Ruta del Romànic Montserratí, Castellbell i el Vilar / Marganell (Barcelona).

Ermita de Sant Jaume de Castellbell.

Amb la Ruta del Romànic Montserratì, et proposem reviure el passat de fa mil anys, descobrint el paisatge que vam esculpir durant l´edat Mitjana: vivint l´experiència de caminar per aquells mateixos camins i corriols des d´on hem construït la nostra propia historia, des d´on hem observat la fauna i la flora que ens envolta, des d´on hem tastat la descoberta de Montserrat en tota la seva immensitat.

Experimenta tot això fenmt ruta i descobrint el patrimoni cultural, els punts d´observacio de Montserrat i els paratges d´interes agricola, geològic i natural del cami que t´oferim.

Nota: Text extret del tritic "Guia Ruta del Romànic Montserratì".

Pça. de Joan Masats.

Església de Sant Cristòfol de Castellbell.

Aproximació

Des de Barcelona ens incorporem a B-20 i després agafar la sortida per C-58 en direcció Girona/A-7/Terrassa/Manresa. Ens mantindrem a l'esquerra per romandre a C-58

i després continuar per C-16. Agafarem la sortida 41 cap a St. Vicenç de C/Castellbell I V/Montserrat, ens incorporarem a C-55, per després prendre la sortida cap a Castellbell i el Vilar/Marganell. Girar a la dreta cap a BV-1123, després a l'esquerra cap a BV-1122 i per últim a la dreta. Per entrar a la caseria entitat de Sant Cristofol de Castebell. Podrem estacionar davant de l'Església de Sant Cristòfol o rodalies com a carrer Marganell o de Can Prat.

Agulles - Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Església de Sant Cristòfol de Castellbell (s. XII).

Recorregut:

Estacionem el vehicle al carrer de Can Prat, i retrocedim uns metres fins a arribar a la plaça de Joan Masats. Aquí trobem uns interessants palafons on ens expliquen la procedència i denominació del Mato de Montserrat, potser un dels més populars i rics de Catalunya.

Les Matonaires, eren les dones camperoles de la cara Nord de Montserrat, que solien pujar a vendre diferents productes com a fruites, verdures, aus, conills i per descomptat el mató, d'aquí el seu nom. La venda d'aquest producte des de mitjans del segle XIX s'ha anat generant de mare a filla un dret hederitari fins als nostres dies.

Ens apropem fins a l'església de Sant Cristofol, on ens trobem amb el capellan, molt amablement ens explica peculiaritats del lloc i ens deixa visitar l'interior d'aquesta. i que amaguessin la genuïnitat de l'antiga església.

Edifici d'una sola nau amb absis semicircular situat al nord i no a sol naixent com és costum en aquestes construccions. , de mig punt i adovellada. La nau és coberta amb un embigat de fusta, que es recolza sobre tres arcs. diafragmes, de mig punt. Aquesta coberta es posà al descobert en repicar el sostre i esfondrar-se la falsa volta. L'aparell és força regular i els carreus estan disposats en filades.

Església de Sant Cristofol de Castellbell.

Aquesta església es trobava a l'antic terme del castell de Castellbell (Castelobello) esmentat l'any 924. L'església no surt citada fins l'any 1.294, amb el nom de Sant Cristòfol de Castellbell.

És una obra de finals del segle XI o de principis del s. XII, però durant el segle XVII s'hi feren força modificacions; 'espadanya. Posteriorment s'adossà una rectoria que escondia gran part de l'absis i l'interior fou enguixat i cobert amb una falsa volta de canó.

Aquesta església ha estat restaurada en dues etapes. Una primera s'inicià l'any 1.979 i la segona el 1.981.

La Bona Gent (Marieta, Yolanda, Guti & Jose).

Cal Francisquet - Carrer de Sant Cristòfol.

Sortim de l'Església de Sant Cristòfol de Castellbell i al costat de les tanques de fusta que limiten el pati de Cal Francisquet, veurem la primera fita de fusta indicativa, que ens marca l'inici d'aquesta ruta " Sant Jaume de Castellbell/ Pla de Mas-Roig / Cal Jepet. Seguim paral·lels per un carrer o camí a la carretera BV-1122, que ens porta fins a l'edifici anomenat La Sala de Sant Cristòfol, actuament usat com a Local social de la Societat Recreativa i Cultural Sant Cristòfol. Està gestionat pels socis de la societat del veïnat. Té servei de bar i fan entrepans.

Edifici construït a partir de l´any 1.886 per subscripció popular com seu de la cooperativa Societat-Casino de l´Agricultor i, a partir de 1.933, també de la Unió de Rabassaires de Sant Cristòfol, edifici de fractura rural.

La Sala de Sant Cristofol - Carrer de Sant Cristòfol.

Camì Ignasià - Carrer de Sant Cristòfol.

Continuem per aquest carrer, on aviat hem d'estar atents, farem un gir cap a l'esquerra, en un dels murets de les cases veurem una placa indicativa, i el símbol d'aquesta ruta que és una estrella-sol "Camì Ignasià", desviament cap a Sant Jaume de Castellbell/ Pla del Mas-Roig".

Sant Cristòfol és una caseria i entitat de població del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. Està situat a la part occidental del terme en una petita serra, al peu del vessant nord de Montserrat, al marge dret del torrent de Cal Cileta, tributari de la riera de Marganell. La carretera local BV-1122 comunica Sant Cristòfol amb la carretera BV-1123 entre Marganell i el Burés. A través de pistes comunica amb les carreteres comarcals BP-1121 i BP-1103 entre Montserrat i Monistrol. Hi passa el sender de gran recorregut GR-4.

Camps de correu.

Ctra. BV-1122.

Masos i masies dedicades a l'origen al camp. L'eix vertebrador del territori i els seus habitants ha estat des d'antic l'església de Sant Cristòfol; amb la casa de l´ermità annexa. Darrere hi ha el petit cementiri. Es troba a l'inici d'una lleugera elevació on s'han edificat cases aïllades i, excepcionalment, alguna agrupació de dos, tres o quatre cases. En primer terme i a mesura que anem voltant l'església pel sud, ponent i nord, ens trobem cal Sileta, cal l'Isidre, cal Casanovas, cal Noi del Prat, cal Jepet de la Calsina o cal Pascol. Al Pla de Sant Cristòfol hi ha la Sala, que és la seu de l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol, autèntic pal de paller social del poble, des del 1.886.

La pista s'acaba en arribar a una cruïlla amb la carretera BV-1122, veurem una altra fita de fusta indicativa, cal seguir pel marge de la carretera girant a l'esquerra, en direcció a Cal Jepet. Una masia als peus de Montserrat, avui convertida en restaurant.

Casa de pagès als quatre vents, a tocar de la BV-1122. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord.

Els paraments són de pedra vista, però ha estat reformada i s'ha modificat lleugerament l'aspecte original, engrandint obertures i afegint diverses marquesines de teules.

Jepet és un diminutiu de Josep.

Restaurant Cal Jepet.

Cal Boscase.

Continuem camí seguint les indicacions, que ens va vorejant pel veïnat de Sant Cristòfol i ens porta cap al pla de Mas-Roig.

La majoria, per no dir totes les cases, tenen un o dos cups, que és el nom que reben aquí les tines. Hem pogut visitar una d'aquestes cases, construïdes a partir del segle XVIII i XIX (cal Jepet de la Calsina). La seva distribució pot servir d'exemple per altres cases. A la planta baixa hi trobem un espai d'accés i distribució al celler i l'escala de licitar. També serveix per guardar atuells del camp. Al celler hi trobem les pots que es feien directament dins i la boixa de la tina. Un cos annex al costat servia de quadra per la mula o el matx. La porquera anava a continuació. Al primer pis hi havia el menjador i la cuina i alguna habitació. La part de dalt eren les golfes.

Riera.

Pla del Mas-Roig.

Continuem vorejant les diverses masies i cases del vencidari de Sant Cristòfol, arribem al Pla de Mas-Roig.

Uns camps de cultiu que arriben fins als mateixos contraforts de la màgica muntanya de Montserrat, aquesta als dies clars sempre la tindrem com a fons en aquesta ruta.

El Pla de Mas-Roig és potser un dels camps de cultiu més extensos del municipi de Castellbell i el Vilar. Aquest camp és singular perquè, geològicament, té el seu origen en una conca endorreica, és a dir, en un gran cul-de-sac on anaven a parar les aigües i els sediments que arrossegaven el curs de l'actual torrent de Can Martorell. Quan finalment, el torrent va aconseguir obrir-se pas aigües avall, la conca es va desfer i va emergir aquest fèrtil pla de terres vermelloses.

Actualment es cultiven cereals, sobretot blat, i de forma silvestre, floreixen a la primavera roselles ó pipiripip i els siclas després de la sega.

