lunes, 12 de enero de 2015

Turo de la Magarola,430 m. Ruta a pie "Ruta de les Ermites", de Barcelona a Sant Cugat del Vallès por el Valle de Gausac. (Barcelona).

Ermita de Sant Cebrià d´Horta.
La tradició eremítica de la serra de Collserola ha llegat força esglesioles d’estil romànic per tota l’extensió del parc. La ubicació de cadascuna d’elles evoca els temps antics en què els traginers utilitzaven aquests camins, avui dia freqüentats per excursionistes i amants de la natura. Una de les vies lògiques entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès passa per quatre d’aquelles històriques ermites: Sant Genís dels Agudells, Sant Cebrià, Sant Medir i Sant Adjutori. El camí, llarg i amb desnivells molt variats, ressegueix parts del PR-C 38 i del GR 6 i recorre la bucòlica vall de Gausac, on també es poden veure un forn ibèric i el monumental pi d’en Xandri.

Ermita de Sant Cebrià d´Horta.

Resenyes i croquis de la Ruta de les Ermites, Barcelona a Sant Cugat. (Barcelona).-

Fitxa Tècnica: 

Grau de Dificultat: Mitjana.
Temps / Horari: 4 h 30 minutos. (Anada).
Desnivell / Quota màxima: 108 metres a 429 metres.
Ús: si.
Ús actual: si.
Senyalització: Bona.
Llocs de Valor: Ermites de Sant Genís dels Agudells, Sant Cebrià d´Horta, Sant Medir, Sant Adjutori, Fonts de La Cabra, La Llet, Sant Medir, Can Serva, Turo de la Magarola, Pas del Reí, Mas Can Gener, Can Borrell, Torre Negra i Pi d´en Xandri. Una begada a Sant Cugat podem ana a veure el Monestir.
Època: Tot l'any.

Hospital de Sant Rafael.
La vall de Gausac és el nom pel qual es coneix la vall solcada per la riera de Sant Medir. Es tracta d’una via natural entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès, que durant segles va ser molt concorreguda. De fet, formava part de la via romana entre Barcino (Barcelona) i Castrum Octavianum (Sant Cugat), que s’allargava fins a Egara (Terrassa). Aquest recorregut es pot fer de manera guiada amb els voluntaris de Collserola.

Museo del Palmero.

Museo del Palmero.

Jordi.
Com arribar: Per la Ronda de Dalt sortida Vall d´Hebron, o en metro, línia L-3 parada Vall d´Hebron. Sortida Hospital Sant Rafael. Avinguda del Jordà. Busses 73, B19, 

Ermita de Sant Genis dels Agudells.

Ermita de Sant Genis dels Agudells.
Recorregut .-

El punt de partida de l’excursió és la mateixa parada de metro de la Vall d’Hebron (línia 3). Prenem l’avinguda del Jordà, vorejant els límits de l’Hospital de Sant Rafael, fins arribar a l’església de Sant Genís dels Agudells. Va ser una de les deu parròquies inicials de Barcelona; la seva acta de dotació com a parròquia data de l’any 931, tot i que el seu origen podria ser paleocristià. L’any 1359 va passar a dependre del monestir de la Vall d’Hebron, i al segle XIX de la parròquia d’Horta. L’edifici que es pot veure avui dia respon, en gran manera, a la restauració del segle XVII i encara manté el primitiu cementiri. Des del temple, cal seguir pel camí de Sant Genís fins al final, d’on surt un sender tancat a la circulació. Un cop agafada certa altura, el trajecte es manté planer, tot resseguint aquest vessant sud de Collserola. Després de passar per la font de la Cabra, podem veure l’ermita de Sant Cebrià d’Horta, construïda al segle XII, però amb importants transformacions al llarg dels segles XIX i XX. Des d’aquí comença l’ascensió més dura de l’itinerari, que continua per un corriol en direcció a la carretera de l’Arrabassada.
Collserola.

Plana de Barcelona.



PR-C 35 y GR 92.


Poc després, la pista enllaça amb el PR-C 35 i el GR 92 fins al turó de la Magarola, un altre mirador excel·lent, i el pas del Rei, el coll que remet seguint el GR 6 cap al vessant septentrional de la serra. Aviat, cal deixar les marques vermelles i blanques per un camí a l’esquerra que davalla amb força en direcció a Sant Medir, ermita situada al costat de la riera del mateix nom, a la capçalera de la vall de Gausac. Aquesta és una de les esglésies més conegudes de Collserola i cada 3 de març s’hi celebra un popular aplec. Està documentada des del segle X i l’edifici actual és d’estil romànic, de planta rectangular i campanar de doble espadanya. Destaca el portal de punt rodó a la façana principal, damunt del qual hi ha un relleu gòtic que representa la Santíssima Trinitat.

Turo de La Magarola. 430 m.

Tibidabo y Torre de Collserola.

Vista del Turo de la Magarola.




A la Vall de Gausac es troba l’antic camí que anava de Sant Cugat a Barcelona on a part de gaudir d’un paisatge inmillorable, es troben monuments romànics.


Font de La Meca.

Encina Centenaria y mas!!!

