La Font d´Horta "SL- C 91", Castellet i la Gornal (Barcelona).

Masia de la Creu.

El Pantà de Foix és un embassament que pertany a el riu Foix, un riu curt de tan sols 41 quilòmetres de longitud que neix a la Serra de la Llacuna, situada a l'Anoia i el qual desemboca a la comarca de Garraf. Aquesta presa es troba situada exactament al municipi de Castellet i la Gornal, a la comarca de l'Alt Penedès, limitant amb la comarca de Garraf.

En aquest itinerari circular pel Pac del Foix podrem distingir diferents hábitats. Zones obagues on creix el pi blanc i l´alzina y zones més assolellades on tenen presència les pinedes i matolls com el margalló.

Al voltant de l´embassament creix una vegetació típica d´aiguamoll i ribera, on s´ha establert una fauna variada.

Masia de la Creu.

Carrer Chesca - Urb. la Creu i els Angels.

Aproximació:

Des de Barcelona, agafarem per la Ronda de Dalt / B-20, en direcció Lleida / A-2 / Tarragona / A-7 / Vall d'Hebron / Sarria.

Continuarem per la C-32, fins la sortida 10, cap a Segur de Calafell. Entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles, podem agafar la carretera BV-2115 que ens acostés fins Castellet. Una mica abans d'arribar a poble de Castellet ens desviarem a la dreta per anar cap a la Urbanització de la Creu i els Àngels. Estacionar el vehicle en una esplanada al costat de la Masia de la Creu.

Pantà de Foix.

 Urb. la Creu i els Angels.

Recorregut:

Estacionem el vehicle prop de la Masia de la Creu, aquesta està a l'altre costat de la carretera TP-2115, un edifici abandonat amb apartaments i una piscina.

En la mateixa esplanada on estacionem veurem un palafon explicatiu sobre la ruta que realitzarem i veurem la primera indicació de la ruta amb el croquis de la mateixa.

Vam començar caminar uns metres per la carretera, fins arribar a un desviament a la nostra esquerra. És el carrer Chesca de la urbanització la Creu i els Àngels del municipi de Castellet , on també veurem una fita indicadora de fusta amb el requadre verd-blanc.

Continuem per aquesta bifurcació a l'esquerra, primer uns metres per una pista mes ampla i de seguida baixem per un camí mes boscós, on a la nostra dreta ja anirem veient el Pantà de Foix.

Aqui predominen les pinedes de Pi Blanc - Pinus halepensis, molt esteses pel marge de la mediterrània.

Aquestes pinedes han anat substituint a antics camps de cultius i part de el lloc que ocupaven els alzinars. Que a causa de la contínua desforestació i aprofitament intensiu han anat desapareixent, afegir també a aquests successos, els incendis.

El foc és en certa manera aliat per a la disseminació de les pinyes, que són llançades a llarga distància, i aquestes fan escampar els pinyons. Així s'augmenta la propagació dels pins.

Cal Bladet.

Observatori d'aus.

Continuem descendint fins arribar a una pista més àmplia, on veurem algunes cases. A la fi d'aquestes ens trobarem l'entrada de Cal Bladet, (també anomenada Can Guineu) és una antiga construcció que consta d'habitatges i corrals envoltats d'un baluard. Els baluards eren edificis o parets altes que havia davant les masies i que servien de defensa contra els bandolers.

Edifici catalogat en el registre patrimonial català com Bé Cultural d 'Interès Local (BCIL).

A la nostra esquerra surt un corriolet, que voreja el marge de Pantà de Foix. El Pantà de Foix és un embassament que pertany a el riu Foix, un riu curt de tan sols uns 41 quilòmetres de longitud que neix a la Serra de la Llacuna, situada a l'Anoia i el qual desemboca a la comarca de Garraf. Aquesta presa es troba situada exactament al municipi de Castellet i la Gornal, a la comarca de l'Alt Penedès, limitant amb la comarca de Garraf.

La seva superfície ocupa unes 66 hectàrees, a les quals cal sumar-li l'espai fluvial que incorpora aquest embassament, resultant un total de 79 hectàrees.

El pantà es va construir amb la finalitat principal de satisfer les necessitats per al reg dels camps dedicats a la tasca agrícola, a l'ésser una de les poques zones humides existents. Les seves aigües no són aptes per al consum humà atès que procedeixen de la depuradora de Villafranca al Penedès.

Veurem un observatori per a aus i altra fauna de la zona.

Pantà de Foix.

Guti & Marieta, Pantà de Foix.

D'uns anys ençà, el riu Foix baixa molt més net; a més, el nivell de les aigües de l'embassament s'ha mantingut alt, el que ha permès el creixement de vegetació típica de zona humida i de ribera (voga, canyís, àlbers, etc.) i de forma molt progressiva s'ha anat establint com a reserva ecològica servint de refugi i aliment a una fauna molt variada.

