jueves, 16 de septiembre de 2021

Foz de Lumbier SL NA - 113, Lumbier (Nafarroa).

Merendero Foz de Lumbier.

La Foz de Lumbier, está situada al Este de la provincia de Navarra, junto a la localidad de Lumbier a unos 35 km de Pamplona. El río Irati, con sus limpias aguas, ha conformado a lo largo de los siglos este escarpado desfiladero donde anidan los buitres, la roca caliza de las proximidades de la Sierra de Leyre. tiene un poco más de 1 km de longitud, transcurriendo entre paredes casi verticales de 150 a 400 metros de altura. Se puede atravesar de un lado a otro gracias a el camino de lo que fue en otros tiempos la vía de un tren, el Irati, que unía Pamplona con Sangüesa, y que fue el primer tren eléctrico de pasajeros de la península Ibérica. En la parte final de la Foz hubo un puente del siglo XVI que fue destruido en la guerra de independencia.

Está declarada Reserva natural como protección de una importante colonia de aves rapaces en la que destacan los buitres comunes y el alimoche.

En 1.990, hubo un enfrentamiento entre ETA y la Guardia Civil, conocido como Sucesos de la Foz de Lumbier, resultando muertos dos miembros de ETA y un sargento de la benemérita.

Zona de Estacionamiento - Parking Foz de Lumbier.

Via Verde del Irati.

Aproximación:

Desde la carretera A-21 (que une Pamplona y Jaca) tomamos la carretera NA-150 en dirección a la población de Lumbier. Justo a la entrada de la villa tomamos a mano derecha la carretera de la Foz de Lumbier (está indicado). Después de 2 km llegamos al aparcamiento de pago, que hay habilitado para visitar la Foz. En este lugar encontramos diversos servicios: aseos, agua, papeleras, una zona para poder sentarse y comer, y unas barbacoas. Durante los períodos de vacaciones y fines de semana del aparcamiento está vigilado. Durante los meses de verano también hay un punto de información turística.

Zona de Recreo (Picnic y Barbacoas).

Inicio/Final SL NA-113.
Recorrido.-

Tenemos un par opciones, visitar solamente la Foz o hacer algo de recorrido por el SL NA-113, opción elegida por nosotr@s.

Salimos desde el aparcamiento de la Foz de Lumbier. Primero caminamos por una estrecha pista asfaltada , conocida como la Vía Verde de Irati. que cruza varios campos de cultivo. A nuestra izquierda podemos identificar el extremo occidental de la sierra de Leire, con la ermita de la Trinidad en la parte alta.

Pronto llegamos a una zona de descanso donde hay una fuente, bancos y un panel informativo. En este punto comienza, a mano izquierda, el circuito circular "Paseo largo de la Foz de Lumbier". Nosotr@s decidimos hacer este sendero al contrario de las agujas del reloj, seguimos adelante por el camino que nos lleva directamente hacia el desfiladero de la Foz de Lumbier.

Cresta de la Trinitat.

Foz de Lumbier.

Inmediatamente llegamos a el primer túnel del recorrido. Un mirador que hay en nuestra derecha nos permite ver cómo el río Irati adentra en la Foz, abriéndose paso por entre sus grandes paredes verticales. Hasta principios de siglo XX sólo se podía acceder a la Foz por el río o descendiendo desde lo alto de las paredes interiores, menos escarpadas que las de la entrada a la Foz. el primer
túnel tiene unos 160 metros de longitud. No está iluminado, pero no nos resultará difícil cruzar una vez los ojos se nos acostumbren a la oscuridad. También podemos utilizar la linterna del móvil o un frontal si lo llevamos en la mochila. El túnel nos deja al inicio de la Foz. Ante nosotros se levantan paredes de hasta 150 metros de altura.

1er Tunel.

Foz de Lumbier.

En este punto, justo a la salida del primer túnel, a mano derecha, un sendero estrecho nos permite bajar hasta el cauce del río. Si bajamos llegamos a una pequeña playa de guijarros que está situada debajo de una impresionante cueva. En este tramo el río se presenta calmado y tranquilo. Las cuevas o agujeros que hay en las paredes de la Foz -en muchas ocasiones situadas muchos metros por encima del nivel actual del río- han sido provocadas por la erosión directa de las aguas del río sobre la roca. El efecto combinado de la agua y los cambios de temperatura también ha ido generando grietas en la roca caliza, hasta el punto de provocar hundimientos que han ido ensanchando la parte central de la Foz.

El rio, protagonista indiscutible junto con las paredes verticales que lo rodean, es el lugar ideal para truchas, gobios y chipas, siempre con el permiso del ilustre habitante que ha regresado a sus agua la nutria.

Lecho Rio Irati.

Volvemos a camino principal y retomamos nuestro recorrido por la Foz. Avanzamos por una pista plana y cómoda con algunos tramos excavados en la roca. Estamos siguiendo el antiguo trazado de ferrocarril El Irati y en algunos puntos podemos identificar restos del sistema eléctrico que alimentaba el antiguo tren: algunos postes de cemento en la parte de camino, soportes de hierro oxidados en las paredes, … poco a poco el camino se ensancha, las paredes de la Foz se separan y su parte inferior ya no es tan vertical.

Durante todo el recorrido no podemos dejar de mirar a los cielos y en las paredes. Si nos fijamos bien podemos observar aves descansando en las grietas y repisas de la roca. En algunos lugares la pared está manchada de blanco, son los excrementos de las aves. Si localizamos estas manchas es probable que por encima veamos un buitre. También, volando entre las paredes de la Foz, se pueden ver durante todo el año buitres, grajillas y cornejas. Y en primavera y verano también es posible observar aviones roqueros (una especie de ave de la familia de las golondrinas) y alimoches.

Foz de Lumbier.

Lecho Rio Irati.

Poco antes de adentrarnos en el segundo túnel podemos tomar a la derecha un sendero irregular que baja a el río. Vale la pena bajar hasta la cama para observar las formas extrañas y caprichosas que el agua ha esculpido en la roca. Aunque se vea un río tranquilo, hemos visto pasar dos barcas hinchables haciendo rafting por el río. Volvemos a camino principal y entramos en el segundo túnel de poco más de 200 metros de longitud. Este túnel tampoco está iluminado y la curva que presenta hace que en algún momento sea difícil ver. La linterna o frontal vuelve a sernos de ayuda.

Foz de Lumbier

Raffting Rio Irati.

Una vez llegamos al final del segundo túnel unos pocos metros más adelante, encontramos un panel explicativo que nos informa del antiguo puente del Diablo. Este puente fue construido en el siglo XVI y también es conocido como puente de la Foz o puente de Jesús. Fue destruido por los soldados franceses en 1.812, durante la Guerra de la Independencia. Según una leyenda, se denomina puente del
Diablo, porque se le pidió ayuda para poder finalizar la construcción. Podemos llegar a sus restos siguiendo un sendero o paso equipado con cadenas que sale a mano derecha. Atención!: El terreno es resbaladizo y peligroso; este sendero no es recomendable hacerlo con niñ@s o con personas que sufren vértigo.

Paso Equipado al Puente Mediaval del Diablo ó de Jesus.

Restos Puente Mediaval del Diablo ó de Jesus.

La Leyenda del Puente del Diablo, nos dice.- Cuenta la leyenda que en las proximidades del rio Irati vivía una noble señora aquejada de múltiples dolencias. A fin de ayudar a sanarla, una esclava se ofreció a traerla un lleno cántaro de agua de una fuente famosa por su propiedades curativas. La muchacha tenia que cruzar el rio para llegar hasta ella, pero una fuerte crecida se lo impedía, en ello que apareciose el Diablo ofreciéndola un trato, él le construiría un puente para poder pasar, cambio de su alma. La chica le puso una condición que éste estuviera terminado antes de las seis de la mañana, aceptando el trato. El Diablo se afano en la construcción del mismo finalizando mas tarde la obre del tiempo pactado, así quedo la muchacha libre de toda deuda. Por ello el puente se ha de llamar Puente del Diablo ó de Jesús al haber este retrasado al Diablo en su tarea.

Rio Irati.

Antigua Estación del Ferrocarril "El Irati"

Tras regresar de ver las ruinas del Puente del Diablo, continuamos por la Vía Verde o también llamado camino Astra. Abajo junto las orillas del rio Irati vemos lo que queda de las antiguas edificaciones que subministraban electricidad al Ferrocarril "El Iriati".
El recorrido por la Foz de Lumbier transcurre por el primitivo trazado del antiguo tren conocido como "El Irati", que comunicaba Pamplona con Sangüesa. La línea de ferrocarril, de 58 km de longitud, permaneció en funcionamiento durante 44 años (desde el mes de abril de 1.911 hasta el mes de diciembre de 1.955). La llegada del ferrocarril a esta región terminó con su aislamiento. "El Irati" fue el primer tren eléctrico de la península. Esta circunstancia le valió numerosas reseñas en los periódicos de la época y en las enciclopedias. Aunque inicialmente fue proyectado para trasladar la madera pirenaica de la zona de Irati hasta la fábrica de Aoiz,
finalmente fue utilizado para el transporte de viajeros. Actualmente 6 km del itinerario -entre Lumbier y Liédena- están acondicionados como vía verde.

Trinidad - Gailurra.

Trinidad - Gailurra.

Seguimos hacia adelante hasta llegar al Mirador del Ferrocarril "el Irati" una plataforma de madera con banco y unos plafones explicativos, descansamos un poco y a la izquierda de la Via Verde, veremos un poste indicativo "Indica Aparcamiento" con las marcas de color Verde-Blanco del SL NA-113, que nos hace comenzar ascender por un sendero en terreno algo escarpado. Vamos cogiendo altura haciendo varios zigi- zagas, hasta llegar a una pista mas ancha de tierra y piedras, donde veremos otro poste vertical de madera indicativo. seguimos hacia el "Aparcamiento" por la pista de tierra. a nuestra derecha nos queda la Cresta de la Trinidad - Gailurra, hay bastante marcas del SL NA-113 por todo el recorrido.

Tras realizar una buena subidita la pista se aplana vemos a nuestro alrededor campos de cultivos y algunas señales de trafico, ya que por esta pista esta permitido el paso de vehículos a motor. Otro poste indicativo y seguiremos a la izquierda por la pista siguiendo en paralelo la linea de alta tensión.
La vegetación es baja y con muy pocos arboles por no decir que ninguno. jajaja, así que épocas estivales careceremos de sitios con sombra.
  
Mirador del Ferrocarril "El Irati".

Otro poste indicativo y volvemos a girar hacia la derecha, descenderemos por un terreno algo irregular con piedras, algunas sueltas cuidado con resbalar!!!, la bajada se estrecha y es mas arbustiva con algunas Carrascas ó Garrigas que al rozar las hojas pueden llegar a molestar bastante.
Llegaremos hasta una puerta o valla metálica, que tendremos que dejar cerrada al terminar de cruzarla para evitar que el ganado se escape.
Terminamos de baja el sendero y aparecemos junto a un merendero con mesas y bancos a nuestra derecha y unos paneles explicativos sobre la ruta, es el inicio y final de SL NA-113. Que vivimos al comenzar esta excursión.
Desde aquí al vehículo solo tenemos que volver por la pista hasta el aparcamiento de la Foz de Lumbier. Fin de la ruta.

Por ultimo decir que es interesante  visitar la población de Lumbier e ir al Centro de interpretación de las Foces encuentra en el centro de la villa (en la Plaza Mayor) y ofrece información para conocer mejor las foces y sus ecosistemas. El Centro es, además, un Punto de Información Ornitológica y una Oficina de Turismo. Más información: www.focesdenavarra.es o al teléfono 948 880 874.

Cresta de la Trinitat.

Rio Irati.
Ficha técnica:

Grado de Dificultad: Baja.
Tiempo / Horario: 2 horas.
Desnivel / Cuota máxima: 430 a 440 m.
Uso: sí.
Uso actual: senderismo, lúdico-recreativo, vía verde, agrícola, espacio de interés natural y patrimonio.
Estado: bueno
Señalización. Buena, recorrido muy evidente con postes indicativos y plafones explicativos. Vía verde.
Sitios de valor: Gran Observatorio Ornitológico ( Buitres y otras aves de gran valor ecológico), Antiguo camino y túneles del Ferrocarril "El Irati", Puente del Diablo ó de Jesús, Rio Irati, Foz ó Gargantas de Lumbier, etc.
Época: Todo el año. Llevar agua y calzado adecuado. Opcional: llevar linterna ó frontal para mejor visibilidad en los túneles.

Croquis Ruta Foz de Lumbier SL NA-113, Lumbier (Nafarroa).

 

sábado, 11 de septiembre de 2021

Volta per el Bosc d´Orgi, Lizaso - Ulzama (Nafarroa).


Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: Indeterminat segons vulguem aproximadament a 1 h.
Desnivell / Quota màxima:
Ús: si.
Ús actual: senderisme, lúdic-recreatiu, espai d'interès natural i patrimoni.
Estat: bo
Senyalització. Bona, recorregut molt evident i senders molt definits. Amb zones per realitzar parades amb taules i bancs.
Llocs de valor: El Bosc d'Orgi pels Roures Monumentals (Quercus robur), El Laberint, Estanys o basses de Aguasalada, Tomaszelaieta, Lliris, Arigartzeta, Obrsevatarios d'amfibis, aus, etc.
Època: Tot l'any. Portar aigua i calçat adequat. Es pot fer una reserva de la visita amb antelación.Y aquesta bé informar-se de l'estat d'aforament i meteorologia.

Nota: Per efectuar la reserva, així com per aclarir qualsevol dubte, accedeix a la seva web bosquedeorgi.com

Plànol d'Itineraris d'el Bosc d'Orgi, Lizaso - Ultzama (Nafarroa) extret de.- https://www.bosquedeorgi.com/

Zona d'Acollida.

El bosc d'Orgi, una roureda mil·lenària, declarat Parc Regional. La bellesa de bosc d'Orgi atrapa a tot aquell que el visita. Aquest paratge mil·lenari, situat a sud de la Vall d'Ultzama, a uns 25 quilòmetres a nord de Pamplona, entre Gerendiain i Lizaso, ha recuperat gran part del seu esplendor i a dia d'avui i per les seves vuitanta hectàrees, s'ha convertit en el principal roblesdal humit de la Comunitat Floral de Navarra, un tipus de bosc molt escàs de gran interès mediambiental. Els exemplars de roures centenaris i fins i tot bicentenaris que el formen, catalogats com Quercus Robur, són capaços de viure en els sòls entollats de el fons de la vall. Aquest enclavament ha estat escenari de la pel·lícula 'Robin I Marian' protagonitzada per Sean Connery i Audrey Hepburn, per semblant al Bosc de Sherwood de Robin Hood.

Bosc d'Orgi.

Caseta d'informació.

Aproximació:

El Bosc d'Orgi es troba a 25 km de Pamplona.

Hi ha dues possibles maneres d'accedir, la més accessible és prenent la N-121-A direcció França i desviant direcció Lizaso a Ostiz. L'altra, seguint la N-240-A fins Aizoáin i descendint a Marcalain per la N-4110.

Si us acosteu des de Donostia, per la A-15 fins Urritza.

Hi ha la possibilitat d'accedir en transport públic. Informació sobre freqüències, recorregut i horaris a la pàgina web de la companyia:

Autocars o Busses: La Pamplonesa .- https://www.lapamplonesa.com/

Laberint.

Laberint.
Recorregut:

Estacionem el vehicle, en una gran esplanada, just a l'entrada de l'Bosc d'Orgi. Per aparcar i entrar a visitar el Bosc d'Orgi, hem de pagar una taxa, destinada al seu manteniment i conservació.
L'accessibilitat i possibilitat de gaudi a l'Àrea Natural Recreativa d'Orgi a persones amb mobilitat reduïda està garantida en les diferents zones de l'espai.

Després donar-nos uns breus consells i algunes normes de comportament, vam entrar a bosc d'Orgi, per la Zona d'acollida una lloc amb taules i rostidors (algunes condicionada per a persones amb mobilitat reduïda) i fogons, situades a l'ombra de la roureda i pròximes a l'aparcament . En l'actualitat, està autoritzat fer barbacoes durant tot l'any, però només en els rostidors preparats per a això.
Inodors (un adaptat per a persones amb mobilitat reduïda) i font d'aigua potable.


Bosc d'Orgi.

Robles caiguts.

Arribem fins a la Caseta d'atenció i informació amb alguns panells amb contingut de la història, valors naturalístics. Panell amb el mapa de la passejada, normes d'ús i cicle de la vida d'el roure.

Ens endinsarem en aquesta selva del nord a través d'un sinuós laberint de 300 metres que ens porta a un "Arbre caigut", un roure gegant enderrocat fa anys a causa d'el vent i que avui jeu cobert per un mantell format per plantes. Després, prendrem un camí de 1,4 quilòmetres, al llarg de el qual podrem intentar calcular les edats de cadascun dels arbres que trobarem al nostre pas. Veurem com els roures americans i vermells conviuen amb arbres menors, com grèvols, aurons i oms, i un ric sotabosc d'herbassars, falgueres, brucs i ginebres. I si caminem en silenci, ens adverteixen des de Turisme, "potser podrem escoltar el cant dels ocells, percebre el ràpid moviment de petits amfibis o topar-nos amb algun ratpenat".

