Ascensió Agulla del Capdevall - cota. 463 "Via Pupilandi, IV - 35 m." La Plantació/ Montserrat (Barcelona).

Agulla del Capdevall i Roca Divendres Sant.

A la zona de la Platanción a Montserrat, tenim una infinitat d'agulles, monòlits i roques. Moltes amb pocs itineraris i potser altres amb només un o dos, a més de poques repeticions. Només hem d'observar l'estat de la euipación, que moltes vegades gairebé per antiguitat coincideix amb la realització de la seva obertura o primeres ascensions, jajaja.
L'Agulla de Capdevall o cota 463, és una petita agulla situada a l'oest als peus d'una roca major qye és la Roca del Divendres Sant (cota 467). Aquest compte amb un parell d'itineraris curts que en aquesta ocasió vam realitzar per completar el dia d'escalada per aquesta zona. També per curiositat, aventura i investigar aquesta agulla. Itinerari mes per colecionistas de cims de Montserrat, etc.

Agulla del Capdevall - cota 463.

L1.

L1 (IV).-

Un cop localitzem l'inici de la via gairebé al final de la cara sud-oest, en una espai buit de vegetació. Si mirem en línia recta cap amunt veurem la primera assegurança sobre una petita cavitat ataronjada. Farem el primers passos i els mes complicats de la via, ascendint per la dreta i enfilant a un mur bastant vertical intentat trobar la millor presa i posició corporal. Un cop estem ja enfilats vam pujar per la paret rectes fins arribar al primer segur per sobre d'una petita cavitat amb una tonalitat ataronjada. Chapamos la primera assegurança i sewguiremos escalant amb tendència a l'esquerra, la dificultat baixa bastant i la paret tomba. Gairebé sense donar-nos comptes al passar per una mena de fissura veurem un segon punt d'assegurament. Arribarem a una lleixa i continuarem remuntant localitzem un altre segur i ja ens queden molt pocs metres per al cim. On el terreny està molt descompost i encara que amb molt de compte segur rastraremos alguna pedra i aquesta segurament caurà cap al buit.
En arribar al cim no trobarem cap tipus d'reunió i res per poder muntar alguna cosa. Amb la qual cosa només podrem assegurar al segon de cordada amb la tècnica d'esquena i asseguts. R1, no existeix. Ni hi ha probalidad de muntar o fer alguna, excepte anem amb algun tipus d'eines per equipar. 2 espits i un piton en uns 35 metres.

L1.

L1.

Descens.-

En aquesta ocasió el descens, per a nosaltres va tenir la seva dificultat. A causa del fort vent que bufava aquest dia i la inexistència de la suposada savina amb certa instal·lació per rapelar ???. Per baixar hi havia la opció de destrepar per la Via Normal per la seva vessant Nord o aresta nord que ens deixés al coll entre l'Agulla del Capdevall i la Roca del Divendres Sant. Uns 15 metres de desgrimpada amb molt mala roca i descomposta.

La nostra alternativa a aquesta opció i per sort va ser trobar una savina mitjanament acceptable. On equipem una instal·lació de ràpel amb un cordino i un mall i des d'aquesta realitzar un ràpel d'uns 20 metres a peus d'agulla per la seva cara nord-est. Després remuntar cap al coll entre l'agulla i la roca del Divendres Sant i baixar pel sender per on hem vingut.

La Plantació (Ag. del Capdevall, Roca Divendres Sant i El Barretet).

Aproximación.-

Des de Barcelona agafarem l'A2, direcció Lleida / A2 / Tarragona, continuarem fins a sortir a Collbató. Seguirem fins al Bruc Residencial. Quan ja estiguem a punt d'arribar una altra vegada a l'autovia, una mica abans de l'Hotel del Bruc, girarem a la dreta seguint les indicacions de Restaurant Vinya Nova / Hipica. Anirem fins a la ultima carrer asfaltat "Carrer Lloret" de la urbanització Pla del Castell de Collabató. Continuarem cap a la dreta per aquest fins arribar al passeu Ronda de la mateixa urbanització i veurem senyals de prohibit circular per algunes pistes del Parc Natural de Montserrat.
Aqui en aquesta cruïlla estacionarem el veniculo. Passeig Ronda amb Carrer Lloret, urbanització del Pla del Castell a Collbató.

Agulla del Capdevall.

