Itinerari la Conreria "des de la Font de l'Alba" SL- C 146, Tiana (Barcelona).

Piscina Municipal Jordi Marí, Tiana.

En aquesta ocasió us proposem un itinerari curt i empinat que va de la zona esportiva de Tiana fins al coll de la Conreria pel camí de la font de l'Alba. En el passat, aquesta font va ser un paratge tradicional de passeig pels habitants de Tiana. Però després del gran incendi que va patir la Conreria en 1.994, la font va perdre part del seu encant i atractiu. En l'actualitat, el lloc ha estat reconvertit en una àrea d'esplai i és adjacent a l'Observatori Astronòmic de Tiana, on hi ha un Punt d'Informació de Parc. La major part de l'itinerari transcorre per llocs assolellats, amb vegetació arbustiva. L'excursió passa per davant, a la Conreria, de l'cementiri dels empestats, on hi ha enterrades les víctimes de la plaga de tifus icteroide, conegut com còlera o pesta groga, que va patir el barri de la Barceloneta de Barcelona en 1.870.
Esperem que us agradi !!!.

Pavello Poliesportiu Municipal i Obsevatori Astronomic, Tiana.

Resultados de la búsqueda

Resultados we

Aproximació:

Sortim des de Barcelona des de la B- 20 o la C-33 cap a Mataró. Sortim a la sortida 22, Badalona Est / Mollet. Continuarem per la Carretera B-500 o BV-5008 i entrant en el municipi de Tiana seguirem fins al area esportiva municipal de Tiana. On podrem estacionar el vehicle.

Inici de l´Itinerari.

Àrea d´esplai Font de l´Alba.

Recorregut:

Estacionem el vehicle a la zona d'aparcaments de la zona esportiva municipal de Tiana. Aqui tenim diversos equipaments de la Piscina Municipal Jordi Marí, el Camp de Futbol de Tiana, restaurant, el Poliesportiu Municipal, l'Abocador de Tiana / Montgat i finalment l'accés a l'Observatori Astronòmic de Tiana.
Ens dirigim cap a l'Area Recreativa de la Font de l'Alba, que el seu accés ens surt a la nostra esquerra veurem una cadena que talla el pas a vehicles.


Després de passar la cadena, arribem a una tranquilña i agradable zona de pícnic. Que va ser rehabiltada després de l'incendi forestal de 1.994.
Podem trobar unes 5 taules algunes adaptades per a les persones amb mobilitat reducidad. Hi ha força espai per a l'oci i esbarjo, per passar unes bones estones.
A prop costat de l'escala on comença aquest itinerari, veurem la Font de l'Alba, la qual també ha tingut una trasnformación des de la rehabiltación de l'espai.

Font de l´Alba.

Inici i final de l'itinerari SL- C 146.

Continuem ascendint per les escales amb pendaños de fusta. I ens endinsem per una pineda, estem en el conegut camí de la Font de l'Alba. Aquest ens ira acostant fins al coll de la Conreria, hem d'anar seguint les fites de fusta amb el requadre de color verd-blanc i SL- C 146. El camí es fa agradable, aviat veiem mes a baix l'Observatori Astronomic de Tiana, on tenim un dels punts d'informació de el Parc natural de la Serralada de Marina.

Aviat ens desviem cap a la dreta en sentit de la nostra marxa, aqui el camí coincideix amb altres itineraris. Sortim pujant cap a una zona mes arbustiva, els sistemes naturals dels vessants de solana són propis de zones seques, de creixement més lent i, en conseqüència, de menor desenvolupament durant el procés de regeneració després de pertorbacions. A les carenes de solana destaca la garriga, però també poden trobar-se elements de l'alzinar clar, de la mala herba d'estepes i brucs, taques de albaida i, fins i tot, algunes zones de rompebarrigas. Als vessants de solana pot dominar la mala herba de albaida, que es pot barrejar amb clapes de garriga o d'estepes, prats d'albellatge, etc.

Camì de la Font de l´Alba SL- C 146.

En general, la vegetació d'aquestes orientacions està constituïda principalment per comunitats arbustives i herbàcies, amb algunes clapes arbòries, principalment de pi pinyer. En aquest context hi ha nombroses formacions de gran interès, tant per la seva raresa, vulnerabilitat, singularitat i estat de conservació com els prats d'albellatge -reconeguts d'interès comunitari-, i les males herbes, garrigues i màquies, de gran diversitat florística i faunística.

Menció especial mereixen les comunitats de ribera, d'extrem interès intrínsec per l'acumulació de valors naturals i funcionals, ja que constitueixen una veritable xarxa de connectors biològics que permeten el manteniment dels fluxos entre les diverses zones de parc. Entre les principals comunitats cal destacar els alocs, que encara perduren al llarg de diverses rieres del vessant costanera, i els magnífics boscos de ribera, amb espècies tan significatives com el vern, l'avellaner i el roure africà, del vessant de l'Besòs , totes elles incloses en els hàbitats d'interès comunitari, i últims reductes d'aquests ecosistemes.

Torre elèctrica.

 Cementiri dels Empestats.

El camí va enllaçant, vam passar molt prop de la carretera de la Conreria B-500, però en cap moment la creuem, l'anem vorejant pel bosc, intentarem no perdre les indicacions. Girarem en una altra nova bifurcació que ens fa sortir a una nova pista forestal i aquesta ens apropa a una torre elèctrica d'alta tensió. Uns metres mes per una zona amb alts arbusts que ens donen ombra. i a pocs metres veurem el Cementiri dels empestats.

Un curiós i desconegut recinte funerari: el Cementiri de l'Còlera. En 1.870 es va declarar una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de la Barceloneta de Barcelona, ​​a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l'illa de Cuba. Tot i els esforços de les autoritats, l'epidèmia es va començar a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d'exemple, se li indicarà que la Junta de Sanitat Provincial va decretar va allunyar tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic es va apoderar de barri i van emigrar uns onze mil veïns, que es van dirigir cap als pobles de l'Vallès, de la costa oa la vila de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l'Ajuntament i la Junta de Sanitat van ordenar el desallotjament forçós de tota la Barceloneta.

 Cementiri dels Empestats.

Es va decidir, llavors, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar a les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Correcció, desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les que s'havien 94 reclusos, que es van repartir entre l'edifici de l'antic seminari i el convent. El metge responsable era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l'assistència d'infermeres i sanitaris. Van estar des del 23 de setembre fins al 10 de desembre de 1.870. El 29 de setembre es van produir les dues primeres morts per còlera però també hi va haver 16 morts per verola i altres morts per malalties comunes. L'epidèmia es va declarar acabada el dia 7 de desembre i, a poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones.
El recinte funerari de què us parlem és la fossa comuna d'aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d'una parcel·la d'un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d'un metre d'alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d'entrada però sembla que podia haver existit una petita. Un cop dins, l'únic element que podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d'entre 1,70 m. per 2 m. i un pes d'uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s'alternen el símbol de la calavera i de el rellotge de sorra alat. Al centre veurem l'escut de l'Ajuntament de Barcelona, ​​envoltat per la inscripció "Colònia de Montalegre. L'Ajuntament de Barcelona a les víctimes de la febre groga 1.870". El monument va ser erigit el 25 de maig de 1.871
El Cementiri de l'Còlera està situat a la part inferior de el Turó de l'Reig, sobre el Coll de Montalegre. És de titularitat pública i està inclòs en l'Inventari Arquitectònic de el Parc de la Serra de Marina.

Casa de Colònies Mas Po-Canyadó.

Ca´n Katxot.

Continuem seguint el camí, i aquest acaba acabant, coincidint amb el GR-92, a l'Antic camí a Martorelles, on s'ubiquen dos grans masos i el restaurant El Cau.

 Mas Po-Canyado, situada enmig de bosc, en plena Serralada de Marina, la Casa de Colònies Mas Po-Canyadó ofereix moltes possibilitats per realitzar activitats màgiques. La casa és una torre construïda a principis de segle XX i la seva estructura recorda el conte de 'La caseta de xocolata', la qual cosa ens convida a submergir-nos en el meravellós món dels contes. La distribució de la casa, amb diversos dormitoris, permet l'estada de tot tipus de grups. Per la resta, la proximitat a la ciutat de Barcelona i de la platja possibilita la realització d'activitats culturals i nàutiques.

Cami Antic de Martorelles.

