La Cova del Drac - Des de Can Robert a la Mola, 1.103 m. "SL- C 50", Matadepera (Barcelona).

Croquis de la ruta la Cova del Drac - Des de Can Robert a la Mola "SL - C 50", Matadepera (Barcelona).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Mitja.

Temps / Horari: 2 h. 30 minuts.

Desnivell / Quota màxima: 650 m. a 1.103 m.

Ús: si.

Ús actual: senderisme, turístic, patrimoni historico-cultural, Espai Natural Protegit, etc.

Estat: bo

Senyalització. Bona (Fitas de fusta amb un requadre verd-blanc / SL-C 50, palafones explicatius i Indicadors verticals).

Llocs de valor: Can Robert, Tombes de Can Robert, Forn d'Obra de can Pobla, Can Pobla, Santuari de Sant Llorenç de Munt, Morral de l'Drac, Avenc de la Mola i de l'Abella, etc.

Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de més calor i en hivern anar abrigats. Portar aigua i calçat adequat.

Cincles de Cavalls des de el carrer de les Boixedes.

Preciosa ruta circular que surt de la Masia de Can Robert al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. On podrem apreciar les formacions geològiques de conglomerat rocosos en canals, monòlits, coves i avencs. Que ens aproparan a diversos punts com Can Pobla i al 100 Cim de la Mola a uns 1.103 metres d'altitud. Potser un dels cims més visitades de la comarca del Vallès Oriental. A la tornada pararem a contemplar el Moral de l'Drac de qual part una llegenda.

Esperem que us agradi.

Can Robert.

SL-C 50.

Aproximación.-

Des de Barcelona agafar l'autovia C-58, agafar la sortida 12 cap a Sabadell Centre-nord / St. Quirze V. Sud-centre. Utilitza el carril central per seguir les indicacions cap a Sabadell Nord. Seguir pel carril central per continuar en direcció a C-58c. Mantenir-vos a la dreta a la bifurcació i segueix els senyals de Sabadell, continua per C-58c. Continúar per Ctra. Matadepera / BV-1248 fins al Carrer de les Boixaderes. Estacionar el vehicle al mateix carrer just on comença la pista que ens porta a la Mola i la Masia de Can Robert.

Tombes de Can Robert.

Cingles de Cavalls.

Recorregut:

Després estacionar el vehicle al carrer de les Boixaderes, ens acostem fins a Can Robert, on tenim l'inici i final d'aquesta ruta. Veurem les primeres fites amb el requadre blanc-verd de la senda local C 50 "SL- C 50", que ens serviran com a guia i indicadors.

De l'casa de Can Robert no hi ha cap referència escrita fins al segle XVIII, però la seva construcció és anterior. Es troba sota els Cingles dels Cavalls, a l'esquerra de la riera de Can Garrigosa. Durant molt temps va ser propietat de Can Gabi, masia ja desapareguda i substituïda per una casa d'estiueig.

L'activitat agrícola de Can Robert ha estat complementada per un forn de calç. El mes també produïa, amb una almàssera, oli d'oliva.

A Can Robert va viure uns mesos de l'any 1.918 el poeta Joan Salvat-Papasseit quan intentava recuperar-se d'una tubercolosi, que finalment va provocar la mort sis anys més tard. La seva estada a Matadepera per fer la cura de repòs va ser possible gràcies a el suport de l'empresari Emili Badiella.

Com corresponc a aquest ajut, l'escriptor li va dedicar un poema, "Nadal", i un llibre, "La gesta dels estels". D'aquest llibre forma part el poema "La Casa que vull", que podria estar inspirat en el mas de Can Robert.

De Can Robert surt la pista que puja fins a Can Pobla. Això ha convertit la masia en un dels punts d'accés a la Mola més populars. La Diputació de Barcelona va fer a la banda de la casa un gran pàrquing. 

Torrent de la Querosa??.

SL- C 50.

Vam pujar per un pendent seguint les indicacions, on veurem alguns cartells explicatius sobre com evitar la degradació dels camins. A l'poc arribarem a les Tombes de Can Robert.

La necròpolis de Can Robert correspon a el període de transició entre l'època romana i la medieval, datada entre els segles VII i IX després de Crist. L'existència d'el jaciment es coneix des de 1.923, quan es van trobar 5 sepultures, dues de les quals van ser excavades per Palet i Barba i Joan Solà, juntament amb altres membres de Centre Excursionista de Terrassa. A l'octubre de 1.929 es excavaven les tres restants.

Amb posterioritat (en els anys 1.982 i 2.010) es van fer altres treballs amplis de documentació i d'excavació gràcies als que han pogut aprendre més coses de dues tombes, que permeten confirmar la cronologia de la necròpolis.

Despres d´uns quinze minuts de caminada, trobem una pista forestal ampla que ens durà prop de Can Pobla, una singular construcció d´aire senyorial.

Aqui també podem observar un forn d'obra.

Forn d´obra de Can Pobla.

Forn d´obra de Can Pobla.

El forn de Can Pobla es troba en molt bon estat de conservació, el que fa pensar que es va construir expressament per a les obres d'ampliació de la masia de Can Pobla, que data de principis de segle XX.

Una de les principals actuacions per posar en valor el patrimoni cultural de el parc ha consistit en la protecció de l'antic forn d'obra de Can Pobla, masia situada a peu de la Mola, amb la instal·lació d'una pèrgola que el protegeix de l'erosió de la pluja. També s'ha millorat el seu accés amb la construcció de graons de pedra, s'ha instal·lat una tanca de fusta per evitar accidents i s'ha col·locat un cartell per explicar com s'elaborava antigament la ceràmica.

Deixant enrere Can Pobla, agafem un cami senyalitzat que ens conduirà cap al cim de la Mola. A partir d´ara, tot el camí serà d´una pujada ostensible. A la primera bifurcació triem el camí de l´esquerra, on hi ha excavats a terra uns esglaons.

La Mola.

Camí dels Mojons - PR-C 31.

Trobem un encreuament de camins, però hem de continuar en linea recta. De seguida topem amb una segona cruïlla, el conegut Camí dels Mojons "PR- C 31". Aquest camí era l'utilitzat antigament pels monjos que pujaven a el monestir que hi ha al cim de la muntanya i, mentre pugem pel camí, podrem veure coves on es refugiaven quan plovia. També trobaràs zones de miradors naturals, on pots fer una parada en el camí per admirar les vistes, i descobrir animals i plantes.

Nosaltres seguim a l'esquerra pujant, a poc, l'itinerari gira cap a l'esquerra de nou. La pujada es torna més pronunciada i el camí va fent zigi zagues, això ens ajudés a pujar per una petita cinglera coneguda a la zona com el "Cargol". A la fin d'aquesta pendent arribarem a un pla rocós i veurem a el fons el Santuari de Sant Llorenç del Munt al cim de la Mola i la Cingleres de Cavalls.

Camí dels Mojons - el Cargol.

Can Pobla.

Després d'aquesta llarga caminada acabarem arribant al cim de la Mola, (el nom significa, literalment, «la taula») és la muntanya més alta de parc natural de Sant Llorenç de l'Munt il'Obac amb 1.103 metres d'altitud i és un dels elements característics de l'paisatge en tota la comarca barcelonina del Vallès Occidental, a la serralada prelitoral, entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll. Dins el terme municipal de Matadepera, separa les conques del Llobregat i del Besòs. Altres poblacions properes són Terrassa, Castellar de Vallès, Sant Llorenç Savall, Mura i Sabadell.

Formada per conglomerats presenta un relleu característic que constitueix una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferents resistències a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el «Cavall Bernat» o la «Castellassa de Can Torras», visibles des de bona part de la plana vallesana i el conegut com la «Cova del Drac » on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com en tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova de l'Manel, cova del Frare, avenc de can Pobla).

Cingles de Cavalls.

Santuari de Sant Llorenç de Munt.

Santuari de Sant Llorenç de Munt.

En el seu cim es troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt, actualment reconvertit en museu-restaurant. Aquest fet significa un reclam més per a la gran afluència d'excursionistes i famílies que trien aquesta muntanya i els seus voltants.

L'edifici actual, reconstruït entre finals de segle XIX i mitjan el XX, respecta l'estructura original aixecada a mitjan segle XI. Això el converteix en un bon exemple de la construcció religiosa catalana de l'romànic, sent un dels pocs monestirs purs d'aquest moment existents en l'actualitat.

L'estructura de l'església no ha sofert cap transformació que alteri la seva primitiva concepció. És una còpia exacta, però a la meitat de grandària, de l'abadia de Sant Cugat, la qual va promoure la seva construcció i de la qual va dependre la major part de el temps. L'església presenta tres naus i un campanar aixecats amb pedres locals de dimensions modestes, color vermellós i sense polir. Té un transsepte al centre que sosté el cimbori sobre els arcs torals. La seva factura és bastant senzilla, no presentant cap tipus d'ornament artístic. La porta és de mida petita

Santuari de Sant Llorenç de Munt.

Vertic Geodasic - La Mola, 1.103 m.

Després de la visitar i recórrer tot l'entorn de la Mola, vam realitzar la foto pertinent en el punt geodasic de la Mola aquest entra dins de la llista dels 100 Cims de la FECC, i vam començar amb el camí de retorn cap a Can Robert.

Per tornar, agafarem com a referència l'altra cim emblemàtic de parc natural de Sant Llorenç del Munt, que és el Montcau. Des del punt geodasic la Mola buscarem un corriol que baixa cap al Montcau.

Des de la banda dreta de el monestir vessant a nord, arrenca un camí descendent que seguim en direcció nord - nord-oest. A només uns 200 metres d'haver-ho iniciat, trobem una fita de fusta que ens recorda que estem seguint el sender SL-C-50, en direcció ara cap a Can Robert. En aquest punt abandonem l'ample vial i girem a la dreta, en lleugera baixada, camp a través i direcció nord-est. Quan portem uns 150 metres des de la pista hauríem de trobar un sender molt desdibuixat que arrenca per l'esquerra.

Montcau.

Bosquet.

Seguim el sender, primer en sentit nord i de seguida nord-oest. Uns 125 metres més avall ens endinsem al bosquet i després som al començament de la canal de la Font de l'Om, bé ampla a del principi. Un pas entre roques i una petita aculada ens permet baixar la canal i situar-nos sota el cingle. Tal com vam sortir de la canal, a la dreta ens queda una cova i just a l'esquerra la font de l'Om.

La Font de l'Om, és una pica natural, que va ser treballada per ampliar la seva capacitat. S'alimenta de l'aigua que raja de la cinglera superior. La font ha estat aprofitada des de fa molt de temps.

El seu nom prové d'un gran om que està situat uns pocs metres per sota. L'om va morir fa moltes dècades, el que confirma la llunyana data de creació de la surgència. De l'arbre només queda una part de l'tronc.

Cova a la Canal de la Font de l´Om.

Moral del Drac.

Vam pujar els metres que ens separen de camí principal i el reprenem a la dreta alhora que ens fiquem al bosc. El camí està ben marcat, marxa en sentit nord-oest i lleugera baixada. A l'cap d'uns metres obviem un camí que surt per la dreta que porta a la Canal de l'Mono, a el temps que el camí gira cap a l'esquerra, en sentit sud-oest. El sender en aquest tram és molt bonic; ben arreglat, empedrat i amb graons de pedra, de fort pendent, trobem alguna cova.

Realitzem un curt marrada d'un centenar i a la sortida de la qual tornem per quedar dirigits cap en sentit nord, amb un cingle que ens apareix Davant. A la dreta veurem emergir el Morral de l'Drac.

Moral del Drac.

Cova del Drac.

Mantenim la direcció, passem per terreny rocós durant uns 250 metres més, fins arribar a una cruïlla de camins. Rebutgem el que baixa per l'esquerra en direcció a Can Robert que és el que prendrem per fer la volta definitiva, ens desviem a la dreta escassos trenta metres per gaudir d'una bona perspectiva del Morral del Drac.

Aquest és un altre dels monòlits importants de el Parc i queda plantat just en el camí que recorre la Carena del Pagès, entre la Mola i el Montcau. A més té l'al·licient de ser l'escenari de la llegenda del Drac, un ésser espantós que habitava el conjunt de coves i galeries que foraden l'agulla i, des d'aquest amagatall vertical, assolava el bestiar i les masies de la comarca fins que Guifré el Pilós , comte de Barcelona, va exterminar a cops d'espasa.

Morralet de la Verge.

Retrocedim de nou fins a la cruïlla i ara sí emprenem el retorn definitiu. Deixem a l'esquerra que ens ha portat a Santa Agnès i també el camí que surt de front per on hem vingut de la Mola. Nosaltres ens encarem a la dreta agafant la baixada per la canal de l'Abella que dóna nom a el camí que portem. Ho fem en direcció sud-oest. Uns metres més avall vam passar molt a prop d'un petit avenc que ens queda a la dreta i poc després passarem al costat del Forn de Calç de la Canal de l'Abella.

Anem perdent alçada pel bosc per un sender ben marcat mantenint la direcció sud-est. De tant en tant se'ns obren vistes a la dreta que ens permeten veure el Morralet de la Verge.

Quan portem aproximadament uns 800 metres des del forn de calç arribem a una bifurcació amb una pilonet informatiu; el camí que surt per l'esquerra en pujada porta a Can Pobla i segueix cap a la Mola, nosaltres agafarem el que baixa de la dreta que ens porta, més avall, a la pista forestal de Can Pobla, el prenem a la dreta, sense canviar de sentit. A partir d'aquí només ens queda desfer el camí d'anada que ens separen de l´aparcament de Can Robert i des aquí al carrer de les Boixeres on tenim estacionat el vehicle i on donem per finalitzada aquesta caminada.

Marieta.

La llegenda de la Cova del Drac.-

Fa molt de temps, quan el comte Guifré governava Barcelona, els sarraïns, com a venjança per les desfetes que els havien infligit els cristians durant la guerra, van deixar una crria de drac amagada en una de les coves de les muntanyes de Sant Llorenç del Munt per tal que arrasés tot el que trobés al seu pas. Primer, menjava el bestiar i destrtïa els cultius però, quan es va fer gran, va començar a devorar pastors o viatgers que s´apropaven massa al seu amagatall. Aquella bèstia atemoria qualsevol!!!.

Guifré, alarmat, va decidir enviar el valent Spes, juntament amb els cavallers més braus del comtat, a fer front al Drac. Quan la comitiva el va trobar, va començar una cruenta batalla. Eren homes forts, però la pell de la bèstia era tan dura que no podien travessar-la i, al cap de molta estona de lluita, cansats, van haver de retir-se i tornar a casa.

Quan el comte ho va saber, va pensar que seria millor que hi anés ell en persona, i aixi ho va fer. Va trobar el Drac al seu cau i, després d´un combat brutal i sanguinolent, Guifré el va aconseguir vèncer clavant-í l´espasa molt a prop del cor.

Can Robert.

 

Escalada Esportiva a Gorros-Sant Joan "Sector Txoto d´en Chaman", Monistrol de Montserrat (Barcelona).

Totxo d´en Chaman.

A la zona de Gorros trobem a demas de llargs itineraris d'vies clàssiques, alguns sectors per practicar l'escalada esportiva.

El Totxo d'en Chaman, és molt semblant a l'Totxo de l'Camí ubicats aquests en el mateix camí de Sant Joan.

Amb un excel·lent conglomerat i una bona equipació és un bon sector per iniciar-se a l'escalada.

Pla de les Tarantules - Sant Joan.

Escalada Esportiva a Gorros-Sant Joan "Sector Txoto del Camí", Monistrol de Montserrat (Barcelona).

Pla de les Tarantules.

La zona de Gorros dins de la Regió de Tebes "Les Magdalenes", és un dels llocs més concorreguts de el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Aquí a més de poder realitzar interessants excursions i realitzar bastants itineraris de vies clàssiques o de diversos llargs, també trobem sector per a l'escalada esportiva i iniciació. Com és el cas de el sector Totxo de el Camí, a el qual li hem fet una visita.

Esperem que sigui del vostre gust aquesta ressenya.

Camí de Sant Joan (Ermite).

Aproximació.-

Des de Barcelona, agafarem primer la C-58 direcció Manresa, buscarem i sortirem a la Sortida Manresa, Montserrat, Andorra cap a la C-55 i des d'aquí fins a Monistrol de Montserrat. Passem el municipi de Monistrol i continuarem per la carretera amb força revolts fins a l'aparcament de l'Monestir de Montserrat (estacionament de pagament !!!). Un cop tinguem estacionat el vehicle. Tenim dues opcions la fàcil però una mica cara econòmicament o la llarga i cansada però barata econòmicament, jejeje.

La Barata és pujar pel conegut camí de Sant Miquel fins al Pla de les Taràntules, juntament l'estació superior de l'Funicular de Sant Joan.

L'opció còmoda i cara, és agafar el funicular cap a l'estació superior de Sant Joan (descomptes a els i federad @ s). Un cop hàgim baixat a l'estació superior del funicular de Sant Joan. Sortirem a al Pla de les Taràntules i continuarem per camí de Sant Joan que es dirigeix cap a l'ermita amb el mateix nom. El Totxo del Camí el trobarem a la nostra dreta a molt pocs metres de l'estació. De seguida veureu les assegurances "Químics" a la paret.

Totxo del Camí.

Via nº 10, II.

Via nº 9, III.

El Totxo de l'Camí, és un petit sector situat en el mateix camí de Sant Joan. Pràcticament és un sector purament d'iniciació i / o per als més petits. En aquest trobarem bastant itineraris amb una dificultat molt accessible i grau baix.

Amb els peus de vies molt còmodes, això si els caps de setmana i èpoques festives o estivals hauran un continu pas de turistes, excursionistes. Així que pau i tranquil·litat no tindrem. Jajaja. És el camí més transitat a causa de la proximitat de l'estació de l'funicular.

Via nº 7, IV.

Via nº 8, IV+.

Totxo del Camí.

La roca és conglomerat generalment de qualitat amb abundància de bones preses. Trobarem trams tombats a costat dret de el sector on tenim les vies més fàcils i una mica més verticals cap a l'esquerra on el grau té més dificultat, des IIº grau de dificultat a 6b. Tot i que la mitjana no passa de l'IV +.

Sector molt equipat amb químics, excepte el pas de 6b, aquest protegit amb un spit. Aquest pas és exposat !!!

Via nº 4, V.

Via nº 2, 6b.

Resenyes Escalada Esportiva Totxo del Camí, Gorros/Sant Joan "Montserrat".-

Via 1.- s/n, III.

Via 2.- s/n, 6b. Expo!! (Equipada amb spits).

Via 3.- s/n, IV.

Via 4.- s/n, V.

Via 5.- s/n, III+.

Via 6.- s/n, IV.

Via 7.- s/n, IV.

Via 8.- s/n, IV+.

Via 9.- s/n, III.

Via 10.- s/n, II.

Material: 8 cintes exprés i baga d'ancoratge. Alçada màxima uns 12 metres. 

Croquis i resenyes Escalada Esportiva Totxo del Camí, Gorros-Montserrat (BCN).

 

La Font d´Horta "SL- C 91", Castellet i la Gornal (Barcelona).

Masia de la Creu.

El Pantà de Foix és un embassament que pertany a el riu Foix, un riu curt de tan sols 41 quilòmetres de longitud que neix a la Serra de la Llacuna, situada a l'Anoia i el qual desemboca a la comarca de Garraf. Aquesta presa es troba situada exactament al municipi de Castellet i la Gornal, a la comarca de l'Alt Penedès, limitant amb la comarca de Garraf.

En aquest itinerari circular pel Pac del Foix podrem distingir diferents hábitats. Zones obagues on creix el pi blanc i l´alzina y zones més assolellades on tenen presència les pinedes i matolls com el margalló.

Al voltant de l´embassament creix una vegetació típica d´aiguamoll i ribera, on s´ha establert una fauna variada.

Masia de la Creu.

Carrer Chesca - Urb. la Creu i els Angels.

Aproximació:

Des de Barcelona, agafarem per la Ronda de Dalt / B-20, en direcció Lleida / A-2 / Tarragona / A-7 / Vall d'Hebron / Sarria.

Continuarem per la C-32, fins la sortida 10, cap a Segur de Calafell. Entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles, podem agafar la carretera BV-2115 que ens acostés fins Castellet. Una mica abans d'arribar a poble de Castellet ens desviarem a la dreta per anar cap a la Urbanització de la Creu i els Àngels. Estacionar el vehicle en una esplanada al costat de la Masia de la Creu.

Pantà de Foix.

 Urb. la Creu i els Angels.

Recorregut:

Estacionem el vehicle prop de la Masia de la Creu, aquesta està a l'altre costat de la carretera TP-2115, un edifici abandonat amb apartaments i una piscina.

En la mateixa esplanada on estacionem veurem un palafon explicatiu sobre la ruta que realitzarem i veurem la primera indicació de la ruta amb el croquis de la mateixa.

Vam començar caminar uns metres per la carretera, fins arribar a un desviament a la nostra esquerra. És el carrer Chesca de la urbanització la Creu i els Àngels del municipi de Castellet , on també veurem una fita indicadora de fusta amb el requadre verd-blanc.

Continuem per aquesta bifurcació a l'esquerra, primer uns metres per una pista mes ampla i de seguida baixem per un camí mes boscós, on a la nostra dreta ja anirem veient el Pantà de Foix.

Aqui predominen les pinedes de Pi Blanc - Pinus halepensis, molt esteses pel marge de la mediterrània.

Aquestes pinedes han anat substituint a antics camps de cultius i part de el lloc que ocupaven els alzinars. Que a causa de la contínua desforestació i aprofitament intensiu han anat desapareixent, afegir també a aquests successos, els incendis.

El foc és en certa manera aliat per a la disseminació de les pinyes, que són llançades a llarga distància, i aquestes fan escampar els pinyons. Així s'augmenta la propagació dels pins.

Cal Bladet.

Observatori d'aus.

Continuem descendint fins arribar a una pista més àmplia, on veurem algunes cases. A la fi d'aquestes ens trobarem l'entrada de Cal Bladet, (també anomenada Can Guineu) és una antiga construcció que consta d'habitatges i corrals envoltats d'un baluard. Els baluards eren edificis o parets altes que havia davant les masies i que servien de defensa contra els bandolers.

Edifici catalogat en el registre patrimonial català com Bé Cultural d 'Interès Local (BCIL).

A la nostra esquerra surt un corriolet, que voreja el marge de Pantà de Foix. El Pantà de Foix és un embassament que pertany a el riu Foix, un riu curt de tan sols uns 41 quilòmetres de longitud que neix a la Serra de la Llacuna, situada a l'Anoia i el qual desemboca a la comarca de Garraf. Aquesta presa es troba situada exactament al municipi de Castellet i la Gornal, a la comarca de l'Alt Penedès, limitant amb la comarca de Garraf.

La seva superfície ocupa unes 66 hectàrees, a les quals cal sumar-li l'espai fluvial que incorpora aquest embassament, resultant un total de 79 hectàrees.

El pantà es va construir amb la finalitat principal de satisfer les necessitats per al reg dels camps dedicats a la tasca agrícola, a l'ésser una de les poques zones humides existents. Les seves aigües no són aptes per al consum humà atès que procedeixen de la depuradora de Villafranca al Penedès.

Veurem un observatori per a aus i altra fauna de la zona.

Pantà de Foix.

Guti & Marieta, Pantà de Foix.

D'uns anys ençà, el riu Foix baixa molt més net; a més, el nivell de les aigües de l'embassament s'ha mantingut alt, el que ha permès el creixement de vegetació típica de zona humida i de ribera (voga, canyís, àlbers, etc.) i de forma molt progressiva s'ha anat establint com a reserva ecològica servint de refugi i aliment a una fauna molt variada.

Al pantà de Foix trobem vegetació de tipus arbustiu, com ara la màquia o garriga de llentiscle i margalló. Així mateix, en els llocs més ombrívols podem trobar el bosc d'alzines ia la resta se situen les pinedes, els boscos arbustius i l'alzinar carrascar, molt típic en zones de clima mediterrani.

D'altra banda, també es pot destacar la vegetació de ribera i aigua dolça que hi ha en aquest embassament. Es destaca la presència de freixes, àlbers, etc. distribuïts irregularment. Els canyissars i el bosc de ribera formen un anell que caracteritza la zona, juntament amb el bosc de pins que se situa al voltant el embalse.

Cal Bladet.

Pantà de Foix.

També es troben moltes espècies d'aus com ara les xarxets, les collverds i les polles d'aigua, les quals basen la seva alimentació en algues, llavors i altres plantes aquàtiques. També formen part de la fauna d'aquest embassament, les aus insectívores que es dediquen a capturar larves, mosquits, cucs i altres invertebrats per tal d'alimentar-se com poden ser els corriols, les boscarles tordales i els rossinyols. Altres aus, com les garses reals i les martinets s'alimenten gràcies a la captura de peixos, amfibis i altres invertebrats aquàtics.

Respecte a la fauna aquàtica, les espècies que es troben al Pantà de Foix en major abundància són la carpa, les anguiles o els trossos. També es troben en les aigües de l'embassament rèptils i amfibis com ara els gripaus, granotes i salamandres.

Existeix en marxa el projecte de conservació de la tortuga de rierol, que és un espècie autòctona, estant prohibida la seva recol·lecció. Així mateix, està prohibit l'abandonament al pantà de la tortuga de Florida, que és una espècie exòtica introduïda accidentalment i que amenaça la tortuga de rierol.

Cal destacar que la qualitat de l'aigua és un factor que influeix de forma directa tant en la flora com en la fauna d'aquest lloc. Malgrat aquest fet, les aigües de l'Pantà de Foix han estat greument danyades al llarg dels anys pels impactes soferts per part dels usos agrícoles, industrials i residencials de la zona.

Actualment, la qualitat de l'aigua ha patit un empobriment a causa de l'eutrofització o augment de la matèria orgànica, l'entrada d'aigües insuficientment depurades i la contaminació per diferents tipus d'abocaments.

Bosc de ribera.

Escales.

Continuem caminant en direcció nord, resseguint el Pantà i girarem a l'esquerra per deixar el camí que hem estat seguint fins ara. Contionuaremos per un precisos bosc de ribera on veurem Freixes (Fraxinus), Albers (Populus alba) o verns (Alnus glutinosa), fins que arribem a una pista forestal més ampla. Ens dirijiremos cap a la dreta a el pont que travessa el torrent de la Font d'Horta, en un revolt tancat de el camí. A la desembocadura a la pista asfaltada trobem un plafó amb les diverses espècies animals i vegetals que es poden observar a la zona. També trobem indicació de camins.

Ens desviem cap a l'esquerra seguint les indicacions de les fites de fusta, pujarem per unes escales de pedra i continuarem resseguint el marge de la riera, en la seva majoria ocupat pel bosc de riera.

Uns metres més amunt hem de agafar un trecall a mà dreta (ens ho indica una fita de fusta) que ens portés a la Font d'Horta.

Antic safareig de la vila de Clariana, en el camí a l'cementiri. Restaurada al juliol de 2.015, restablint el pas de l'aigua. A la bassa crien nombroses espècies d'amfibis. Prop de la font trobem grans blocs de pedra i restes de barraques.

Font d´Horta.

Bloc - Refugi.

La Font d´Horta esta situada sobre antigues feixes de conreu. Aquesta font, de molta anomenada a la cormarca, es troba en un indret humit i ombrivol enmig d´un alzinar. Disposa de dues canelles per on surt aigua molt fresca. A la zona de la font hem de tenir cura de no relliscar. El paisatge que l´envolta i la possibilitat d´obtenir aigua potable fan que sigui un espai perfecte per descansar abans d´iniciar el cami de tornada.

Deixem enrere la font d´Horta a traves d´un alzinar amb un sotabosc on creiux el llentiscle (Pistacia lentiscu) i l´aladern (Rhamnus alaternus) i reprenem el cami de pujada fins a arribar altra vegada a la masia de la Creu, punt d´inici del itinerari.

Per finalitzar us relatem una llegenda que diuen que va esdevenir en aquesta zona. Després per acabar la jornada farem una visita a el poble de Castellet.

Txiki & Marieta.

zona d'estacionament Masia de la Creu.

La Rondalle de la Cova d´Or.-

Temps enrere es creia que, a mig cami entre el Foix i Clariana, hi havia un tresor amagat en un pou conegut com la Cova d´Or. Molta gent s´hi apropava peró, com que era tan profund que no se´n distingia el fons, ningú no s´atrevia a davallar-hi.

Un bon dia, un cavaller va arribar a Clariana i va demanar a un vailet del poble que el guiès fins a la famosa cova. Quan van ser-hi a prop, el cavballer va fullejat un misteriós llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al forat. El xicolet, que esperavaba fóra, al cap de llaga estona va veure que començaven a sortir moltisims cargols de l´interior. De seguida, també va aparèixer el cavaller, amb dos sarrons farcits de ves a saber qué, i va ordenar al nen que s´omplis les butxaques d´aquells animalons i se n´anés de pressa. El marrec va correr cap a casa i, quan va arribar-hi, es va endur una grata sorpresa els cargols s´havien convertit en monedes d´or!!!.

