Ruta Sant Jaume de Vallhonesta pel Camí dels Maquis "SL - C 61", Sant Vicenç de Castellet (Barcelona).

Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta.

Recolzant la iniciativa de la recuperació del GR-179 "Ruta dels Maquis" per part de la U.G.E.L. (Unió de Grups Excursionistes Llibertaris). Hem decidit realitzar aquest Sender Local "SL-C 61" al voltant de l'antic Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, així donar a conèixer i explicar part de la història que el vincula al camí ral de coll de Daví. Per descomptat, ens endinsem per un dels camins que feien servir els maquis per amagar-se de les autoritats i passar d'un costat a l'altre de les muntanyes. Esperem que us agradi.

Hostal i Ermita de Sant Jaume de Vallhonesta.

Pista de Cal Jan.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la Ronda de Dalt o Litoral, per agafar la C-58 fins a la sortida 8 cap a E-15/AP-7, direcció Lleida/Tarragona. Seguirem per la B-30 pel carril esquerre per agafar la sortida 24A i incorporar-nos a A-2 en direcció Lleida/Saragossa/Martorell.

Sortim a la sortida 582A cap a Olesa de Montserrat/Montserrat/Manresa, per Ctra. Manresa/C-55

agafem la sortida cap a St. Vicenç de Castellet/Zona Industrial, a la rotonda, prenem la primera sortida en direcció Av. del Secretari Canal/BV-1229.

Fita Indicativa SL - C 61.

Barraque de Vinya

Camps de conrreu, Torrent del Marcet.

Seguim per la carretera BV-1229 fins al quilòmetre 2,5 ia la nostra dreta passem prop de l'entrada a l'Hostal/Restaurant Can Faine i en uns pocs metres girem a la dreta cap a la Masia Can Paguet i la Fabrica de Formatges Lactitcs Casanueva SL, passant per sota un pont de l'Autovia C-16.

Seguirem per una pista de sorra passant a la nostra esquerra per Cal Jan (Masia del s. XVII). En arribar a la bifurcació veurem una primera fita de fusta amb les marques del SL-C 61 Sant Jaume de Vallhonesta pel Camí dels Maquis i podrem estacionar en algunes petites esplanades a la nostra esquerra a la pista sense molestar altres vehicles o transeunts. També podem estacionar just a l'inici del Sender, però hi ha força poc espai per a dos o tres vehicles. Aquest es troba a pocs metres passat el desviament senyalitzat a Sant Jaume de Vallhonesta pel Camí Ral del Coll de Daví per on baixarem en aquesta ruta.

Inici de la Ruta SL-C 61, Sant Jaume de Vallhonesta.

Recorregut.-

Comencem aquesta ruta a força metres del seu inici, ja que estacionem el nostre vehicle just al sortir del tunel per sota de l'autovia C-16, al costat de la Masia de Cal Jan. Un cop hem estacionat, continuem caminant per la pista principal de sorra, deixant a la nostra esquerra la Masia de Can Jan i alguns camps de cultiu a prop del Torrent del Marcet. En arribar a una bifurcació de camins localitzem la primera fita de fusta indicadora del SL-C 61 Ruta de Sant Jaume de Vallhonesta pel camí dels Maquis, amb un requadre verd-blanc dels senders locals, seguim i veiem una cabana de vinya a la dreta de la pista.

Seguirem sempre per la pista principal, aviat arribem a una altra bifurcació aquesta surt a la nostra esquerra, amb un cartell indicatiu a l'Ermita de Sant Jaume de Vallhonesta, l'ometem, aquesta serà la pista per on farem el retorn. Continuem uns metres més per la pista i localitzarem l'inici de la ruta, també a l'esquerra amb un panell informatiu i unes tanques de fusta que evita el pas de vehicles de motor.

Txiki.

Barraque

Seguim les indicacions, traspassem la tanca de fusta, i comencem a pujar per una pista força empedrada endinsant-nos en un bosc carregat de pi blanc "Pinus halepensis", al resguard del bosc veiem una altra barraca de vinya una mica més deteriorada que l'anterior, anem seguint les indicacions que ens trobem. Ens trobarem una bifurcació i seguirem les indicacions cap a Sant Jaume de Vallhonesta pel camí dels Maquis, deixant a la dreta el desviament a Sant Jaume de Vallhonesta per la Carena dels Noguerets.

Bauma del Sequer.

Guti & Marieta, Bauma del Sequer.

Continuem pujant amb una mica més de desnivell el sender per l'interior del bosc de pins, veurem algunes indicacions més una fita de fusta petita amb el requadre verd-blanc i un altre pal vertical, fins arribar a la Bauma del Sequer.

Petita Bauma, que servia de refugi i resguard als maquis, escenaris més representatius de la lluita antifranquista des del món rural. Alguns maquis com Elio Ziglioli, Ramon Vila Capdevila "Caracremada", Joan Busquets o Saturnino Culebras, van passar per aquest camí amagant-se dels seus perseguidors la Guàrdia Civil, molts d'ells tristament capturats entre Pont de Vilomara o Castellar del Valles.

Bauma del Sequer.

Obaga, Camì dels Maquis.

GR 4. Sant Jaume de Vallhonesta

A partir d'aquí el camí comença a girar entrant en una part més obaga pel fet que la vegetació és més espessa i amb més pendent, arribarem a un revolt amb un pal indicatiu, amb vistes panoràmiques cap al nucli de Vallhonesta. Seguim les indicacions cap a Sant Jaume de Vallhonesta, deixant a la dreta la carena dels Noguerets. Arribant gairebé al cim ens trobem altres indicacions, aquestes seguirem les del GR 4, cap a Sant Jaume de Valhonesta/Pant de Vilomara (Cami Ral)/Sant Benet de Bages/Puigcerdà, deixant a la nostra dreta Sant Pere de Vallhonesta/Sant Vicenç de Castellet / Santa Cecília de Montserrat.

GR 4.

Fita Camí Ral Barcelona-Manresa/ Ral del Coll de Davi.

El desnivell del sender se suavitza força i gairebé planer, arribem fins a les antigues edificacions de l'Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta i l'Ermita. Una mica abans d'arribar a l'ermita veurem una fita de pedra del Camí Ral de Coll de Davi, una ruta força freqüentada per anar des de Barcelona a Manresa.

Sant Jaume de Vallhonesta és un conjunt monumental protegit com a BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Està format per l'ermita d'origen romànic, ja documentada a finals del segle XIII, ben conservada, encara que transformada posteriorment, i les ruïnes de l'hostal.

Ermita de Sant Jaume de Vallhonesta.

Guti & Marieta, Sant Jaume de Vallhonesta.

L'Hostal de Sant Jauyme de Vallhonesta, va ser un dels tres més importants que hi va haver al camí ral de Barcelona a Manresa, juntament amb el de la Barata, a Matadepera, i l'hostal del Pont de Vilomara, al costat del pont. Amb la construcció de la carretera de Can Maçana, que enllaçava Manresa amb la carretera nacional de Barcelona a Madrid, a mitjans del segle xix, i l'arribada del ferrocarril de Barcelona a Saragossa a Manresa el 1.859, el camí ral va anar entrant en desús.

Tot i que l'ermita ja apareix documentada a finals del segle XIII com a Sant Jaume del Herm, ara com ara els primers documents coneguts sobre l'hostal són del segle XIV.

Entre meitat del segle XVI i meitat del segle XVII, el camí ral i el coll de Daví van ser focus importants del bandolerisme, amb robatoris i assassinats, afectant també els voltants de Santiago

Amb la implantació del cadastre dels Borbons, després de la Guerra de Successió, coneixem com eren moltes d'aquestes masies, els principals cultius i la ramaderia, ja que pagaven impostos en funció del que tenien. Així és com amb el cadastre del 1.741 a Sant Jaume de Vallhonesta es documentaven 70 mules, cosa que ens demostra la importància del lloc quant a criar d'aquest bestiar que hauria de portar importants beneficis en uns moments en què faltava pel transport de viatgers i de mercaderies, i per les activitats preindustrials. De fet, un dels elements que impressiona l'hostal són els seus quadres immensos. Al segle XIX la vinya i el vi van substituir aquesta explotació ramadera, ja que hauria de donar més rendiment econòmic.

Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta.

Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta.

Durant la Guerra del Francès (1.808-1.812) va fer de caserna militar, de centre coordinador de la defensa del camí ral i dels seus municipis propers. Així és com el dia 4 d'abril del 1.810, les tropes franceses, després d'atacar Manresa i ser perseguides per sometent i tropa, van fugir, entre les dotze i la una de la nit pel camí ral del Coll de Daví, passant per la Culla i el pont de Vilomara en direcció a la Barata. A l'alçada de Sant Jaume, segons explica l'historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret, es van fer presoners 260 soldats francesos, entre els quals hi havia 20 ferits dels quals 9 eren oficials. En un altre moment, a finals de febrer del 1.811, els francesos van cremar l'hostal, però no es van veure afectades les voltes de pedra de la planta baixa, però sí les parts superiors del conjunt que van haver de construir-se de nou.

A la Segona Guerra Carlista (1.846-1.849), al 1.848, al voltant de Santiago i els Hostalets de Daví, van haver-hi importants enfrontaments de carlins i republicans contra l'exèrcit governamental.

Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta.

Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta.

Durant la postguerra, després de la guerra civil (1936-1939), Sant Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud ia zones boscoses. De fet el bosc i els paratges ferèstics han estat lloc de refugi de guerrillers, bandolers i carlins.

Expliquen que els hostalers o treballadors de l'hostal es confabulaven amb els Maquis, i donaven pistes sobre les possessions valuoses dels clients a burgesats, posant uns llençols als balcons, segons el color de les llençols portaven més o menys riqueses. Després posteriorment eren assaltats a meitat del camí.

La masia va estar en funcionament fins a mitjans del segle xx, però després en ser abandonada, i treure-li les teules que algú va aprofitar, el seu deteriorament va ser molt ràpid. També el va afectar l'important incendi dels paratges de l'entorn que es va produir el 1.985. Dels enderrocs, es pot identificar l'era, els portals d'accés (un en direcció Manresa i l'altre cap a Barcelona), les cisternes, tines, un molí d'oli, un forn o les quadres amb les voltes a la planta baixa.

Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta.

Roc de Sant Jaume, 538 m.

Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta.

Actualment s'estan fent treballs, de reconstrucció de mans d'un jubilat, el qual us podrà explicar moltes històries i adecnotes que van passar en aquest lloc.

Ens apropem fins a la base de la Roca de Sant Jaume, on tenim unes precioses panoràmiques de l'entorn, i canviant una mica l'intinerari de la ruta decidim baixar per la pista ampla del camí de Coll de Davi, que coincideix amb el PR-C 215, antic Camí Ral , un dels camins més antics, encantadors i llegendaris de la comarca és, sens dubte, l'anomenat camí ral de Coll de Daví que comunicava Manresa amb Barcelona travessant el Llobregat pel pont de Vilomara i pujant per les crestes de la serra de l'Obac, dins del massís de Sant Llorenç del Munt i Obac, baixant després per la riera de les Arenes fins a Matadepera, Sabadell i Barcelona.

S'anomenaven camins reals (contracció de reial) a aquelles rutes concedides i protegides pels reis. Els caserius i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comerç que el camí proporcionava. Sembla ser que aquest camí va ser construït per presos condemnats a treballs forçats.

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Camí Ral Barcelona-Manresa.

Fins a l'arribada del ferrocarril a Manresa, el 1859, va ser la via més ràpida de comunicació entre Barcelona i el Bages i el Berguedà. Per aquesta ruta es transportava, força, la llana des del port de Barcelona fins a les indústries tèxtils de la comarca; no obstant i en sentit invers, el vi i aiguardent que produïen els ceps bagens es dirigien per aquest camí al port barceloní.

