Pujada al Castell del Montgrí "303 m.", Torroella de Montgrí (Girona).

Castell del Montgrí.

Ruta que ens endinsa en el massís calcari del Montgrí, vam sortir de el nucli de Torroella i vam pujar cap al coll de Santa Caterina, ascendim fins al monumental castell del Montgrí.

Fent de partició entre el Baix i l'Alt Empordà, el Montgrí és un massís de relleu calcari declarat parc natural a 2.010, juntament amb les illes Medes i el Baix Ter. Els seus tres cims principals són el Montplà, 311 m.; Muntanya de Montgrí, 303 m. i el Puig Rodó ó Muntanya de Ullà, 308 m. Aquesta ruta ens permet conèixer aquest mirador privilegiat, gaudint de vistes sensacionals de l'Empordà i de la Costa Brava, així com també d'una interessant cova càrstica a la vessant sud de la muntanya, El Cau del Duc.

Carrer Camì de les Dunes.

Pou al Carrer de Santa Margarida.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la Ronda Litoral / B-10, seguirem per l'esquerra per anar per C-58. Després per la dreta per prendre la sortida en direcció AP-7 / Girona / França, seguirem per la C-33, carretera amb peatges.

Prendrem la sortida 9A-9B cap a C-35 en direcció Maçanet de la S / Sta. Coloma de F / Lloret de Mar / St. Feliu de Guíxols / Port de Palamós.

Sortim a la dreta a la bifurcació per continuar per Sortida 9A i incorporar-nos a C-35, després continuarem per la C-65 i després per la C-31.

A la rotonda, agafarem la segona sortida en direcció C-66. En la següent rotonda, agafem la primera sortida en direcció GI-652.

Seguirem a la C-31, en direcció Ctra. Palafrugell / C-31 fins arribar a Torroella de Montgrí.

A Torroella de Montgrí, deixarem la C-31 o Carretera de l'Estartit i ben pel carrer Fatima o un carrer adjacent pujarem fins a la Ronda Pau Casals, on trobarem una gran explanda on podrem estacionar el vehicle.

Camì dels Tres Pins. 

Puig Rodó ó Muntanya de Ullà.

Recorregut.-

Comencem la nostra ruta just des de l'inici del carrer Camí de les Dunes. Darrera dels edificis ja es veu la muntanya del Montgrí, cap a on dirigim els nostres passos. Sortim al carrer de Santa Margarida veurem en una cantonada un pou o capella i les primeres indicacions cap al Castell del Montgrí, seguim amunt, creuant la Ronda de Pau Casals i deixant definitivament l'asfalt. Comencem a pujar per una pista de sorra, on també trobem algunes indicacions verticals. Aquesta pista comença a la banda just de la zona d'estacionament per vehicles a la Ronda de Pau Casals.

Aquesta pista se la coneix com el Camí dels Tres Pins i una primera part d'aquest camí també és compartit amb el Camí a l'ermita de Santa Caterina. Que uns metres més endavant es bifurca cap a l'esquerra, on veurem una altra senyal indicatiu vertical amb uns dibuixos de l'ermita i el castell; i les lletres de GR o SL.

Qualsevol de les dues opcions ens portés al Castell, nosaltres agafarem l'opció de el Camí dels Tres Pins per després tornar pel Camí de Santa Caterina.

Tartera o El Pedrigolet.

Capella de Santa Caterina.

Continuem pujant per un primer tram on no es fa molt percetible la pendent. Seguint les marques de GR -92 vermelles i blanques. Passarem o mes bé creuarem una tartera alli coneguda com el "Pedrigolet", aquesta va ser creada per l'acció humana dels treballs de picar pedres per a la construcció en part del Castell. Per aquesta, tartera ascendeixens alguns escaladors per arribar a alguns sectors d'escalada esportiva ubicats al Cau del Duc i els vessants rocoses del Montgrí.

Per sota nostre veiem les teulades de les edificacions de Torroella i el campanar de l'església de Sant Genís. Aviat ens adonarem que estem realitzant un camí que amb anterioritat era de pelegrinatge, una campillà a l'horitzó de pedra de sostre voltat així ens ho fa saber. Més endavant trobarem dos mes, segurament es van construir per fer devoció a la Mare de Déu de Santa Caterina i sens dubte utilitzades com a refugi per a pastors i pelegrins que deixaven pasturar els seus ramat per aquestes vessants.

Puig Rodó ó Muntanya de Ullà.

Coll de Santa Caterina ó de la Creu.

Creuem un torrent sec i aviat deixem enrere la segona capella. En aquest tram s'aprecia molt bé l'antic empedrat d'aquest camí de ferradura. Un esforç més i, després de passar la tercera capella, vam aconseguir el Coll de Santa Caterina, on trobem una creu de ferro. Les vistes a la recòndita vall de Santa Caterina són una meravella.

Un cop al costat de la creu, cap a l'esquerra el sender ens duria fins al cim de la muntanya d'Ullà, el Puig Rodó.

Continuem cap a la dreta, en direcció sud-est, encarant la faldilla sud-occidental de la muntanya, de fent marrades mentre copsem com la muntanya calcària, Molt pedregosa i castigada per la tramuntana, no accepta gaires floritures forestals. La garriga és l'ecosistema principal i àrea de cria de rapinyaires, com l'esparver cendrós (Cyrcuspygargus) o l'àguila cuabarrada (Hieraatusfasciatus).

Ermita i Vall de Santa Caterina.

Castell de Montgrí.

Arribant gairebé al cim del Montgrí, veurem un desviament a la nostra dreta amb unes marques de pintura groga que ens porta a una cavitat mes a baix coneguda com el Cau de l'Duc, que després a la tornada anirem a visitar.

Passem al costat d'una de les antigues pedreres de el castell, al voltant del castell s'han detectat un bon nombre de pedreres d'on es van extreure la major part per a la construcció del Castell del Montgrí. Aquest quedat inacabat, aquestes pedreres ens permeten entendre la manera com s'extreia la roca i el procés de la construcció de l'edifici.

La Pedrera.

Castell del Montgrí.

Marieta.

Uns pocs passos mes i arribem a l'entrada del Castell del Montgrí. Culminant així un altre cim de l'repte de les 100 Cims de la FEEC. El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcària, d'una altitud de 303 metres d'altitud i situada a 6 km de la mar. El cim ens ofereix unes impressionants vistes de tot l'Empordà, i arriba fins al Canigó.

El castell de l'Montgrí és una fortificació militar construïda entre 1.294 i 1.304 pel rei Jaume II, al cim del Massís del Montgrí. Es va començar a construir per Bernat de Llabià, governador de Torroella, a 1.294 com a punt de control en un enfrontament entre Jaume II i Ponce V, comte d'Empúries, però les obres es van interrompre el 1.301 sense acabar la construcció, a causa de la consolidació de l' poder pel comtat de Barcelona contra el d'Empúries.

Els castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots són testimonis de la dura lluita entre la monarquia i el poder feudal. La lluita va acabar amb la incorporació del comtat a la corona, després d'arruïnar la comarca i la desviació de Ter des del nord del Montgrí a sud. Aquesta desviació provocà la formació de les dunes continentals de Torroella.

Castell del Montgrí.

Castell del Montgrí.

Guti, Castell del Montgrí, 303 m.

L'arquitectura del castell es troba influenciada per l'estil importat d'orient després de les primeres Croades a Terra Santa durant els segles XII i XIII. Es van aixecar els murs d'uns 13 m d'alçada, coronats per merlets perfectament dibuixats; de planta quadrada (31 m de costat), i amb quatre torres cilíndriques adossades a cadascun dels seus angles, així com els fosares i la cisterna. La façana principal està orientada a migdia, en ella es troba el portal d'accés, format per un arc de mig punt.

Entrar a l'interior d'aquest imponent bastió defensiu i admirar les seves muralles. A la torre hi ha una petita porta que, mitjançant una escala de cargol, puja fins als merlets i voreja el castell. Si el dia és clar, les vistes des de dalt són per recordar tota la vida, prenent consciència que el Montgrí fa de partió de l'Alt i el Baix Empordà, amb l'últim tram del riu Ter abans no arriba a la seva desembocadura, la Gola de l' Ter, emplaçada a la platja de Pals.

Castell del Montgrí.

La Cisterna.

Encara que sigui una construcció inacabada, està considerada un dels elements medievals més importants de Catalunya, motiu pel qual ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. A causa de l'estat d'abandó de l'edifici i gràcies a una iniciativa popular, el 10 de novembre de 1.985 es realitza una jornada de neteja amb el propòsit de conscienciar a les administracions de la necessitat restaurar-lo, projecte que finalment tira endavant el suport de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Torroella.

Entre aquestes restauracions, trobem la Cisterna, aquesta recollia les aigua pluvials del vessant del Massís del Montgrí. L'aigua era conduïda cap a uns decantadors que permetien filtrar l'aigua de les impureses i emmagatzemar només aigua neta.

El Cau del Duc.

Després de recórrer a plaer gairebé tots els racons de la fortificació, vam realitzar el camí de tornada a la població de Torroella. Però abans fem una visita a al Cau de l'Duc. Després de passar la pedrera veurem a la nostra esquerra amb forma la nostra marxa un sender molt pendent que descendeix marcat amb marques groga de pintura i el nom pintat al sue.lo de l'Cau de l'Duc ja bastant esborrat.

El Cau del Duc, és una cova càrstica situada al vessant sud de la muntanya de Santa Caterina, al massís del Montgrí. Hi ha diferents maneres d'arribar, ja que l'austeritat d'aquest vessant de la muntanya limita el creixement de la vegetació, però la més accessible prové de el Coll de Santa Caterina o de la Creu, seguint per les "roques planes". Es troba a uns 200 metres sobre el nivell de la mar. És visible des de qualsevol punt de la ciutat de Torroella de Montgrí.

Rep el nom d'un ocell rapinyaire que habitava al Montgrí, el Duc. Com el massís és de pedra calcària, s'ha anat format al llarg dels anys a causa de les aigües de pluja que s'anaven filtrant.

El Cau del Duc.

Gràcies a la seva situació, d'esquena a el vent de tramuntana i encarat a sud, va ser habitada durant el paleolític inferior, és a dir, fa uns 300.000 anys més o menys. En aquest lloc s'han trobat una gran quantitat d'eines fossilitzades, algunes de les quals, estan exposades al museu de la vila.

També cal destacar el cau del Duc d'Ullà. Situat a la vessant sud de la muntanya d'Ullà, de dimensions molt inferiors a les del seu veí ia una altura d'uns 250 metres sobre el nivell de la mar. En aquest cau també s'ha trobat molts estris que han estat datats en un període d'entre 200.000 i 400.000 anys.

S'ha comprovat que moltes de les eines fossilitzades trobades en el cau del Duc de Torroella, van ser fetes al cau del Duc d'Ullà, això porta a deduir que hi havia una relació entre els habitants dels dos caus.

Segons un estudi d'Eduard Carbonell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, els primers homes que habitaven la zona del Montgrí, eren alts i forts, capaços de pujar de riu a l'Montgrí en 10 minuts però amb una esperança de vida dels quals no havia de superar els 20 anys.

Capella de Santa Caterina.

Massís del Montgrí.

Camí de Santa Caterina.

Tornem a remuntar fins al camí principal del Castell del Montgrí i ara si tornem sobre els nostres passos desfent tot el caminat amb anterioritat passant pel Coll de Santa Caterina. Així continuem descendint pel camí, fins a passar la segona capella, arribant a un replà on trobem una torre electrica i on ens sorgeix una bifurcació de camí el de l'esquerra és el Camí dels Tres Pins per on hem vingut i el de l'esquerra que agafarem per seguir descendint el Camí de Santa Caterina.

Aquest ja ens portés fins a l'inici de la ruta per últim vam visitar una mica la població de Torroella.

Camí de Santa Caterina.

Torroella de Montgrí.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa / Mitjana (Alguns trams amb força pendent).

Temps / Horari: 2 hores 30 minuts.

Desnivell / Quota màxima: 15 m. a 308 m.

Ús: si.

Ús actual: Espai d'Interès Natural, Cultural, lúdico i històric amb Jaciment arqueològic.

Estat: bo

Senyalització: Bona (Senyals verticals, palafones explicatius i marques de GR 92 vermelles - blanques).

Llocs de valor: Torroella de Montgrí, Castell del Montgrí, Massís de Montgrí, Cau del Duc, Coll de Santa Caterina, la Pedrera, la Cisterna, etc.

Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de més calor ia l'hivern anar abrigats, sol haver-hi grans ventades. Portar calçat adequat i aigua.

Croquis ruta al Castell del Montgrí, Torroella de Montgrí (Girona) extreta de.- http://conlosnenesacuestas.blogspot.com/