La Conreria és, sense cap dubte, la urbanització més antiga del municipi i una de les més antigues de tot Catalunya. Està situada a la part sud-est de el terme, en els boscos de la Conreria. Inicialment va ser anomenada "Colònia Bosc de la Conreria de Montalegre". Va ser cap a 1.912 que van començar a edificar-les primeres torres a la zona del turó de l'Reig. Va ser entre aquesta data i 1.920 que es van edificar torres com el Cau (Cau brunet), can Katxot, Villa Isabel, Mas Po-Canyadó i can Domènech, entre d'altres. A l'Arxiu Municipal consten algunes llicències d'obres, com la que el 7 de juliol de 1.915 va sol·licitar Enrique Pavillard4 per construir una casa d'estiueig a la Conreria. El primer projecte d'urbanització va ser dissenyat per l'arquitecte modernista badaloní Joan Amigó. A l'Arxiu de l'Ajuntament no es conserva el projecte originari d'urbanització. Entre 1.945 i 1.960 es van construir a la Conreria algunes torres i xalets de forma irregular, algunes fins i tot sense llicència municipal, la qual cosa va comportar greus problemes anys més tard, com veurem. El 1.979-1.980 el consistori va iniciar els tràmits per a elaborar un Pla Especial de Protecció de l'Paisatge de la Conreria. Aquest pla especial va ser acabat en 1.986 i va ser aprovat definitivament per la Comissió Provincial d'Urbanisme de Barcelona (CUB) el 14 de gener de 1.987. El 1.991 es proposa un projecte d'urbanització. Al gener de 2.000 el ple de l'Ajuntament va decidir suspendre cautelarment la concessió d'llicències5 en aquesta zona per planificar el futur d'aquesta urbanització i va deixar en suspens, doncs, el projecte urbanitzador de 1.991.

La Conreria.

Font de la Conreria.

Al maig de 2.002 va haver una certa polèmica amb alguns propietaris ja que la modificació puntual de PGOU al sector de la Conreria preveia recuperar zones de bosc i zona verda, i catalogava diverses parcel·les com a sòl urbà no consolidat o no urbanitzable, i resulta que en algunes d'aquestes parcel·les havia edificades torres des de feia anys. El 26 de juny de 2.003 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va aprovar definitivament la modificació puntual de el Pla General d'ordenació al sector de la Conreria, promoguda i tramesa per l'Ajuntament de Sant Fost.

Ginesta (Spartium junceum).

Després de veure i visitar aquesta urbanització de la Conreria, donem per finalitzada aquesta sortida. I el retorn el farem desfent els passos per on hem vingut.
Per finalitzar us deixem amb una llegenda que explica que passos a La Conreria.

La llegenda mes aterridora de la Font de les Monges ens explica que dues monges que eren molt amigues i vivien al convent de Montalegre van fer un pacte abans de morir. Van quedar que la primera a morir donaria un senyal de l'existència després de la mort. A el cap d'uns anys, hi va haver un fatal incendi al convent i el resultat va ser que una d'aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, que li va quedar totalment desfigurada. A l'poc d'aquest incident, diverses monges, sempre que anaven soles de camí a la font, morien apunyalades brutalment, trobant sempre el seu cos enmig de claustre de l'convent.

Anys després, la monja malferida va morir, alguns deien que va ser un suïcidi, altres un assassinat. Arran d'aquella mort, els assassinats van acabar, però són freqüents les persones que compten les aparicions d'un ésser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, a les rodalies d'el convent.

Diu la llegenda que la monja apareix quan hi ha incrèduls que dubten de la seva existència, ganivet en mà buscant a la seva amiga monja. Diuen també que un cop va deixar un escrit després de desaparèixer.

Camì de la Font de l´Alba SL- C 146.

Croquis de l'itinerari a la Conreria SL- C 146, Tiana (Barcelona).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 40 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 130 m. a 353 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, patrimoni, històric, cultural i grans paratges naturals.
Estat: bo
Senyalització: Bona (Fitas de fusta amb requadres verds-blancs SL - C146).
Llocs de valor: Observatori Astronomico, Area recreativa Font de l'Alba, Cementiri dels empestats, Mas Po-Canyado, La Conreria, etc.
Època: Tot l'any, portar calçat adequat i aigua.