montserrat més important a l´època medieval. L'itinerari té el punt de partida a la localitat de Collbató, al peu de la muntanya, en arribar a la capella de Sant Miquel és on els pelegrins després d'un llarg camí veien per primer cop el monestir i el santuari de Montserrat.

Mirador de la Creu de Sant Miquel.

Creu de Sant Miquel. (Maribel & Marieta).

Uns 100 metres abans d'arribar a l'esmentada capella, s'agafa un trencall a mà esquerra que porta a la Creu de Sant Miquel. Compta amb unes magnífiques vistes des dels Pirineus fins al delta del Llobregat, a més de les panoràmiques del conjunt de Montserrat.

Es tracta d'una Creu de ferro que recorda que coronen els turons Montserratints als gravats medievals i barrocs.

Tornem sobre els nostres passos fins novament el Camí de Sant Miquel, seguim cap ja el conegut pla de Sant Miquel on s'ubica la capella o ermita de Sant Miquel.

Un lloc estimat pels viatgers medievals era el pla de Sant Miquel. La seva arribada significava que eren ja a prop del monestir de Santa Maria. Aquesta capella va ser totalment destruïda per la Guerra del Francès. El 1.870 es va edificar l'actual capella que va ser beneïda el dia de sant Miquel del mateix any per l'abat Muntades. El 1.895 encara es veien algunes restes de l'antiga capella. Aquest lloc era el lloc on el pare abat del monestir sortia a rebre els visitants importants.

Interior Ermita de Sant Miquel.

Ermita de Sant Miquel.

Sentida al filòsof i antropòleg Octavi Piulats. Segons paraules d´aquest senyor, es diu que l´ermita de Sant Miquel, de Montserrat, fou un antic temple dedicat a la deessa Venus Pirene. La veritat, que no s'ha trobat gairebé res d'informació sobre aquesta capella, llevat de simples mencions a les descripcions de les diferents rutes que es poden fer a Montserrat i les paraules d'Octavi Piulats, però les antigues columnes que envolten el temple fan deduir que ens trobem davant d'un cas més d'antic temple pagà cristianitzat.

Els testimonis, no només actuals, sinó també del passat, com diversos megàlits que envolten aquella muntanya que forma part de la mitologia catalana, i, sobretot, les suggerents, estranyes i oníriques formes de la serralada de Montserrat que tant van inspirar, segons es diu, a Gaudí -només cal fixar-se en les formes de la Sagrada Família- fan que no sigui gens estrany aquest aglutinament cultural en una muntanya com la de Montserrat.

Turó de Sant Miquel i Roca Alta de la Canal de Sant Miquel. (Bassa).

Camì de Sant Miquel / Camì de les Ermites.

Després de visitar la capella de Sant Miquel, continuem per la pista cimentada, passem per una gran bassa on es recull part de l'aigua de pluja, per a diferents aprofitaments. Hi ha alguns palafons explicatius amb descripcions sobre la fauna i flora de la zona. La història natural de Montserrat és un gran ecosistema. Per una part, és un relat de les comunitats animals, vegetals i el sistema geològic i hidrològic que han conformat la complexa realitat natural de la muntanya. La Flora de la Muntanya de Montserrat impressiona per la seva abundància, i apasiona per la infinitat de petits matics de gran bellesa que ofereix. Durant tot l'any és guarneix constantment.

 La Fauna et pot sorprendre a qualsevol lloc de la muntanya. Aufranys Àligues Falcons Corbs i altres espècies conviuen amb la Cabra Salvatge, al llarg del seu territori. En hores primerenques o ja gairebé cap al tard se solen deixar veure en aquesta zona alguns exemplars de Cabra Salvatge.

Gorros (de Esq. a Drta.- Miranda de Sant Joan, Miranda Xica, Roca Cristian Dios, Miranda de Santa Magdalena, Ag. de la Font de Jacob, Magdalenes Superior e Inferior i Gorra Marinera).

Estaciò Superior del Funicular de Sant Joan.

Trobem una altra bifurcació, continuarem per la nostra dreta sense deixar la pista cimentada seguint les indicacions Funicular de Sant Joan / Sant Joan del PR C-19, deixant a l'esquerra el camí que baixa fins a la població de Colbatò, conegut com el camí de les Bateries .

Continuem per la pista vorejant tota la Serra Llarga, gaudint d'un gran paisatge, ascendirem suaument alguns trams amb més pendent i ja de lluny es deixa veure la zona de Gorros o la Regió de Tebes "les Magdalenes", on s'ubica la Miranda de les Magdalenes. Ja arribant a la part alta del camí també veurem davant nostre algunes de les agulles de Sant Benet/Tebaides o Regió de Sant Salvador. I més avall molt propera l'estació superior del funicular de Sant Joan.

Tebaides - Sant Salvador (de Esq. a Drta.- La Prenyada, El Elefant, Els Flautats, Momia, Momieta)

Pla de les Tarantules.

La pista comença a baixar i arribarem al Pla de les Taràntules, en aquest pla es troba l'estació superior del funicular de Sant Joan, el qual és emprat per milers de turistes i pelegrins que visiten el Monestir de Montserrat cada any (de fet, és l'accés més còmode i ràpid a la part alta de la muntanya). El recorregut del funicular és aeri i espectacular, ja que la paret i el sostre del vagó són de vidre i ofereixen una visió vertiginosa del recinte del monestir i del barranc per on puja l'enginy. El funicular va ser inaugurat el 1.918 i posteriorment va ser remodelat dues vegades: el 1.926 i 1.997. El traçat, amb pendents del 65%, supera un desnivell de 250 metres amb un recorregut de 500 metres. Des de l'estació superior podem fer una passejada i visitar les ermites de l'entorn, entre les quals destaquen la de Sant Joan i la de Sant Onofre. També podem anar més lluny seguint el camí Nou de Sant Jeroni, que passa pel peu de les Gorres i s'enfila fins al punt més alt de Montserrat.

Aquí trobarem més palafons explicatius i dels diferents itineraris o rutes per fer. Nosaltres continuarem a la nostra esquerra, ara pel camí de les ermites, en direcció a l'Ermita de Sant Joan. Passarem alguns sectors d'escalada esportiva ubicats a les parets a la nostra dreta com el Totxo d´en Chaman o Totxo del Camí, passant per la base de l´Agulla de la Font de Jacob, on veurem un altre palafon explicatiu sobre la iniciació, interpretació i formació de l'escalada a la Muntanya de Montserrrat. De fa estona ja veiem la silueta de la petita ermita de Sant Joan.

Roca d´en Chaman.

Ermita de Sant Joan.

L'Ermita de Sant Joan es troba a la part alta de la regió de Tebes, gairebé al peu de la Miranda de Santa Magdalena, concretament, juntament amb la Santa Cova, és l'ermita de muntanya més accessible de Montserrat. Està ben comunicada amb el monestir gràcies al Funicular de Sant Joan i al Camí de les Ermites, que disposa de trams amplis i ben pavimentats. L'ermita original, coneguda amb el nom de Sant Joan Baptista, fou construïda aprofitant una cova. Durant molts anys va ser la residència dels abats del monestir, però desgraciadament la Guerra del Francès (mitjançant l'exèrcit del mariscal Suchet, al 1.811) va suposar la seva destrucció. Tot i així, les seves ruïnes estan ben conservades i encara es poden apreciar els seus murs, terrasses i cisternes. La majoria d´ermites disposaven de dormitori, sala d´estudi, cuina, oratori i hort. Al segle XIX es va construir la nova ermita de Sant Joan en un replà proper a l'emplaçament original. És una construcció allunyada de les roques que té les seves parets, una teulada i un petit campanar. És un lloc ideal per copsar el contrast entre l'austeritat de les antigues ermites i la solidesa de les construccions més recents. Ja al segle XX, amb l'èxit del funicular, el lloc va viure encara noves transformacions. Es va construir un mirador amb vistes esplèndides sobre el vessant sud de Montserrat i un restaurant que posteriorment va ser abandonat. A la zona hi ha altres ermites històriques d'interès, com ara Sant Onofre, Santiago i Santa Magdalena.

Marieta, Txiki i Maribel.

Ermita de Sant Onofre, Roca Christian Dios.

Realitzem un breu descans, i continuem la nostra ruta, ara veurem una altra bifurcació senyalitzada a la nostra esquerra, aquest sender també baixa cap a la població de Collbato.

Nosaltres agafarem una rampa que puja cap a les ruïnes de l'Ermita de Sant Onofre ubicada a la mateixa roca coneguda pel nom de Christian Dios.

L'Ermita de Sant Onofre es troba al costat de l'ermita de Sant Joan, una mica més cap al nord-est, cent metres més avall hi ha l'ermita de Santa Magdalena.

Segons el Monasticon hispanicum va ser erigida per l'abat Pedro de Burgos (1,512-1.536), a finals del segle XV l'abat García Jiménez de Cisneros (1.499-1.510) la va restaurar i es va mantenir de peu fins que va ser destruïda per l'exèrcit francès a 1.812. Actualment, les restes es troben en bon estat de conservació, apreciant-se els murs, els passos, les cisternes d'aigua i les antigues escales d'accés. A l'ermita de Sant Onofre s'hi ha construït un afegit modern que està en ús.

Ermita de Sant Onofre, Roca Christian Dios.

 Roca Christian Dios.

S'han recuperat les antigues escales d'accés i un tram de les que pujaven a Santa Magdalena, actualment està enganxada a l'ermita de Sant Joan, des d'on es pot accedir.

 Antigament, a l'ermita de Sant Onofre no era possible accedir a cavall, i per arribar hi havia un camí amb escales part de les quals estaven excavades en roca, després s'havia de creuar un pont de fusta que penjava sobre un precipici. Com que estava situada al vessant d'una muntanya, gaudia d'una bona vista panoràmica del pla. L'ermita estava unida a la de Sant Joan per una passarel·la i una petita finestra, ja que estaven molt a prop. S'hi accedia per un pont des d'una escala, continuació de l'escala de Jacob provinent de l'ermita de Santa Magdalena.

Escalas de Jacob.

Ermita de Santa Magdalena.

Després de creuar per les antigues instal·lacions de l'Ermita de Sant Onofre, arribem fins a les escales de Jacob, acabarem de pujar un tram i per fi arribarem al coll on es troben les ruïnes de l'Ermita de Santa Magdalena a una zona més boscosa i ombria.

Els pelegrins acostumaven anar a l'ermita de Santa Magdalena venint des de l'ermita de Sant Jeroni. Només es podia arribar a aquesta ermita a través d'uns esglaons excavats amb roca que pujaven des del camí de ferradura a Sant Jeroni al costat d'una carbonera. També s'hi podia accedir a partir de l'ermita de Sant Onofre.

Ermita de Santa Magdalena.

Des de l'ermita es veu el monestir. Per la seva localització, està molt afectada per vents, especialment el Cierzo. Segons comenta Ernest Zaragoza “l'abat Jeroni Lloret explica que va ser construïda per Cisneros a sol”. (alerta, no trobo cap abat que es digui Jeroni Lloret). Argaiz esmenta que es va construir al 1.498 a 600 països de l'antiga. Molt probablement l'antiga ermita estava més amunt on ara hi ha el mirador, ja que per aquest entorn es veuen alguns indicis d'alguna construcció antiga. Argaiz diu que hi havia dues escales, la més petita tenia 150 graons. Avui hi ha restes de graons a la roca, però només d'una escala. Llevat que comptabilitzi també com a escala la que surt des del camí de ferradura a Sant Jeroni, una vegada passada la carbonera i la font de l'escala de Jacob comença aquesta escala de la qual encara es conserven les baranes que ajudaven el seu pas. crònica del pare Gregorio de Argaiz es comenta que el lloc on estava aquesta ermita sembla que hi havia un castell. Així ho dedueix del que es diu al llibre De reformatione hujus monasterii de l'arxiu del monestir de Santa Maria que, en referència a la construcció d'aquesta ermita, diu: “in reparatione, t'ampliatione Haeremitoriorum Castelli Sanctae Magdalenae et Sancti Antoni, qui omino destructae erant, Anno 1.498”.

Aquesta ermita va ser destruïda pels francesos el 1.812. A partir d'aquest any comença a esfondrar-se. Al 1.858 es van fer unes excavacions a la recerca de la suposada espasa del rei Wamba.

Tenia dues cisternes.

Cim Miranda de Santa Magdalena. (Els altres Cims Esq. Magdalena Inferior i Gorra Marinera).

Cim Miranda de Santa Magdalena, 1.132 m.

Després de passar l'ermita de Santa Magdalena sortim a un coll entre les Agulles de les Magdalenes Superior i Inferior, des d'aquí només ens queda pujar per una rampa amb pedres soltes a vigilar de no relliscar i acabem ascendint al cim de la Miranda de Santa Magdalena , per un senderet arbustiu també una mica descompost. La Miranda de Santa Magdalena és un dels cims més alts i destacats de Montserrat, a la zona sud-est de la serra. Administrativament pertany al municipi de Collbató i, per tant, a la comarca del Baix Llobregat.