Aula oberta, Zona de contacontes.

Aula oberta, Zona de Contacontes.

Sense pretendre-ho, apareixem a la zona d'Aula Oberta, un lloc encantador, on es realitzen diversos tipus d'activitats com concerts, xerrades i un esdeveniment especial el "Viu Orgi Bizi - Jaialdia Ipuin-Kontalaria" el festival de contacontes. Que es realitza alguns dissabtes en els mesos d'agost i setembre.
Aprofitem per explicar-vos una de les llegendes que va ocórrer en el Bosc d'Orgi.

_ Explica la llegenda que fa molts anys una jove "Lamia" - Dona amb extraordinària bellesa amb peus d'ànec, cua de peix o urpes d'algun tipus d'au - tenia atemorit a tota una vall amb els seus encanteris i embruixaments.
Un dia va arribar a la comarca una nova família que comptava entre els seus membres amb un jove i fornit llenyataire. Estant aquest un matí al bosc treballant se li va apropar Lamia per l'esquena per tal divertise donant-li un dels seus encanteris, més l'espetec d'una branca la delata i el jove es va tornar prest a l´escoltat el soroll. Tots dos es van quedar enamorats un l'altre a l'instant, però a l'hora es van veure sorpresos per una multitud enfurismada que s'acostava a la recerca de la piqués lamia per fer-la pagar per la seva malifeta.

Aula oberta, Zona de Contacontes.

Bosc d'Orgi.

Veient el que se'ls venia a sobre el jove llenyataire va prendre a la noia i poniendole el tall de la seva destral a el coll no només es va aturar la multitud, també els va convèncer perquè li deixessin encarregar d'ella i portar-la el arid vall de l'altre costat de les muntanyes per donar-li allà mort.
Van passar els dies, els mesos i els anys i res més es va saber del llenyataire i la lamia però el més sorprenent de tot és que la vall inert s'havia convertit en una terra fèrtil, plena de robustos roures sota els creixien una gran varietat de saboroses bolets i en els verds camps pasturava tranquil el bestiar.

Bosc d'Orgi.

Bosc d'Orgi.

Tornem de nou al camí principal, els recorreguts per la zona de passejos t'ofereixen diferents possibilitats de veure el bosc:

Laberint, que hem recorregut amb anterioritat, és una selva en miniatura on s'observa la riquesa de l'sotabosc de la roureda.

El Camí, en els quals es pot percebre les edats de bosc. En el qual veurem els diferents estats pels quals passen els roures al llarg del seu cicle anual i com la fauna que ha triat aquest paradís com la seva llar, aprofita els recursos que aquesta els posa a la seva disposició.
Un ecosistema en perfecte equlibri en el qual fins als vells troncs morts tenen el seu impredictible funció, servint de llar i aliment a multitud d'éssers. També de gran importància és la gran varietat vegetació de sotabosc i les basses o estanys que anirem veient.

Bosc de Orgi.

Bosc de Orgi.

En Orgi conviuen dues roures, el Roure comú i el Roure americà. El comú o pedunculat "Haritza" és un arbre autòcton de gran valor natural en el nostre entorn. Al passeig podràs veure roures de variades edats i formes, joves i que arriben als 200 anys, roures braus i trasmochos amb enfiladisses. L'altre roure que podem trobar al Bosc de Orgi és el Roure americà, espècie introduïda utilitzada en plantacions forestals.

El sotabosc, d'important riquesa, està format per les següents espècies arbustives que el caracteritzen: Rosa arvensis, esbarzers, sanguinyol, arç blanc navarrès (Crataegus laevigata), arç blanc (Crataegus monogyna). A més són comuns en aquests boscos el cirerer silvestre, món, perera silvestre, gatsaule, bardaguera (Salix atrocinerea). Enfiladisses com l'heura (Hederé helix) i el lligabosc (Lonicera peryclimenum). En les clarianes, el sòl entapissat per matoll de bruc, falgueres, arbustos diversos i fins i tot per herbassar de gramínies.

Bosc de Orgi.

Observatori d'amfibis.

Arribem a la Senda. Permet visitar la zona més entollada de la roureda, sense mullar-se els peus. Les llacunes en les que habiten amfibis com el tritó verd, la granota de Sant Antoni. El mirador de la llacuna de Tomaszeleita, ens permet apuntar-nos a aquest peculiar habita sense que la nostra presència pugui alterar el seu equilibri.

També podem trobar diverses espècies de gripaus, tritons i granotes, entre les quals destaca la granota àgil o àgil, espècie amenaçada a la Península Ibèrica, on només es troba en algunes zones aïllades de Navarra, Àlaba, Biscaia i Burgos.

Tomaszelaieta.

Senda a l'Observatori d'Aus.

Sens dubte les aus són altres grans protagonistes del Bosc d'Orgi, mostra d'això és l'observatori, a el qual també podem apropar-nos, en total silenci, i passar una bona estona contemplant les diferents espècies que hi habiten.

La diversitat és molt elevada,  inclou zones de bosc madur i de les seves etapes de substitució (zones de bosc més obert, prades, etc); ecosistemes aquàtics d'aigües tranquil·les i ràpides i les zones de contacte entre els diferents ecosistemes.

Això comporta al fet que una gran varietat d'animals convisquin al bosc. Des senglars, cabirols, guineus, ratpenats, eriçons i musaranyes fins a una gran riquesa d'aus forestals.

Destaquen per la seva importància a nivell comunitari les següents espècies sobre les que es realitzen seguiments científics:

Granota àgil, Escarabats de la fusta, Ratpenats forestals, Milà reial i Trenca esquena roja

Observatori d´Aus.

Bosc de Orgi.

Orgi, existeix des de fa 4.000 anys, quan la seva extensió era molt més gran que l'actual. Aquells primitius rouredes s'estenien per les valls humides de nord de Navarra. Des de llavors fins a èpoques molt recents, l'acció de l'ésser humà els ha fet desaparèixer, convertint-los en terres de cultiu i prats.

Durant segles Orgi va ser un bosc molt aprofitat, gairebé "cultivat" pels que vivien en Lizaso, que obtenien de la muntanya un complement per a la seva subsistència: Caça, llenya, fusta, fulla, fruits, bolets, plantes curatives, bruc per escombres, gla i pastura per al bestiar etc. ara aquests usos tradicionals estan abandonats i la roureda descansa experimentant un procés de regeneració natural de la seva flora i fauna.

El roure pedunculat (Quercus robur) "Haritza" en basc, és un arbre peculiar. Haritza és el primer llinatge dels Reis de Navarra, de roure és la fusta de les nostres antigues casonas. El roure està en l'escut d'Ultzama com a símbol de noblesa, resistència i saviesa.

Zona de Contacontes.

Caseta d´Arigartzeta.

Fa uns quants anys, el 1.986, Orgi era molt visitat tant pel seu interès naturalístic com pel seu atractiu lúdic-recreatiu.

No era l'únic lloc que comptava amb visites així que per iniciativa de Departament de Medi Ambient de Govern de Navarra, va oferir un concurs d'idees per ordenar l'ús públic d'aquests llocs, amb l'objectiu de crear una xarxa d'Àrees Naturals Recreatives. No va poder ser.

Però el 1.995 va ressorgir per iniciativa del propi Consell de Lizaso, qui en col·laboració amb el Consorci Turístic comarcal del Plazaola ia través d'un projecte Leader recolzat per l'Associació Cederna-Garalur, van conformar un nou projecte adaptat a a al moment.

Es va inaugurar l'espai per a l'ús públic el 8 d'agost de 1.996 i des de llavors es continua treballant en aquest projecte basat en la reversibilitat, austeritat i rusticitat.


Arigartzeta.

Actualment la gestió de la Roureda d'Orgi ha assignat a la Fundació Ultzama 2.013, entitat local sense ànim de lucre que persegueix diversos fins, entre ells: donar a conèixer usos i construmbres de el món rural, promoure el turisme a la Vall d'Ultzama i contractar persones de l'entorn rural, persones amb discapacitat, dones que hagin patit violència de gènere.


Els tres recorreguts cobreixen un total de 2.400 metres, que no presenten cap dificultat, estan senyalitzats, poden recórrer caminant tranquil·lament. Una ruta ens sorprendrà amb bells racons que ens embolicaran amb la seva assossec o amb entretinguts trams on descobrirem i coneixerem cada particularitat d'aquest bosc.

Marieta. Aula Oberta.