 |
| Aparcaments Cami de la Llenega. |
Al vessant nord de la serra de Collserola ens trobem un paratge de gran personalitat que comprèn els entorns de Vil.la Joana, la Budellera, Santa Maria de Vallvidrera i el pantà.
Apreciat i utilizat des des fa temps, ha anat prènet l´aspecte d´un bosc "humanitzat". La natura esplèndida, amb boscos de pi blanc (Pinus halepensis), alzines (Quercus ilex), roures (Quercus robur) i suredes (Quercus suber), i fondals exuberants, conviuen amb nuclis enjardinats, avingudes que ens porten fins a fonts o a raconades acollidores on descansar i sentir les veus dels pit-roigs (Erithacus rubecula) o les mallerengues (Parus major). Aquesta fusió de jardí i bosc feréstec ha fet que es consideri aquesta zona que anomenen parc de Vallvídrera, un parc dins del parc.
El conjunt d´itineraris senyalitzats al voltant del Centre d´Informació ens permetrà recòrrer els diferents ambients, sentir les veus dels ocells, observar els senyals del pas del senglar (Sus scrofa) o simplement descansar a l´ombra d´una alzina (Quercus ilex).
Nota: paràgrafs extrets del full informatiu d'itineraris d'al Parc Natural de la Serra de Collserola.
 |
| Inici, Pça. de la Mina de Grott. |
 |
| Antiga Parroquia Sta. Maria de Vallvidrera, s.X. |
Aproximació:
Des de Barcelona ciutat ens incorporem a la Ronda de Dalt / B-20 en direcció Lleida / A-2 / Tarragona / A-7 / Vall d'Hebron / Sarrià. Sortim per la sortida nº 7 cap a St Gervasi / Bonanova / Via Augusta.
En Rotonda de Bellesguard, prenem la primera sortida cap a carrer de Benedetti, continuem per carrer de Terré. Seguirem després per carrer del General Vives, a la rotonda, vam sortir a la segona sortida i continuem per carrer del General Vives. Després girarem a la dreta cap a Av. De Vallvidrera / BV-1462 i continuem cap BV-1462, tornem a girar a l'esquerra cap al carrer de l'Alcalde Miralles / BV-1462.
Per últim vam seguir cap a BV-1462, girem a l'esquerra cap a Camí de la Llenega. Aqui o una mica abans trobarem una zona d'estacionament, on podem deixar aparcat el vehicle.
 |
| Antiga Parroquia Sta. Maria de Vallvidrera, s.X. |
Un cop estacionem el vehicle, ens dirigim cap a la Plaça de la Mina de Grott o bé continuem pel Camí de la Llenega, cap a l'entrada de l'antiga parròquia de Santa Maria de Vallvidrera.
El nucli de Vallvidrera va créixer al voltant de la parròquia rural de Santa Maria, al cor de Collserola. L'edifici actual es va aixecar a mitjan el segle XVI i és d'estil gòtic tardà; així i tot, la fundació de el temple és molt anterior: data de segle X. Des de fa deu segles, doncs, Santa Maria de Vallvidrera és testimoni de la vida d'aquest poble que l'any 1.921 es va annexionar a Barcelona.
L'església també dóna nom a tota una zona d'oci en plena natura, l'àrea de Santa Maria de Vallvidrera, un lloc de gran bellesa a l'interior de parc natural, on es pot passejar, menjar i gaudir de bosc i de el patrimoni arquitectònic de aquest municipi.
Tot i les nombroses vies de comunicació que s'han obert entre la ciutat i l'antic terme de Vallvidrera, aquest segueix sent un poble muntanyenc, tranquil i aliè a l'enrenou de la gran ciutat.
 |
| Casa Font de la Teula. |
 |
| Camí de la Múrgola. |
Continuem pujant pel camí de la Llenega fins encontra d'un pal vertical indicatiu, aqui ens desviem cap a la dreta per veure i visitar la Casa de la Font de la Teula. Crida avui, la Teula. Quan es va dissenyar, el seu nom era La Font de la Teula, perquè allà hi havia una font, i una riera (que encara avui existeix), on els parroquians a l'sortir de missa, s'asseien a prendre una aigua fresca.
És una casa signada per Arnaldo Calvet el 1.908. De línies modernistes, fa complement amb la natura que l'envolta.
Una mica més amunt trobem la masia Can Sissí és una masia d'aquelles que no apareixen en cap catàleg, però que, no obstant això va ser masia, i molt antiga. Va ser construïda a principis de segle XIX, probablement l'any 1.803. Durant dècades va estar envoltada d'horts, però avui en dia està tan envoltada d'arbres que és difícil fins i tot trobar-la.