Al pantà de Foix trobem vegetació de tipus arbustiu, com ara la màquia o garriga de llentiscle i margalló. Així mateix, en els llocs més ombrívols podem trobar el bosc d'alzines ia la resta se situen les pinedes, els boscos arbustius i l'alzinar carrascar, molt típic en zones de clima mediterrani.

D'altra banda, també es pot destacar la vegetació de ribera i aigua dolça que hi ha en aquest embassament. Es destaca la presència de freixes, àlbers, etc. distribuïts irregularment. Els canyissars i el bosc de ribera formen un anell que caracteritza la zona, juntament amb el bosc de pins que se situa al voltant el embalse.

Cal Bladet.

Pantà de Foix.

També es troben moltes espècies d'aus com ara les xarxets, les collverds i les polles d'aigua, les quals basen la seva alimentació en algues, llavors i altres plantes aquàtiques. També formen part de la fauna d'aquest embassament, les aus insectívores que es dediquen a capturar larves, mosquits, cucs i altres invertebrats per tal d'alimentar-se com poden ser els corriols, les boscarles tordales i els rossinyols. Altres aus, com les garses reals i les martinets s'alimenten gràcies a la captura de peixos, amfibis i altres invertebrats aquàtics.

Respecte a la fauna aquàtica, les espècies que es troben al Pantà de Foix en major abundància són la carpa, les anguiles o els trossos. També es troben en les aigües de l'embassament rèptils i amfibis com ara els gripaus, granotes i salamandres.

Existeix en marxa el projecte de conservació de la tortuga de rierol, que és un espècie autòctona, estant prohibida la seva recol·lecció. Així mateix, està prohibit l'abandonament al pantà de la tortuga de Florida, que és una espècie exòtica introduïda accidentalment i que amenaça la tortuga de rierol.

Cal destacar que la qualitat de l'aigua és un factor que influeix de forma directa tant en la flora com en la fauna d'aquest lloc. Malgrat aquest fet, les aigües de l'Pantà de Foix han estat greument danyades al llarg dels anys pels impactes soferts per part dels usos agrícoles, industrials i residencials de la zona.

Actualment, la qualitat de l'aigua ha patit un empobriment a causa de l'eutrofització o augment de la matèria orgànica, l'entrada d'aigües insuficientment depurades i la contaminació per diferents tipus d'abocaments.

Bosc de ribera.

Escales.

Continuem caminant en direcció nord, resseguint el Pantà i girarem a l'esquerra per deixar el camí que hem estat seguint fins ara. Contionuaremos per un precisos bosc de ribera on veurem Freixes (Fraxinus), Albers (Populus alba) o verns (Alnus glutinosa), fins que arribem a una pista forestal més ampla. Ens dirijiremos cap a la dreta a el pont que travessa el torrent de la Font d'Horta, en un revolt tancat de el camí. A la desembocadura a la pista asfaltada trobem un plafó amb les diverses espècies animals i vegetals que es poden observar a la zona. També trobem indicació de camins.

Ens desviem cap a l'esquerra seguint les indicacions de les fites de fusta, pujarem per unes escales de pedra i continuarem resseguint el marge de la riera, en la seva majoria ocupat pel bosc de riera.

Uns metres més amunt hem de agafar un trecall a mà dreta (ens ho indica una fita de fusta) que ens portés a la Font d'Horta.

Antic safareig de la vila de Clariana, en el camí a l'cementiri. Restaurada al juliol de 2.015, restablint el pas de l'aigua. A la bassa crien nombroses espècies d'amfibis. Prop de la font trobem grans blocs de pedra i restes de barraques.

Font d´Horta.

Bloc - Refugi.

La Font d´Horta esta situada sobre antigues feixes de conreu. Aquesta font, de molta anomenada a la cormarca, es troba en un indret humit i ombrivol enmig d´un alzinar. Disposa de dues canelles per on surt aigua molt fresca. A la zona de la font hem de tenir cura de no relliscar. El paisatge que l´envolta i la possibilitat d´obtenir aigua potable fan que sigui un espai perfecte per descansar abans d´iniciar el cami de tornada.

Deixem enrere la font d´Horta a traves d´un alzinar amb un sotabosc on creiux el llentiscle (Pistacia lentiscu) i l´aladern (Rhamnus alaternus) i reprenem el cami de pujada fins a arribar altra vegada a la masia de la Creu, punt d´inici del itinerari.

Per finalitzar us relatem una llegenda que diuen que va esdevenir en aquesta zona. Després per acabar la jornada farem una visita a el poble de Castellet.

Txiki & Marieta.

zona d'estacionament Masia de la Creu.

La Rondalle de la Cova d´Or.-

Temps enrere es creia que, a mig cami entre el Foix i Clariana, hi havia un tresor amagat en un pou conegut com la Cova d´Or. Molta gent s´hi apropava peró, com que era tan profund que no se´n distingia el fons, ningú no s´atrevia a davallar-hi.

