Cresta del Ventall "Entrada Via Aresta del Salt - Roca del Salt" V- - 600 m. Tivissa (Tarragona).

Cresta del Ventall, Tivissa (TGN).

L'escalada va començar a Tivissa fa gairebé un segle, les “M” pintades pel menorquí de Mercadal, en el seu cingle ho testifiquen.

Des de fa 30 anys, aquests itineraris d'escalada atrauen escaladors locals i forans.

Gaudeix d'un calcari qualitat i dels centenars de vies d'escalada, tot i que la majoria de les parets no sobrepassen els 100 metres d'altitud, hi trobem cingleres amb vies d'un o dos llargs, de continuïtat i força verticals.

Ens apropem per fer potser un dels seus itineraris més llargs i aventurers "La Cresta del Ventall". Aquesta podríem dir per la part superior empalma diverses roques o parets de la zona de l'Ermita de Sant Blai. Des de la Roca del Salt arribarem fins a la part alta de la paret dels Tres Queixals.

Camí de l´Ermita de Sant Blai, GR-7

Antic camí de ferradura tradicional que unia el poble amb l'ermita

Croquis Cresta del Ventall, V- - 600 m. Tivissa (TGN) extret de.- https://es.wikiloc.com/ by Rami de Porrata. 

Aproximació i Acces:

Des de la ciutat de Tarragona, vam sortir per la T-11 direcció carretera de Reus, i després agafarem la N-420. Per seguir cap a C-12 direcció Móra la Nova Centre ciutat / Tortosa / Flix / L'Hospitalet I / C-44 / E-15 / AP-7, vam sortir per agafar la C-44 fins a Tivissa per la carretera T-304.

Un cop a Tivissa, seguirem la indicacions cap a l'ermita de Sant Blai, primer passant la Pujada de l'Empedrat, després pel carrer de Padrells. Fins a arribar a un encreuament amb el camí de l'Ermita de Sant Blai. Nosaltres vam deixar el vehicle estacionat uns metres abans en una esplanada sota uns pins a la dreta.

Tot i que la pista del Camí a l'Ermita de Sant Blai és transitable i pràcticament es pot arribar als sectors en vehicle.

Deixem el vehicle en el primer estacionament sota uns pins i continuem caminat pel Camí a l'Ermita de Sant Blai, aquest indicat per un pal vertical de fusta. Passarem per diversos sectors que queden a la nostra l'esquerra, després de passar la Cova de Sant Nofre i gairebé descendint arribarem a el primer sector  "Roca del Salt" que ens quedés a mà dreta segons el nostre sentit de la marxa. A l'esquerra tindrem la Paret del Salt i les Coves de les Bruixes uns metres més amunt ja ens trobem amb l'Ermita de Sant Blai.

Inici o peus de via Aresta del Salt - Roca del Salt.

L1. Roca del Salt.

L1. Roca del Salt.

R1, Vies Aresta del Salt i Esperó de l´Aigua -Roca del Salt.

L1. Roca del Salt.

L1 (IV).- Roca del Salt. "Via Aresta del Salt".

Ens apropem fins a la base de la Roca del Salt on veurem alguns itineraris d'escalada esportiva. Ens equipem i comencem a escalar per la Via Aresta del Salt a la dreta del sector. Els primers metres són en placa tombada per anar pujar. Després d'uns 20 metres trobem la R1 (dos espits amb xapa i anelles) d'aquesta via que aprofitem per assegurar-nos-en. Després hi ha un moment que l'aresta s'estreny i esdevé més aèria. La cresta esdevé vertical i cal escalar de debó. Quan la dificultat minva decidim muntar a la roca la R1. Dos friends (Totem camp Verd i Lila). Reunió no rapel·lable. Una reunió compartida per les Vies Aresta del Salt i Esperò de l´Aigua, un spit i pitó en uns 60 metres.

L1. Roca del Salt.

R1. Roca del Salt.

L2. Roca del Salt.

Serp. Roca del Salt.

R2. Roca del Salt.

L2 (II).- Roca del Salt.

Sortim des de la R1, resseguint el llom de la carena pràcticament gairebé caminant. Fins arribar a una bretxa on s'adjunta la Roca del Salt amb la Roca del Mig. Aquí muntem la R2. R2, baga a una savina i friend (Totem camp groc). Reunió no rapel·lable. Tiratge neteja uns 45 metres. Vigilar amb les serps!!!!