Després estacionar el vehicle, agafarem una de les pistes forestal no aptes per al trànsit a motor. Caminarem en direcció a Collbató vorejant les instal·lacions de la Hipica. Quan s'acabin les tanques del tancat, agafarem el camí que puja cap a l'esquerra en direcció Clot de la Monica, Serrat donin Muntaner / Serrat de la Pasterreta. Passarem un esplanda amb pins i arbustos aquest era l'aparcament del Clot de la Monica (En l'actualitat aquesta prohibit estacionar sota multa). Seguirem caminant cap a la Pasterreta, Serrat del Muntanner i Roca Clean & Good. Aviat veurem marques de pintura blava, que haurem de seguir. Si sortir-nos d'aquest camí i sempre seguint les marques de color blau, arribarem al un collet "Coll Serrat Superior d'en Muntaner" on veurem escrit (pintura groga) a la dreta Sant Joan i a l'esquerra Els Pollegons. Seguirem per l'esquerra cap a a els Pollegons.

La Plantació (de Drta. a Esq. Ag. del Capdevall, Roca Divendres Sant, El Barretet, L´Esglai i El Porró).

Arribara un moment que el camí descendeix cap a un torrent, el d'Artiga Alta, aqui seguirem primer les marques blaves i de seguida cap a l'esquerra altres marques de color groc, passarem una gran fita de pedres, però seguirem sempre les marques grogues fins arribar a un nou coll "Serrat de l'Artiga Alta", on a la nostra ja veurem El Porró i Els Estavis del Porró. Veurem aquesta petita agulla als peus de la Roca del Divendres Sant al seu costat dret també petita s'hagi l'anomenada L'Esglai i per darrere d'aquesta veurem treure El Barretet. Pràcticament per no embolicar-nos gaire pujarem cap al Barretet vorejant una mica les agulles de la zona i quan el tinguem de front (El Barretet), pujarem pel sender més evident (costa veure-ho) per arribar a la canal que hi ha entre El Barretet i la Roca del divendres Sant. Un cop allà ens dirigim cap als peus de la Roca del Divendres Sant i baixarem fins als peus de l'Agulla del Capdelvall. Veurem o donarem amb el peu de via quan la vegetació no ens deixi passar. L'inici és en un buit lliure de vegetació on creix un boix a la dreta. Si mirem cap a la paret a uns 5 o 6 metres veurem la primera assegurança, un spit rovellat sobre una petita cavitat ataronjada.

Vanessa i Guti. La Plantació.

Serrat superior del Muntaner.

Fitxa Tecnica.-

Via: Pupilandi.
Zona: La Plantació - Montserrat.
Dificultat: IV.
Dificultat obligada: IV.
Grau d'exposició: Mitja.
Compromís: Mitja.
Longitud: 35 metres.
Equipament: Via equipada amb espits i un pito. No te cap mena de reunió i es molt dificil monta alguna cosa.
Material: 3 cintes exprés i R´s. Molt important preveure cordino i malló per muntar instalació de rapel a una savina.
Orientació: Sud-oest.

Croquis i ressenyes Agulla de Capdevall "Via Pupilandi". La Plantació/ Montserrat.

Ascensión El Barretet - Cota 456 "Via El Caçador de Mamuts, V+ - 50 m." La Plantació/ Montserrat. (Barcelona).

Croquis y reseña El Barretet - Via El Caçador de Mamuts foto extraida de .- https://escalatroncs.com

 Ficha de la via.-

Vía: El Caçador de Mamuts.
Zona: La Plantació - Montserrat.
Dificultad: V+.
Dificultad obligada: V+.
Longitud: 50 metros.
Grado de exposición: Bajo.
Grado de compromiso: Bajo.
Equipamiento: Vía equipada. Con parabolts dorados . R2, en una raiz de una savina.
Material: 8 cintas exprés (alguna larga) y un friend "Camalot verde".
Orientación: Sureste.

Acceso al Clot de la Mònica.

Clot de la Mònica.

Agulla de Frare de Baix y Serrat de Muntaner.

Volvemos a una de las zonas de Montserrat poco transitadas, La Plantació. Pero esta zona esconde grandes tesoros para much@s escalador@s, ademas de la paz y tranquilidad de la zona. Hay una gran multitud de Agulles, rocas y Monolitos increibles con mas o menos desnivel pero siempre con ese caracter Montserratino puramente clasico. Pues muchos de sus itinerarios apenas tienen mas de dos o tres repeticiones, algunas como El Barretet, Porro, El Rave quizas sean las que mas visitan reciban, pero hay muchas mas cimas del lugar que todavia nos cautivan y esperan alguna visita. jejeje.

En esta ocasión hacemos presencia en El Barretet Cota 456, es una preciosa roca con una especie de bola como cima. Esta ubicada en la parte mas alta de la carena que esta entre El Porro, L´Oblidada, etc. Con forma de barretina catalana, facil de distringuir entre las otras rocas y agulles. Decidimos assolir su cima por unos de su itinerarios mas bonitos e interesantes.

La Pastereta.

Torrente de l´Artiga Alta.

   Aproximación.-

Desde Barcelona cogeremos la A2, dirección Lleida/A2/Tarragona, continuaremos hasta salir en Collbató. Seguiremos hasta el Bruc Residencial. Cuando ya estemos a punto de llegar otra vez a la autovia, un poco antes del Hotel del Bruc, giraremos a la derecha siguiendo las indicaciones de Restaurante Vinya Nova /Hipica. Iremos hasta la ultima calle asfaltada "Carrer Lloret" de la urbanización Pla del Castell de Collabató. Continuaremos hacia la derecha por este hasta llegar al Passeis Ronda de la misma urbanización y veremos señales de prohibido circular por algunas pistas del Parc Natural de Montserrat.
Aqui en este cruce estacionaremos el veniculo. Passeig Ronda con Carrer Lloret, urbanización del Pla del Castell en Collbató.

La Plantació (de Dcha. a Izq. Ag. del Capdevall, Roca Divendres Sant, El Barretet, L´Esglai y Roca del Capdemunt o La de Sobre el Divendres Sant).

 

La Platació.

El Barretet. Cota 456.

  Tras estacionar el vehiculo, cogeremos una de las pistas forestal no aptas para el trafico a motor. Andaremos en direccion a Collbató bordeando las instalaciones de la Hipica. Cuando se acaben las vallas del cercado, cogeremos el camino que sube hacia la izquierda en direccion Clot de la Monica, Serrat dén Muntaner /Serrat de la Pasterreta. Pasaremos una esplanda con pinos y arbustos este era el aparcamiento del Clot de la Monica (En la actualidad esta prohibido estacionar bajo multa). Seguiremos andando hacia la Pasterreta, Serrat del Muntanner y Roca Clean & Good. Pronto veremos marcas de pintura azul, que tendremos que seguir. Si salirnos de este camino y siempre siguiendo las marcas de color azul, llegaremos al un colladito "Coll Serrat Superior d´en Muntaner" donde veremos escrito (pintura amarilla) a la derecha Sant Joan y a la izquierda Els Pollegons. Seguiremos por la izquierda hacia els Pollegons.

La Plantació (de adelante hacia tras El Rave, Roca Veína del Rave, La Campana, al fondo derecha Mirador del Rave).

L1.

  Llegara un momento que el camino desciende hacia un torrente, el de Artiga Alta, aqui seguiremos primero las marcas azules y en seguida hacia la izquierda otras marcas de color amarillo, pasaremos una gran fita de piedras, pero seguiremos siempre las marcas amarillas hasta llegar a un nuevo collado "Serrat de l´Artiga Alta", donde a nuestra ya veremos El Porró y Els Estavis del Porró. El Barretet se ubica justo detras de estas dos agullas, continuaremos por el sendero principal bordeando y justo cuando veamos El Barretet encima nuestro y en linea buscaremos un senderito poco evidente. Subiremos por este  "ojo con los resbalones y las zarzas" hasta llegar a la Canal que hay entre El Barretet y la Roca Divendres Sant. El pie de via lo tendremos a mitad de la Canal junto a una Encina (arbol). Veremos en la pared los unicos parabolts con chapa doradas.

Pies de via.

L1.

L1.

 L1 (V+).-

Localizamos el pie de via a mitad de la canal entre El Barretet y la Roca Divendres Sant. Mas bien justo enfrente de la Roca sobre El Divendres Sant o Agulla de Capdemunt. A la altura de una Encina con arbustos veremos tres parabolts con la chapa dorada, parecen que el primer seguro esta a mano pero este primer paso para llegar a asegurase a este tiene su miga, jajaja. Ya sea por lo sobado y la humeda de la pared, como el resbaloso e inestable suelo de la canal. Habra que hacer algunas peripecias y comenzar la ascensión un poco por la izquierda para conseguir aseguranos en este primer seguro.
Tras este seguiremos escalando con muy buena roca y buenas presas un poco con tendecia a la izquierda tras asegurarnos en un cuarto seguro en una repisa y nos dirigiremos hacia un puente de roca a la derecha. unos metros mas en agradable escalada y veremos la R1, al final de los labios caracteristicos algo escondida. R1, dos parabolts con chapa doradas. No rapelable. Preveer cordino y mallo si queremos hacer rapel desde aqui. 7 parabolts y un puente roca en unos 25 metros.