A partir de Sant Medir l’itinerari és molt senzill, ja que només cal seguir les marques del PR-C 38 primer, i del GR 6 després, resseguint la riera a través de la vall de Gausac. La tendència és descendent i només cal desviar-se un centenar de metres a mà dreta per contemplar l’ermita de planta rodona de Sant Adjutori i, ben a prop d’ella, un forn de l’època romana, tot i que la seva datació no ha estat definitivament establerta.

Ermita de Sant Medir

Ermita de Sant Medir. Ens endinsem en el parc de Collserola per un camí entre canyes en direcció a Torre Cendrera. Des dels voltants d´aquesta petita masia forestal enfilem cap al turó de Torrefera per un frondós bosc de pi blanc. Poc a poc el nostre camí gira suaument a l´esquerra per portar-nos a Can Borrell, una masia del s.XVIII al bell mig de la vall de Gausach. Seguirem la riera de Sant Medir i travessarem el curs de l´aigua diverses vegades fins que la vall s´eixampla i arribem a l´ermita de Sant Medir, lloc de trobada dels pelegrins cada 3 de març. Iniciem la tornada pel mateix camí que ens ha portat a l´ermita i un cop a Can Borrell continuarem vorejant la riera de Sant Medir fins arribar al Pi d´en Xandri, un dels pins més vells de Collserola. Finalment un corriol ens farà d´enllaç amb el camí de retorn a l´hípica.

Ermita de Sant Medir.

Font de Sant Medir.

El Sillon de la Reina...

...que nunca se peina.


Vivac

Desvio a Ermita Sant Adjutori


 Ermita Sant Adjutori
Aquesta és una de les escasses esglésies de planta rodona de tot Catalunya, en un estil d’inspiració bizantina molt poc comú al nostre país. Tot i que se’n desconeixen els detalls i el moment precís de la seva construcció, és probable que l’ermita fos bastida a partir dels fonaments d’un edifici anterior (segurament una torre defensiva que ja presentava planta rodona). Documentada des de l’any 986 com a Santa Maria de Gausac, en un principi estava consagrada a la Mare de Déu del Bosc. Va ser descoberta novament l’any 1880, després que se’n perdés el rastre a partir de la desamortització de 1835.

 Ermita Sant Adjutori

Ermita de Sant Adjutori. Aquesta ermita està situada a la vall de Gausac, molt a prop de la masia de Can Borrell. Documentalment ja consta als anys 986-987 i l'any 1120 figura com a possessió del Monestir, amb la denominació de Santa Maria de Gausac. Havia estat seu d'una de les parròquies de Sant Cugat i al seu entorn se celebrava l'Aplec dels Mestres Hortolans del portal de Sant Antoni de Barcelona. Es tracta d'una singular construcció romànica, de planta circular a la qual, posteriorment, es van adossar altres edificacions, com ho ha demostrat la campanya arqueològica realitzada recentment.



Horno Ibero.

Horno Ibero.

Can Borrell

Can Borrell

El camí es converteix en pista a partir de Can Borrell, una masia que acull un restaurant i està envoltada de camps de conreu, en contrast amb els humits i tancats boscos recorreguts fins aquest moment. La vegetació és més oberta fins arribar al monumental pi d’en Xandri, un arbre que fa 23 metres d’alçada i té més de 230 anys d’edat. Una vegada ens trobem en aquest punt, es reconeix perfectament el perfil de Sant Cugat al davant, mentre que a certa distància a l’esquerra s’aixeca l’anomenada Torre Negra. Aquest edifici militar romànic va ser construït en el segle XII i té l’origen en un antic castell. Presenta una planta quadrangular i tres pisos d’alçada, a més d’una torre adossada en un angle. Al cap de pocs minuts, arribem a la plaça del Rotary Internacional, que és el punt final de l’itinerari.

Can Borrell. Per un bosc de pi blanc arribem a la riera de Sant Medir. La creuem i prenem el camí que la voreja sota l´atenta mirada del pi d´en Xandri. Poc després ens desviem i, resseguint els camps de Torre Cendrera, ens endinsem en un dens alzinar que poc a poc deixarà lloc un altre cop als pins en arribar a la masia de Can Borrell. Des de Can Borrell tornem enrera vorejant la riera de Sant Medir i la travessem tot just arribar al pi d´en Xandri, observats per la misteriosa Torre Negra.


Pi d´en Xandri.

El Pi d´en Xandri. Pi pinyer que ha esdevingut un arbre emblemàtic a Sant Cugat. Es tracta d’un arbre centenari que és al camí tradicional que uneix Sant Cugat amb Sant Medir. Al febrer de 1997 va sofrir un greu atemptat i actualment està apuntalat per tal que no caigui. També s’hi està actuant per aconseguir que es recuperi.

Pi d´en Xandri.

Jordi, Ivan y Guti.

Antigua Bobila.

Antigua Bobila.

Antigua Bobila.

Final de ruta.


Retorn: A la Plaça Rotary International de Sant Cugat del Vallès, passen dues línies d´autobusos que permeten enllaçar amb els Ferrocarrils de la Generalitat ó Rodalies (FGC ó RENFE) dirreccio Barcelona.

Resenyes extretes de.- xarxaparcs@diba,cat óhttp://www.laxarxa.com/
Monasterio de Sant Cugat.

Monasterio de Sant Cugat.

Monasterio de Sant Cugat.

Monasterio de Sant Cugat.