És una cresta llarga i ampla, pràcticament plana. Just abans de coronar els darrers metres, en un petit pla, hi ha les ruïnes de l'ermita que comparteix nom amb el cim: l'ermita de Santa Magdalena. Des d'aquí, apropant-nos a la cinglera nord, tindrem una bona vista parcial al monestir.

Al cim no hi ha senyals especials o grans fites, però tindrem una magnífica panoràmica a les serres costaneres, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i al Prepirineu català.

Guti, Cim Miranda de Santa Magdalena.

Pla de la Miranda de Santa Magdalena.

Després de gaudir d'aquest entorn privilegiat, comencem el descens i tornada cap al Monestir de Montserrat.

Tornem sobre els nostres passos fins al coll que formen les Magdalenes, des d'aquí baixem fins a l'inici de les Escales de Jacob, per la zona boscosa. Però ens desviarem per l'esquerra per anar vorejant la base de la Magdalena Inferior i anar a buscar un altre curt però vertiginós tram de les Escales de Jacob.

Aquest trams no té barrandilles o passamans, podem ajudar-nos, recolzant-nos a la paret de l'Agulla de la Font de Jacob, baixarem a poc a poc i amb compte, Fins arribar a un sender que ens acosta al Camí Nou de Sant Jeroni. Seguirem les indicacions cap a Santa Anna i Estació del Funicular.

L'escala de Jacob (en hebreu סֻלָּם sullām, «escala») és una estructura esmentada a la Bíblia (Gènesi 28,11-19) per la qual els àngels ascendien al cel i descendien a la terra. Se li va aparèixer al patriarca Israel en un somni, després de fugir després d'enfrontar-se amb el seu germà Esaú.

Els comentaristes clàssics del judaisme ofereixen diferents interpretacions per a l'episodi de l'Escala de Jacob:

D'acord amb la tradició del Midràsh, l'escala simbolitza els exilis que el poble jueu patiria abans de l'arribada del Messies. Un primer àngel representa els 70 anys d?exili a Babilònia; el següent representa l'exili a Pèrsia, i un altre, l'exili a Grècia. L'últim àngel, que representa l'exili final a Roma o Edom (identificat amb el mateix Esaú), puja i puja cap al cel; malgrat la por de Jacob a no poder alliberar-se mai de la dominació d'Esaú, Déu li garanteix que algun dia també ell caurà.

Escalas de Jacob.

Escalas de Jacob, Guti, Txiki, Marieta & Maribel.

Una altra interpretació de l'escala accentua el fet que els àngels primer pugen i després baixen. Així el Midràsh explica que Jacob, com a home sant, estava sempre acompanyat d'àngels. En assolir la frontera de Canaan (la futura terra d'Israel), els àngels assignats a defensar-la van tornar al Cel, mentre que els d'altres terres van baixar d'ell per conèixer-lo. Quan Jacob va tornar a Canaan (Gènesi 32:2-3), és saludat pels àngels assignats a Terra Santa.

El lloc on Jacob es va aturar a descansar es creu que coincideix amb la muntanya Moriá, on es va construir el Temple de Jerusalem. Així doncs, l'Escala simbolitzaria el “pont” entre el Cel i la Terra, establert a través del pacte entre Déu i el poble jueu, i fortificat per les oracions i sacrificis realitzats al Temple. A més, l'escala representaria la Torà, com un nou vincle entre cel i terra. El terme hebreu per a "escala", sulam - סלם - i el de la muntanya en què es va dictar la Torà (la Muntanya Sinaí) - סיני - té la mateixa gematría (valor numèric de les lletres que les componen).

La interpretació cristiana de l'Escala de Jacob es basa en Joan 1:51 (51 I li va afegir: «En veritat, en veritat us dic: veureu el cel obert i els àngels de Déu pujar i baixar sobre el Fill de l'home.») "); d'acord amb aquesta lectura, Jesucrist és una nova escala que comunica el Cel i la Terra, en ser alhora fill de Déu i dels homes.

Camì de Sant Jeroni.

Tebaides - Sant Salvador.

Marieta, Txiki, Maribel & Guti.

Des del camí nou de Sant Jeroni, ens dirigim cap a l'estació superior del funicular de Sant Joan. Vorejant la base dels Gorros, davant tindrem una magnífiques vistes de la Regió de Tebaidas i abojo al fons de la Vall del Monestir. Acabant de vorejar la Gorra Marinera, on acaben unes tanques metàl·liques, baixarem per un sender a la nostra esquerra, pel bosc, fins a arribar a un camí de terra, que seguirem cap a l'ermita de Santa Anna.

Ens mourem sempre amb compte i vigilant ens relliscar, i seguirem les indicacions cap a Santa Anna. Aviat arribarem a passar el torrent de Santa Maria i arribarem al costat de les restauracions de l'Ermita de Santa Anna.

Tebaides - Sant Salvador (de Esq. a Drta. La Prenyada, Contrafort de la Prenyada, El Gat + Gat Petit i Ag. del Guarda.

Ermita de Santa Anna.

L´Ermita situada al torrent central de Montserrat, el torrent de Santa Maria (o Vallmala), i que connecta, per tant, les dues vessants de la muntanya: Tebas i Tebaida. Antigament era el lloc de trobada de tots els ermitans, on es reunien cada diumenge, descendint cadascun des de la seva ermita, a la llum de les torxes, per arribar a la missa de les cinc del matí.

Encara que ara només queden alguns murs, l'ermita de Santa Anna era la més gran i espaiosa de totes, amb una bella capella amb finestrals ornamentats i cadires de cor. Posseïa una font constant d'aigua per saciar la set dels caminants, força abundants, ja que és l'ermita que es troba més a prop del monestir.

És la més propera a l'Abadia de Montserrat, originalment no estava situada on trobem les restes actuals, com passa l'ermita de Sant Jeroni. El primer edifici que rebia el nom de Santa Anna estava ubicat a una distància aproximada d'uns 200 metres. L'ermita de Santa Anna va ser construïda per l'Abat Cisneros el 1.498 i destruïda el 1.812 per l'exèrcit francès en el context de la Guerra del Francès.

Ermita de Santa Anna.

La principal característica històrica d'aquesta ermita és que es trobava ubicada al punt més central de totes les ermites de Montserrat. Aquest fet va fer que a l'ermita de Santa Anna exercira de parròquia per a tots els ermitans dels voltants. Els diumenges i dies de festivitats religioses es reunien tots els ermitans per celebrar missa. En aquella ermita era on residia el monjo superior. Així, l'ermita de Santa Anna tenia diverses dependències com ara rebedor, oratori, cuina o menjador. A més, la capella de l'ermita era gran en comparació d'altres ermites i tenia una cúpula.

Més informació sobre aquest text d'origenPer obtenir més informació sobre la traducció, cal el text d'origen-

Una bella llegenda situa en aquesta ermita una fortalesa dedicada a la Fada Morgana, germana del rei Arturo i amiga de la reina Ginebra. Les investigacions recents de l'historiador Frank Bruns donen suport a aquesta llegenda amb diversos descobriments històrics.

Escalas dels Pobres.

Escalas dels Pobres.

Acabem de pujar des de l'Ermita de Santa Anna fins al camí. Des d´aquí continuarem cap a unes escales conegudes com l´Escales dels pobres. Segurament aquesta denominació va ser donada perquè és la forma més barata per pujar als cims de la Muntanya de Montserrat.

Baixarem per aquesta ja sense pèrdua, fins al mateix monestir.

Les vistes i alguns espais en aquest descens són a més de bonics, impressionants, molts excavats pel pas de l'aigua i altres elements naturals, sempre donant aquest ambient màgic i enigmàtic a la Muntanya de Montserrat.

Hi haurà alguns trams una mica exposats i de vegades molt freqüentats per altres transeunts, esportista o escaladors. Amb paciència i amabilitat arribarem fins al començament del nostre recorregut.

Escalas dels Pobres.

Camì Via Crucis.

Monastir de Montserrat.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Mitjana / Baixa

Temps/ Horari: 3 hores.

Desnivell / Quota màxima: 720 m. a 1.132 m.

Ús: sí.

Ús actual: senderisme, turisme i patrimoni.

Estat: bé

Senyalització. Bona , recorregut molt evident i senders molt definits. Palafons explicatius, fites i pals verticals indicatius. Algunes marques de pintura el terra i arbres de PR C.

Llocs de valor: Abadia de Montserrat, Miradors dels Apòstols, Montserrat, Creu de Sant Miquel, Ermites de Sant Miquel, Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena, Santa Anna, Estació Superior del Funicular de Sant Joan, Escales de Jacob i Els Pobres, MIranda de Santa Magdalena, etc.

Època: Tot l´any. Anar amb calçat adequat, alguna cosa per menjar i aigua. A l'estiu evitar les hores de més calor ia l'hivern anar-hi abrigats.

Croquis o track de la Ruta Miranda de Santa Magdalena per l´Itinerari de les Ermites - Camí de Sant Miquel, Monistrol de Montserrat (Barcelona).