Volta per el Bosc d´Orgi, Lizaso - Ulzama (Nafarroa).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.

Temps / Horari: Indeterminat segons vulguem aproximadament a 1 h.

Desnivell / Quota màxima:

Ús: si.

Ús actual: senderisme, lúdic-recreatiu, espai d'interès natural i patrimoni.

Estat: bo

Senyalització. Bona, recorregut molt evident i senders molt definits. Amb zones per realitzar parades amb taules i bancs.

Llocs de valor: El Bosc d'Orgi pels Roures Monumentals (Quercus robur), El Laberint, Estanys o basses de Aguasalada, Tomaszelaieta, Lliris, Arigartzeta, Obrsevatarios d'amfibis, aus, etc.

Època: Tot l'any. Portar aigua i calçat adequat. Es pot fer una reserva de la visita amb antelación.Y aquesta bé informar-se de l'estat d'aforament i meteorologia.

Nota: Per efectuar la reserva, així com per aclarir qualsevol dubte, accedeix a la seva web bosquedeorgi.com

Plànol d'Itineraris d'el Bosc d'Orgi, Lizaso - Ultzama (Nafarroa) extret de.- https://www.bosquedeorgi.com/

Zona d'Acollida.

El bosc d'Orgi, una roureda mil·lenària, declarat Parc Regional. La bellesa de bosc d'Orgi atrapa a tot aquell que el visita. Aquest paratge mil·lenari, situat a sud de la Vall d'Ultzama, a uns 25 quilòmetres a nord de Pamplona, entre Gerendiain i Lizaso, ha recuperat gran part del seu esplendor i a dia d'avui i per les seves vuitanta hectàrees, s'ha convertit en el principal roblesdal humit de la Comunitat Floral de Navarra, un tipus de bosc molt escàs de gran interès mediambiental. Els exemplars de roures centenaris i fins i tot bicentenaris que el formen, catalogats com Quercus Robur, són capaços de viure en els sòls entollats de el fons de la vall. Aquest enclavament ha estat escenari de la pel·lícula 'Robin I Marian' protagonitzada per Sean Connery i Audrey Hepburn, per semblant al Bosc de Sherwood de Robin Hood.

Bosc d'Orgi.

Caseta d'informació.

Aproximació:

El Bosc d'Orgi es troba a 25 km de Pamplona.

Hi ha dues possibles maneres d'accedir, la més accessible és prenent la N-121-A direcció França i desviant direcció Lizaso a Ostiz. L'altra, seguint la N-240-A fins Aizoáin i descendint a Marcalain per la N-4110.

Si us acosteu des de Donostia, per la A-15 fins Urritza.

Hi ha la possibilitat d'accedir en transport públic. Informació sobre freqüències, recorregut i horaris a la pàgina web de la companyia:

Autocars o Busses: La Pamplonesa .- https://www.lapamplonesa.com/

Laberint.

Laberint.

Recorregut:

Estacionem el vehicle, en una gran esplanada, just a l'entrada de l'Bosc d'Orgi. Per aparcar i entrar a visitar el Bosc d'Orgi, hem de pagar una taxa, destinada al seu manteniment i conservació.

L'accessibilitat i possibilitat de gaudi a l'Àrea Natural Recreativa d'Orgi a persones amb mobilitat reduïda està garantida en les diferents zones de l'espai.

Després donar-nos uns breus consells i algunes normes de comportament, vam entrar a bosc d'Orgi, per la Zona d'acollida una lloc amb taules i rostidors (algunes condicionada per a persones amb mobilitat reduïda) i fogons, situades a l'ombra de la roureda i pròximes a l'aparcament . En l'actualitat, està autoritzat fer barbacoes durant tot l'any, però només en els rostidors preparats per a això.

Inodors (un adaptat per a persones amb mobilitat reduïda) i font d'aigua potable.

Bosc d'Orgi.

Robles caiguts.

Arribem fins a la Caseta d'atenció i informació amb alguns panells amb contingut de la història, valors naturalístics. Panell amb el mapa de la passejada, normes d'ús i cicle de la vida d'el roure.

Ens endinsarem en aquesta selva del nord a través d'un sinuós laberint de 300 metres que ens porta a un "Arbre caigut", un roure gegant enderrocat fa anys a causa d'el vent i que avui jeu cobert per un mantell format per plantes. Després, prendrem un camí de 1,4 quilòmetres, al llarg de el qual podrem intentar calcular les edats de cadascun dels arbres que trobarem al nostre pas. Veurem com els roures americans i vermells conviuen amb arbres menors, com grèvols, aurons i oms, i un ric sotabosc d'herbassars, falgueres, brucs i ginebres. I si caminem en silenci, ens adverteixen des de Turisme, "potser podrem escoltar el cant dels ocells, percebre el ràpid moviment de petits amfibis o topar-nos amb algun ratpenat".

Aula oberta, Zona de contacontes.

Aula oberta, Zona de Contacontes.

Sense pretendre-ho, apareixem a la zona d'Aula Oberta, un lloc encantador, on es realitzen diversos tipus d'activitats com concerts, xerrades i un esdeveniment especial el "Viu Orgi Bizi - Jaialdia Ipuin-Kontalaria" el festival de contacontes. Que es realitza alguns dissabtes en els mesos d'agost i setembre.

Aprofitem per explicar-vos una de les llegendes que va ocórrer en el Bosc d'Orgi.

_ Explica la llegenda que fa molts anys una jove "Lamia" - Dona amb extraordinària bellesa amb peus d'ànec, cua de peix o urpes d'algun tipus d'au - tenia atemorit a tota una vall amb els seus encanteris i embruixaments.

Un dia va arribar a la comarca una nova família que comptava entre els seus membres amb un jove i fornit llenyataire. Estant aquest un matí al bosc treballant se li va apropar Lamia per l'esquena per tal divertise donant-li un dels seus encanteris, més l'espetec d'una branca la delata i el jove es va tornar prest a l´escoltat el soroll. Tots dos es van quedar enamorats un l'altre a l'instant, però a l'hora es van veure sorpresos per una multitud enfurismada que s'acostava a la recerca de la piqués lamia per fer-la pagar per la seva malifeta.

Aula oberta, Zona de Contacontes.

Bosc d'Orgi.

Veient el que se'ls venia a sobre el jove llenyataire va prendre a la noia i poniendole el tall de la seva destral a el coll no només es va aturar la multitud, també els va convèncer perquè li deixessin encarregar d'ella i portar-la el arid vall de l'altre costat de les muntanyes per donar-li allà mort.

Van passar els dies, els mesos i els anys i res més es va saber del llenyataire i la lamia però el més sorprenent de tot és que la vall inert s'havia convertit en una terra fèrtil, plena de robustos roures sota els creixien una gran varietat de saboroses bolets i en els verds camps pasturava tranquil el bestiar.

Bosc d'Orgi.

Bosc d'Orgi.

Tornem de nou al camí principal, els recorreguts per la zona de passejos t'ofereixen diferents possibilitats de veure el bosc:

Laberint, que hem recorregut amb anterioritat, és una selva en miniatura on s'observa la riquesa de l'sotabosc de la roureda.

El Camí, en els quals es pot percebre les edats de bosc. En el qual veurem els diferents estats pels quals passen els roures al llarg del seu cicle anual i com la fauna que ha triat aquest paradís com la seva llar, aprofita els recursos que aquesta els posa a la seva disposició.

Un ecosistema en perfecte equlibri en el qual fins als vells troncs morts tenen el seu impredictible funció, servint de llar i aliment a multitud d'éssers. També de gran importància és la gran varietat vegetació de sotabosc i les basses o estanys que anirem veient.

Bosc de Orgi.

Bosc de Orgi.

En Orgi conviuen dues roures, el Roure comú i el Roure americà. El comú o pedunculat "Haritza" és un arbre autòcton de gran valor natural en el nostre entorn. Al passeig podràs veure roures de variades edats i formes, joves i que arriben als 200 anys, roures braus i trasmochos amb enfiladisses. L'altre roure que podem trobar al Bosc de Orgi és el Roure americà, espècie introduïda utilitzada en plantacions forestals.

El sotabosc, d'important riquesa, està format per les següents espècies arbustives que el caracteritzen: Rosa arvensis, esbarzers, sanguinyol, arç blanc navarrès (Crataegus laevigata), arç blanc (Crataegus monogyna). A més són comuns en aquests boscos el cirerer silvestre, món, perera silvestre, gatsaule, bardaguera (Salix atrocinerea). Enfiladisses com l'heura (Hederé helix) i el lligabosc (Lonicera peryclimenum). En les clarianes, el sòl entapissat per matoll de bruc, falgueres, arbustos diversos i fins i tot per herbassar de gramínies.

Bosc de Orgi.

Observatori d'amfibis.

Arribem a la Senda. Permet visitar la zona més entollada de la roureda, sense mullar-se els peus. Les llacunes en les que habiten amfibis com el tritó verd, la granota de Sant Antoni. El mirador de la llacuna de Tomaszeleita, ens permet apuntar-nos a aquest peculiar habita sense que la nostra presència pugui alterar el seu equilibri.

També podem trobar diverses espècies de gripaus, tritons i granotes, entre les quals destaca la granota àgil o àgil, espècie amenaçada a la Península Ibèrica, on només es troba en algunes zones aïllades de Navarra, Àlaba, Biscaia i Burgos.

Tomaszelaieta.

Senda a l'Observatori d'Aus.

Sens dubte les aus són altres grans protagonistes del Bosc d'Orgi, mostra d'això és l'observatori, a el qual també podem apropar-nos, en total silenci, i passar una bona estona contemplant les diferents espècies que hi habiten.

La diversitat és molt elevada,  inclou zones de bosc madur i de les seves etapes de substitució (zones de bosc més obert, prades, etc); ecosistemes aquàtics d'aigües tranquil·les i ràpides i les zones de contacte entre els diferents ecosistemes.

Això comporta al fet que una gran varietat d'animals convisquin al bosc. Des senglars, cabirols, guineus, ratpenats, eriçons i musaranyes fins a una gran riquesa d'aus forestals.

Destaquen per la seva importància a nivell comunitari les següents espècies sobre les que es realitzen seguiments científics:

Granota àgil, Escarabats de la fusta, Ratpenats forestals, Milà reial i Trenca esquena roja

Observatori d´Aus.

Bosc de Orgi.

Orgi, existeix des de fa 4.000 anys, quan la seva extensió era molt més gran que l'actual. Aquells primitius rouredes s'estenien per les valls humides de nord de Navarra. Des de llavors fins a èpoques molt recents, l'acció de l'ésser humà els ha fet desaparèixer, convertint-los en terres de cultiu i prats.

Durant segles Orgi va ser un bosc molt aprofitat, gairebé "cultivat" pels que vivien en Lizaso, que obtenien de la muntanya un complement per a la seva subsistència: Caça, llenya, fusta, fulla, fruits, bolets, plantes curatives, bruc per escombres, gla i pastura per al bestiar etc. ara aquests usos tradicionals estan abandonats i la roureda descansa experimentant un procés de regeneració natural de la seva flora i fauna.

El roure pedunculat (Quercus robur) "Haritza" en basc, és un arbre peculiar. Haritza és el primer llinatge dels Reis de Navarra, de roure és la fusta de les nostres antigues casonas. El roure està en l'escut d'Ultzama com a símbol de noblesa, resistència i saviesa.

Zona de Contacontes.

Caseta d´Arigartzeta.

Fa uns quants anys, el 1.986, Orgi era molt visitat tant pel seu interès naturalístic com pel seu atractiu lúdic-recreatiu.

No era l'únic lloc que comptava amb visites així que per iniciativa de Departament de Medi Ambient de Govern de Navarra, va oferir un concurs d'idees per ordenar l'ús públic d'aquests llocs, amb l'objectiu de crear una xarxa d'Àrees Naturals Recreatives. No va poder ser.

Però el 1.995 va ressorgir per iniciativa del propi Consell de Lizaso, qui en col·laboració amb el Consorci Turístic comarcal del Plazaola ia través d'un projecte Leader recolzat per l'Associació Cederna-Garalur, van conformar un nou projecte adaptat a a al moment.

Es va inaugurar l'espai per a l'ús públic el 8 d'agost de 1.996 i des de llavors es continua treballant en aquest projecte basat en la reversibilitat, austeritat i rusticitat.

Arigartzeta.

Actualment la gestió de la Roureda d'Orgi ha assignat a la Fundació Ultzama 2.013, entitat local sense ànim de lucre que persegueix diversos fins, entre ells: donar a conèixer usos i construmbres de el món rural, promoure el turisme a la Vall d'Ultzama i contractar persones de l'entorn rural, persones amb discapacitat, dones que hagin patit violència de gènere.

Els tres recorreguts cobreixen un total de 2.400 metres, que no presenten cap dificultat, estan senyalitzats, poden recórrer caminant tranquil·lament. Una ruta ens sorprendrà amb bells racons que ens embolicaran amb la seva assossec o amb entretinguts trams on descobrirem i coneixerem cada particularitat d'aquest bosc.

Marieta. Aula Oberta.