Racó de Cal Macarí.

Racó de Cal Macarí.

Continuem la nostra marxa, per aquest camí vorejant aquesta gran extensió de cultiu, el camí és part del GR-4, veurem algun senyal vertical indicatiu, seguirem cap a l'ermita de Sant Jaume de Castellbell.

Gairebé a meitat veurem la taula d'observació de Monserrat en un lloc bonic anomenat el Racó de cal Macarí. Des de podrem gaudir de la més completa vista de la Muntanya de Montserrat a la seva immensitat, tot descobrint el nom de les principals agulles de la muntanya. A més de la taula també s'ha col·locat una cadira de fusta.

A la plana de Mas Roig, encara queden alguns arbres que recorden els cultius que predominaven en el passat l'ametller i l'olivera, on també trobem un altre tipus d'arbres d'origen silvestre, com ara el roure cerriode, l'alzina o l'arç albar .

Tine ó Cup del Pla del Mas-Roig.

Torrent de Can Martorell.

Prosseguim la marxa uns metres abans d'entrar al Torrent de Can Martorell, veurem la barraca o tina o cup del pla de Mas Roig. Tina de pedra seca ubicada al sud de la masia del Penedès. 

Es tracta d´una construcció aïllada, gran, aprofitant el pla del terreny. És de planta circular, i el seu estat de conservació sembla bo, però el seu accés és totalment impossible degut a una hiura molt espessa que hi ha crescut al damunt. Les branques són tan gruixudes com el puny, la qual cosa impossibilita localitzar fins i tot la porta d'entrada, que hauria d'estar orientada a l'est, i seguint la tècnica constructiva de les dues altres localitzades al mateix pla, tindria una llinda, plana i les brancals rectes i coberta feta amb volta per aproximació de filades. Darrere de la construcció hi ha un amuntegament de pedra provinent del pedregam que aixeca l'arada quan llaura.

Torrent de Can Martorell.

GR-4

Continuem la marxa, i la pista o el GR-4, ens endinsa pel Torrent de Can Martorell.

Aquest neix sota l'ombra de la Paret d'Ecos a Montserrat. Per això el seu curs està ple de les pedres i còdols propis d'aquest massís muntanyós. I en aquest punt on ens hàgim és on es va obrir l'aigua, per crear aquest curs fluvial, Pla de Mas-Roig avall fins a desembocar a la riera de Marganell. Actualment el torrent és un curs d'aigua temporal i irregular, però gràcies a les seves altes capa freàtica existeix un habitat de bosc de riera on destaquen: La canya, el saüc i el pollancre.

Del torrent, passem a una zona més boscosa amb alguns exemplars d'alzines i gran massa arbustiva. Anem seguint el GR-4 i veurem algun senyal indicatiu vertical, sempre ens dirigirem cap a Sant Jaume de Castebell/Manresa.

GR-4

Cup Negre Vell.

Arribarem fins a una bifurcació de camins, aquí ens desviarem cap a la nostra dreta per anar a visitar l'ermita de Sant Jaume de Castellbell. Continuarem per la pista fins arribar a l'alçada d'una tina o cup que ens farà girar cap a la dreta novament i remuntar fins al promontori on es troba ubicada aquesta ermita.

Ermita romànica situada a la riba dreta de la riera de Marganell, en un pla de la vall orientada al nord-oest del municipi, en un trencall a mà dreta de la carretera que mena al nucli de Sant Cristòfol de Castellbell.

Consta d'una única nau rectangular amb volta de canó, rematada per un absis a llevant, semicircular i cobert per un quart d'esfera i una teulada de lloses de pedra.

Els murs de pinyó a llevant i a ponent s'aixequen per sobre el nivell de la teulada. Dalt del cimal del primer s'alça una petita creu de pedra; mentre que en el segon hi trobem el campanar, de cadireta.

Ermita de Sant Jaume de Castellbell.

Tot i que en part de la bibliografia s'anomena Sant Jaume de Marganell, el seu nom correcte és Sant Jaume de Castellbell.

Al davant de la façana principal, hi ha un terra de lloses, moltes d'elles gravades en xifres romanes que devien permetre seguir un ordre determinat de col·locació. Durant el terraplenat de l'exterior es va localitzar els esquelets d'un adult i un adolescent. Varen ser dipositades en un sarcòfag de pedra, col·locat a l'interior de l'ermita, per damunt del portal d'accés.

A la part baixa del retaule cremat hi havia una imatge de Sant Jaume matant moros encapçalat pel nom del seu antic propietari, Jaume Oller, 1.873. Després la propietat va passar a mans de la família Monjonell-Prat i després de la seva mort ho va adquirir el senyor Juan Araquistain.

 Cal Pedró?? - Pla de Les Botges.

Descendim del promontori i seguint les indicacions, tornem sobre els nostres passos, fins a la bifurcació on ens desviem. Ara anirem de nou pel vencidari de Sant Cristòfol, passant pel costat de cases i masies i algun camp de cultiu amb ametllers. Arribarem fins al Pla de les Botges, baixarem a la recerca de la Font del Tatxot i el Torrent del Carner. 

Font de brollador situada a la llera esquerra del torrent del Carner. S'hi accedeix des del camí del Carner. Abans d'arribar al mas, hi ha un camp de conreu de cereals, conegut amb el nom de ca l'Agustí; a mà esquerra neix un caminoi que baixa fins al torrent, que anirem resseguint, deixant enrere una vegetació densa amb força nogueres i figueres que neixen als marges del torrent. El camí, de cop i volta s'obre a un pla que sembla haver estat llaurat l'hivern passat i s'ha deixat erm. Resseguint aquest pla, arran de marge, anirem trobant aigua que s'escola cap el torrent, fins que es localitza la font. Al davant mateix, a l'altre marge de la fondalada, s'observa un penjat amb les casetes del Pla de les Botges i un pi de grans dimensions. La font degoteja en un raconet, al mig d'un mur de pedra seca. No s'observa broll perquè hi ha un gruix important de dipòsit calcari i està envoltada de capil·lera (Adiantum capillus-veneris). L'indret és molt ombrívol i la vegetació l'està engolint. Per sobre el marge mateix, a mà dreta, hi ha la bassa, excavada al terra. L'aigua és clara i neta.

Font del Tatxot.

Entre Camps.

Tornem a remuntar el camí per sortir a una pista, aquí seguirem les indicacions a Sant Esteve de Marganell. Després d'un tram de camí hem d'estar atents i desviar-nos per un corriol a la nostra dreta, quan vegem el campanar de l'església de Sant Esteve de Maganell, un corriol que travessa un camp de cultiu, cap a un torrent i que pràcticament ens deixa molt a prop de Sant Esteve de Marganell.

Entre Camps, caminant entre camps de cultius, trobem una gran quantitat de plantes silvestres comestibles com ara la malva, el badol, el lletso o la ravenissa. També perduren arbres apreciats per l'antic camperol de la zona, com ara la figuera, l'ametller o el lledoner.

Entre Camps.

Església de Sant Esteve de Marganell.

I arribem fins a l'Esgésia de Sant Esteve de Marganell és un exemple clar de l'art romànic rural català. Està documentada per primera vegada des de l'any 924.

Aquesta obra romànica era la parròquia de la zona. També està documentada des de l'any 1.143, quan el bisbe de Vic Ramon Gaufred la va donar al monestir de Santa Cecília de Montserrat.

Es va incendiar i destruir al juliol de l'any 1.936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, posteriorment, va ser abandonada i fins ara encara no han reconstruït la coberta.

L'edifici ha estat modificat al llarg dels segles. Però a partir de l'incident de 1.936 es va decidir construir un nou temple, més proper al nucli urbà i que es va acabar el 1.945.

L'antiga parròquia es conserva actualment sense coberta, però els murs i les parets sí que es conserven.

A més de ser un lloc amb molta història, l'esglèsia de Sant Esteve de Marganell és actualment Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Església de Sant Esteve de Marganell.

Mas del Carner.

Després de visitar l'Església de Sant Esteve de Marganell, molt a prop de la fàbrica del mató Cal Pujolet (en aquesta ocasió la trobem tancada, però bé es mereix fer una visita on es fa el millor mató del Bages). Retrocedim i tornem sobre els nostres pas de nou fins a la pista del GR-4 o Camí del Carner. Arribant a bifurcació on s'ubica el Mas del Carner, agafarem la pista que baixa cap a la Font (fita de fusta indicadora Mas del Carner/Font del Carner/Sant Cristòfol de Castellbell).

Font del Carner.

Torrent del Carner.

Després d'un bon tram i gairebé amagada fem un gir tancat a mà dreta i trobem l'espai on es troba la Font del Carner.

