Pujada al Cim Puiggraciós "809 m.", El Figaró-Montmany (Barcelona).

Santuari del Puiggraciòs.

Una de les mes i curtes rutes al cim del Puiggraciós. Aquest situat a la confluència dels termes municipals de l'Ametlla del Vallès, l'Figueró i Montmany i Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental.
És un turó amb una altitud de 808,3 m, situat al sud-est dels Cingles de Bertí, als quals s'uneix pel Collet de Can Budell. Forma part de la Serralada Prelitoral catalana.
Al cim, queden vestigis d'un poblat ibèric, i, uns 100 m per sota de la cota màxima, trobem el Santuari de Puiggraciós. Al nord-est hi ha una torre de senyals de 1.845 que ha estat declarada com a patrimoni de la zona, i cap al sud, el veïnat del Serrat del Ocata, de l'Ametlla del Vallès.

Santuari del Puiggraciòs.

Vall del Congost.

Aproximació.-

Des de Barcelona agafarem la C-17, fins al poble de l'Ametlla del Vallès. Un cop al municipi continuarem rectes pel carrer de la Torregassa, seguint les indicacions al Puigraciós. Que ens faran girarar a la dreta quan vegem el cartell indicatiu i continuarem fins al final de la carretera del Puiggraciós. Estacionarem a la zona d'aparcament al costat del Santuari del Puiggraciós.

Torre de Telegrafia Optica.

Antiga Capella de Nostre Senyora del Puiggraciòs.. s. XV.

Recorregut.-

Un cop hem estacionat, veurem el Santuari del Puiggraciós que mes tard visitarem, primer ens dirigirem cap a la dreta per visitar i veure la Torre de Telegrafia Òptica, també coneguda per Torre del Puiggraciós declarat bé cultural d'interès nacional.Torre de planta quadrada amb portal de llinda cantoner d'accés al recinte. La part inferior forma un talús on s'assenta la torre, de tres pisos d'alçada. A la planta baixa hi ha obertures d'espitllera, i una cornisa que marca l'altura d'aquest pis. Els altres dos cossos tenen obertures rectangulars. La coberta és plana.
L'antiga torre de telègraf es va construir en 1.845. Se situa a 100 metres del Santuari de Puiggraciós, en un petit turó que té una situació estratègica i de visibilitat sobre les terres adjacents

Cingle de Bertí

Torre de Telegrafia Optica.

Al costat de la Torre de Telegrafia Òptica també podrem veure l'antiga capella a la Verge de Puiggraciós que es remunta a finals del segle XIV inicis del XV a la parròquia de Sant Pau de Montmany (Cingles de Bertí, Barcelona), quan sorgeix entre els parroquians la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puiggraciós i s'elabora la imatge gòtica de la Mare de Déu. Es comencen a fer les primeres processons des de l'església de Sant Pau de Montmany fins al cim de Puiggraciós, on a mitjan segle XVII es construeix una petita capella per a la Mare de Déu.

Antiga Capella de Nostre Senyora del Puiggraciòs. Marieta.

Santuari del Puiggraciòs.

Turo de les Onze Hores.

Pista Forestal, PR C-33.

Després de visitar la Torre de Telegrafia Òptica i l'antiga Capella de la Mare de Déu. Tornem al costat del Santuari de Puiggraciós i des d'aquí ja començarem la ruta pròpiament dita, jejeje.
Continuarem per la pista ampla forestal que comença darrera del Santuari. Veurem un senyal de trànsit i en ella les marques del pintura groga - blanca del PR C-33, caminarem uns metres en dirrecció al Coll de la Tripeta o Roca de les Onze Hores. Passada una font, a molt pocs metres veurem una altra marca del PR C-33 en un arbre (Pi) i un pal de fusta a manera de fita indicadora. Just a l'altre extrem de la pista també hi ha un cartell de Vedat de Caça. Doncs a l'altura d'aquest pal-fita de fusta girarem cap a l'esquerra entrant a la zona boscosa.

Camí exclusiu bombers.

Pista dels Bombers

Al Bosc continuarem pel camí més evident, i a pocs metres veurem una barrera que tanca el pas als vehicles. En aquest veurem un altre cartell amb les lletres gairebé esborrades que posa Pas Exclusiu de Bombers. Traspassem aquest barrera i continuarem la nostra ascensió cap al Puiggraciós.
De seguida notarem com augmenta el desnivell i el sòl més erosionat i descompost però es remunta sense dificultat. Sempre anirem en direcció o buscant la torre d'alta tensió electrica. Arribant a la seva altura ràpidament veurem la Torre de guaita per a la prevenció d'incendis i el cim del Puiggraciós.

Torre Elèctrica

 Torre de guaita.

Cim Puiggraciòs. 809 m.

Txiki.

Al cim del Puiggraciós es coneix l'existència un poblat ibèric, descobert a 1.940 i excavat poc després, que mostra l'existència de dos recintes superposats i enmurallats. Es poden veure parets paral·leles als cingles. A la part alta del turó es forma una plataforma s'aixecava una torre. Encara es conserva una estructura de planta rectangular i parets de pedra seca.
Les troballes de ceràmica i monedes que es van fer indiquen que l'època del seu esplendor va ser el segle III aC. Hay un tallafocs que separa les restes per la meitat i en la part superior hi ha una torre de guaita (punt de referència per trobar el poblat.) Hi ha algunes restes de ceràmica, molt esmicolats per la zona, abandonat en l'etapa de romanització de la zona.