Per fer el trajecte entre Barcelona i Manresa calien unes tretze hores de mitjana. En un trajecte tan llarg i freqüentat, calia la presència de diversos hostals. Va ser tan important aquest tràfec de mercaderies que tan sols al tram comprès entre el Pont de Vilomara i Matadepera, d'una vintena escassa de km. -

els més salvatges i solitaris de tot l'itinerari d'altra banda- es podien comptabilitzar cinc establiments (masiashostals) destinats a donar acollida als patits traginers i les seves cavalleries. (L'Hostal del Pont de Vilomara, Sant Jaume de Vallhonesta, Hostalets del Daví, La Barata i Can Torrella).

No és estrany que aquesta via estigui plena de fets on es barregen història i llegenda; i que fos l'escenari adequat perquè bandolers i personatges de moral distreta fessin de les seves. Per l'àrea de Sant Llorenç del Munt i Obac van passar bandolers molt famosos, com el mític Perot Rocaguinarda a qui, el 1.611, les autoritats catalanes cansades de perseguir-ho inútilment, li van concedir l'indult i el van enviar a Itàlia amb la graduació de capità de l'exèrcit . Rocaguinarda, cap dels nyerros, va ser immortalitzat per Cervantes, que el va convertir en personatge central de dos capítols de la seva obra L'enginyós gentilhome Don Quixot de la Manxa.

Roure del Rubió.

Més tard per diversos motius i esdeveniments també van formar part d'aquestes llegendes els Maquis i represaliats del Franquisme.

Descendim per la pista tenint de teló de fons les Muntanyes de Montserrat i una gran vall de ple de pins, fins arribar a la bifurcació de camins on enllacem de nou amb la pista que dóna a l'inici de la ruta, veurem el cartell indicatiu Ermita Romanica de Sant Jaume de Vallhonesta. Girarem cap a la nostra dreta ja per anar a buscar el vehicle i donar per conclosa aquesta excursió.

Però abans vam fer una visita al Roure d´en Rubió, un roure centenari amb una història una mica trist però alhora amb un toc d´esperança. Per entendre el perquè la història és una mica trist, ens hem de remuntar a l'any 1.985 on hi va haver un gran incendi forestal en aquesta zona i va cremar 5400 hectàrees. Per sort, el Roure Gros no es va cremar del tot gràcies a la voluntat de Rubió, un pagès de la zona que en veure'l en flames, va abocar una cuba d'aigua sencera; així només es va incendiar una part interna del cep, però el roure va seguir viu.

Per desgràcia, el 2.010 una part del tronc va cedir deixant viva només una part del majestuós Roure, però, quan comença la primavera el Roure Gros ressorgeix a la vida i demostra què, malgrat totes les seves dificultats, té ganes de viure i segueix lluitat per això.

Can Jan, s. XVIII.

I acabem al costat de la Masia de Can Jan, datada del segle XVIII. es troba a la carretera que va de Sant Vicent al Pont de Vilomara, tot just començar el camí cap a Vallhonesta, després de passar per sota del pont de l'autopista de la C-16. El propietari de la propietat era també el propietari de Cal Jan de Sant Vicenç (al costat de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil) i per això la masia es coneix amb el mateix nom.

És una de les masies que es va construir a Vallhonesta quan, al segle XVIII, la zona que havia patit epidèmies, conflictes polítics, etc. Es va començar a recuperar gràcies a leconomia agrícola. A causa del terreny accidentat es va cultivar bàsicament la vinya.

Aquí donem per conclosa aquesta excursió. Salut i moltes alegries.

Croquis de la Ruta Sant Jaume de Vallhonesta pel Camí dels Maquis "SL-C 61".

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Mitjana

Temps/ Horari: 2 hores.

Desnivell / Quota màxima: 275 m. a 490 m.

Ús: sí.

Ús actual: senderisme, turisme, agrícola i patrimoni històric (espai d'interès local).

Estat: bé

Senyalització. Bona , recorregut molt evident i senders molt definits. Marcats per pal indicatius i fites de fusta requadres verds-blancs "SL- C-61".

Llocs de valor: Barraques de Vinya, Cal Jan, Bauma dels Sequers, Ermita i antic Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, Camí Ral de Coll de Davi, Roure d´en Rubio, etc.