Font natural ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural. Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la bauma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner. Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s'enfila fins al Carner. Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent. A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra. La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc. A mà esquerra de la font hi ha una caseta d'obra amb un motor que pujava encara fa poc l'aigua fins a cal Penedès. Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d'arribar a una resclosa, entre el bardissar s'endevinen els murs d'una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants (la vegetació no permet veure si tenia rentadora per a fer la bugada).

Camps de Cal Penedes.

Banc Mirador de Montserrat.

Continuem remuntant el Torrent del Carner, fins arribar a un camp extens de cultiu, seguirem per una pista, veurem algunes indicacions verticals, anirem seguint el GR-4 direcció Monestir de Santa Cecília/ Monestir de Montserrat.

En arribar al costat del Torrent de Cal Sileta, trobarem el Banc d´observació de Sant Cristòfol o Montserrat.

El banc mirador està situat al nucli de Sant Cristòfol del municipi de Castellbell i el Vilar. Un simple banc amb un fantàstic respatller que retalla la silueta de la muntanya màgica. Fet a partir d’una estructura resistent d’acer corten, identifica els principals cims i les roques més emblemàtiques de Montserrat.

Torrent de Cal Sileta.

Torrent de Cal Sileta.

Empremem la darrera part d'aquesta ruta, pel Torrent de Cal Sileta, encreuament de camins entre la part alta del Pla de Mas Roig i el torrent de Cal Sileta (o cal Macari). Des del fons de la fondalada, emergeix la copa d'un til·ler més que centenari i de gran alçada. Montserrat conserva colònies de til·lers en determinades canals i fondalades, però aquest lloc és l'últim reducte de til·lers autoctons d'aquest vessant de la muntanya.

Entre moltes altres plantes, trobem herba de tárrec, el romaní o la farigola totes utilitzades per la rica tradicció culinària i medicinal.

Rucs.

Rucs.

Ja entrat al vencidari de Sant Cristòfol, ia les rodalies de Cal Sileta, veurem un parell d'exemplars de rucs catalans.

El ruc català és una raça d'ase  originària de la província  de Girona. Actualment, es troba en perill d'extinció, reduït a només cinc-cents exemplars, dels quals quatre-cents són a Catalunya. El sud de França acull els altres exemplars.

Aquesta raça robusta, de cabells negres i gran cap, es caracteritza per la seva gran resistència. La seva desaparició dels mitjans rurals catalans és deguda a la introducció de maquinària pesada moderna que el fan innecessari per a l'agricultura i el transport com ho era antany.

Ca l´Isidro i Cal Sileta.

Carrer Maganell.

Darrere nostre veurem la Cal Sileta, casa del terme de Sant Cristòfol a tocar de la riba dreta del Torrent del Prat. Es troba adossada a Ca l'Isidro. Sileta és un derivat diminutiu de Sila, afèresi de Cecília. En principi hauria de ser Ca la Sileta, però sempre ho hem vist escrit així. També hem observat la forma escrita Cileta. Continuem pujant pel carrer Marganell, fins on tenim estacionat el vehicle al carrer Can Prat, finalitzant aquí aquesta meravellosa ruta.

Carrer Marganell.

Croquis Ruta del Romànic Montserratì, Castellbell i el Vilar (BCN).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Fàcil

Temps/Horari: 2 h. 30 mits.

Desnivell/Quota màxima: 363 m.

Desnivell mínim: 249 m.

Ús: sí.

Us actual: senderisme, agricola, patrimoni cultural i històric, espai natural d´interès botànic, faunístic i geològic, turisme i esportiu.

Estat: Bé

Senyalització: Bé, millorable hi ha algunes indicacions que pot portar a confusió, fites de fusta indicatives i un logotip en rajola d'un sol fons taronja.

Llocs de valor: Església de Sant Cristòfol, Sala de Sant Cristòfol, Pla de Mas-Roig, Racó de cal Macarí (Taula d'observació de Montserrat), Torrent de Can Martorell, Ermita Sant Jaume de Castellbell, Barraca tines de Mas- Roig, Font del Tatxot, Església de Sant Esteve de Marganell, Entre Camps, Font del Carner, Banc Mirador a Montserrat, Torrent de cal Sileta, veïnat de SAnt Cristòfol, etc.

Època: Tot l'any. A l'estiu evitar hores centrals del dia i utilitzar protecció solar i gorra. Portar aigua i anar amb roba i calçat adequat. Opcinal portar bastons.

Església de Sant Cristofol de Castellbell.