Un bon dia, un cavaller va arribar a Clariana i va demanar a un vailet del poble que el guiès fins a la famosa cova. Quan van ser-hi a prop, el cavballer va fullejat un misteriós llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al forat. El xicolet, que esperavaba fóra, al cap de llaga estona va veure que començaven a sortir moltisims cargols de l´interior. De seguida, també va aparèixer el cavaller, amb dos sarrons farcits de ves a saber qué, i va ordenar al nen que s´omplis les butxaques d´aquells animalons i se n´anés de pressa. El marrec va correr cap a casa i, quan va arribar-hi, es va endur una grata sorpresa els cargols s´havien convertit en monedes d´or!!!.

Des d´aleshores, molta gent ha visitat la cova, peró mai més ningú no ha trobat ni cargols ni monedes d´or.

Entrada a Castellet

 Església romànica de Sant Esteve de Can Llopart (segle XI)

Castellet troba en el punt en què es toquen les comarques de Garraf i les de l'Alt i el Baix Penedès, a sud-oest de Barcelona. El seu territori està dominat pel riu Foix. L'embassament de Foix, al bell mig de terme municipal, és un dels espais naturals emblemàtics de la població. L'altitud màxima del municipi és de 409 metres al Puig Rodó ia la Plana Morta.

La principal activitat econòmica és l'agricultura. La majoria de les terres estan dedicades a les vinyes; en menor proporció, als cereals, els arbres fruiters i les oliveres. La ramaderia es reparteix entre l'avicultura, el bestiar porcí i la cunicultura i, en menor escala, entre el bestiar boví i l'oví.

En el sector de serveis destaca el turisme, que suposa una important aportació econòmica a l'municipi.

Castell de Castellet.

Castell de Castellet.

La imponent fortalesa de Castellet, situada al nucli de la població de el mateix nom, domina les aigües de l'embassament de Foix des de la riba septentrional. És el símbol principal de Castellet i la Gornal i l'estampa més característica del municipi. Està documentat des del segle X amb el nom de castell de Sant Esteve.

Va desenvolupar funcions de límit de la marca hispànica amb A el-Andalus i va tenir una gran importància estratègica fins al segle XVI, moment en què va iniciar un llarg període de decadència.

Ja en el segle passat, durant la dècada de 1.920, les seves ruïnes van ser profundament restaurades i rehabilitades per a ús particular, i actualment és la seu de la Fundació Abertis, que ha culminat la seva restauració, ha adaptat una part d'elles com sales de reunions i ha incorporat un petit museu. A costat mateix de l'castell s'alça l'església romànica de Sant Pere, d'al segle XII.

A més de Castellet, hi ha altres nuclis del municipi que també ofereixen atractius interessants, com Les Masuques, on es troba l'església romànica de Sant Esteve de Can Llopart (segle XI), que té una capçalera Trilobal. Als afores d'aquest mateix poble es troba el santuari de Santa Maria de Muntanyans.

En Clariana es pot visitar el temple de la Mare de Déu de Montserrat, un curiós edifici de caràcter modernista construït el 1.968.

Castellet.

La transcendència històrica de l'enclavament de Castellet i del seu castell es basa en la importància de la nissaga familiar dels Castellet, que van tenir una gran influència en la cort comtal de Barcelona des del segle XI.

La primera documentació sobre el castell (anomenat llavors de Sant Esteve) és de 977, en la venda que va fer de l'el comte Borrell II a Unifred Amat, primer senyor de Castellet. Al segle següent el terme municipal era molt més extens que l'actual i fins i tot tenia sortida a la mar.

A partir del segle XIV el castell va anar passant de mans contínuament, i la importància política i militar va ser baixant sense remei, sobretot des del segle XVI.

Durant la segona meitat de segle XIX el municipi va experimentar una època de benestar econòmic gràcies a el cultiu de la vinya, sempre majoritari en aquests llocs. Van ser els anys en què Castellet i la Gornal va créixer més i adoptar, en essència, la forma actual.

Castellet.

Castellet.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baix.

Temps / Horari: 1 h. 45 min.

Desnivell / Quota màxima: 104 m. a 237 m.

Ús: si.

Ús actual: Senderisme, Patrimoni i Espai Natural.

Estat: bo

Senyalització. Bona. (Fitas de fusta amb requadre verd-blanc sender local C 91 i palafones explicatius).

Llocs de valor: Masia de la creu, Pantà de Foix, Cal Bladet, Castellet, Font d'Horta, etc.

Època: Tot l'any,  a l'estiu evitar les hores de més calor a l'hivern anar abrigats. . Portar aigua i calçat adequat.

Croquis de la ruta Font d'Horta SL- C 91, Castellet i la Gornal (Barcelona) extret de.-https://www.xiruca.com/