La comarca del Baix Camp és un territori d'una orografia molt diversa i canviant que proporciona grans vistes panoràmiques que permeten gaudir dels paisatges i de la natura.
Les Muntanyes de Prades, la Serra de Llaberia, la Baronia d'Escornalbou i la plana plena de cultius d'avellaners i oliveres conformen un espai d'una gran riquesa i d'una bellesa estètica impressionant.
Del Baix Camp acumula paisatges, pobles i un espectacular patrimoni cultural. Tot això ens mostra com la gent s'ha relacionat amb el seu entorn i com es relaciona encara ara i ens ofereix un esbós de la força dels elements naturals i de la lluita de l'home per adaptar-se.
A través de la ruta dels Miradors, coneixereu les característiques geològiques, geogràfiques i naturals del Baix Camp i ens explicaran la cultura rural d'aquests pobles, la relació de l'home amb el seu entorn i com aquesta relació ha conformat, en part, la idiosincràsia de la gent.
Us proposem una ruta de miradors per les Muntanyes de la Costa Daurada.
Els miradors es troben situats a l'Albiol, Almoster, Arbolí, Colldejou, Miami Platja, Prades, Riudecols, Riudoms, Vandellòs, i les Borges de Camp i com estan especialment pensats per a la gent que visita el Baix Camp.
Des de Tarragona, agafem la T-11 per la carretera de Reus, per contiuar per l'A-7 cap a Castelló / València. Sortirem per la sortida nº 1131 cap a Miami Platja i des d'aqui ens endinsem per la població fins arribar a la Plaça Tarragona, on començarem aquesta excursió. Estacionarem el vehicle pels voltants, prop de l'Oficina de Turisme de Miami Platja.
Un cop haguem estacionat el vehicle, marcarem com a inici i final d'aquesta ruta l'Oficina de Turisme de Miami Platja situada al centre de la Plaça Tarragona de la mateixa localitat.
Si la trobem oberta, ens podran facilitar informació d'altres excursions i activitats per a realitzar a la zona.
Ens posem en marxa i ens dirigim cap al mar, baixarem per la Avinguda de la Mar, fins arribar a el Pont de Miami, ens fa de pas elevat, per creuar sobre les vies del ferrocaril.
Miami Platja, és un nucli costaner situat a uns de 30 quilòmetres a sud de Tarragona, a Catalunya. Forma part del municipi de Mont-roig de Camp, el nucli es troba a uns 20 quilòmetres de distància, encara que està contigua a la ciutat de l'Hospitalet de l'Infant, a l'altre costat del riu Llastres. Consisteix en gran mesura en apartaments i xalets al voltant dels quals s'han creat serveis hotelers, de restauració i comercials. Gran part de la seva costa consisteix en una sèrie de cales petites i arbrades.
|
Cala Santa Fe. |
|
GR- ???. |
Després de creuar a molt poca distància a peu arribem a una de les primeres cales i platges que anirem veient o visitant en aquesta ruta.
Gairebé tota la excursió la farem per la passeig Marítim que va vorejant la costa, veurem algunes marcar de GR.
Les Cales de Santa Fe i el Misteri, dues cales que s'uneixen en continuïtat, envoltada de roques i natura, on gaudir d'un agradable bany. Ofereix un entorn més verge sota un penya-segat amb pins. L'assistència és menor allà que a les platges de nord. Un bell lloc per gaudir de sol i un mar turquesa. No obstant això, els serveis són mínims, només una dutxa. Accés per una escala.
|
Cala Misteri. |
|
Passeig del Maritim. |
Continuem la nostra marxa i la proxima cala, que fa honor al seu nom! La Cala Solitari, és una preciosa cala de sorra molt semblant a les seves veïnes. Però malgrat la seva banda solitari, té l'avantatge d'albergar una petita barra de refrescs a l'ombra dels pins en el seu costat sud. Una cala preciosa, molt verd, sorra agradable i un mar turquesa ... els ingredients per passar un dia ideal en aquesta Costa Daurada.
|
Cala del Solitari. |
|
Porta del Torreó de Miami Platja. |
A pocs metres arribem a un privilegiat Mirador on veurem el conegut Torreó de Miami Platja.
A Miami Platja, tothom la coneix com el "Torreó", aquesta torre circular de nova planta amb merlets i obertures dominant sobre la cala del Solitari, és la insígnia de la costa de Miami, ja que va ser construïda en els inicis de la urbanització de la zona. El seu valor és eminentment paisatgístic i és un lloc ideal per fer una pausa en qualsevol passeig. Des del lloc on s'aixeca el "Torreó" es pot gaudir d'una esplèndida vista sobre les aigües transparents de la Mediterrània i el golf de Sant Jordi, i a no molts metres, hi ha accessos a les cales. El "Torreó", evoca l'antiga torre dels Penyals, que va ser construïda en 1.574 i volada a canonades per l'armada anglesa el 17 de juny de 1.813. També va ser punt de guaita de la Guàrdia Civil.
