Itinerari de la Riera de Vallforners "SL - C 90", Cànoves i Samalús (Barcelona).

Cánoves.

El Sender Local "SL- C 90" és un petit i agradable itinerari que parteix des del municipi de Cànoves, fins pràcticament arribar a uns centenars de metres de l'Embassament de Vallforners. I anirem constantment acompanyats amb el so de l'aigua de la Riera de Vallforners, la qual la creuarem en moltes ocasions per diverses passarel·les. Un recorregut curt però molt bonic, tranquil que ens delitara amb tot el seu encant natural de el bell entorn d'aquest paratge natural, també veurem alguns vestigis del pas de la mà humana que us anirem descrivint en aquestes línies.

Riera de Vallforners.

Fira de Sant Ponç. Zona d´Estacionament.

Aproximació.-

Des de Barcelona, cogerremos bé la Ronda de Dalt o Litoral per a B-10, despres utilizaremnos els carrils esquerres per continuar per C-58 ens mantindrem a l'esquerra per romandre en C-58. Continuarem per la dreta per prendre la sortida en direcció AP-7 / Girona / França. Seguim per la izquieda a la C-33, a la sortida 2 seguim cap a la C-17 en direcció Parets / Vic / Puigcerdà, agafem la sortida cap a BP-1432 / La Garriga Sud. Ens mantenim a l'esquerra i sigueremos els senyals de la Garriga Centre. Per últim agafarem la Carretera BP-5107, cap a Cànoves i Samalús. En Cànoves podrem estacionar el vehicle a la zona d'estacionament publica al costat de les pistes esportives.

Rectoria de Cànoves.

Conjunt enjardinat de Viburnum tinus (Marfull) i Osteospermun (Dimorfoteca).

Recorregut:

Un cop estacionem el vehicle, coimenzamos la nostra visita coincidint amb la Fira de Sant Ponç, on es concentren els artesans per presentar els seus treballs o manipulacions ja bé sigui a nivell d'objectes o d'alimentació, així doncs la mel, les herbes són elements que no poden faltar. Aquesta la realitzen en les pista esportives de Cànoves.

Agafem camí cap a la població de Cànoves per buscar l'inici de la ruta, a la nostra dreta una mica abans d'entrar a la localitat veurem l'Antiga Rectoria de Cànoves.

La Rectoria de Cànoves, està situada en un costat de l'aparcament disposa Cànoves i el front de el CAP. És un gran edifici construït en diverses etapes que, en un altre temps, seria una masia de camp, atès que té grans dimensions i aquesta allunyada de l'església parroquial. Té portal rodó de tretze dovelles-cinc finestretes rectangulars a la façana principal. En una d'elles hi ha la data de 1.704.

L'edifici està format per quatre cossos amb una complicada teulada de cinc vessants.

Disposa d'un rellotge de sol molt malmès situat en una paret lateral.

Ja mes en els nostres dies, va servir per a activitats de joventut, projeccions de pel·lícules, obres de teatre, festes ... i per guardar material d'excursionisme.

Actualment són diverses les activitats musicals que és celebrant per les rodalies de la Rectoria.

i també, estan situades diverses escenes del Pessebre Vivent que se celebra a finals d'any que es porta a terme a Cànoves.

 Avg. Josep Crous, Cànoves.

Esglesia Sant Muç de Cànoves.

Arribem a la petita població de Cànoves, és un municipi a la comarca de l'Vallès Oriental. Situat a la vessant sud de l'massís de Montseny. Limita amb Tagamanent, Sant Pere de Vilamajor, la Garriga, Montmany-Figaró i Les Franqueses del Vallès. Es va formar a mitjan el segle XIX per la unió dels de Cànoves i Samalús, si bé no va adquirir el nom oficial actual fins 1.989.

Arribem a la petita població de Cànoves, és un municipi a la comarca de l'Vallès Oriental. Situat a la vessant sud de l'massís de Montseny. Limita amb Tagamanent, Sant Pere de Vilamajor, la Garriga, Montmany-Figaró i Les Franqueses del Vallès. Es va formar a mitjan el segle XIX per la unió dels de Cànoves i Samalús, si bé no va adquirir el nom oficial actual fins 1.989.

