 |
| Zona d´estacionament Roques d´Ignasi. |
 |
| Mirador de La Cadira del Bisbe. |
Els Boscos de pins de la Serralada Litoral acullen els timids esquirols, dels quals se´n poden veure rastres de pinyes rosegades i altres detalls. Però, tot i que és difícil observar la bestiola que dóna nom a questa ruta, el camí garanteix poder gaudir d´esplèndides vistes de la mar Mediterrània.
 |
| Premià de Mar. |
L´itinerari condueix fins al punt més alt de la carena, el cim de Sant Mateu, un esplèndid paisatge caracteritzat per la font i l´ermita . El recorregut circular neix i acaba molt a prop del jaciment ibèri de la Carida del Bisbe i trasncorre majoritàriament per camins amples i pistes del singular sauló del Maresme.
 |
| Serralada del Litoral |
 |
| Mirador de La Cadira del Bisbe. |
Fitxa Tècnica: Grau de Dificultat: Mitjana.
Temps / Horari: 2 h.
Desnivell / Quota màxima: 262 metres a 499 metres.
Ús: si.
Ús actual: si.
Senyalització: Bona.
Llocs de Valor: Jaciment Ibèric de la Cadira del Bisbe, Mirador de la Cadira del Bisbe, Turó d´en Cases, Cal Bernadó, Font de Sant Mateu, Ermita de Sant Mateu, Coll de Gallemí, Can Riera, Plana del Mal Temps.
Època: Tot l'any.
 |
| Pista Forestal al Turo d´en Cases. |
Com arribar: A Premià de Dalt s´arriba per la C- 32, l´autopista de Mataró. Cal resseguir la riera de Premià en direcció a la muntanya fins als afores de la localitat. Aquí troben el jaciment de la Cadira del Bisbe i, quan el carrer asfaltat es converteix en pista de terra, el parc homònim. |
| Turo d´en Cases. (381 metres) |
 |
| Turo d´en Cases. |
Recorregut.- L a passejada ens portarà a conèixer la
contrada de Sant Mateu, topònim que comparteixenl’ermita, la font i el turó, el punt més alt de la carena,
que ateny els 499 metres d’alçària. Al llarg del recorregut tindrem l’ocasió de descobrir alguns
d’aquests elements.
 |
| Guti & Marieta. |
Per accedir al punt de sortida de l’itinerari caldràa mà dreta l’edifici de la Casa de la Vila, pujarem
per la riera de Premià. La via, asfaltada, ens menarà
directament al parc arqueològic de la Cadira del Bisbe nom que va substituir l’antiga denominació
popular de turó dels Dos Pins arran de la troballa
arqueològica a la zona d’unes restes d’un poblat
ibèric dels segles V i I aC (jaciment de la Cadira del Bisbe).
 |
| Blocs de granit. |
El turó, encara amb algun pi esponerós, ens regalaa les planes del Maresme, amb alguns campanars
eixint sobre les teulades rogenques de les cases
envoltades d’hortes i camps de clavells. En segon
terme, se’ns presenta una vista menys tradicional
formada pel clapat de les urbanitzacions sobre les
muntanyes i les poblacions litorals, crescudes i urbanes,
que gairebé s’endinsen en el mar.
 |
| Cal Bernadó. |
Al poblat ibèric de la Cadira del Bisbe trobem el
punt de sortida de l’itinerari i el rètol que l’indica.Dels dos camins, cal agafar el de la dreta, que corre
paral·lel a la línia litoral. La caminada, que comença
amb un pendent marcat, ens submergeix de ple en
el bosc mediterrani, una vegetació sempre verda,
densa i plena d’essències: pins, alzines, garrofers,
estepes, romaní, mata…
De les diverses espècies de fauna que viuen enria popular i alhora, potser, més fàcil de detectar, és
l’esquirol. Tothom que té per costum de sortir a la
muntanya, de tant en tant, ha tingut l’oportunitat
de veure’n algun. Malauradament havia estat una
peça cotitzada pels caçadors i per la taxidèrmia.
L’esquirol viu en boscos que li proporcionen llavors
per a la seva alimentació: pinyons, avellanes,
aglans… tot i que de vegades també menja bolets,
escorces, rebrots i fins i tot algun insecte o cargols.
No serà estrany que trobem pel terra algunes pinyes
rosegades per l’esquirol.
 |
| Font de Sant Mateu. |
Acabada l’ascensió, un indicador ens assenyala untram de camí planer, un cartell ens desvia cap a un
nou pendent a la dreta.
En acabar la pujada trobem tres elements que ens
orientaran: a mà dreta, la masia de can Bernadó ;
a l’esquerra, una subestació d’energia elèctrica; al
davant, el camí carener que travessa la serra (GR 92).
Agafem la pista cap a l’esquerra i, al cap de pocs
metres, trobem un indicador que ens convida a
prendre un nou desviament a la dreta cap a la font
de Sant Mateu.
 |
| Font de Sant Mateu. |
 |
| Ermita de Sant Mateu. |
Amagada en una clotada a la dreta del camí trobem
la font de Sant Mateu. Paga la pena de baixar a refrescar-s’hi.Al seu davant, una gran bassa, ara en desús, ens il·lustra sobre el concepte d’economia de l’aigua que tenia la vida tradicional a les masies, en una època en què no hi havia aigua corrent.
Recuperem el camí i, gairebé immediatament, l’indicador ens guia cap a un corriol a l’esquerra, que fa pujada, immers en una espessa vegetació. En pocs
minuts, aquest corredor estret i ombrívol s’obre en
una clariana diàfana, amb l’ermita de Sant Mateu
4 al centre.
 |
| Ermita de Sant Mateu. |
 |
| Interior. Ermita de Sant Mateu. |
L’ermita de Sant Mateu està documentada des del
segle x, al segle xv rebia el nom de Sant Mateu delBosc i durant els segles xvi i xvii fou habitada per
ermitans. És d’origen romànic i en destaca la petitesa
de les formes: una volta de canó minúscula, que
acull amb prou feines dues rengleres d’escons; una
graonada semicircular, vigilada per un xiprer, i el
menut campanar de cadireta, que sobta per la seva
orientació travessera. L’ermita té adossada l’antiga
casa dels ermitans, i totes dues han estat restaurades
o ampliades en èpoques diverses.
 |
| Can Riera. |
Iniciem la tornada cap al punt d’origen tot enfilant
el passeig, amb pins a banda i banda, que surt deldavant de l’ermita. A la vista, arrecerada a l’oest, destaca l’esplèndida masia de can Riera 5 . No hi
arribarem perquè un rètol ens assenyala un camí
estret a l’esquerra pel qual hem de començar a davallar.
Al cap de poc, trobarem una esplanada amb
una gran figuera al centre que ens menarà a la pista
carenera. La travessem i un indicador ens fa agafar
un altre camí de terra que s’obre davant nostre.
D’aquesta manera arribem novament a una zona
boscosa amb una fita més .
 |
| Coll de Gallemí. |
 |
| Ermita de Sant Mateu. |
 |
| Ermita de Sant Mateu. |
 |
| Coll de Gallemí. |
El substrat geològic d’aquesta serralada, formada
per granits, pateix un procés de meteoritzacióquímica que provoca la formació d’una sorra molt
inestable, anomenada sauló, que té un grau d’erosió
molt elevat. Mitjançant els torrents i les rieres
característiques del Maresme, aquest sauló es diposita
a les platges a causa dels forts pendents. El
trànsit rodat n’augmenta el ritme d’erosió i el perill
d’incendis. Cal que tots ho tinguem present i que
extremem les precaucions en les nostres passejades.
Fora d’itinerari, si seguim recte el camí, arribarem al
turó d’en Baldiri, on podem gaudir de molt bones
vistes i on trobem una torre de vigilància per a la
prevenció d’incendis forestals del parc.
Si seguim l’itinerari, hem de prendre el camí a l’esquerra
que ens retorna a la Cadira del Bisbe.
 |
| Coll de Gallemí. |
 |
| Coll de Gallemí. |
 |
| Caixes- cau. |
A partiruna nova bifurcació ben indicada, hem de tornar a
prendre el camí de la dreta que fa baixada.
Resenyes extretes de.- www.diba.cat/
 |
| Pista l Mirador de la Cadira del Bisbe, |
 |
| Fi del recorregut. |
 |
| Boulder Mur. Premià de Dalt. |
 |
| Acces al Jaciment Iberic de la Cadira del Bisbe. |
 |
| Jaciment Iberic de la Cadira del Bisbe. |
 |
| Jaciment Iberic de la Cadira del Bisbe. |
 |
| Torre de Defensa. Jaciment Iberic de la Cadira del Bisbe. |
 |
| Sitges. Jaciment Iberic de la Cadira del Bisbe. |
 |
| Jaciment Iberic de la Cadira del Bisbe. |
 |
| Jaciment Iberic de la Cadira del Bisbe. |
 |
| El Cau del Mussol. |
 |
| El Cau del Mussol |
 |
| Croquis de la ruta. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario