miércoles, 1 de junio de 2016

Ruta a Sant Sadurni de Gallifa, "951 m.", Sant Feliu de Codines (Barcelona).

Croquis de la ruta.











Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baix.
Temps / Horari: 3 h. 20 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 501 m. a 951 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme i trialeres
Estat: bo / regular segons trams
Senyalització. Regular (les pintures verdes i grogues costen de veure)
Llocs de valor: Ermita de Sant Sadurní de Gallifa, Forn de Glaç, Masia Can Roca, Mirador de la Guineu.
Època: Tot l'any, A l'estiu evitar les hores de fort sol ia l'hivern anar abrigad @ s. Portar aigua ja que no hi ha fonts.


Inici de la ruta, Km 12, 8 carretera BP- 1714.

Parquing Masia Can La Roca.
Sant Sadurní de Gallifa, també conegut com La Mola de la Roca. És un altre cim dins de la llista dels 100 cims per conèixer Catalunya. Amb els seus moderats 951 metres, ens ofereix un espectacle visual de tota la zona del Vallès Occidental. Aquestes vistes les farem des del mirador just al costat de l'Ermita conegut com el mirador de la Guineu, al qual arribarem atraves d'una ascensió pel Sot de les Avellanedes, que parteix des de la carretera BP-1714 des de Sant Feliu de Codines. Es tracta d'una ruta agradable per l'interior del bosc que en zigi-zaga ens farà arribar fins al cim i gaudir d'aquesta bonica excursió. Recomanem portar força aigua ja que no té fonts tot l'itinerari. Esperem que us agradi.
Cinglera del Gallifa.
Aproximació.-

Des de Barcelona ens dirigim per la C-58 / A-7 primer cap a Manresa, i després sortirem cap al poble de Caldes de Montbui. Hem d'agafar una sortida a la C- 59 direcció Caldes, Palau-Solità i Plegamans o Mollet del Vallès.
Continuarem per la C-59 cap a Caldes de Montbui, en arribar al poble seguirem per la mateixa carretera cap a Sant Feliu de Codines. Dins d'aquesta poblacion i per la seva carretera principal veurem unes indicacions ha la nostra esquerra que ens indica a Gallifa i Sant Llorenç de Savall per la carretera BP-1714. Seguirem per aquesta estreta carretera fins al quilòmetre 12,8. On veurem a la nostra dreta una petita zona on aparcar amb un cartell indicatiu de la Roca (Camí particular) amb acesso restringits a tots els vehicles i amb una cadena que talla el pas.

Pista a la Masia La Roca.
Recorregut.-

Després aparca el vehicle a la petita zona d'estacionament (de 3 a 4 vehicles hi ha places), la ruta comença portant-per la pista tancada al pas de vehicles. Aquesta pista ens porta a la Masia La Roca, que veurem amb formi avancem a la nostra esquerra i darrera dalt podrem veure la cinglera del Gallifa. Després d'uns minuts caminant per la pista arribarem a l'altura d'un pont amb barrandillas de ferro de color vermell i a la nostra dreta veurem un forn de calç. Un pal indicatiu ens indica el camí a seguir. Nosaltres agafarem el de davant (Sant Sadurní- Ermita, Les Pujadetes PR C-154, Collet de Matafulaga GR 177, Golf, bosc de a Can Bosc Drecera i Sant Feliu de Codines) La Roca Torrent.

Forn de Glaç.´
Un forn de calç o forn de pedra és una construcció que es feia antigament de pedra i fang; a més en el seu interior es feia una combustió de llenya per obtenir calç
.Es poden classificar en dos tipus:
Els forns efímers eren els que es fabricaven prop de la muntanya on abundava llenya i pedra calcària, la seva construcció no era tan elaborada, ja que no s'utilitzaven tan sovint. També, aquests forns la gent els fabricava per poder fer el seu propi calç.
Els forns permanents són forns més industrials, fixos i construïts per ser utilitzats molts anys en aquest mateix lloc on s'han fabricat; a més estaven situats en llocs on abundava aquest tipus de pedra (la roca calcària).

Riera de la Pinassa.

Riera de la Pinassa.
Seguim les indicacions del pal de fusta, i anem ascendint uns metres pel Torrent de la Roca. Passat uns pocs minuts (3 '), a la nostra esquerra ens surt un corriolet, deixem el camí que puja de front pel torrent i agafem aquest caminet que s'endinsa al bosc a la recerca d'una riera. Al poc arribarem a veure la riera coneguda com la Riera de Pinassa, pel camí ens podrem ajudar seguint algunes fites i unes marques de pintures verdes i grogues pintades en roques i arbres.

Marques Grogues i verdes.

Trialeras ó canalons.

Cartel indicatiu
Un cop arribem a la Riera de Pinassa, la travessem i continuem pel sender ascendent, veurem mes fites i marques de pintura (verd i groga). Ja ens endinsem de ple en una zona molt boscosa, el Sot de les Avellaneles on podrem observar diferents tipus d'arbustos i arbres com pins, arboç, alzines, i alguns marfulls. Gran variendas de flors si la realitzau a la primavera. Anem ascendint sense deixar mai aquest camí, que puja a en grans llaçades unes vegades cap a la dreta després corba a l'esquerra, etc. Algunes vegades bastant descompost (ull !!! bastant fang si ha plogut amb anterioritat). Aquest camí és també utilitzat com trialera, es poden s'observa marques de rodes de motos.
Després d'una llarga ascensió (50 ' aproximadament), deixarem un camí que ens surt pla a la dreta i continuarem per l'esquerra que puja lleugerament, vigilar amb les marques de pintura (verdes i grogues). Als 5 minuts més endavant en un revolt a la dreta, trobarem un cartell de fusta que posa "A Sadurní - Camí dels Feliuans"

Cinglera petita.

Coll de Roca.


Des del cartell de fusta "Camí dels Feliuans", deixarem el camí que ens surt de front i seguirem pel qual veníem que puja alguna cosa mes. Travessarem un bosc d'alzines i passarem al costat d'una petita cinglera (mes marques de pintura). Arribarem aviat al Coll de la Roca, és un pas estret on veurem uns ferros de color verd que tallen el pas a vehicles (motos, etc). Seguirem per una pista més àmplia que al poc ens farà baixaré per ella (-5 metres). Després juntament baixar en una altra corba a la nostra esquerra veurem que neix un sender (marcat amb fites), pujarem per aquest costat d'un tanca de fil electrificat i arribarem al Coll de Sant Sadurní.


Pal indicatiu.

Ermita de Sant Sadurni de Gallifa.
Al Coll de Sant Sadurní veurem un altre pal de fusta indicatiu, que ens marca diverses direccions. Nosaltres vam optar per l'opció més curta però més exigent per arribar al cim de la Mola la qual posa "Podeu licitar i Baixar a Sant Sadurní pèls corriols que hi ha senyalats". Ens endinsem per un corriolet de nou al bosc deixant a la nostra esquerra una pista tancada amb cadena i a la nostra dreta una altra pista també tancada amb cadena. El caminet puja fins trobar-se amb la pista, la travessem i tornem a seguir de nou pel sender amb un desnivell més pronunciat. Després de pujar uns metres ja podrem veure el sostre de l'ermita de Sant Sadurní de Gallifa.

Ermita de Sant Sadurni de Gallifa.
Sant Sadurní de Gallifa o de la Roca és una ermita romànica al municipi de Gallifa, al Vallès Occidental. És el cim de la Mola, a 951 metres d'altitud. És al nord-est del poble de Gallifa, a l'extrem meridional del Serrat Punxegut. Dóna nom als Cingles de Sant Sadurní, que envolten la pràctica totalitat de la Mola, el Turó de la Pinassa i el Morral del Puig. És en terres del mas de la Roca, pel que també és coneguda com Sant Sadurní de la Roca. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Cim Ermita de Sant Sadurni de Gallifa. 951 m.

Ermita de Sant Sadurni de Gallifa.
L'ermita de Sant Sadurní s'alça a 951 m d'altitud, amb la casa dels ermitans adossada a ponent i un cos de planta quadrada al mur de migdia. La capella és preromànica del segle X mentre que l'absis és de finals del segle XI. És un edifici de nau única, de planta trapezoïdal, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular més estret que la nau, amb tres finestres de doble esqueixada. Aquest està decorat amb arcuacions i lesenes llombardes que acaben en un sòcol. Al seu costat hi ha un cos quadrat de dos pisos, afegit segurament durant el segle XII, que podria ser la base d'un campanar. El 1.714 es va edificar la casa dels ermitans, adossada a la nau i actualment abandonada.


Adossat i al costat de l'absis hi ha un cos de planta quadrada i dos pisos; sembla ser d'un edifici preromànic del segle X. La seva funció no és clara, podia ser d'un ús de campanar o de torre de defensa. 

Mirador de la Guineu, 
Des del cim de la Mola hi ha una panoràmica excel·lent sobre el Vallès i el Moianès. Just al costat de l'ermita hi ha el mirador de la Guineu, des d'on s'aconsegueixen unes fantàstiques vistes del Prepirineu, Moià, Centelles i el Puigsagordi, Sant Feliu de Codines, el Vallès, la Mola de Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Es pot arribar a peu seguint diversos itineraris que comencen a Castellterçol, a Gallifa oa Sant Feliu de Codines.

Mirador de la Guineu

Mirador de la Guineu

Mirador de la Guineu.
El descendents so o la tornada la realitzarem tornant per on hem vingut, posem variar-lo i a largarlo alguna cosa mes si volem baixant per la pista fins a la cadena que talla el pas al Coll de Sant Sadurní i des d'alli desfent tot el camí de la pujada. Fins a la zona d'estacionament a prop de la Masia de la Roca.

Ermita de Sant Sadurni de Gallifa.

Interior Ermita de Sant Sadurni de Gallifa.
Es té constància del paratge des de l'any 939 quan Va lligar vendre al levita Guadamir una finca que termenejava amb la domus (terme del llatí vulgar per referir-se a una casa o edifici), de Sant Sadurní. En una butlla del papa Benet VII de l'any 978 en què es defineix els límits del Bisbat de Vic, i figura la muntanya de Sant Sadurní. En un document de l'any 1.063 consta que un tal Bonfill dóna a l'església dues mancusos (moneda d'or medieval amb un pes de quatre grams). De l'àrab mangúx-gravat això permet suposar que havien de fer-hi obres importants.


L'any 1.316 era un priorat del monestir de la Portella i, mentre a dependre, hi va haver una petita comunitat i, sempre, almenys amb un capellà. Al segle XVII l'edifici estava en molt mal estat i el bisbe va prohibir, al 1.604, celebrar missa


Cinglera del Gallifa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario