Ermita de St. Blai - El Bressol dels Grans Recorreguts "GR´s", Tivissa (Tarragona).

Croquis ó Track Itinerari Ermita de St. Blai, Tivissa (Tarragona) extret de.- https://es.wikiloc.com/

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa

Temps / Horari: 1 hora 30 minuts.

Desnivell / Quota màxima: 274 m. a 714 m.

Ús: si.

Ús actual: Espai d'Interès Natural, Cultural, Lúdic i Històric.

Estat: bo

Senyalització: Bona (Senyals verticals, palafones explicatius i marques del GR-7).

Llocs de valor: Tivissa, Portal d´Era, Placa del Caragol, Esglesia de Sant Jaume, Ca Ventura, Ermita de Sant Blai, Creu de Sant Blai, etc.

Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de més calor ia l'hivern anar abrigats, sol haver-hi grans vents. Portar calçat adequat i aigua.

Les Moles.

Tivissa és un municipi de Catalunya que pertany a la província de Tarragona, i es troba en la part oriental de la comarca de Ribera d'Ebre, al límit amb la de el Baix Camp. Entre el patrimoni històric destaquen les ruïnes de l'poblat ibèric de Castellet de Banyoles declarat Monument Històric artístic en 1.978. A més de la capital municipal, inclou els nuclis de Darmós, Llaberia i la Serra d'Almos.

En aquest bonic entorn vam decidir realitzar una curta però interessant ruta a l'Ermita de Sant Blai, on entre altres es troba el bressol dels GR's (Grans Recorreguts) de la península.

Monument dedicat a la Cursa de BTT de Tivissa. Carrer Foix.

Aproximació:

Des de Tarragona, agafarem l'A-7 en direcció Castelló / València. Després agafarem la sortida cap a la carretera C-44, per acabar per la T-304 fins a la població de Tivissa. Estacionar el vehicle a l'entrada principal del Càmping Alberg Municipal de Tivissa al carrer Foix. El punt d'inici de l'excursió ho farem a la cruïlla del Carrer Foix amb l'Avinguda Catalunya.                                        

Safareigs de la Séquia del Camì.

                                        

Portal de l´Era.

Recorregut:

Una hem estacionat el vehicle, prop de l'Càmping Alberg Municipal de Tivissa, ens acostem a la interseción entre el carrer Foix i l'avinguda Catalunya. Alli veurem un monument dedicat a l'ciclisme a les carreres de BTT's. Creuant l'Avinguda Catalunya ens trobarem amb els antics rentadors de la Sèquia.

Construïts entre els anys 1.890 i 1.900 són un bon exemple de arquitertura popular. Aquests s'omplen amb l'aigua de la font de la sèquia de el camí i l'aigua sobrant s'utilitza per regar. 

Veurem les primeres indicacions cap a l'Ermita de Sant Blai en un pal vertical indicatiu i després en algunes plaques vermelloses enganxades a les parets de les cases o edificis de la població de Tivissa.

Ens endinsem a la localitat amb la intenció de visitar els seus llocs mes cridaners. Pujant pel carrer Llena i després continuem pel carrer d'Orient, acabarem arribant a al Portal de l'Era, al mateix carrer Costa de l'Era amb el carrer Sol Ponent.

El Portal de l'Era és d'origen medieval i permetia l'accés a la vila des del camí que portava cap al Riu Ebre. Rep el nom de l'era comunal que se situava davant seu.                                              

Carrer Sant Blai.

Plaça del Caragol.

Continuem endinsant-nos en el municipi de Tivissa i ens trobem amb la Plaça del Caragol aquesta es troba gairebé al centre, en un dels sis barris en què es divideix Tivissa: el barri de l'Abadia, de l'Era, de Baix, d'el Pla , del Castell i del Caragol. Antigament, en aquesta plaça hi havia cases petites i carrerons molt estrets. Amb només fixar-se bé ja que tenim pistes per les façanes de les cases, a terra ia les cantonades dels carrers.

Es realitza un acte "Homenatge a la Vellesa". Dins dels actes de la Festa Major de Sant Jaume, un dels importants, és l'homenatge que és fa als Veïns dels 80 anys cap amunt.

A sota ens trobem amb la Plaça de Mercat, aquesta va ser el centre comercial i artesanal. S'hi celebraven els judicis públics.

A la plaça de Mercat destaquen les cases de Ca L'Eloi, Cal Rei i Ca L'Hostal. Ca L'Eloi és una casa de 1.470 que conserva l'arc de mig punt de la façana i un escut.

Plaça del Mercat.

Porta d´Avall.

Vam baixar fins arribar a al Portal de l'Avall, que era una de les tres entrades a el poble que tenia la muralla i va ser construït en 1.365 per mandat de Joan de Prades. Se li denomina també pòrtic o porxo de Magrinyà.

Les altres dues portes de la muralla eren el Portal de l'Era i al Portal de la Raval.

Vam baixar fins arribar a al Portal de l'Avall, que era una de les tres entrades a el poble que tenia la muralla i va ser construït en 1.365 per mandat de Joan de Prades. Se li denomina també pòrtic o porxo de Magrinyà.

Les altres dues portes de la muralla eren el Portal de l'Era i al Portal de la Raval.

Pujant de nou cap a l'interior de la població veurem un edifici que és el Centre d'Interpretació Espai Llercavonia (c / Portell, 2 - Plaça del Portal, de Tivissa) està creat i pensat per donar a conèixer el patrimoni històric i cultural iber de Tivissa .

Carrer del Portell.

Església de Sant Jaume.

Sortim darrere de la bonica Església de Sant Jaume, és sens dubte el més important a veure a Tivissa. Té tres parts ben diferenciades: Església Antiga, Capella del Rosari, i Església Nova, que ha tingut diversos períodes constructius, des del segle XlIl fins al XIX, en què s'han combinant els elements dels diferents estils. romànic. gòtic, renaixentista i posterior.

- Església Antiga: 3 seccions amb 3 èpoques diferents:

Primera secció comença amb el presbiteri, voltes i les capelles dels braços de l'creuer, d'estil gòtic del segle XIII a l'XlV.

segona secció, o central, té voltes gòtiques, les capelles adjacents i l'altar major (destruït en la guerra civil) són de el renaixement, dels segles XVII a l'XVIII.

La tercera és la façana, el campanar de 30 m i les capelles, d'estil renaixentista. Les voltes són gòtiques. La façana principal té dos cossos: l'inferior, amb 4 esveltes columnes jòniques amb 4 capelles, i el superior, amb dues columnes salomòniques, una capella i un rosetó amb l'escut de la població. Aquesta secció és dels segles XVI i XVII.

Església de Sant Jaume.

Esglèsia de Sant Jaume.

- Capella del Roser: De mitjan el segle XVIII. Construïda amb gran encert sense destrossar l'església antiga, és objecte de lloances generals per la seva grandiositat. D'estil renaixement, amb tres naus, elevant cúpula, cor i dues sagristies.

- Església Nova: Durant el segle XIX, per falta d'espai, es va construir una altra església més gran al voltant de reminiscències gòtiques. A sobre de les voltes de la vella es van muntar altres que la cobreixen tota, de manera que a la una queda dins de l'altra. Avui persisteixen les dues de forma perfectament visible amb gran majestuositat.

A la banda de l'església hi ha la plaça de la Baranova, la més gran de poble. És un mirador excel·lent de l'entorn i un dels llocs en què es reuneix la gent de poble. Fins a la meitat de segle XIX, la plaça estava ocupada pel cementiri parroquial.

Esglèsia de Sant Jaume - Pça. de la Baranova.

Ca Ventura.

Per últim i abans de donar pas a la nostra ruta cap a l'ermita de Sant Blai, vam passar per dos ultims llocs, una és Ca Ventura, la casa més antiga de Tivissa, data de l'any 1.408. De quatre plantes, destaquem la portalada de pedra picada i arc de mig punt, amb dovelles llargues i sense imposta. Hi ha una sèrie de finestres de mig punt en l'última planta. La façana està acabada amb la típica barbacana feta amb successives files de peces de ceràmica, alternant diferents tipus i formes de col·locació, volant una sobre l'anterior.

Presenta una porta de sortida de Cavallers Armats, única localitzada a la Ribera d'Ebre. És una porta petita de mig punt, situada al mateix costat de la porta principal de la casa, i en un nivell una mica més alt respecte al carrer. En l'actualitat aquesta tapiada.

Aquesta porta s'utilitzava perquè els Cavallers, vestits amb les seves armadures de combat, poguessin pujar als seus cavalls, dels quals era tret de l'estable al carrer per la porta principal, fins a aquesta porta on el Cavaller esperava per poder muntar amb facilitat .

Monument als Fundadors de Societat Obrera, Tivissa.

Carrer Magarells

Acabem pujant pel carrer de Maragells. On trobem un monument a la "Societat Obrera de Tivissa" La S.O. Tivissa és una entitat amb una història des del 1.912 Fins avui que vol ser una entitat cultural, amb un Ideari de progès i de foment del territori.

Voregem pel carrer Margarells, fins a l'inici o final del carrer de Sant Blai. Vam pujar per una empinada costa fins al final passat prop d'unes antiga i ruïnosa edificació prop de Mas de la Marca de Dalt.

Aqui continuem resseguint un corriolet més o menys evident que ens va allunyant de Tivissa i ens endinsa en zona muntanyosa.

Pujada final Carrer de Sant Blai.

Antiga Edificaciò del Mas de la Marca de Dalt.

Roca Verdura.

A la fi de sender ens trobem amb un pal indicatiu vertical, on veurem escrit Parets Nord de Roca Verdura, seguirem en direcció Monegret / Coll de la Conca / Frida ..

Deixem l'asfalt de la ciutat i ens endinsem per un sender molt ben senyalitzat en una zona muntanyosa, amb arbustos de diferents tipus, romaní, farigola i espígol, alzines, pins i roures. Pas a pas, trepitjant els diferents trams empedrats de l'antic camí de ferradura tradicional que unia el poble amb l'ermita, ens anem allunyant de l'nucli i acostant-se a un paratge idíl·lic, d'un verd intens, amb impressionants roques com la Roca Verdura a tocar.

Més endavant el sender comença suaument a descendir per desembocar al Camí de Sant Blai que ens ve per la nostra dreta. Alli veurem una fita vertical amb les marques de pintura vermella i blanca de el GR-7.

A pocs metres trobem un altre pal vetertical indicatiu, seguirem ara en direcció a Sant Blai / Coves de Vilella / Rasquera paper GR 7.

El camí gairebé íntegrament aquesta asfaltat, destacar alguns trams de sender d'una gran bellesa i que s'han recuperat recentment.

Al llarg del recorregut, a mesura que els camps es fan més inaccessibles, els terrenys conreats donen pas als abandonats, conservant encara tot l'encant d'un treball de generacions que va modelar el territori de tot Catalunya.

Roca del Salt.

Balses

Seguirem alguns centenars de metres més i veurem ia les basses on es recull part de l'aigua de la Font de Sant Blai, situada una mica més amunt.

La Font de Sant Blai és una font, inclosa a l'Inventari de l'Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És tracta d'una font situada a peu de al camí que porta a l'ermita de Sant Blai. Està construïda contra un mur de pedra lligada amb argamassa, amb unes escales de lloses en un lateral que portin a una Porteta on hi ha la mina d'aigua. La font consta de tres brolladors metàl·lics, sota a els quals hi ha 'una pica de pedra rectangular compartimentada en dos espais. A continuació de la pica hi ha 1 bassa quadrangular on va a parar l'aigua sobrera. Aquesta era utilitzada com a safareig, i encara conserva els lloses verticals per rentar la bugada.