|
Torreó de Miami Platja. s. XVI. |
|
Cala Calazul. |
Després del Torreó i sense sortir-nos del Passeig Marítim. Arribarem a un altre interessant i bonica Cala, La Cala Calazul, aquesta amb terra molt fina i les aigües clares, però sense serveis, només tindrem el manteniment de la neteja i algunes papereres. Una caleta circular dividida per un petit espigon de roques.
|
Opuntia ficus indica - Figueres de moro. |
|
Cala de les Sirenes. |
La cala de les Sirenes una bonica cala a la qual no hi ha zones urbanes plenes de gent i que, per tant, és un lloc perfecte per als que busquen relaxar-se ia més, es conserva en el seu estat natural, una cosa molt bonica de veure.
Aquesta platja destaca per la seva atmosfera relaxant i per un entorn envoltat de penyals plens de verds pins, palmeres i plantes, en els quals hi ha camins per fer senderisme vorejant el mar.
Un lloc idoni per practicar snorkel, un preciós fons marí i roques en formes corbes amb una forma espectacular a causa de l'erosió que l'aigua cristal·lina a causat a el pas dels anys.
A la cala de les Sirenes trobaràs serveis de bar i restaurant i d'instal·lació esportiva per jugar a vòlei platja.
Aquesta platja té 190 metres de longitud per 45 metres d'amplada.
|
Cala de les Sirenes. |
|
Cala dels Vienesos. |
Molt seguida, encara que la hi conegui com Platja del Vienesos, es tracta en realitat d'una petita cala de 80 metres de longitud. És la més petita de Miami Platja, però com diu el refrany "la millor essència ve en flascons petits".
I és que aquest racó, situat al mig de litoral de la regió, es caracteritza per la seva forma en triangle que proporciona un espai ampli per estirar la tovallola i relaxar-se.
A més de tenir una impecable sorra torrada, la Platja dels Vienesos és un refugi silvestre vorejat per penya-segats, majestuosos pins i una exuberant natura. És una platja que sol tenir poca ocupació i una molt bona opció si busques un lloc tranquil.
|
Passeig Maritim. |
|
Guti, Cala dels Penyals. Punt Fotogràfic. |
Arribant a la coneguda Cala o Platja dels Penyals, tenim un punt fotogràfic, aquest ens ajuda a tastar una bonica foto de la Cala.
Abans d'arribar a la zona més urbanitzada, es troba aquest enorme tram de sorra que es perllonga, al costat de la Cala dels Vienesos. Disposa de gairebé tots ls serveis i en època estival d'equip de socorristes. També trobarem alguns palafones explicatius, la majoria d'aquestes meravelloses platja gaudeixen normalment de banderes blaves.
La Bandera Blava és un guardó que atorga anualment des de l'any 1,987 la Fundació Europea d'Educació Ambiental a les platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i instal·lacions. Els criteris per obtenir la bandera blava es divideixen en quatre àrees fonamentals: Qualitat de les aigües de bany, Informació i educació ambiental, Gestió ambiental i Seguretat, Serveis i Instal·lacions.
|
Cala dels Penyals. |
|
Restaurant el Vaixell. |
|
Bunkers, Platja Casa dels Lladres. |
Continuem ara ja caminant sobre la fina sorra d'aquestes platges i arribarem a la Platja de l'Estany Gelat o Platja Llarga. On veurem uns búnquers de construcció republicana per intentar evitar un desembarcament de l'bàndol feixista, el material utilitzat per a aquestes construccions era formigó armat per a realitzar l'estructura més de pedra i morter, l'acabat exterior no era perfecte per tal de que quedés integrat el màxim possible dins l'entorn. A la espitllera o forat per disparar es col·locava un tros de fusta a cada costat perquè les bales disparades per l'enemic es quedessin clavades, és possible que es realitzés la seva construcció l'any 1.937 si ens guiem per altres inscripcions de la zona.
Aquestes construccions de formigó van ser concebudes i realitzades amb l'objectiu de matar, en una de les èpoques més fosques, tristos i vergonyoses de la nostra història recent. Una història que cal que coneguem a fons per evitar que es torni a repetir.
|
Bunkers, Platja Casa dels Lladres. |
|
Ruïnes de una construcció vinculada a la cacera, Platja de l´Estany Gelat. |
I per fi arribem a una de les platja més grans, Platja de l'Estany Gelat, amb uns 2.450 metres de llarg i uns 60 d'ample, amb poca variació per marea. El sòl d'aquesta platja està compost per sorra i el seu accés és a peu o en vaixell.
Aqui mateix ubicat trobem l'Estany Gelat, De elevat interès natural, paisatgístic i històric, el "estany Gelat", popularment anomenat "estany Salat", és una zona humida litoral formada a la desembocadura de l'barranc de el mateix nom i que forma part de la xarxa Natura 2000, una iniciativa europea, que impulsa la creació d'una xarxa d'àrees d'especial protecció.
|
Estany Gelat. |
|
Estany Gelat. |
Aquesta zona singular és visitada regularment per ocells migratoris i també es pot trobar el fartet, un peix d'aigua dolça en perill d'extinció. Quant a la vegetació, és la característica d'aquest tipus de zones humides, i cal destacar el jonc marí (Juncus maritimus) i la salicòrnia arbustiva (Arthrocnemum fruticosum).
El "estany Gelat", així com les cales properes, antigament van ser un enclavament important pel que fa a el contraban, d'aquí que s'instal·lés un dels dos punts de vigilància que els carrabiners van tenir al litoral de Mont-roig. El "estany Gelat" també va ser testimoni, en el marc de la guerra anglo-espanyola (1804-1809), d'una escaramussa entre l'exèrcit espanyol i el britànic, perquè 25 mariners britànics van robar un carro amb avituallament per a l'exèrcit espanyol i en la zona del "estany Gelat" hi va haver un intercanvi de trets.
|
Rampa d´acces al Estany Gelat. |
|
Estany Gelat. |
En un lateral del "estany Gelat", es poden percebre la runa d'una construcció vinculada a la cacera pertanyent a el marquès de Marianao. El barranc del "estany Gelat", era el límit pel nord de l'vedat de el marquès de Marianao. Posteriorment, el vedat va ser venut i aquí comença la història de la fundació de Miami Platja per part de l'empresari Marcel·lí Esquius i Garcia (1.897-1.969).
Aquest enclavament es troba en una cruïlla de camins: D'una banda el GR-92, que transcorre per les platges de Mont-roig i Miami, i per l'altra, el sender de petit recorregut pel barranc de "l'estany Gelat".
|
Marieta & Guti. |
Arribats fins aquest entranyable lloc, vam decidir donar la volta fins al punt d'inici a la plaça Tarragona. La nostra intenció era veure una mica l'interior de la urbanització de Miami Platja. Ascendim per una rampa per sortir a el Passeig de l'Mediterrani.
I arribarem a la carretera N-340 per on caminarem una bona trams i acabarem creuant per l'Avinguda de Mare de Déu de Montserrat. Fins l'encreuament amb el carrer Diputació, on veurem l'Església de Santa Maria Magdalena.
L'església la primera pedra va ser col·locada en l'any 1.961 pel cardenal Arriba i Castro, la qual va ser sufragada totalment pel senyor Marcel·lí Esquius, més tard es va inaugurar l'any 1.964 santificándola amb el nom de la seva germana, però el que ningú esperava va ser el que passaria ...
|
Passeig del Mediterrani. |
El diumenge 23 de novembre de 1969 a l'hora de missa es va desencadenar una gran tempesta i una descàrrega elèctrica va esfondrar el campanar que havia sostingut la campana de la vila al capdamunt de la torre durant uns anys, els blocs de l'esmentat campanar van ser llançats a gran distància sobre el carrer i altres van caure sobre la mateixa església causant números destrosses, enderrocant els envans de la sagristia així com una imatge i tots els objectes metàl·lics que es trobaven en aquest estança, d'altra banda la campana de 120 quilos de pes es va desprendre de la seva instal·lació destrossant l'escala de cargol de l'campanar fins al tercer replà on va quedar encallada, el campanar no tenia parallamps, per la qual cosa el raig va destrossar la instal·lació elèctrica i d'altaveus de l'església i aixecant fins i tot les lloses dels voltants d'aquesta instal·lació , gràcies a déu no hi va haver de lamentar víctimes ja que la missa que s'havia de celebrar en aquell precís moment havia estat retardada a causa d i la mateixa tempesta, un veritable miracle. Davant d'aquest gran desastre reunint-se el poble sencer i contemplar les ruïnes de la casa de déu un crit planyívol sortia de el fons dels seus pits, el primer que es va fer va ser traslladar les restes que es van poder salvar abans de reconstruir el temple.
Acabem baixant pel carrer Diputació de nou cap al mar, i vam arribar al nostre punt de sortida a la Plaça Tarragona. On tenim estacionat el nostre vehicle. Esperem que us hagi agradat aquesta excursió.
|
Esglesia de Santa Maria Magdalena. |
Fitxa tècnica:
Grau de Dificultat: Baixa
Temps / Horari: 1 hora 40 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 15 m. a 35 m.
Ús: si.
Ús actual: Espai d'Interès Natural, Cultural, Lúdic e Històric.
Estat: bo
Senyalització: Bona (Senyals verticals, palafones explicatius i marques del GR).
Llocs de valor: Torreó de Miami Platja, Bunkers, Estany Gelat, Cales de Santa Fe, Misteri, Calazul, Planyes dels Penyals, Casa dels Lladres, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de més calor, sol haver-hi grans vents. Portar calçat adequat i aigua.
|
Croquis de la Ruta 6, En Familia per Miami Platja - Mont-roig del Camp (Tarragona) extret de.- www.mont-roigmiami.cat |
No hay comentarios:
Publicar un comentario