Turó del Ros "635 m." per Sender de Tramuntana, Viladecavalls (Barcelona).

Cartell croquis ruta sender de Tramuntana, punt d'inici de la ruta. Pas 2.

El Turo del Ros, és l'elevació més alta de la Serra de Collcardús prop del municipi de Viladecavalls. A més està inclòs a la llista de les 100 Cims de la FEEC. Aprofitem part del sender de Tramuntana per realitzar aquesta ruta per asolir aquest cim i altres mes de la zona com diversos i interessants turons del seu alrededors i llocs amb històries o naturals.
La Serra de Collcardús aquesta situa gairebé estratègicament al punt que les sorres de Sant Llorenç i de l'Obac s'aboquen en cap al riu Llobregat. Dins de la transició de les valls les quals alimenten el riu i a cavall entre aquests termes. La depressió prelitoral entres els parcs de Sant Llorenç i Montserrat. Han fet que aquest espai s'hagi convertit en un espai protegit d'interes natural.

Porta d'entrada Restaurant Sant Lluís de Ristol.

Camí de Ca´n Buxeres

 Aproximació.-

Des de Barcelona agafarem la C-58 direcció Terrassa, continuarem per la C-16 i sortirem per la sortida nº 26. Seguirem per la carretera B-245 / Viladecavalls / C-58 cap a Olesa de Montserrat / Vacarisses. Sortirem cap a Viladecavalls i anirem cap a l'estació de FF.CC., i després només seguirem les indicacions cap a Sant Lluís o Can Buxeres. Aquestes ens portaran pel Camí de Can Buxeres fins a l'entrada principal del Restaurant Sant Lluís de Ristol / Ca'n Buxeres. Trobarem una zona per estacionar al costat dret de la porta. Aqui veurem una gran fita de pedra amb la part superior pintada de blau. És el pas numero 2 del sender de Tramuntana i el nostre inici d'aquesta ruta.

Senyal vertical (Turó de les Guixeres i Turó de les Bassotes).

Forn Riscal

 Recorregut.-

Estacionat el vehicle, evitant de no molestar a altres usuris, ens trobem en l'anomenat Turó de Can Buxeres. Aqui en aquest edifici residencial dels anys 20's, que actualment és el Restaurant Sant Lluís de Ristol on se celebren casaments, batejos i altres esdeveniments. Els elements més destacats d'aquest edifici són una esvelta torre-mirador. cobert per un sostre a quatre aigües i una capella adossada.
Descendim per la pista asfaltada amb xiprers als costats fins a veure un gran cartell vertical de ferro que posa Ca'n Buxeres. a la nostra esquerra veurem un altre senyal vertical (Turo de le Guixeres - Turo de les Bassotes) i les primeres marques de pintura grogues i blaves que seguirem en gairebé tota la ruta.

Forn Riscal

Forn Riscal.

 Continuarem pel sender de la dreta cap al Turo de les Bassotes i el Turo de li Guixeres. Però abans podem visitar el Forn de calç, Forn Riscal pel sender que va cap a l'esquerra. El forn Riscal forma part del singular patrimoni socioecològic de la zona. És testimoni d'una important activitat econòmica, que envolten a tres elements relacionats, la pedrera (que veurem més endavant en la sendera), la xarxa de camins per al transport i la mateixa topomimia.

El forn es cargava tant per dalt com per l'orifici lateral, sobre la cúpula. A través de la boca s'alimentaven la combustió amb la gavella (feixos de llenya prima i del sotabosc) i les altes temperatures transformaven la roca calcària en calç viva.

Acces a la Pedrera de Joan Purull.

 Pedrera de Joan Purull.

 Tot el procés de preparar la fornada, portar la gavella i la pedra, muntar i desmuntar el forn podia durar fins a 10 dies, en els quals havia d'estar molt pendents del foc.

Retornem al sender de la dreta que ens porta cap al Turo de les Bassotes. A pocs metres després de deixar el Forn Riscal veiem el sender d'accés a la Pedrera de Joan Purull., D'on s'extreia la roca calcària a mà i es portava cap al forn. A causa de l'enutjós treball de picar i transportar les pedres normalment els forns era ubicat molt a prop de les pedreres o prop dels llocs d'extracció.

Turó de les Bassotes, 539 m.

Ca´n Buxeres. (Restaurant de Sant Lluis de Ristol).

 Tornem una altra vegada a la senda, ara aquest gira cap a l'esquerra i en moderada pujada envoltats de pins i alzines, arribem fins a un pal indicador que assenyala un desviament cap al Turó de les Bassotes. Al llarg de tota la ruta trobarem marques pintades (groc i blau) o fites de pedra amb un número que pertanyen al recorregut Sender de Tramuntana, dissenyat per l'ajuntament de Viladecavallls per conèixer tota la serra de Callcardús.
Ens desviem del sender principal i enfilem un corriolet fins al cim del Turó de les Bassotes, 537 metres i primera elevació de la serra de Collcardús, si les comptem d'est a oest. Molt bones vistes de tota la zona del Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Turó de les Bassotes.

Guti & Marieta.

Vam baixar una altra vegada mes fins el sender i el seguim cap al Turó de les Guixeres, segona elevació de la serra. Pel camí arribarem a un coll amb un pal vertical amb representacions d'una verge. Després de passar una zona força predregosa arribem fins la fita de pedres que marca el cim. Aqui culminem l'ascensió al segon Turo de la ruta en una elevació d'uns 577 metres.

Turó de les Guixeres, 577 m.

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Coll de Can Margarit, Pas 3.

 Després de descansar uns minuts arriba una llarga i suau baixada que aviat es convertirà en tota una balconada cap al parc natural de la muntanya de Montserrat que apareixerà davant nostre, imponent. La nostra visió també arribarà fins a la Mola i la serra de l'Obac. Seguim descendint fins arribar al Coll de Can Margarit, 506 metres, encreuament de camins. Aqui tornarem a veure una altra gran fita de pedra amb la part superior pintada de color blau. Pas 3 del Sender de Tramuntana.

Coll de Can Margarit.

Coll de Can Margarit, 506 m.

Sender de Tramuntana, acces al Turó dels Quatre Termes.

 Cal estar molt atents a les marques i per poc que sapiguem orientar-nos no hi ha problema en orientar-nos. Agafem la pista ampla que queda davant nostre, amb el cub blau a la dreta i avancem uns metres fins a trobar un desviament en pujada a l'esquerra. Prenem aquest sender que puja fins al Turó dels Quatre Termes seguint les marques pintades (grogues i blaves) a les roques i els arbres. A mesura que anem pujant si mirem enrere veiem la part de la Serra de Collcardús i els turons ja realitzats (Bassotes i les Guixeres).

Turó de les Guixeres i Turó de les Bassotes, Serra de Callcardús.

Turó dels Quatre Termes, 632 m.

Turó dels Quatre Termes.

Acabem de pujar fins trobar una altra fita de pedres que ens marca de nou que hem asolido el cim del Turo dels Quatre Termes, 632 m. Un dels mes alts de la serra de Collcardús. Després de descansar una mica tornem a baixar, sempre seguint les marques de pintura (grogues i blaves). Fins a desembocar en una ampla pista que baixa cap a l'esquerra i una bassa on es solen anar beure o banyar-se els jabalis de la zona i alguns a nimales mes. Uns metres més enllà trobem el desviament senyalitzat per accedir fins al cim del Turó del Ros, marcat amb un pal indicador i una fita de pedres (Cami del Ros).

Bassa, Camí al Ros.

Camí al Ros.

Turó del Ros.

Turó del Ros, 635 m.

Vam pujar per un altre sender molt boscós i estret, però si mirem defrente cap amunt veiem ja l'antena de telecomunicacions. Aquesta ens dóna a entendre que estem a prop de la ultima cim que farem en aquesta sortida. Després d'uns metres d'ascensió, per fi veiem ia tota la instalacion de telecomunicacions (antena i caseta). El vèrtex geodasico el localitzarem a la nostra esquerra amb una estelada onejant al vent.
El Turó del Ros, 635 m. és també conegut com Cap del Ros, és l'elevació més alta de la Serra de Collcardús. Des del seu punt més alt tindrem bones vistes de la muntanya de Montserrat i del Baix Llobregat.

Turó del Ros.

Turó del Ros.

Turó del Ros, Guti & Marieta.

Montserrat.

Bosc senderista de Collcardús.

Després de gaudir de totes les vista que ens ofereix el Turo del Ros, fer una ullada i llegir la placa commemorativa que té enganxada al costat del vèrtex geodasico. Tornem a baixar cap a la pista ampla, on hi ha la bassa. Des d'aquí agafem la pista en fort descens a l'esquerra. Aquesta pista és moltes vegades usada com trialera. Arribarem fins al Solell de Can Magarit i a la zona coneguda com el Fondal dels Llorers, amb una altra fita marcant el lloc.

Senyals verticals, Solell de Can Margarit.

Fondal dels Llorers.

Tot i que la vegetació majoritaria que troben a la serra són pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolla o garriga, algunes masses d´alzinars a les vessants més obagues i arees de bosc de ribera als fors de vall, destaquen per la seva importancia ecològica petits espais de lloreda, fragments de laurisitiva mediterrania.

Murs de pedra seca.

Can Margarit.

Continuarem ja fins arribar a Can Magarit, on veurem un altre senyal vertical i una fita de pedra que ens indica en quina part estem del Sender Tramuntana. Seguim rectes per aquesta pista i aviat arribarem fins a la bassa artificial d'aigua dels bombers. Al fons veurem la torre de Can Buxeres. La pista comença ascendir i ja ens deixa al punt d'inici d'aquesta ruta costat de la fita de pedra "PAS 2" on tenim estacionat el vehicle. Donant ja per conclosa aquesta sortida. Esperem que us hagi agradat i la volgueu realitzar.

P.D. Salutacions i especial esment a una improvisada guia anomenada Alba Pallares. Gràcies pel teu comentari i experiència a la zona. Cuidat.

Dipòsit d'aigua dels bombers.

Turó de Ca´n Buxeres, Pas 2.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 2 h. 10 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 407 m. a 635 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, oci, cultural i turístic
Estat: Bé-mitjà
Senyalització. Bona, Fites de pedres, senyals de pintura color amarrilo i blau, senyals verticals indicatius i algun palafón explicatiu.
Llocs de valor: Forn Riscal, Pedrera de Joan Purull, Turons de les Bassotes, Guixeres, Quatre Termes, del Ros, Fondal dels Llorens, Can Buxeres, etc.
Època: Tot l'any, Portar aigua.

Croquis i ressenyes de la ruta extret de.- http://conlosnenesacuestas.blogspot.com.es