Font de Sant Blai.

Ermita de St. Blai.

La pista continua pujant i aviat podem albirar a la nostra dreta la Ermita de Sant Blai, explica una lleyenda que Sant Blai, el sanador de el mal de coll.

L'any 316, quan el conduïen a la presó, una mare el va detenir plorant perquè el seu fill s'havia clavat una espina a la gola i no respirava.

El presoner era molt bon metge, i va aconseguir curar el nen, però poc després el va ser martiritzat i decapitat. Des de llavors, es considera el protector d'aquestes malalties.

Una frase típica coneguda per tots els habitants de Tivissa és: Sant Blai gloriós, cureu-me la tos .

Construïda a el segle XIX pel rector Pere Rius, d'estil gòtic, edificada sobre el solar d'una altra més antiga.

Té una sola nau de 20 m. de longitud per 6 m. d'ample, amb sis capelles laterals. Abans de l'última guerra civil tenia dos altars, el major dedicat a Sant Blai i un altre dedicat a Sant Francesc de segle XVII-XVIII (desaparegut l'any 1936).

Ermita de Sant Blai.

1ª Marca dels Senders de Gran Recorregut 02-03-1.975 (GR-7).

Dir que aqui es va pintar el 2 de Març de 1975, la primera marca de el GR 7. On es pas a la creacció dels primers GR's (Grans Recorreguts) de la península Ibèrica.

Un monòlit amb una placa així ens ho descriu.

El bressol dels GR's és Tivissa.

A la zona està envoltada de murs de pedra seca i tenim algunes zona amb taules per fer pícnic sota l'abric dels arbres.

Si, continuem pujant, sortim des de la porta principal deixant-la a la dreta, anirem uns metres cap amunt on veiem a la dreta unes antigues barbacoes mig destruïdes i en desús on per sobre hi ha un cartell que ens indica la direcció per ascendir a la Creu de Sant Blai, seguirem la adreça indicada per ràpidament arribar-hi, col·locada sobre de la roca, ens regala unes grans panoràmiques a Tivissa i la plana que l'envolta veient la zona del Ebre, a la nostra a tocar de la creu esquerra tenim la Cresta del Ventall.

Punt d´Inici dels Primers GR´s de la Peninsula. GR-7.

Zona de Pic-nic

Creu de St. Blai.

Guti, Creu de St. Blai.

Cresta del Ventall.

Font de Sant Blai.

Tivissa.

Després de gaudir, aquest meravellós lloc. Tornem a baixar de nou cap a l'Ermita de Sant Blai i reprendrem el camí de tornada cap a Tivissa.

Desfem part de el camí realitzat en l'ascensió, arribant de nou a la collada on trobem el pal indicatiu vertical.

Vam decidir en aquestes seguir les marques de PR, per seguir fins al final el camí o pista de Sant Blai. Que ens apropa a uns camps de cultius.

Un dels temps més idonis per fer aquest itinerari seria la primavera, on l'esclat floral dels ametllers i cirerers omple la muntanya d'energia i color. A mesura que avança l'estació, les vinyes i camps d'avellaners també comencen a omplir-se de vida, cobrint els seus nus brancatges amb la verdor de noves fulles. El estiatge i el posterior refredament de l'clima tornaran a reduir a tots

aquests fruiters a un esquelet de troncs i branques, esperant una altra vegada la bonança primaveral.

Camì de Sant Blai. PR

Camí de Sant Blai.

Per concloure amb el nostre relat d'aquesta excursió. Acabem arribant a Tivissa entrant pel carrer de Pradells. Sense sortir-ne i seguint rectes travessarem el, poble fins arribar on tenim estacionat el vehicle a l'entrada principal de l'Càmping Alberg Municipal de Tivissa.

Esperem que us agradi i gaudiu d'aquest meravellós lloc.

Carrer de Pradells.