L1, Guti.

R1.

L1.

L2.

L2.

 L2 (V+).-

Salimos rect@s hacia una especie de diedrito desde la R1, en esta ocasión los seguros estan mas proximos pero la colocación sera importante para ir salteando las dificultades. Pasado el diedrito la escalada baja la dificultad iremos por una placa hasta llegar a un gran bolo donde vuelve a aumentar la verticalidad, si vamos hacia la derecha podremos salvar este paso con mayor facilidad, aunque la verdadera dificultad es la salida del paso, jejeje. Que tendremos que flanquear un poco hacia la izquierda donde encontraremos algun hueco para colocar un seguro flotante (friend camalot verde). La llegada hasta la cima esta bastante descompuesta, habra que vigilar de evitar tirar piedras tanto por nosotr@s como con el roce de las cuerdas. Llegaremos a la R2, montada con cordinos en una hermosa raiz de una savina. R2, dos cordinos con un mallo. Posibilidad de rapelar.  5 parabolts y un friend (Camalot verde) en unos 25 metros.

L2.

R2.

El Sentinella. La Plantació.

Cima de El Barretet.

R2. 

Cima de El Barretet, Vanessa & Guti.

 Descenso.-

Tras disfrutar de las vistas, como siempre espectacular de la Plantació. (El Rave, El Sentinella, Roca de Divendres Sant, etc.). Bajo una fitas de piedra se hallaba el libro de piadas, actualmente este bote ha dejado de existir, estan solo los trozos de este y un papel hablando de nuestra visita.
Para descender desde la cima de El Barretet, montaremos un rapel de unos 40 metros desde la R2, ubicada en la raiz de la savina hasta pies de la via.
Una vez a bajo solo tendremos que desahacer el camino por donde hemos venido si damos por concluida la salida ó realizar otro itinerario de la zona para completar el dia. Salut y gracias por seguirnos.

Rapel.

Turó del Ros "635 m." per Sender de Tramuntana, Viladecavalls (Barcelona).

Cartell croquis ruta sender de Tramuntana, punt d'inici de la ruta. Pas 2.

El Turo del Ros, és l'elevació més alta de la Serra de Collcardús prop del municipi de Viladecavalls. A més està inclòs a la llista de les 100 Cims de la FEEC. Aprofitem part del sender de Tramuntana per realitzar aquesta ruta per asolir aquest cim i altres mes de la zona com diversos i interessants turons del seu alrededors i llocs amb històries o naturals.
La Serra de Collcardús aquesta situa gairebé estratègicament al punt que les sorres de Sant Llorenç i de l'Obac s'aboquen en cap al riu Llobregat. Dins de la transició de les valls les quals alimenten el riu i a cavall entre aquests termes. La depressió prelitoral entres els parcs de Sant Llorenç i Montserrat. Han fet que aquest espai s'hagi convertit en un espai protegit d'interes natural.

Porta d'entrada Restaurant Sant Lluís de Ristol.

Camí de Ca´n Buxeres

 Aproximació.-

Des de Barcelona agafarem la C-58 direcció Terrassa, continuarem per la C-16 i sortirem per la sortida nº 26. Seguirem per la carretera B-245 / Viladecavalls / C-58 cap a Olesa de Montserrat / Vacarisses. Sortirem cap a Viladecavalls i anirem cap a l'estació de FF.CC., i després només seguirem les indicacions cap a Sant Lluís o Can Buxeres. Aquestes ens portaran pel Camí de Can Buxeres fins a l'entrada principal del Restaurant Sant Lluís de Ristol / Ca'n Buxeres. Trobarem una zona per estacionar al costat dret de la porta. Aqui veurem una gran fita de pedra amb la part superior pintada de blau. És el pas numero 2 del sender de Tramuntana i el nostre inici d'aquesta ruta.

Senyal vertical (Turó de les Guixeres i Turó de les Bassotes).

Forn Riscal

 Recorregut.-

Estacionat el vehicle, evitant de no molestar a altres usuris, ens trobem en l'anomenat Turó de Can Buxeres. Aqui en aquest edifici residencial dels anys 20's, que actualment és el Restaurant Sant Lluís de Ristol on se celebren casaments, batejos i altres esdeveniments. Els elements més destacats d'aquest edifici són una esvelta torre-mirador. cobert per un sostre a quatre aigües i una capella adossada.
Descendim per la pista asfaltada amb xiprers als costats fins a veure un gran cartell vertical de ferro que posa Ca'n Buxeres. a la nostra esquerra veurem un altre senyal vertical (Turo de le Guixeres - Turo de les Bassotes) i les primeres marques de pintura grogues i blaves que seguirem en gairebé tota la ruta.

Forn Riscal

Forn Riscal.

 Continuarem pel sender de la dreta cap al Turo de les Bassotes i el Turo de li Guixeres. Però abans podem visitar el Forn de calç, Forn Riscal pel sender que va cap a l'esquerra. El forn Riscal forma part del singular patrimoni socioecològic de la zona. És testimoni d'una important activitat econòmica, que envolten a tres elements relacionats, la pedrera (que veurem més endavant en la sendera), la xarxa de camins per al transport i la mateixa topomimia.

El forn es cargava tant per dalt com per l'orifici lateral, sobre la cúpula. A través de la boca s'alimentaven la combustió amb la gavella (feixos de llenya prima i del sotabosc) i les altes temperatures transformaven la roca calcària en calç viva.

Acces a la Pedrera de Joan Purull.

 Pedrera de Joan Purull.

 Tot el procés de preparar la fornada, portar la gavella i la pedra, muntar i desmuntar el forn podia durar fins a 10 dies, en els quals havia d'estar molt pendents del foc.

Retornem al sender de la dreta que ens porta cap al Turo de les Bassotes. A pocs metres després de deixar el Forn Riscal veiem el sender d'accés a la Pedrera de Joan Purull., D'on s'extreia la roca calcària a mà i es portava cap al forn. A causa de l'enutjós treball de picar i transportar les pedres normalment els forns era ubicat molt a prop de les pedreres o prop dels llocs d'extracció.

Turó de les Bassotes, 539 m.

Ca´n Buxeres. (Restaurant de Sant Lluis de Ristol).

 Tornem una altra vegada a la senda, ara aquest gira cap a l'esquerra i en moderada pujada envoltats de pins i alzines, arribem fins a un pal indicador que assenyala un desviament cap al Turó de les Bassotes. Al llarg de tota la ruta trobarem marques pintades (groc i blau) o fites de pedra amb un número que pertanyen al recorregut Sender de Tramuntana, dissenyat per l'ajuntament de Viladecavallls per conèixer tota la serra de Callcardús.
Ens desviem del sender principal i enfilem un corriolet fins al cim del Turó de les Bassotes, 537 metres i primera elevació de la serra de Collcardús, si les comptem d'est a oest. Molt bones vistes de tota la zona del Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Turó de les Bassotes.

Guti & Marieta.

Vam baixar una altra vegada mes fins el sender i el seguim cap al Turó de les Guixeres, segona elevació de la serra. Pel camí arribarem a un coll amb un pal vertical amb representacions d'una verge. Després de passar una zona força predregosa arribem fins la fita de pedres que marca el cim. Aqui culminem l'ascensió al segon Turo de la ruta en una elevació d'uns 577 metres.

Turó de les Guixeres, 577 m.

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Coll de Can Margarit, Pas 3.

 Després de descansar uns minuts arriba una llarga i suau baixada que aviat es convertirà en tota una balconada cap al parc natural de la muntanya de Montserrat que apareixerà davant nostre, imponent. La nostra visió també arribarà fins a la Mola i la serra de l'Obac. Seguim descendint fins arribar al Coll de Can Margarit, 506 metres, encreuament de camins. Aqui tornarem a veure una altra gran fita de pedra amb la part superior pintada de color blau. Pas 3 del Sender de Tramuntana.

Coll de Can Margarit.

Coll de Can Margarit, 506 m.

Sender de Tramuntana, acces al Turó dels Quatre Termes.

