La Cova del Drac - Des de Can Robert a la Mola, 1.103 m. "SL- C 50", Matadepera (Barcelona).

Croquis de la ruta la Cova del Drac - Des de Can Robert a la Mola "SL - C 50", Matadepera (Barcelona).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Mitja.

Temps / Horari: 2 h. 30 minuts.

Desnivell / Quota màxima: 650 m. a 1.103 m.

Ús: si.

Ús actual: senderisme, turístic, patrimoni historico-cultural, Espai Natural Protegit, etc.

Estat: bo

Senyalització. Bona (Fitas de fusta amb un requadre verd-blanc / SL-C 50, palafones explicatius i Indicadors verticals).

Llocs de valor: Can Robert, Tombes de Can Robert, Forn d'Obra de can Pobla, Can Pobla, Santuari de Sant Llorenç de Munt, Morral de l'Drac, Avenc de la Mola i de l'Abella, etc.

Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de més calor i en hivern anar abrigats. Portar aigua i calçat adequat.

Cincles de Cavalls des de el carrer de les Boixedes.

Preciosa ruta circular que surt de la Masia de Can Robert al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. On podrem apreciar les formacions geològiques de conglomerat rocosos en canals, monòlits, coves i avencs. Que ens aproparan a diversos punts com Can Pobla i al 100 Cim de la Mola a uns 1.103 metres d'altitud. Potser un dels cims més visitades de la comarca del Vallès Oriental. A la tornada pararem a contemplar el Moral de l'Drac de qual part una llegenda.

Esperem que us agradi.

Can Robert.

SL-C 50.

Aproximación.-

Des de Barcelona agafar l'autovia C-58, agafar la sortida 12 cap a Sabadell Centre-nord / St. Quirze V. Sud-centre. Utilitza el carril central per seguir les indicacions cap a Sabadell Nord. Seguir pel carril central per continuar en direcció a C-58c. Mantenir-vos a la dreta a la bifurcació i segueix els senyals de Sabadell, continua per C-58c. Continúar per Ctra. Matadepera / BV-1248 fins al Carrer de les Boixaderes. Estacionar el vehicle al mateix carrer just on comença la pista que ens porta a la Mola i la Masia de Can Robert.

Tombes de Can Robert.

Cingles de Cavalls.

Recorregut:

Després estacionar el vehicle al carrer de les Boixaderes, ens acostem fins a Can Robert, on tenim l'inici i final d'aquesta ruta. Veurem les primeres fites amb el requadre blanc-verd de la senda local C 50 "SL- C 50", que ens serviran com a guia i indicadors.

De l'casa de Can Robert no hi ha cap referència escrita fins al segle XVIII, però la seva construcció és anterior. Es troba sota els Cingles dels Cavalls, a l'esquerra de la riera de Can Garrigosa. Durant molt temps va ser propietat de Can Gabi, masia ja desapareguda i substituïda per una casa d'estiueig.

L'activitat agrícola de Can Robert ha estat complementada per un forn de calç. El mes també produïa, amb una almàssera, oli d'oliva.

A Can Robert va viure uns mesos de l'any 1.918 el poeta Joan Salvat-Papasseit quan intentava recuperar-se d'una tubercolosi, que finalment va provocar la mort sis anys més tard. La seva estada a Matadepera per fer la cura de repòs va ser possible gràcies a el suport de l'empresari Emili Badiella.

Com corresponc a aquest ajut, l'escriptor li va dedicar un poema, "Nadal", i un llibre, "La gesta dels estels". D'aquest llibre forma part el poema "La Casa que vull", que podria estar inspirat en el mas de Can Robert.

De Can Robert surt la pista que puja fins a Can Pobla. Això ha convertit la masia en un dels punts d'accés a la Mola més populars. La Diputació de Barcelona va fer a la banda de la casa un gran pàrquing. 

Torrent de la Querosa??.

SL- C 50.

Vam pujar per un pendent seguint les indicacions, on veurem alguns cartells explicatius sobre com evitar la degradació dels camins. A l'poc arribarem a les Tombes de Can Robert.

La necròpolis de Can Robert correspon a el període de transició entre l'època romana i la medieval, datada entre els segles VII i IX després de Crist. L'existència d'el jaciment es coneix des de 1.923, quan es van trobar 5 sepultures, dues de les quals van ser excavades per Palet i Barba i Joan Solà, juntament amb altres membres de Centre Excursionista de Terrassa. A l'octubre de 1.929 es excavaven les tres restants.

Amb posterioritat (en els anys 1.982 i 2.010) es van fer altres treballs amplis de documentació i d'excavació gràcies als que han pogut aprendre més coses de dues tombes, que permeten confirmar la cronologia de la necròpolis.

Despres d´uns quinze minuts de caminada, trobem una pista forestal ampla que ens durà prop de Can Pobla, una singular construcció d´aire senyorial.

Aqui també podem observar un forn d'obra.

Forn d´obra de Can Pobla.

Forn d´obra de Can Pobla.

El forn de Can Pobla es troba en molt bon estat de conservació, el que fa pensar que es va construir expressament per a les obres d'ampliació de la masia de Can Pobla, que data de principis de segle XX.

Una de les principals actuacions per posar en valor el patrimoni cultural de el parc ha consistit en la protecció de l'antic forn d'obra de Can Pobla, masia situada a peu de la Mola, amb la instal·lació d'una pèrgola que el protegeix de l'erosió de la pluja. També s'ha millorat el seu accés amb la construcció de graons de pedra, s'ha instal·lat una tanca de fusta per evitar accidents i s'ha col·locat un cartell per explicar com s'elaborava antigament la ceràmica.

Deixant enrere Can Pobla, agafem un cami senyalitzat que ens conduirà cap al cim de la Mola. A partir d´ara, tot el camí serà d´una pujada ostensible. A la primera bifurcació triem el camí de l´esquerra, on hi ha excavats a terra uns esglaons.

La Mola.

Camí dels Mojons - PR-C 31.

Trobem un encreuament de camins, però hem de continuar en linea recta. De seguida topem amb una segona cruïlla, el conegut Camí dels Mojons "PR- C 31". Aquest camí era l'utilitzat antigament pels monjos que pujaven a el monestir que hi ha al cim de la muntanya i, mentre pugem pel camí, podrem veure coves on es refugiaven quan plovia. També trobaràs zones de miradors naturals, on pots fer una parada en el camí per admirar les vistes, i descobrir animals i plantes.

Nosaltres seguim a l'esquerra pujant, a poc, l'itinerari gira cap a l'esquerra de nou. La pujada es torna més pronunciada i el camí va fent zigi zagues, això ens ajudés a pujar per una petita cinglera coneguda a la zona com el "Cargol". A la fin d'aquesta pendent arribarem a un pla rocós i veurem a el fons el Santuari de Sant Llorenç del Munt al cim de la Mola i la Cingleres de Cavalls.

Camí dels Mojons - el Cargol.

Can Pobla.

Després d'aquesta llarga caminada acabarem arribant al cim de la Mola, (el nom significa, literalment, «la taula») és la muntanya més alta de parc natural de Sant Llorenç de l'Munt il'Obac amb 1.103 metres d'altitud i és un dels elements característics de l'paisatge en tota la comarca barcelonina del Vallès Occidental, a la serralada prelitoral, entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll. Dins el terme municipal de Matadepera, separa les conques del Llobregat i del Besòs. Altres poblacions properes són Terrassa, Castellar de Vallès, Sant Llorenç Savall, Mura i Sabadell.

Formada per conglomerats presenta un relleu característic que constitueix una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferents resistències a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el «Cavall Bernat» o la «Castellassa de Can Torras», visibles des de bona part de la plana vallesana i el conegut com la «Cova del Drac » on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com en tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova de l'Manel, cova del Frare, avenc de can Pobla).

Cingles de Cavalls.

Santuari de Sant Llorenç de Munt.

Santuari de Sant Llorenç de Munt.

En el seu cim es troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt, actualment reconvertit en museu-restaurant. Aquest fet significa un reclam més per a la gran afluència d'excursionistes i famílies que trien aquesta muntanya i els seus voltants.

L'edifici actual, reconstruït entre finals de segle XIX i mitjan el XX, respecta l'estructura original aixecada a mitjan segle XI. Això el converteix en un bon exemple de la construcció religiosa catalana de l'romànic, sent un dels pocs monestirs purs d'aquest moment existents en l'actualitat.

L'estructura de l'església no ha sofert cap transformació que alteri la seva primitiva concepció. És una còpia exacta, però a la meitat de grandària, de l'abadia de Sant Cugat, la qual va promoure la seva construcció i de la qual va dependre la major part de el temps. L'església presenta tres naus i un campanar aixecats amb pedres locals de dimensions modestes, color vermellós i sense polir. Té un transsepte al centre que sosté el cimbori sobre els arcs torals. La seva factura és bastant senzilla, no presentant cap tipus d'ornament artístic. La porta és de mida petita

Santuari de Sant Llorenç de Munt.

Vertic Geodasic - La Mola, 1.103 m.

Després de la visitar i recórrer tot l'entorn de la Mola, vam realitzar la foto pertinent en el punt geodasic de la Mola aquest entra dins de la llista dels 100 Cims de la FECC, i vam començar amb el camí de retorn cap a Can Robert.

Per tornar, agafarem com a referència l'altra cim emblemàtic de parc natural de Sant Llorenç del Munt, que és el Montcau. Des del punt geodasic la Mola buscarem un corriol que baixa cap al Montcau.

Des de la banda dreta de el monestir vessant a nord, arrenca un camí descendent que seguim en direcció nord - nord-oest. A només uns 200 metres d'haver-ho iniciat, trobem una fita de fusta que ens recorda que estem seguint el sender SL-C-50, en direcció ara cap a Can Robert. En aquest punt abandonem l'ample vial i girem a la dreta, en lleugera baixada, camp a través i direcció nord-est. Quan portem uns 150 metres des de la pista hauríem de trobar un sender molt desdibuixat que arrenca per l'esquerra.

