Ascensió Paret de la Codolosa "Via del Llit, 6a - 55 m." Collbató (Barcelona).

Paret de la Codolosa.

De nou per la cara amable del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, ens acostem un cop més a la Paret de la Codolosa. Un bon tram de paret on sempre trobem algun itinerari per fer i que constatement van apareixent, sumant-se als ja oberts amb anterioritat.

Sector o zona molt còmode i de poca aproximació ideal per passar els matins de tardor i hivern, i tardes més en èpoques estivals.

Ideal també quan tens poc temps o no et vols complicar massa, com és el cas. Us deixem amb la descripció de la Via del Llit.

Gerad, Esther & Guti. - Cami Cova de les Arnes.

Acces Cova de les Arnes.

Cova de les Arnes.

Aproximació:

Des de Barcelona, ​​anirem per l'A2, fins a la sortida de Collbato remuntarem fins a la part superior del municipi i estacionarem el vehicle en un dels seus carrers més propers al dipòsit d'aigües al carrer de la Drecera prop del carrer Graus o Pau Bertran.

Un cop estacionat el vehicle agafarem el carrer Drecera i pujarem fins a l'alçada del dipòsit d'aigua, on veurem el Sector/rocòdrom dels Bombers (zona equipada per iniciar-se a l'escalada i fer pràctiques). Seguirem pel Drecera de Fra Garí marcat per marques de pintura blanques i grogues. Continuarem per aquest camí fins veure una bifurcació a la nostra dreta marcada per un pal baix de fusta i ens desviarem per aquest camí "Camí de la Cova de les Arnes", seguint les construcions de pedra seca que a pocs metres ens deixés a la base i inici de la Paret de la Codolosa.

Nota: (Aquesta és l'aproximació per als itineraris que estan més a l'esquerra de la Paret de la Codolosa. A la resta és millor accedir-hi des de la zona recreativa de l'Ermita de la Salut, també al municipi de Collbató).

Inici de Via del Llit.

Peus de Via.

L1.

L1 (6a).-

Un cop arribem a la Cova de les Arnes, La cova és una cavitat càrstica que està orientada cap a sol naixent. Té una cisterna interior que s'omple amb l'aigua de la lluvia recollida mitjançant un sistema de canals. També hi ha marges de pedra seca, una cavitat, un mur exterior i una porta rematada amb totxo massís.

L´inici de la via, el trobarem a la dreta del muret de pedra que limita la Cova de les Arnes ia l´esquerra dels itineraris Punt Verd i Josep Monistrol. Nom pintat a la paret que es veu molt tènuement. Primeres assegurances ben visibles.

L1.

L1.

Ens equipem i col·loquem material, comencem amb amb un pas de bloc una mica brut amb algun còdol no massa fiable ja que comencem per una mena de construcció, però que si ens ho mirem bé és deixa fer molt bé. Després ja pujarem verticals un tram més senzill fins que trobarem uns metres un xic més fins per placa on sempre trobarem una expansió on assegurar el pas, però alhora bonics.

La part final és una mena de diedre amb algun pas a controlar i una mica brut de terra però sempre ben assegurat. La R1, la trobarem al costat d'uns arbrets. R1, Dos Parabolts units per un cordino i maillon. Reunió Rapelable. 9 parabolts a uns 30 metres.

L1.

R1.

Esther & Gerard - R1.

L2.

L2 (IV+).-

Sortim cap a l'esquerra des de la R1, a la recerca d'una primera assegurança “un cordino en un arbust”. Des d´aquí continuem cap a l´esquerra flanquejant per la paret, la roca no és de la millor qualitat, així que cal vigilar una mica. Després de dues assegurances, continuarem rectes cap amunt per un placa vertical però amb molt bones preses.

Veurem algun burí, aquests pertanyen a la via del Diedret que va una mica més a l'esquerra. L'itinerari tira recte per la dreta evitant no aixafar la via del Diedret.

L2.

L2.

L2.

Continuem per placa aquesta molt agraïda. Al final de la placa trobarem la darrera assegurança d'aquest tram i des d'aquí seguirem escalant pel llom, per arribar la R2 a l'esquerra que comparteix amb la via del Diedret.

Muntem reunió, i després de fer l'avís, comença a escalar el segon tram la resta de la cordada. Un cop a dalt fem algunes fotos i bevem una mica d'aigua. I optem per fer el descens.

R2.

L2.

Esther & Guti - R2.

Descens.

Rapel.

Descens:

Per baixar farem un sol ràpel d'uns 45 metres des de la R2, compartida amb la Via del Diedret. Aquest ens farà baixar per la paret però els darrers metres són volats i ens deixés a la mateixa Cova de les Arnes.

Un cop a baix, recollim material i nosaltres per acabar la jornada, ens dirigim cap a la zona o sector esportiu a l'extrem esquerre de la paret. Realitzem alguns enganxaments més en diverses vies i donem per conclosa la sortida.

Tornarem sobre els nostres passos pel camí de la Cova de les Arnes, cap a la Drecera del Fra Gari i d'allà fins on tenim estacionat el vehicle.

Rapel.

Cova de les Arnes.

Paret de la Codolosa, Paret de la Salut i Serrat de les Garrigoses.

Fitxa Tecnica.-

Via: del Llit.

Zona: Paret de la Codolosa – Montserrat.

Dificultat: 6a.

Dificultat obligada: V/A0.

Grau dexposició: Baixa.

Compromís: Baix.

Longitud: 55 metres.

Equipament: Via equipada amb parabolts i alguna baga savinera. Reunions rapelables.

Material: 10 cintes express (algunes llargues), bagà d'ancoratge, bagues savineres, dues cordes de 60 m., assegurador (tipus revers o similar), algun cordino, peus de gat, R´s i cascó.

Orientació: sud-est.

Croquis Paret de la Codolosa "Via del Llit", Collbató (BCN) extret de.- https://xavidiez.blogspot.com/

 

Turó de Can Dolcet - 416 m., Collbató (Barcelona).

Torre de Telegraf de Can Dolcet.

El Turó de Can Dolcet és una muntanya de 416 metres que es troba entre els municipis dels Hostalets de Pierola, a la comarca de l'Anoia i de Collbató, a la comarca del Baix Llobregat. Al cim, s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Carrer Telegraf, Collbató.

Bifurcació Carrers dels Massos amb Cavall Bernat, Collbató.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem l'A2 direcció Lleida/Tarragona, i sortirem a la sortida de Collbató, continuarem rectes i paral·lels i al costat de l'autovia sense entrar cap al municipi de Collbató. Seguirem fins arribar a la benzinera i al supermercat BonPreu, girem a mà dreta vorejant el centre comercial per l'Av. Principal. A la rotonda agafarem la tercera sortida en direcció a Barcelona passant per sota de l'A2 i després girarem de nou a l'esquerra pel Carrer Montserrat, fins a tornar a girar a la dreta al Carrer Telegraf, on veurem les Pistes del Poliesportiu les Illes i el Parc de la Font del Codol. Per aquí podrem estacionar el vehicle.

Riera de Can Dalmases.

Camí de Can Dolcet.

Recorregut:

Estacionem el vehicle en el nostre cas al Carrer Telegraf. I baixem fins al carrer Cavall Bernat, girem cap a l'esquerra per buscar l'inici d'aquest itinerari a la bifurcació entre els carrers Cavall Bernat i dels Massos.

Aquí creuarem el pont sobre la riera de Can Dalmases, continuarem pel camí o pista de Can Dolcet. A mà dreta veurem la fàbrica MCV S.A. on es fabriquen instruments i aparells de mesura, verificació i navegació.

Continuem per la pista fins arribar al Pla de Can Dolcet, on veurem unes grans extensions de cultius i oliveres, a ma esquerra tenim les vistes de la Muntanya de Montserrat. Passem pel costat d'una caseta de subministrament elèctric en desús, arribant a una cruïlla de camins. Veurem un cartell de Can Dolcet i un pal vertical indicatiu.

Caseta Electrica.

Can Dolcet, és conjunt d'edificis que formaven el mas s'ensorrarà fa uns anys.

Les restes de la masia, estirada fa pocs anys i pendent d'una reconstrucció, són repartides a banda i banda del camí de Collbató. A un cantó hi ha les restes dels edificis de la premsa, el cup, el trull, el celler, el galliner, la cort, la bassa i l'era. I, a l'altre, els de les cases de l'amo i els masovers. Era una construcció gran, completa i austera, feta amb materials típics de la zona com la pedra, la terra cuita, la arena o la calç. No hi ha elements arquitectònics a destacar.

Els Sant Crist i els bancs de fusta que hi ha a l'interior provén de la capella dels Maristes de Sants, que ho van cedir gràcies a la mediació del Sr. Ramon Cuello.

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Gossos.

El mas de can Dolcet és esmentat per primera vegada al segle XI (any 1.090), quan els vescomtes de Barcelona i senyors del castell de la Guàrdia, Guilabert i Ermessenda, oferiren a Montserrat una "hisenda, situada al terme del castell de la Guàrdia, on diuen Amenoleles". El 1.158 els seus descendents, Pere de Guàrdia i Guila, ampliaren aquesta donació amb la cessió al monestir del delme que rebien "al mans d'Amanoleles, propi del Monestir". El fet que aquest fos l'únic més que el cenobi benedictí tenia inicialment en aquesta part de Collbató, i que tots els documents montserratins fins al segle XVIII l'identifiquin com el mas de Manonelles, fa pensar que es tracta d'aquesta masia.

Al segle XV era coneguda com el mas de Manonelles, al XVI com el mas Alegre, i al XVII, i després de la casament de la pubilla amb Bartomeu Dolcet, com el mas Dolcet.

Originàriament les terres del mas Dolcet estaven encaixades entre el mas Andreu (can Llates) i el camí públic que anava de Collbató a l'església de Santa Margarida, que la delimitaven per l'est; el camí que anava a la Font del Còdol, que ho feia pel sud; uns camps del mas Dolo (can Pere Llong), per l'oest; i la riera del Torrent Mal (ara de can Dalmases), pel nord.

El 1.913 Josep Petit la va vendre a Bonaventura Crusells, d'Esparreguera, que el 1.946 la va traspassar a Damià Mayol. El 1.989 la va comprar Pere Prat, que és l'actual propietari.

Pla de Can Dolcet.

Camí de la Plana. Can Dolcet.

Al Pla Can Dolcet, deixarem el Camí de Can Dolcet i començarem ascendir pel camí de la Plana – Can Dolcet, en direcció Serra Alta/ Pla de Can Perellong – Camí Dret Can Dolcet – Serra Alta/ Turó de Can Dolcet i Coll de l´Av. Pierola. Girem cap a mà dreta i comencem a pujar per la pista entre camps de cultius, ens acompanyen durant una estona uns carinyosos gossos de gran port.

Al final de la pujada, arribem a un bonic camp d'oliveres, ens acostem a mà esquerra a veure un gran pal on hi ha un niu/refugi per a ratpenats.

Caseta/Niu de Ratpenats.

Acces Turó de Can Dolcet.

Pre Cim Turó de Can Dolcet.

Després d'estar una estona observant aquest entorn, tornem sobre els nostres passos, de nou cap a la pista o camí de Can Dolcet. Ara girem cap a la dreta per introduir-nos de mica en mica en un bosc de pins. En arribar a un revolt veurem un pal vertical indicatiu, continuem en direcció Coll de l´Av Pierola – Collbató Urb. Can Dalmases –El Bruc pel Collet Blau – Els Hostalets Pierola/ Piera-Masquefa.

Deixem la zona boscosa per seguir per la pista per una zona més arbustiva de garrics, ginebres i algunes alzines, sempre amb teló de fons la preciosa muntanya de Montserrat.

Diposit d´Aigues.

Cim Turó de Can Dolcet.

Veurem a mà dreta un dipòsit de recollida d'aigua, que solen fer servir els bombers per pagar foc en cas d'incendis i per a possibles regs en època de més sequera.

Deixem la pista, a la qual després tornarem i després d'aquest dipòsit hi trobem el punt geodasic, que marca el cim del turó de Can Dolcet.

El Turó de Can Dolcet, amb els seus 416 metres d'altitud té prou entitat per figurar al repte est dels 100 cims de la FEEC, i de fet, només per les impagables vistes que ofereix del vessant sud-oest de la muntanya de Montserrat, ja s'ho mereix, per contra ens trobem una zona molt urbana, potser desnaturalitzada.

Guti & Marieta - Cim Turó de Can Dolcet.

Cim Turó Can Dolcet - 416 m.

Després de gaudir de les vistes, beure, menjar alguna cosa i descansar una mica tornem cap a la pista per anar a veure, potser la peça clau d'aquest itinerari, que és la Torre de Telegraf de Can Dolcet.

Un cop a la pista continuem un metres cap a les pistes de les Illes.

El telègraf és una torre típica de la telegrafia militar del XIX, preparada per assumir accions d'atac i de defensa. És de planta quadrada, té tres nivells d'alçària, els murs gruixuts, espitllers, un fossar perifèric i el terrat superior preparat per a l'emissió de senyals òptiques.

A la construcció s'empraran pedra i morter de calç per fer els murs i el fossar, i ladrillo i baldosa de terracota per a la resta. A l'interior hi ha una escala lateral per accedir als pisos superiors i restes d'encavallades de les cobertes i dels marcs de les finestres.

Vall de Montserrat.

La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap al 1.840. La torre de Collbató va ser bastida en una peça de terra de can Dolcet.

Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Va ser construït a terres del mas Dolcet i va entrar en funcionament cap a 1.848, durant la Guerra dels Matiners, per facilitar les comunicacions entre les dues capitals. Es comunicava amb el de can Maçana, per nord, i amb el de Castellbisbal, pel sud-est. Devia deixar de funcionar el 1.862, quan es va suspendre aquest sistema de comunicacions.

La tornada la fem tornant sobre els nostres passos desfent el camí per on hem vingut. Acabant el retorn per la pista exclusiva al pas de bombers al costat de la caseta de subministrament elèctric. I per últim fins al carrer Telegraf on tenim estacionat el vehicle.

Torre del Telègraf de Can Dolcet.

Croquis Itinerari Turó de Can Dolcet - 416 m., Collbató (BCN).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Fàcil

Temps/Horari: 1 h. 15 mits.

Desnivell/Quota màxima: 416 m.

Desnivell mínim: 287 m.

Ús: sí.

Us actual: senderisme, agricola, patrimoni cultural i històric, espai natural d´interès botànic, faunístic i geològic, turisme i esportiu.

Estat: Bé

Senyalització: Bé, millorable hi ha algunes indicacions que pot portar a confusió, pal vertical indicatius

Llocs de valor: Parc Font de Codol, Riera Can Dalmases, Pla Can Dolcelt, Turó de Can Dolcet, Torre de Telegraf de Can Dolcet, etc.

Època: Tot l'any. A l'estiu evitar hores centrals del dia i utilitzar protecció solar i gorra. Portar aigua i anar amb roba i calçat adequat. Opcional portar bastons.

Camí Acces a bombers.

 

Ascensión Paret de la Codolosa "Via del Niu entrada por Via s/t - deportiva - 115 m.", Collbató (Barcelona).

Paret de la Codolosa.

La Paret de la Codolosa, es siempre una gran aliada, para los días que se prevén con una meteorología rara o adversa. Y siempre encuentras algún itinerario que te queda pendiente, como es el caso de esta Vía del Niu, junto a otros itinerarios abiertos por Toni Alarcón. Toni, fue quien dinamizó la apertura de vías en numerosos sectores como Rasquera, Abeja de la Conca, Malanyeu y éste de la Pared de la Codolosa. Siempre con una forma muy peculiar de realizar sus equipaciones. Nos acercamos hasta la pared a su lado izquierdo y  nos encontraremos diversos itinerarios.

Calle Els Graus, Collbató.

PR- C (Drecera Fra Gari).

Aproximación:

Desde Barcelona, ​​iremos por la A2, hasta la salida de Collbato remontaremos hasta la parte superior del municipio y estacionaremos el vehículo en una de sus calles más cercanas al depósito de aguas en la calle de la Drecera cerca de la calle Graus.

Una vez estacionado el vehículo tomaremos la calle Drecera y subiremos hasta la altura del depósito de agua, donde veremos el Sector/rocódromo de los Bomberos (zona equipada para iniciarse en la escalada y realizar prácticas). Seguiremos por la Drecera "Atajo" de Fra Garí marcado por marcas de pintura blancas y amarillas. Continuaremos por este camino hasta ver una bifurcación a nuestra derecha marcada por un mojón de madera (palo) y nos desviaremos por este camino que a pocos metros nos dejara en la base e inicio de la Pared de la Codolosa.

Nota: (Esta es la aproximación para los itinerarios que están más a la izquierda de la Pared de la Codolosa. Al resto es mejor acceder desde la zona recreativa de la Ermita de la Salud, también en el municipio de Collbató).

Paret de la Codolosa.

Ubicación y Localización Itinerarios de Escalada Paret de la Codolosa parte Izquierda, Collbató (BCN) extraído de.- https://xavidiez.blogspot.com/ de Izq. a Dcha.-


Vía 1.- Germinal, V+ - 85 m. (Semi Equipada).
Vía 2.- Directa Miranda Fra Gari,V - 100 m. (Semi equipada). fi al Mirador Fra Gari.
Vía 3.- Integral Miranda Fra Gari, V+ - 175 m. (Equipada) fi a la Ag. Miranda Fra Gari .
Vía 4.- Nature, III/IV, 70 m. (Equipada).
Vía 5.- Espero Petricor, IV+ (vart. Dcha.) ó V- (vart. Izq.) - 60 m. (Equipada).

Itinerarios de Escalada desportiva (unas 6 o 9 vías 1a Vía de la Monica, 4a de l´Alba, etc). Equipadas con parabolts y algún espits.

Vía 6.- del Niu, V/V+ - 115 m. (Equipada).
Vía 7.- La Canal, IV+ - 95 m. (Equipada).

Nota: Para realizar las vías hay que llevar al menos un juego de friends y algunos cordinos para abandonar. El descenso se realiza bien por la misma vía ó bajar por el sendero del  PR- C "Drecera  Fra Gari".

L1 (Vía de Escalada Deportiva).

L1 (Vía de Escalada Deportiva).

L1 (Vía de Escalada Deportiva).

L1 (V).- Vía s/t "deportiva".

Para encontrar el inicio de la Vía debemos ir hasta un sector con vías de escalada deportiva, remontamos por el sendero a veces limitado con muros de piedra seca, después de llegar a la altura de una torre eléctrica, empezamos a ascender hasta la base de la pared. Los pies de vías del sector están sobre un muro de piedra seca. El inicio o los inicios de la Vía del Niu y La Canal se encuentra a mano derecha unos metros antes del sector de escalada deportiva entre una zona arbustiva llena de zarzas y carrascas. Veremos algún seguro tipo puente de roca.

Al no ver claro el inicio del itinerario, optamos por realizar el primer tramo por la vía de escalada deportiva, que se encuentra a mano izquierda, la ultima de este sector a mano derecha. Esta la vemos bastante equipada con parabolts.

Nos equipamos y colocamos cuerdas y todo el material, y comenzamos a escalar derecha del esperó veremos el primer seguro algo alto chapas de color plateado en una pequeña zona rodeada de vegetación. Escalamos primero en diagonal a la derecha remontando un primer resalte, después de asegurarnos entramos en una placa más vertical con buenas presas y muy buena roca. Encontraremos algún paso a mirar después de esto la dificultad disminuye y llegaremos rectos hasta la R1. R1, Reunión compartida con Vía del Niu. Dos parabolts con chapa, anillas y dos eslabones de cadena unidos por un cordino. Reunión rapelable. 6 parabolts en unos 25 metros.

R1 (Reunión compartida con Vía del Niu)

R1, Marisa Pekita - GEA/Piolet, Laura Namasti - Kaotics Klimbers y Guti Santako - Els Cinc Peus al Gat. (UGEL).

L2.

L2.

L2 (III).-

Salimos desde la R1, en diagonal hacia la derecha en busca de un primer seguro (puente de roca), por una rampa fácil. Decidimos aprovechar y practicar el colocar algún que otro seguro flotante. Tras salir de la rampa, llegaremos a una zona con más vegetación y después de unos metros con trepada y un par de pasos con algo de dificultad después de un boj veremos la R2. R2, Reunión compartida con Vía La Canal, dos parabolts con chapa y una anilla unidos por un cordino. Reunión Rapelable. Dos puentes de roca unos 30 metros.

L2.

R2. Laura & Marisa.

R2.

R3.

L3 (IV).- 

Salimos desde la R2, hacia la derecha, subiendo por una rampa, cuando termina la rampa nos tenemos que seguir los seguros (puentes de roca la mayoría), con tendencia a la izquierda. Aquí si continuamos hacia la derecha seguiremos el itinerario de la Vía de la Canal, este tramo tiene una parte compartida.

Mirando varias reseñas vemos que bien podría ser la Canal por donde vamos y la que se va hacia la derecha sea la Vía del Niu. Y en otras lo contrario nosotros determinamos que este tramo es de la Vía del Niu. También hay quien dice que la Vía del Niu solo tiene un para de largos. Y estos pertenecen a la Vía la Canal. 

En fin, esperamos que los apertureros puedan en algún momento aclararlo, Gracias.

Continuamos por la linea marcadas por los puentes de roca (seguros), hasta llegar a una repisa con rocas bastantes sueltas y plantas arbustivas, aquí hay que estar atentos pues cuestas encontrar la R3. Esta la veremos en la base de un espero a mano derecha. R3, Dos espits con chapa. Reunión no rapelable. 7 puentes de roca, un pitón , un plomo y una falca de madera en unos 40 metros.

L3.

R3, Guti Santako, Marisa Pekita, Laura Namasti.

L4, Variante salida Via La Canal.

L4.

L4.

L4 (IV).-

Desde la R3, salimos rectos en seguida vemos un cordino encintado un arbusto, a nuestra izquierda. Vamos progresando por la pared hacia un desplome, sin llegar a este encontramos un puente de roca a mano derecha, y desde aquí ya solo nos queda ir bordeando el desplome hasta que encontramos un paso para salir hacia la izquierda. Continuamos unos metros por una especie de rampa hasta dar con un solitario parabolts que nos marca la R4 de la vía. R4, un parabolts con chapa. Tenemos que montar reunión y reforzar la reunión encintada con una bagá un arbusto (carrasca). Reunión no rapelable. 4 ó 5 puentes de roca en unos 20 metros.

R4.

R4.

Cima Paret de la Codolsa.

Descenso:

Tras reagruparnos la cordada, hacer algunas fotos para la reseñas, beber y picar algo, decidimos realizar el descenso. Bajaremos caminando por el sendero o camino del Fra Garí. Que encontraremos remontando un poco hacia la izquierda por el terreno más evidente y claro hasta encontrar o dar con las marcas del PR C de Fra Gari (Marcas de pintura de color Amarillo - Blanco). Y seguirlas en descenso hasta llegar a donde tenemos estacionado el vehículo, en el Carrer Graus de Collbató.

Descenso - Drecera Fra Gari.

Croquis y Reseñas Paret de la Codolosa "Via del Niu entrada Via s/t - deportiva", Collbató (BCN). extraída de.- https://xavidiez.blogspot.com/ modificaciones por Els Cinc Peus al Gat.

Ficha Tecnica.-

Via: del Niu entrada por via s/t (Itinerario de escalada deportiva).

Zona: Paret de la Codolosa - Montserrat.

Dificultad: V.

Dificultad obligada: V.

Grado de exposición: Baja.

Compromíso: bajo.

Longitud: 115 metros.

Equipamiento: Via equipada puentes de roca, parabolts, algunos espits, pitoón, plomo y falca de madera. Reuniones rapelables, excepto R3 y R4.

Material: 10 cintes express (algunas largas), juego de friends o empotradores, bagá de anclaje, bagas savineres, dos cuerdas de 60 m., asegurador (tipos reverso o similar), algún cordino, pies de gato, R´s i cascó.

Orientació: sureste.

Drecera Fra Gari - PR-C.