Can Sissí és l'única masia de casc antic de Vallvidrera.
 |
| Hort de Can Pujades. |
 |
| Baixada al Pantà de Vallvidrera. |
Seguim sense sortir-nos per aquest camí que ens introdueix per una zona mes boscosa, fins arribar a una pista "Camí de la Múgorla". Continuem per la dreta seguint unes marques verdes amb una fletxa negra, passem un pas tancat als vehicles que ens deixa molt a prop de l'Hort Urbà de Can Pujades.
És un terreny que té uns 2.157 m2 amb deu parcel·les destinades a persones grans i deu, parcel·les d'ús de la Cooperativa Can Pujades.
 |
| Pantà de Vallvidrera. |
Descendim per una pista asfaltada, fins pràcticament al Pantà de Vallvidrera.
Proveïdor de l'aigua potable de l'antiga vila de Sarrià a finals de segle XIX, el pantà de Vallvidrera va quedar en desús durant molts anys, fins que el Patronat de Collserola el va recuperar.
El pantà de Vallvidrera es va dissenyar l'any 1.865 com un projecte hidràulic que l'enginyer Elies Rogent va crear per fer arribar aigua potable fins a l'antic municipi de Sarrià. Avui dia ha perdut aquesta funció de proveïment d'aigua i s'ha convertit en un lloc d'oci per gaudir de la natura i relaxar-se amb amics o família i submergir-se en la fauna i la flora d'aquest lloc.
 |
| Reclusa del Pantà de Vallvidrera. |
 |
| Marieta & Guti. |
 |
| Pantà de Vallvidrera. |
 |
| La Bassa "Refugi". |
Seguirem cap a la nostra esquerra vorejant el pantà de Vallvidrera pel Camí de l'Pantà, fins arribar a una zona amb una gran masia o zona urbana amb diversos edificis enganxada a el pantà.
A la nostra dreta podrem veure una bassa "Refugi". Les basses antigament molt freqüents en el medi rural o natural, avui dia són molt escasses, especialment a l'àrea metropolitana, així mateix, són un punt vital per a un gran nombre d'espècies, tant invertebrats com vertebrats, i tant com per beure com per viure.
Són petits ecosistemes on conviuen molts amfibis els quals a patit una gran extinció en aquestes ultimes dècades. A dia d'avui hem de protegir i cuidar. i sobretdo respectar aquest tipus de favetes.
Aquesta bassa és un petit reducte artificial que ens ajuda a mantenir una mica d'aquesta font de vida molt necessària per al nostre medi ambient.
 |
| Pujada a la Font de l´Espinagosa. |
 |
| Para-sol (Lepiota procera). |
 |
| Font de l´Espinagosa. |
Després de visitar la Bassa "Refugi", tornem a la pista on trobem un altre pal vertical indicatiu i seguirem ascendint per la pista cap a les Fonts de l'Espinagosa - Can Llevallol i Vallvidrera.
La pista una mica erosionada per les pluges torrencials i el freqüent pas d'excursionistes i ciclistes.
La zona té una gran divesidad de vegetació i amb grans arbres que matienen la humitat, aquesta dóna pas a la aparició de molses, bolets i fongs com els Per-sol (Lepiota procera), aquesta creixen en els troncs caiguts d'alguns arbres.
Aviat arribarem a la Font de l'Espinagosa, Conjunt format per un llarg frontal de pedra vista d'on surten els dos tubs de la font que brollen a una gran bassa-safareig situada a nivell de terra. El sòl està empedrat i els accessos molt ben condicionats.
Està situada al camí que segueix el torrent de l'Espinagosa i el final de l'pantà de Vallvidrera fins a Vallvidrera.
Durant el 2.010 ha estat restaurada la font i el seu entorn i presenta un aspecte molt més acollidor. Al 2.020 es va restaurar i els dos tubs es va passar a un.
A la pàgina 362 del llibre "Vallvidrera a través dels segles". (Eugeni Casanova Solanes. Agost 2.018) es pot llegir quan parla d'un veí de la zona:
... la font va tenir també un berenador els anys de la República ...
... els meus pares van tenir la font fins a la guerra. Obríem els caps de setmana i fèiem tot cassoles d'arròs. Cada diumenge teníem ple.
.. hi havia tres esplanades per a les taules. Hi havia una cinquantena.