Montcau.

Bosquet.

Seguim el sender, primer en sentit nord i de seguida nord-oest. Uns 125 metres més avall ens endinsem al bosquet i després som al començament de la canal de la Font de l'Om, bé ampla a del principi. Un pas entre roques i una petita aculada ens permet baixar la canal i situar-nos sota el cingle. Tal com vam sortir de la canal, a la dreta ens queda una cova i just a l'esquerra la font de l'Om.

La Font de l'Om, és una pica natural, que va ser treballada per ampliar la seva capacitat. S'alimenta de l'aigua que raja de la cinglera superior. La font ha estat aprofitada des de fa molt de temps.

El seu nom prové d'un gran om que està situat uns pocs metres per sota. L'om va morir fa moltes dècades, el que confirma la llunyana data de creació de la surgència. De l'arbre només queda una part de l'tronc.

Cova a la Canal de la Font de l´Om.

Moral del Drac.

Vam pujar els metres que ens separen de camí principal i el reprenem a la dreta alhora que ens fiquem al bosc. El camí està ben marcat, marxa en sentit nord-oest i lleugera baixada. A l'cap d'uns metres obviem un camí que surt per la dreta que porta a la Canal de l'Mono, a el temps que el camí gira cap a l'esquerra, en sentit sud-oest. El sender en aquest tram és molt bonic; ben arreglat, empedrat i amb graons de pedra, de fort pendent, trobem alguna cova.

Realitzem un curt marrada d'un centenar i a la sortida de la qual tornem per quedar dirigits cap en sentit nord, amb un cingle que ens apareix Davant. A la dreta veurem emergir el Morral de l'Drac.

Moral del Drac.

Cova del Drac.

Mantenim la direcció, passem per terreny rocós durant uns 250 metres més, fins arribar a una cruïlla de camins. Rebutgem el que baixa per l'esquerra en direcció a Can Robert que és el que prendrem per fer la volta definitiva, ens desviem a la dreta escassos trenta metres per gaudir d'una bona perspectiva del Morral del Drac.

Aquest és un altre dels monòlits importants de el Parc i queda plantat just en el camí que recorre la Carena del Pagès, entre la Mola i el Montcau. A més té l'al·licient de ser l'escenari de la llegenda del Drac, un ésser espantós que habitava el conjunt de coves i galeries que foraden l'agulla i, des d'aquest amagatall vertical, assolava el bestiar i les masies de la comarca fins que Guifré el Pilós , comte de Barcelona, va exterminar a cops d'espasa.

Morralet de la Verge.

Retrocedim de nou fins a la cruïlla i ara sí emprenem el retorn definitiu. Deixem a l'esquerra que ens ha portat a Santa Agnès i també el camí que surt de front per on hem vingut de la Mola. Nosaltres ens encarem a la dreta agafant la baixada per la canal de l'Abella que dóna nom a el camí que portem. Ho fem en direcció sud-oest. Uns metres més avall vam passar molt a prop d'un petit avenc que ens queda a la dreta i poc després passarem al costat del Forn de Calç de la Canal de l'Abella.

Anem perdent alçada pel bosc per un sender ben marcat mantenint la direcció sud-est. De tant en tant se'ns obren vistes a la dreta que ens permeten veure el Morralet de la Verge.

Quan portem aproximadament uns 800 metres des del forn de calç arribem a una bifurcació amb una pilonet informatiu; el camí que surt per l'esquerra en pujada porta a Can Pobla i segueix cap a la Mola, nosaltres agafarem el que baixa de la dreta que ens porta, més avall, a la pista forestal de Can Pobla, el prenem a la dreta, sense canviar de sentit. A partir d'aquí només ens queda desfer el camí d'anada que ens separen de l´aparcament de Can Robert i des aquí al carrer de les Boixeres on tenim estacionat el vehicle i on donem per finalitzada aquesta caminada.

Marieta.

La llegenda de la Cova del Drac.-

Fa molt de temps, quan el comte Guifré governava Barcelona, els sarraïns, com a venjança per les desfetes que els havien infligit els cristians durant la guerra, van deixar una crria de drac amagada en una de les coves de les muntanyes de Sant Llorenç del Munt per tal que arrasés tot el que trobés al seu pas. Primer, menjava el bestiar i destrtïa els cultius però, quan es va fer gran, va començar a devorar pastors o viatgers que s´apropaven massa al seu amagatall. Aquella bèstia atemoria qualsevol!!!.

Guifré, alarmat, va decidir enviar el valent Spes, juntament amb els cavallers més braus del comtat, a fer front al Drac. Quan la comitiva el va trobar, va començar una cruenta batalla. Eren homes forts, però la pell de la bèstia era tan dura que no podien travessar-la i, al cap de molta estona de lluita, cansats, van haver de retir-se i tornar a casa.

Quan el comte ho va saber, va pensar que seria millor que hi anés ell en persona, i aixi ho va fer. Va trobar el Drac al seu cau i, després d´un combat brutal i sanguinolent, Guifré el va aconseguir vèncer clavant-í l´espasa molt a prop del cor.

Can Robert.