Des d´aleshores, molta gent ha visitat la cova, peró mai més ningú no ha trobat ni cargols ni monedes d´or.

Entrada a Castellet

 Església romànica de Sant Esteve de Can Llopart (segle XI)

Castellet troba en el punt en què es toquen les comarques de Garraf i les de l'Alt i el Baix Penedès, a sud-oest de Barcelona. El seu territori està dominat pel riu Foix. L'embassament de Foix, al bell mig de terme municipal, és un dels espais naturals emblemàtics de la població. L'altitud màxima del municipi és de 409 metres al Puig Rodó ia la Plana Morta.

La principal activitat econòmica és l'agricultura. La majoria de les terres estan dedicades a les vinyes; en menor proporció, als cereals, els arbres fruiters i les oliveres. La ramaderia es reparteix entre l'avicultura, el bestiar porcí i la cunicultura i, en menor escala, entre el bestiar boví i l'oví.

En el sector de serveis destaca el turisme, que suposa una important aportació econòmica a l'municipi.

Castell de Castellet.

Castell de Castellet.

La imponent fortalesa de Castellet, situada al nucli de la població de el mateix nom, domina les aigües de l'embassament de Foix des de la riba septentrional. És el símbol principal de Castellet i la Gornal i l'estampa més característica del municipi. Està documentat des del segle X amb el nom de castell de Sant Esteve.

Va desenvolupar funcions de límit de la marca hispànica amb A el-Andalus i va tenir una gran importància estratègica fins al segle XVI, moment en què va iniciar un llarg període de decadència.

Ja en el segle passat, durant la dècada de 1.920, les seves ruïnes van ser profundament restaurades i rehabilitades per a ús particular, i actualment és la seu de la Fundació Abertis, que ha culminat la seva restauració, ha adaptat una part d'elles com sales de reunions i ha incorporat un petit museu. A costat mateix de l'castell s'alça l'església romànica de Sant Pere, d'al segle XII.

A més de Castellet, hi ha altres nuclis del municipi que també ofereixen atractius interessants, com Les Masuques, on es troba l'església romànica de Sant Esteve de Can Llopart (segle XI), que té una capçalera Trilobal. Als afores d'aquest mateix poble es troba el santuari de Santa Maria de Muntanyans.

En Clariana es pot visitar el temple de la Mare de Déu de Montserrat, un curiós edifici de caràcter modernista construït el 1.968.

Castellet.

La transcendència històrica de l'enclavament de Castellet i del seu castell es basa en la importància de la nissaga familiar dels Castellet, que van tenir una gran influència en la cort comtal de Barcelona des del segle XI.

La primera documentació sobre el castell (anomenat llavors de Sant Esteve) és de 977, en la venda que va fer de l'el comte Borrell II a Unifred Amat, primer senyor de Castellet. Al segle següent el terme municipal era molt més extens que l'actual i fins i tot tenia sortida a la mar.

A partir del segle XIV el castell va anar passant de mans contínuament, i la importància política i militar va ser baixant sense remei, sobretot des del segle XVI.

Durant la segona meitat de segle XIX el municipi va experimentar una època de benestar econòmic gràcies a el cultiu de la vinya, sempre majoritari en aquests llocs. Van ser els anys en què Castellet i la Gornal va créixer més i adoptar, en essència, la forma actual.

Castellet.

Castellet.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baix.

Temps / Horari: 1 h. 45 min.

Desnivell / Quota màxima: 104 m. a 237 m.

Ús: si.

Ús actual: Senderisme, Patrimoni i Espai Natural.

Estat: bo

Senyalització. Bona. (Fitas de fusta amb requadre verd-blanc sender local C 91 i palafones explicatius).

Llocs de valor: Masia de la creu, Pantà de Foix, Cal Bladet, Castellet, Font d'Horta, etc.

Època: Tot l'any,  a l'estiu evitar les hores de més calor a l'hivern anar abrigats. . Portar aigua i calçat adequat.

Croquis de la ruta Font d'Horta SL- C 91, Castellet i la Gornal (Barcelona) extret de.-https://www.xiruca.com/