... l'aigua anava a parar a un safareig on la meva mare rentava la roba.
 |
| Cami a la Font de Can Llevallol. |
 |
| Àrea d'esbarjo de la Font de Can Llevallol. |
Continuem pujant per la pista, veurem alguns cartells que ens informen dels treballs que es realitzen per a la reforestacion de la zona en el mateix Torrent de l'Espinagosa, continuem per la pista molt atapeïda per les alzines i altres espècies arbustives. Donarem amb un altre pal vertical indicatiu, continuarem en direcció Font de Can Llevallol - Coll de Can Cuias i Ctra. De Molins.
Seguint alguna fita amb la marca verda amb fletxa negra, comencem a baixar pel bosc i ens apropen a la Font de Can Llevallol.
Situada en un alzinar a la capçalera del pantà de Vallvidrera, presidida per un magnífic pollancre i a l'altra banda de la masia de Can Llevallol trobem aquesta font. Està protegida per una caseta amb volta de totxo vist, i disposa d'una aixeta per regular el gran cabal que ofereix aquesta mina de 14 m. I és que aquí mateix hi havia una antiga embotelladora els anys 50. Just davant de la font hi havia un dipòsit rectangular de 5.000 litres, proveït de 4 aixetes. Al costat, l'aigua sobrant anava a un gran dipòsit circular que encara es conserva, connectat a un petit aqüeducte que travessa el torrent per portar l'aigua cap als camps del mas.
 |
| Font de Can Llevallol. |
 |
| Petit aqüeducte. |
A Can Llevallol encara es conserven nombroses garrafes de vidre i fins i tot el petit telefèric, enginy reciclat d'un antic camp de futbol de barcelona, que les transportava amb un cable des de la font fins a la masia. El 2.009 es va consolidar tot el conjunt que ara es veu, incloent una petita zona d'estada. Deu anys després s'han renovat alguns elements, substituint la canella per l'aixeta, que permet gaudir d'l'aigua d'aquesta font sense acabar xop de el tot. En èpoques de grans pluges, l'aigua sobresurt pel propi frontal de la font.
 |
| Coll de Can Cuias. |
 |
| Can Llevallol. |
Acabem de pujar la pista fins a arribar, ja a al Coll de Can Cuias. Una zona d'inici per a molts itineraris ciclístics. Veurem una Masia i també uns cartells informatius sobre bones maneres i compartiments en l'ús de la bicicleta a la muntanya (molt malgrat, gairebé cap es compleix !!!). Això donarà amb el temps a noves restriccions en aquest àmbit.
Busquem els senyals verds que hem anat seguint tota aquesta estona, i vam trobar algunes en un altre pal vertical aquest amb les indicacions arrencades o caigudes !! ???. Continuarem per una pista ampla de terra en direcció a la Masia de Can Llevallol.
Masia aïllada envoltada de terres de conreu i de bosc, molt modificada. Edifici asimètric allargat, amb teulades a diverses vessants. Façanes llises amb obertures. En un turó proper hi ha la creu d'en Llavallol, enderrocada durant la Guerra Civil i construïda de nou més tard. Prop de la casa es conserva l'edifici destinat a vaqueria.
Per últim trobem les restes del que un dia va ser una planta embotelladora. L'aigua que rajava de la font, per la seva puresa, es comercialitzava. No hem d'oblidar que a la Barcelona de l'any 1.900 l'aigua era de dipòsit.
 |
| Marieta, Pista al Barri de Can Sauró. |
 |
| Torre de Collserola - Turó de la Vilana. |
Continuem ja descendint per la pista, cap al Barri de Can Sauró i la Vil·la Joana, a el fons podem veure la omi-present Torre de Collserola al Turó de la Vilana i el Tibidabo, a manera de curiositat …et ait eī tibi dābō potestatem hanc universam et glōriam illōrum quia mihi tradita sunt et cuī volō dō illa -" i li va dir el diable: Et donaré tot el poder i la glòria d'aquests reialmes, perquè a mi m'ha estat lliurat i l'hi dono a qui vull. ".
 |
| Camì a Les Planes. |
La pista sol estar bastant concorreguda per ciclistes, atenció als sobresalts !!!. Sembla que com hem comentat abans, és només per a ells !!! En fi. Quan vam arribar de nou a veure un altre pal vertical indicatiu. Girarem cap a la dreta en direcció Les Planes "area urbana" - Pantà de Vallvidrera i Vallvidrera. Primer passarem per una zona urbanitzada amb cases, si observem bé veurem algun detall dels veïns (arbust adornat amb motius nadalencs).
 |
| Bon Nadal. |
 |
| Desviació a l'pantà de Vallvidrera - GR-96. |
 |
| Reclusa del Pantà de Vallvidrera. |
 |
| La caseta del Guarda. |
Després de travessar la presa de l'embassament, girem cap a la nostra izquieda per baixa per uns graons, veurem a la nostra esquerra una edificació modernistes és la Casa del Guarda. L'arquitecte modernista Elies Rogent va ser qui va dissenyar tant la presa, d'obra vista, com la casa del guarda.
La Casa del guarda del pantà de Vallvidrera acull Espai d'interpretació de l'embassament que mostra la història d'aquesta construcció i la seva riquesa patrimonial i faunística. És un espai accessible en transport públic (a 10 minuts de l'estació de FGC Baixador de Vallvidrera) i molt concorregut tant pels habitants de la zona com per als visitants de Parc.
 |
| Mina de Grott. |
Després de visitar la Casa del Guarda, continuem pel Camí del Pantà, envoltats per uns majestuosos Plataners (Platanus × hispanica) cap a la Plaça de la Mina de Grott, aquesta la veurem uns metres abans d'arribar a la mateixa plaça.
Per tal de fer arribar l'aigua de l'embassament fins a la població de Sarrià, es va encarregar la construcció d'un túnel a un mestre d'obres anomenat Antoni Campañà, director de l'empresa Campaña i Compañia, antecessora de la Companyia d'Aigües de Vallvidrera, que també va estar relacionat amb la construcció de la carretera de Sarrià a Vallvidrera.
El túnel que va excavar al subsòl de Collserola té una longitud de mil dos-cents metres i una amplada variable d'entre 1 i 2 metres, depenent de l'tram. L'entrada superior es va situar al torrent de Llavallol, a pocs metres de la presa de l'embassament i la boca inferior està prop de l'actual estació inferior del funicular de Vallvidrera, a cent cinquanta metres, una mica per sobre. Aquest túnel va ser conegut amb el nom de Minagrot, que prové de dues paraules: mina, és a dir, conducte subterrani per on transcorre aigua, i Grot, una paraula anglesa que significa gruta o cova.
 |
| Pça. de la Mina de Grott. |
 |
| Baixador de Vallvidrera. |
Arribem de nou i així acabem aquesta ruta circular fins a la Plaça de la Mina de Grott. Però abans i per posar el punt i final a aquesta excursió vam decidir acostar-nos a veure la Vil·la Joana.
Per això vam creuar per la plaça de la Mina de Grott, cap a la parada de l'Baixador de Vallvidrera, per això vam creuar la ctra. de Vallvidrera a les Planes. I des d'aqui ens dirigim atraves d'uns jardins cap a la Vil·la Joana.
 |
| Vil-la Joana. |
 |
| Alzina (Quercus ilex). |
Vil·la Joana va ser una de les masies més importants de Vallvidrera. Documentada des del segle XVI va ser adquirida al segle XIX per la família Miralles, que la va reformar completament i li va donar caràcter residencial i el nom de Vila Joana amb el qual és coneguda. Al maig de 1.902, Ramon Miralles va acollir a l'poeta Jacint Verdaguer quan els metges li van recomanar aires de muntanya per pal·liar els efectes de la seva avançada tuberculosi. Verdaguer va morir en aquesta casa el dia 10 de juny d'aquell mateix any.
És un edifici de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. La corona una torre mirador i presenta galeries laterals afegides. Un element molt característic és el rellotge que presideix la façana principal.
 |
| Vil-la Joana. |
Acabada la visita a la Vil·la Joana i els jardins del seu entorn. Ara si donem per conclosa aquesta excursió. Que ens endinsa a conèixer part de la història modernista de Barcelona.
Tornem cap a la Plaça de la Mina de Grott i des d'alli ja veiem on hem estacionat el vehicle.
Fitxa tècnica:
Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 2 h. 30 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 172 m. a 314 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, turístic, patrimoni historicocultural, Espai Natural Protegit, etc.
Estat: bo
Senyalització. Bona (Pals Verticals de Fusta Indicatius, plaques amb marca verda amb una fletxa negra i algunes fites de fusta).
Llocs de valor: Antiga Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, Casa de la Teula, Can Sissi, Horts de Can Pujades, Pantà de Vallvidrera, Bassa "Refugi", Font de l'Espinagosa, Font de Can Llevallol, Antiga Embotelladora de Can Llevallol, la Caseta de l'Guarda, Vila Joana, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de més calor ia l'hivern anar abrigats. Portar aigua i calçat adequat.
 |
| Croquis Ruta per la Serra de Collserola, de Sta. Maria de Vallvidrera a Coll de Can Cuias, Barcelona. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario