 |
| Secuoya roja |
 |
| Secuoya roja, Es un árbol perennifolio muy longevo (entre 2000 y 3000 años) y la conífera más alta que existe, llegando a alcanzar 115,61 m de altura (sin incluir las raíces) y 7,9 m de diámetro en su base. |
Com arribar-hi.-
En vehicle particular
Per la BV-5114 en
direcció a Santa Fe
de Montseny fins a
Can Casades.
Centre d’Informació
Can Casades
Santa Fe de Montseny
Ctra. de Sant Celoni
a Viladrau, km 21. Fogars de Montclús
Tel. 938 475 113
p.montseny.casades@diba.cat.
 |
| La castanyeda
El castanyer és un arbre que creix sobre sòls silicis
a les zones humides de muntanya. Va ser introduït
des de l’orient mitjà per aprofitar-ne la fusta, força
resistent, per a bigues, pals o llenya.
Els nombrosos peus per soca d’aquestes plantacions
són deguts al seu aprofitament, ja que es
tallen els tanys a ran de terra perquè rebrotin de
soca, formant una perxada. |
Recorregut.-
Davant del
Centre d’Informació
Can Casades
trobarem la
sortida d’aquest
itinerari senyalitzat
amb quadrats
de color
taronja.
Des de Can Casades baixarem cap a la riera de Santa
Fe i deixarem a mà dreta l’ermita de Santa Fe, datada
del 1201 i annexa a l’Hotel de Santa Fe. Una vegada
creuada la riera, agafarem el camí de pujada
que passa davant de l’Escola de Natura Can Lleonart
i que ens portarà a la castanyeda.
 |
| camins adaptats. |
 |
| Riera |
 |
| Escola de Natura
Can Lleonart |
El camí s’enfila amb pendent suau fins arribar a la
cruïlla on podreu escollir entre girar a la dreta cap
al pla de Mulladius o seguir recte per la variant
cap al turó de Morou. Aquesta variant té una longitud similar a la de
l’itinerari principal, però amb més desnivell. Per
aquest sender trobarem l’enllaç a un pou de neu i, més endavant, ascendirem fins al turó de Morou.
Comença la pujada cap al pla Gran de la Cornera i,
a partir d’aquí, un corriol fitat amb pedres ens portarà
al turó de Morou. La carena de la Mosquera
ens retornarà a l’itinerari principal.
 |
| Pla de Mulladius |
 |
| Pla de Mulladius |
 |
| El pla de Mulladius és un indret planer format per
materials d’erosió del granit on, sota la fageda, creixen
ginebrons i plantes herbàcies. És un racó freqüentat
per senglars i gorjablancs. |
 |
| Pla Gran de la Cornera |
 |
| Pla Gran de la Cornera |
 |
| Turò de Morou, 1.307 m. |
 |
| Turò de Morou, 1.307 m. |
 |
| Turò de Morou, 1.307 m. |
 |
| l’empedrat de Morou. |
El camí, amb revolts, recorre els vessants de ponent
del turó de Morou a través d’una esponerosa fageda.
Després de planar suaument, el camí s’estreny i
comença a davallar fins a l’empedrat de Morou.
El corriol aflueix a un camí de carro que, després de
passar per una solana embosquinada, s’endinsa en
una espessa fageda.
 |
| L´Empredat de Morou. Aquesta balconada rocallosa ofereix una espectacular
panoràmica sobre tota la vall de Santa Fe, el
turó de l’Home, les Agudes, el turó de Morou, la
serralada de Marina i la depressió vallesana.
L’especial duresa del granit d’aquesta zona fa dels
empedrats un bon lloc per observar la seqüència de
formació del sòl, des de l’esquerdat de la roca mare,
la seva fragmentació en blocs de diferents mides i la
seva disgregació en forma sauló.
Aquestes etapes es poden relacionar també amb
estadis de vegetació que se succeeixen en aquest
procés: comunitats rupícoles de líquens i molses,
herbassars, landes i bosc. |
 |
| Font del Badadrell. |
 |
| Panta de Santa Fe. |
El camí surt a la solana en un revolt i retorna a la
fageda. En aquest tram força planer, trobem també
alzines i roures de fulla gran. En arribar al trencant
cap a la font de Baladrell 5 , i a mesura que el camí
s’apropa al pantà de Santa Fe, es fan més freqüents
els freixes de fulla gran.
 |
| Panta de Santa Fe. |
 |
| Panta de Santa Fe. La paret del pantà de Santa Fe 6 es va construir
entre 1920 i 1935, amb una alçada de 19 metres i
una base de 14 metres, per contenir uns 900.000 m3
d’aigua. Al marge del camí trobarem restes d’una
canonada associada a aquesta instal·lació generadora
d’energia elèctrica. La casa que hi ha al costat
del pantà, la Fabriqueta, era l’antiga centraleta que
produïa electricitat per a l’hostal de Santa Fe |
 |
| Panta de Santa Fe, Dins l’aigua hi viuen peixos com ara la truita, el barb
i la bagra.
Més endavant, el camí s’estreny i voreja l’estanyol o
embassament petit . És un lloc poblat de verns,
bogues i lliris grocs, entre els quals una espècie protegida,
la granota roja, fa la seva posta d’ous a la
primavera. |
 |
| Can Casades. |
Riera amunt, el camí se separa de la verneda per
arribar a l’Escola de Natura Can Lleonart. L’itinerari
finalitza retornant a Can Casades pel mateix camí
de l’inici.
 |
| Hotel Can Casades. |
Fitxa Tècnica:
Grau de Dificultat: Mitja.
Temps / Horari: 1 h. 45 min.
Desnivell / Quota màxima: 1.134 m. a 1,307 m.
Ús: Si.
Ús actual: Si.
Senyalització: Si
Llocs de Valor: Can Casades. Ermita de Santa Fe, Hotel de Santa Fe, Can Lleonart, pla de Mulladius, Turó de Morrou, Empredrat de Morrou, Panta de Santa Fe, Font de Baladrell.
Època: Tot l'any. Excursió apta per a tot tipus de públic. Si plou,
neva o glaça, cal anar amb compte per no re
-
lliscar en els trams empedrats.
Com arribar-hi.-
El camí s’enfila amb pendent suau fins arribar a la
cruïlla on podreu escollir entre girar a la dreta cap
al pla de Mulladius o seguir recte per la variant
cap al turó de Morou. Aquesta variant té una longitud similar a la de
l’itinerari principal, però amb més desnivell. Per
aquest sender trobarem l’enllaç a un pou de neu i, més endavant, ascendirem fins al turó de Morou.
Fitxa Tècnica:
No hay comentarios:
Publicar un comentario