 Cal estar molt atents a les marques i per poc que sapiguem orientar-nos no hi ha problema en orientar-nos. Agafem la pista ampla que queda davant nostre, amb el cub blau a la dreta i avancem uns metres fins a trobar un desviament en pujada a l'esquerra. Prenem aquest sender que puja fins al Turó dels Quatre Termes seguint les marques pintades (grogues i blaves) a les roques i els arbres. A mesura que anem pujant si mirem enrere veiem la part de la Serra de Collcardús i els turons ja realitzats (Bassotes i les Guixeres).

Turó de les Guixeres i Turó de les Bassotes, Serra de Callcardús.

Turó dels Quatre Termes, 632 m.

Turó dels Quatre Termes.

Acabem de pujar fins trobar una altra fita de pedres que ens marca de nou que hem asolido el cim del Turo dels Quatre Termes, 632 m. Un dels mes alts de la serra de Collcardús. Després de descansar una mica tornem a baixar, sempre seguint les marques de pintura (grogues i blaves). Fins a desembocar en una ampla pista que baixa cap a l'esquerra i una bassa on es solen anar beure o banyar-se els jabalis de la zona i alguns a nimales mes. Uns metres més enllà trobem el desviament senyalitzat per accedir fins al cim del Turó del Ros, marcat amb un pal indicador i una fita de pedres (Cami del Ros).

Bassa, Camí al Ros.

Camí al Ros.

Turó del Ros.

Turó del Ros, 635 m.

Vam pujar per un altre sender molt boscós i estret, però si mirem defrente cap amunt veiem ja l'antena de telecomunicacions. Aquesta ens dóna a entendre que estem a prop de la ultima cim que farem en aquesta sortida. Després d'uns metres d'ascensió, per fi veiem ia tota la instalacion de telecomunicacions (antena i caseta). El vèrtex geodasico el localitzarem a la nostra esquerra amb una estelada onejant al vent.
El Turó del Ros, 635 m. és també conegut com Cap del Ros, és l'elevació més alta de la Serra de Collcardús. Des del seu punt més alt tindrem bones vistes de la muntanya de Montserrat i del Baix Llobregat.

Turó del Ros.

Turó del Ros.

Turó del Ros, Guti & Marieta.

Montserrat.

Bosc senderista de Collcardús.

Després de gaudir de totes les vista que ens ofereix el Turo del Ros, fer una ullada i llegir la placa commemorativa que té enganxada al costat del vèrtex geodasico. Tornem a baixar cap a la pista ampla, on hi ha la bassa. Des d'aquí agafem la pista en fort descens a l'esquerra. Aquesta pista és moltes vegades usada com trialera. Arribarem fins al Solell de Can Magarit i a la zona coneguda com el Fondal dels Llorers, amb una altra fita marcant el lloc.

Senyals verticals, Solell de Can Margarit.

Fondal dels Llorers.

Tot i que la vegetació majoritaria que troben a la serra són pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolla o garriga, algunes masses d´alzinars a les vessants més obagues i arees de bosc de ribera als fors de vall, destaquen per la seva importancia ecològica petits espais de lloreda, fragments de laurisitiva mediterrania.

Murs de pedra seca.

Can Margarit.

Continuarem ja fins arribar a Can Magarit, on veurem un altre senyal vertical i una fita de pedra que ens indica en quina part estem del Sender Tramuntana. Seguim rectes per aquesta pista i aviat arribarem fins a la bassa artificial d'aigua dels bombers. Al fons veurem la torre de Can Buxeres. La pista comença ascendir i ja ens deixa al punt d'inici d'aquesta ruta costat de la fita de pedra "PAS 2" on tenim estacionat el vehicle. Donant ja per conclosa aquesta sortida. Esperem que us hagi agradat i la volgueu realitzar.

P.D. Salutacions i especial esment a una improvisada guia anomenada Alba Pallares. Gràcies pel teu comentari i experiència a la zona. Cuidat.

Dipòsit d'aigua dels bombers.

Turó de Ca´n Buxeres, Pas 2.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 2 h. 10 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 407 m. a 635 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, oci, cultural i turístic
Estat: Bé-mitjà
Senyalització. Bona, Fites de pedres, senyals de pintura color amarrilo i blau, senyals verticals indicatius i algun palafón explicatiu.
Llocs de valor: Forn Riscal, Pedrera de Joan Purull, Turons de les Bassotes, Guixeres, Quatre Termes, del Ros, Fondal dels Llorens, Can Buxeres, etc.
Època: Tot l'any, Portar aigua.

Croquis i ressenyes de la ruta extret de.- http://conlosnenesacuestas.blogspot.com.es