Destaca l'Església de Sant Muç, Bonica i romànica de la s. XII. El temple té una sola nau. Les voltes són en pedra vista (còdols). La façana, de carreu petit, té un portal rodó i un ull de bou. Al mur de sud hi ha una finestra quadrada amb la data de 1.643, i en l'absis i en la paret nord hi ha diverses espitlleres sobreposades. El campanar és quadrat, acabat amb merlets, amb quatre finestres de mig punt per a les campanes. La portada té dos arcs de mig punt, un sobre l'altre. El cor és molt senzill i va ser construït en 1.880, per renovar el que hi havia anteriorment, de fusta. En les primeres visites pastorals ja es parla que, l'any 1.379, hi havia l'altar major, el de Sant Muç, i el de Santa Maria. A la part de llevant, gairebé tocant l'església, es troba Can Cuch, i a ponent, Ca l'Antich.

Esglesia de Sant Muç de Cànoves.

Cultiu d´Oliveres. Can Cros.

Marieta & Guti.

Continuem per l'Avinguda Josep Crous, fins al punt d'informació turístic de Cànoves, on pràcticament s'inicia l'itinerari de l'Embassament de Vallfornès "SL- C 90". Aqui ens podran informar d'altres rutes de la zona i altres llocs interessants de visitar, així mateix d'algunes restrincciones de el parc natural de Montseny.

Continuem per la carretera de Vallforners, fins arribar a veure la indicació de l'inici de l'Itrinerario de l'Embassament de Vallforners, girarem a la dreta, creuant un cultiu d'oliveres de Can Cros i endinsant-nos a l'entorn natural que envolta la Riera.

Descendim per un sender amb un muret de pedra seca a la nostra banda esquerra i una tanca de fusta, fins arribar a la primera passarel·la que ens fa creuar la riera a l'altre costat.

Inici de l´Itinerari Riera de Vallforners, SL-C 90.

1ª Passarel.la.

La riera de Vallforners, sovint coneguda com riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca al riu Mogent. A la part alta de Cànoves, s'aixeca l'embassament de Vallforners, construït entre 1.985 i 1.989, i que garanteix els regadius dels camps de la vall.

Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d'on se situa seu naixement, al municipi de Tagamanent i dins el parc natural de Montseny.

Tot i que el recorregut passa per trams agrícoles i de boscos d'alzines, la vegetació de ribera és la protagonista de este itinerari. Pollancres, verns, avellaners, greixes i gatells ressegueixen el traçat de la riera i conformin racons d'especial bellesa.

2on Passarel.la.

Riera de Vallforners.

SL- C 90.

Ens endinsem Riera a dalt, sense sortir-nos pràcticament d'ella, només que la creuarem en multitud d'ocasions per diferents passarel·les unes de formigó, unes altres de fusta i fins i tot algun pas sobre les pedres.

Tindrem cura de seguir sempre les fites de fusta indicadores amb el recuedro de color blanc - verd de la senda local SL-C 90.

Pont 1: Només una barana. Pont 2, pal indicador. Pont 3, pujoleta de 6 o 7 graons de fusta una petita balma y trencall a la dreta amb una lleugera pujada.

La vall es va tancant i la riera de Vallforners, d'aigüa clara i fresca, dringa al nostre costat- envoltada de boscos de ribera, oferint racons pel descans i el bany.

Sot de Can Vinyes

 Pas pont, Sl- C 90.

Pasem el Sot de Can Vinyes, pasem un 4 pont y arribarem a l'aparcament de Can Domènech, de gestió municipal gratuït excepte els caps de setmana i festius a abonar un tiquet de 3 €. Hi haurà treure el tiquet de pagament a la màquina expenedora. L'horari de pagament és de 8h. a 17h.

Té una capacitat màxima d'uns 100 vehicles. Alli també es troba el Punt d'informació de parc, els caps de setmana i festius de 10h. a 14h.

Riera de Vallforners.

Aparcament municipal de Can Domènech.

Pont de Muntanya.

Després de travessar pel perímetre l'aparcament de Can Domènec, arribem a un pont penjant o pont de muntanya. Aquest és un dels pas sobre la riera mes llargs i potser el que més moviment té. Però es passar amb tranquil·litat que és bastant segur i ben parit. jejeje.

Continuem riera amunt, creuarem dues passarel·les més de fusta. Després d'aquestes d'veurem creuar per la carretera o camí de l'Vallforners i seguirem per la vora esquerra de la carretera caminant uns quants metres. Aquest està limitada per una barrandilla de ferro i fusta. Passarem prop de d'una gran roca molt emblemàtica per als vilatans, El Roc Fiter.

Roc Fiter.

Roc Fiter.

"Fiter: Roca a flor de terra. Aquesta és la definició de Fitero per una roca popular a Cànoves que s'alça a peu de camí de Vallforners.

Una de les teories populars de l'origen del seu nom:

Segons la memòria històrica, s'explica que un dia fa més de 200 anys, part d'aquesta roca es va desprendre de l'bloc original i va anar a caure sobre el camí de Vallforners, camí de creu. En aquells dies hi va haver una defunció d'un dels veïns de l'veïnat de muntanya de Sant Salvador de Terrades i les bèsties de tir llavors eren les que carregaven els difunts per portar-los cap a l'església de Sant Muç per ser enterrats posteriorment al cementiri de Cànoves, que en el passat se situava en el mateix costat de l'església. Es destaca d'aquesta anècdota la gran dificultat i perícia d'aquells homes per retirar aquests blocs i llençar-los de altabaix de la riera per tal de deixar transitable novament el camí. "

Aparcament Municipal Embassament de Vallforners. Fi de l´Itinerari.

Gorg Lloreda, Riera de Vallforners

Després del Roc Fiter l'itinerari ens torna a introduir per la zona boscosa, riera amunt, on passarem algunes passarel·les més arribant a la passarel·la 10 o 11, arribarem a el conegut Gorg Lloreda un lloc meravellós que convida a el bany en èpoques estivals.

Molt a prop de l'Aparacamiento de l'Embassament de Vallforners punt d'inici i final d'aquest itinerari.

Amb una Capacitat aproximada d'uns 20 vehicles.

És un aparcament de gestió municipal gratuït excepte els caps de setmana i festius a abonar un tiquet de 3 €. Caldrà treure el tiquet de pagament a la màquina expenedora a l'aparcament de Can Domènech. L'horari de pagament és de 8h. a 17h.

Gorgs Lloreda, Riera de Vallforners.

 11ab. Passarel.la Riera de Vallforners.

Doronicum pardalianches L. (Matalobos).

Deixem la visita a l'Embassament de Vallforners per a una altra ocasió.

Aquest ens queda a uns treccientos metres mes o menys seguint una pista amb força desnivell. Que segurament realitzem en un altre excursió proxima.

Tornem sobre les nostres petjades creua de nou la riera per una passarel • la de fusta i desfent el camí per on hem vingut.

Al passar pel costat de l'Roc Fiter, i no podem deixar passar de provar o intentar escalar la roca per algun dels seus costats.

Aquesta està equipada amb assegurances i reunions per a l'escalada esportiva, encara que en la seva part mes baixa es pot intentar fer problemes de bloc.

Camí de Vallforners.

Escalant al Roc Fiter.

Una de les teories populars de l'origen del seu nom:

Segons la memòria històrica, s'explica que un dia fa més de 200 anys, part d'aquesta roca es va desprendre del bloc original i va anar a caure sobre el camí de Vallforners, camí de creu. En aquells dies hi va haver una defunció d'un dels veïns del veïnat de muntanya de Sant Salvador de Terrades i les bèsties de tir llavors eren les que carregaven els difunts per portar-los cap a l'església de Sant Muç per ser enterrats posteriorment al cementiri de Cànoves, que en el passat se situava en el mateix costat de l'església. Es destaca d'aquesta anècdota la gran dificultat i perícia d'aquells homes per retirar aquests blocs i llençar-los de altabaix de la riera per tal de deixar transitable novament el camí.

A partir d'aquest moment, aquesta roca ve canviar de forma, una forma amb punta que recordava les fites linderas que s'empraven aleshores. Així que, costats de la definició que es dóna en el diccionari encilopèdic català, el concepte roca-fita es va anar convertint possiblement amb el popular nom del Roc-Fiter. També s'explica que possiblement el Roc-Fiter funcionava tal com a fita de termes entre les propietats de la família Crous i la família Cuch ja que coincideix el límit dels dos termes.

De la part de roca que queda a la riera, s'ha format un bonic gorg per banyar-se, tot i que en l'actualitat, amb el poc capital que baixa per la riera conseqüència de la construcció de l'embassament i també per la disminució de precipitacions que es registren al llarg de l'any, queda un tant desdibuixat, com tants d'altres.

 

Escalant al Roc Fiter.

Roc Fiter.

Després d'anar desfent el camí parell tornar al costat de el vehicle, passant de nou al Sot de les Vinyes, ens acostem a la Masia del Castell, si terrenys es troben les ruïnes del Castell de Cànoves.

Però actualment aquesta prohibit l'accés a aquestes ja que es troben dins dels límits d'una propietat privada.

Les ruïnes del Castell de Cànoves es troben a la riba esquerra de la riera de Vallfornès. Queden els murs d'una nau orientada de nord-est a sud-oest, que té una longitud d'uns 19 metres i una amplada de 8,20 metres. A la paret més ben conservada s'obren tres finestres acabades en un arc rebaixat. Cap al nord-oest s'estén una altra nau, ara unida sense solució de continuïtat a la primera, que té una longitud d'uns 15,5 metres i una amplada d'uns 16 metres. A la banda occidental hi havia un cos sortint, potser una bestorre.

La datació és difícil i segurament té diverses etapes constructives. El tipus d'aparell o de morter d'algunes parets recorda edificis pre-romànics mentre que altres parets semblen més aviat d'època romànica. Les característiques de les obertures fan pensar que és un edifici de la baixa edat mitjana on, a causa de el tipus de material constructiu utilitzat, es copien unes formes d'edificar que recorden les d'èpoques anteriors

Camí de Vallforners.

Masia del Castell i Castell de Cànoves (Ruïnes).

Castell de Cànoves.

Una mica d´Historia:

Al llarg de segle XI, el terme i la parròquia de Cànoves són citats en diversos documents. El lloc el trobem en un document de l'any 1.002 i l'església de Sant Muç està documentada des del 1.077. Amb tot, les notícies de l'castell són molt més tardanes. El 1.113 és documentat Ramon Guillem de «Canoes» i ja no sabem res més de el castell fins al segle XIII quan eren senyors la família Bell-lloc. Al segle XV el domini del castell va passar a la família dels Centelles els que, més endavant, es van emparentar amb la família dels Carròs. Amb els esdeveniments de la guerra civil del 1.472, la baronia de Cànoves, juntament amb Samalús i Vallcàrquera, va passar a altres mans. No obstant això aquest mateix any 1. 472, Joan II va retornar les propietats a Centelles i el castell de Cànoves va passar a mans de Pere Galceran de Cruïlles, fill de Martín Guerau de Cruïlles i Damianeta de Centelles. Posteriorment, els Centelles van emparentar amb el llinatge Valencià els Carrós. El fogatge de 1. 380 de el terme de Cànoves, sense Samalús, era de 32 focs. Durant la primera meitat de segle XVI, el nombre de focs era de 24.

Carrer de la Calma, Cànoves.

Després de realitzar algunes fotos mes a les ruïnes del Castell de Canoves ja, retornem el retorn fins a l'aparcament gratuït de Cànoves i donem per conclosa aquesta sortida. Que esperem que sigui del vostre gust i interes.

Restaurant Can Garriga.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa

Temps / Horari: 60 minuts.

Desnivell / Quota màxima: 347 m. a 443 m.

Ús: si.

Ús actual: Espai d'Interès Natural, Cultural, lúdic i històric.

Estat: bo

Senyalització: Bona (Senyals verticals, palafones explicatius i fites de fusta SL- C 90).

Llocs de valor: Fira de Sant Ponç, Cànoves, Església de Sant Muç, Gorg Llorreda, Roc Fiter, Ruïnes Castilo de Cànoves, Passarel·les i pont penjant, Can Domenec, etc.

Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de més calor ia l'hivern anar abrigats, sol haver-hi grans vents. Portar calçat adequat i aigua.

Croquis de l´Itinerari Riera de Vallfornes.