En el Alt Berguera (Barcelona), se haya esta maravillosa pared de roca caliza con placas inquinadas. Donde podeis practicar la escalada clasica o deportiva con un monton de vias, La Paret del Devessó es un gran zona para escalar en invierno ya que da a lado sur, solo hay que esperar un poco en cuando de el sol en la pared podreis disfrutar de un estupendo dia de escalada tranquila y sin preocupaciones. Las vias muy bien equipadas, preciosas vistas de sus bosques de arces, robles, encinas, boj, etc. Y el gran Pedraforca muy cerquita,jejeje.
Esta nuestra ultima via clasica de año 2012. Lo dicho disfrutar, pasarlo bien, cuidad el entorno natural.Feliz entrada de año.Gracias, Por estar hay!!!Zona: Malanyeu
Dificultat: V (D-)...
Dificultat obligada: IV+
Grau de compromís: Baix
Grau d’exposició: Baix
Llargària: 95 metres
Equipament: Via equipada amb parabolts i anella per rapelar.
Material: 10 cintes exprés, baga i mosquetons per fer reunions.
Orientació: Sud.
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
L1(IV).-
La via s’inicia amb una placa tombada que ens mena a una lleixa una mica bruta, des d’aquest punt seguim recte amunt per la dreta d’una ampla fissura fins la reunió, que és penjada. 25 metres.
L2(V-).-
Sortim de la reunió cap a la dreta per situar-nos sobre una placa inclinada farcida de forats. En aquest llarg l’escalada és força agradable i només ens haurem de preocupar d’anar seguint les assegurances, que per cert, es troben força juntetes. Arribarem a una feixa on farem la reunió, molt còmoda. 30 metres.
L3(V).-
Anem caminant a buscar una placa que tenim davant. Aquesta, més vertical que l’anterior però amb molta presa, és la part més “difícil” de la via. Un cop superada arribem a una nova placa. Incomprensiblement la via marxa cap a la dreta seguint una fissura ampla en contes d’atacar la placa pel mig. Tot i així es tracta d’un tram prou bonic. Al cap d’uns metres deixem la fissura a la nostra dreta i acabem de fer els darrers metres del llarg per la placa fins a la reunió. 40 metres.
Descens.-
Dos ràpels per la mateixa via. Un fins a la R-2 (40 metres) i un altre fins a terra (55 metres). Tornem per el mateix cami que hem arribat.
Nota: resenye extreta de http://
No hay comentarios:
Publicar un comentario