Cim Puiggraciòs.

 Torre de guaita al Cim de Puiggraciòs.

Sender de tornada

Cartell indicatiu. Finca privada

Després d'explorar el poblat ibèric i gaudir de les vistes. Comencem la tornada baixant pel vessant contrària a l'ascensió. Per darrere de la Torre de Guaita, seguirem el camí més enganxat a les tanques verd que fa de tancat de la Torre. Anirem baixant suaument buscant les torres elèctriques. Fins arribar a veure un cartell que ens indica que hi ha un camí privat i al mateix temps el sentit o direcció que hem de prendre amb un altre cartell que posa "Sortida".

Cingle de Bertì.

Marques de pintura vermella en forma de fletxa.

Torre de electricas d'alta tensió.

Pal elèctrics.

Continuarem cap a on ens indica, sempre pel camí més evident, aquest cop anirem cap a la dreta, deixarem un corriol que baixa paral·lel a les torres d'alta tensió i seguirem el camí o corriol per on van els altres pals elèctrics de fusta estiguis sender ja ens porta directament gairebé a l'inici de la ruta. A la barrera que ens tancava el pas amb el cartell gairebé esborrat "De pas exclusiu Bombers"

Sender de tornada

Torre de Telegrafia Optica.

Aviat a la llunyania (no tanta, jajaja) veurem ia la Torre de Telegrafia Òptica de Puiggraciós i la barrera abans esmentada, arribarem de nou al pi amb la marca del PR C-33, i ja només ens queda per tornar cap a la font i visitar el Santuari del Puggraciòs.

PR C-33.

Font.

El Santuari de Puiggraciós està situat al cim del contrafort oriental dels Cingles de Bertí.
L'any 1.701 es van iniciar els tràmits per a la construcció del Santuari molt a prop d'on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. En 1.711 es va obrir al culte i en 1.737 estava ja acabat el retaule de l'altar major. No es coneix la data de la construcció del cambril, però sí consta l'existència en 1.771. Durant uns anys els parroquians de Montmany van utilitzar el santuari com a temple parroquial, atès el mal estat de l'església de Sant Pau de Montmany. Aviat es va construir també la casa de l'ermità, que més endavant es va convertir en hostatgeria: és on Raimon Casellas situa algunes de les escenes més impactants de la seva novel·la Els sots feréstecs.

Santuari del Puiggraciòs.

Verge de Nostre Senyora del Puiggraciòs.

Retaule barroc destruït en 1.936
Durant la guerra civil espanyola, el 25 de juliol de 1.936 va ser cremat el santuari i destruït el magnífic retaule barroc, a més de moltes altres destrosses a l'edifici. La imatge de la Mare de Déu es va poder salvar gràcies uns veïns que la van amagar en diversos llocs. Actualment, i des de l'any 1.946, per disposició de l'Ordinari del bisbat de Barcelona, ​​el Santuari va passar a la jurisdicció de la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla.

La planta és de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals. L'absis actual és nou i correspon a l'entrada de l'església primitiva. Disposa d'un cambril on s'exposa la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós i un petit cor amb balustrada de fusta. La porta d'entrada és quadrada, amb una motllura voltant. Per sobre, un ull de bou. Corona la façana una petita espadanya amb un arc de mig punt.

Zona d'esbarjo del Santuari del Puggraciòs.

La imatge es venerava a l'església de Sant Pau de Montmany des del segle XV. A mitjan segle XVII ja sorgeix el nom de Mare de Déu de Puiggraciós. I és que en aquella època els feligresos de Montmany, cada 25 de març, pujaven amb la Imatge en processó al cim del Puiggraciós, a prop d'on avui hi ha el Santuari. En aquella jornada es beneïa el terme municipal i es repartien panets beneïts entre els assistents a la romeria. La llegenda explica que la imatge va ser trobada per un pastor i un bou molt a prop del Santuari, on hi ha una petita capella, a la vora de la torre que s'havia utilitzat per a l'antic telègraf òptic i que està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Després de la vista al Santuari i conèixer la seva històries donem per conclosa la nostra ruta i la vista a aquest lloc. Salut.

Croquis de la ruta extret de.- http://marcbota.blogspot.com.es

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa
Temps / Horari: 1 h.
Desnivell / Quota màxima: 688 m. a 809 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, pas exclusiu de bombers, agents forestals i finques privades
Estat: bo
Senyalització. Regular (Marques de PR C-33 color groc-blanc, algun cartell "Finca privada", fites de pedra i marques de pintura vermella amb forma de fletxa).
Llocs de valor: Santuari del Puigraciós, Torre de Telegrafia Òptica, Capella de Nostra Senyora del Puiggraciós, Puiggraciós.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de fort sol i a l'hivern anar abrigada i totes. Portar aigua.