L3. Roca del Mig.

L3. Roca del Mig.

R3. Roca del Mig.

L3 (III).- Roca del Mig.

Comencem a escalar ja a la mateixa Roca del Mig, remuntant per una placa llisa la carena amb una dificultat amable, gairebé podríem realitzar aquest tram sense encordar-nos o en assemblatge. Gairebé a meitat de la grimpada, busquem un bon lloc per muntar la R3. R3, dos friends (totem camps??). Reunió no rapel·lable. Un parabolt a uns 50 metres.

L4. Roca del Mig.

L4. Roca del Mig.

R4.Roca del Mig .

R4.Roca del Mig.

L4 (III). Roca del Mig.

Sortim des de la R3, de nou resseguint el llom de la carena, fins a arribar al cim de la Roca del Mig. Continuem uns metres plans caminant per una mena de pradet i muntem la R4 en un gran pi. R4, bagues savineres al tronc d'un pi. Reunió no rapel·lable. Un parabolt a uns 35 metres.

L5.Castell dels Moros 

R5. Castell dels Moros

L5. Castell dels Moros

L5 (IV).- Castell dels Moros.

Després de reunir-nos la cordada a la R4, anem uns metres per l'esquerra fins trobar un marge de pedres d'una antiga construcció. Pertanyen al Castell de Sant Blai es troben sobre un turó escarpat sobre l'ermita de Sant Blai, d'origen musulmà. Al segle XV és comprat per la ciutat de Barcelona. La seva planta era irregular i de dimensions reduïdes. Queden mínimes restes d alguna torre i de la muralla. Passat aquestes ruïnes del castell, després de remuntar per les pedres muntem la R5. R5, bagues savineres en uns arbustos. Reunió no rapelable. Tiratge neteja uns 35 metres.

L5. Castell dels Moros

L5.Castell dels Moros.

L5.Castell dels Moros.

R6. Cresta del Ventall.

L6 (III).- Cresta del Ventall.

sortim des de la R5, fem una desgrimpada una mica aèria, deixem enrere la zona o sector Castell dels Moros per ja si entrar a la pròpia dita Cresta del Ventall, la paret més gran de la zona de Sant Blai. Acabem de pujar unes panxes poc exigents, després toca caminar un centenar de metres planers i per últim seguit grimpem a la Creu de Sant Blai. Pràcticament seguim en acoblament, progressem per un tram de carena pla i ens plantem davant d'un ressalt de roca, aqui muntariem la R6, nosaltres optem per reagrupar la cordada. R6, muntar a gust. Reunió no rapel·lable.  Bagues savineres a gust, vents de la creu i algun antic suport dels vents de la creu de Sant Blai en uns 100 metres.

Creu de Sant Blai. Cresta del Ventall.

L7.Cresta del Ventall. 

L7. Cresta del Ventall.

R7. Cresta del Ventall.

L7 (III).- Cresta del Ventall.

Els any 70 del segle XX - L’ Època Anglada -Brull s'accedeix a l’ ombrívola cara nord de la Cresta del Ventall, al capdamunt de l’obaga de Maula, va ser la segona gran ascensió d’aquesta primera cordada tivissana. Es tracta d’un itinerari d’uns 80 metres d’alçada que supera una canal amb arbusts i herbes, i també amb trams de roca inclinada però llisa; tot assegurant-se a les savines i amb algun pitó de ferro, 

superaren trams feréstecs i, aquest cop ja sí, estimballs amb cert vertigen.

Després de comentar una mica d´història de l´escalada a Tivissa text extret de.- L ´Escalada a Tivissa, 100 anys d´Histories per Josep Enric Castellnou Ribau - Veterinari i escalador. Soci del CERE.

Seguim amb la descripció sortim des de la R6, iniciem el setè llarg, fem una desgrimpadeta i progressem en ensamble, trobem alguna assegurança fixa. Uns metres crestejant i de nou fem una desgrimpada, per plantar-nos davant d'un ressalt de roca molt vertical, aquí muntem la R8. R8, pitó i friend. Reunió no rapel·lable. Un pitó i un pont de roca en uns 45 metres.

 

L8. Els Tres Queixals.

L8. Els Tres Queixals.

L8. Els Tres Queixals.

L8 (V-/ IV+).- Els Tres Queixals. Via Aresta.

Des de la R7, ens situem davant del pas més compromès de la carena del Ventall i ja passem al sector de roba conegut com els Tres Queixals. Primer ens trobem un mur d'uns dos metres per on pugem compartint aquest tram de carena amb la Via Aresta del sector Els Tres Queixals i arribem a una mena de terrassa on hi ha el pla. Ara girem a l'esquerra situant-nos sobre un bloc. Estirem una mica a l'esquerra veiem un parabolt és de la via esportiva la "Llum" també del mateix sector quan ens girem amunt a la dreta veiem un altre parabolt. Aquest sí que el xapem.

Les dificultats minven i anem mig caminant. Baixem a una bretxa i uns metres més enllà trobem un clau on muntem la R8. R8, reunió compartida amb la Via Normal. Reunió rapelable. Un pitó i dos parabolts a uns 50 metres.

Nota: Aquí nosaltres donem per conclosa la nostra sortida. Realitzem un ràpel d'uns 35 metres. Fins a la base de la paret, des d´aquí baixem fins a l´Ermita de Sant Blai.

R8. Els Tres Queixals.

R8. Els Tres Queixals.

L9.Els Tres Queixals.

L9 (III) + L10 (IV) i L11 (II).- Els Tres Queixals - Final de Cresta.

L9 - Sortim des de R8 en assemblatge, fem una desgrimpada delicada i abordem una trepada en assemblatge. Aquí trobem el pas més estret de la carena, un pas de cavall on posem les cames a banda i banda de la carena. 

L10 - Abordem el desè llarg, per la banda l'esquerra (vessant sud) i continuem en assemblatge, fent diverses grimpades. Aviat arribem a la carena on muntem R10. 

L11 - Seguim pràctics, ja podem recollir les cordes i anar caminant entre el rocam. A partir d'aquí, la carena s'amansa i és més plana. Caminem per la carena, fent alguna petita trepada i coronem el Cim de la Cresta del Ventall. R11.

Les tres tirades sumen uns 80 o 90 metres.

L9. Els Tres Queixals.

Ermita de Sant Blai.

Fitxa Tecnica.-

Via: Cresta del Ventall entrada Via Aresta del Salt.

Zona: Sant Blai – Tivissa.

Dificultat: V-.

Dificultat obligada: IV+.

Desnivell: 600 metres.

Grau dexposició: Mitjà.

Grau de compromís: Mitjà/Alt.

Equipament: Pitons, espits, bagues savineres, ponts de roca i algun parabolts (d'altres Vies o itineraris d'escalada de la zona).

Material: 8 cintes expres (algunes llargues), joc de tascons, joc de friends, bagues o cordins per a savines o arbustos i R´s. Opcional: Pot anar bé un martell i pitons.

Orientació: D'Est a Oest.

Croquis i Ressenyes Cresta del Ventall, V- - 600 m. Tivissa (TGN) extret de.-https://escaladaperatontos.blogspot.com/ 

Ermita de Sant Blai.

Descens:

Caminem uns metres més per la carena i l'abandonem per l'esquerra, seguint uns fites i un desdibuixat sender, duu fins a un pi i d'allà anem a buscar unes arnes d'abelles i un camp d'ametllers. Aviat arribem al Coll del Ventall, on tombem a l'esquerra i caminem per una pista encimentada. Passem per l'ermita de Sant Blai. Poc després la font Font de Sant Blai i d'una Bassa, descendim per aquesta pista fins arribar de nou a l'inici de la carena o Roca del Salt, des d'aquí desfem el camí per on hem vingut fins a arribar al punt on hem aparcat el vehicle.

Nota autor: En aquestes ressenyes ens hem ajudat tret i extraient alguns paràgrafs daquests blogs.- https://escaladaperatontos.blogspot.com/ i https://es.wikiloc.com/rutas-escalada by Ramir de Porrata Doria, als quals els agraïm molts la feina i la decicació.

Guti (Els Cinc Peus al Gat) + Vanessa. 

Ascensió Racó de la Senyora - Tormo de la Margarida "Via I... abans eren tres, IV+ - 50 m.", Tivissa (Tarragona).

Tormo de la Margarida + Racó de la Senyora, Tivissa (TGN).

La Serra de Llabería és una serra de la Serralada Prelitoral Catalana entre les Muntanyes de Prades i les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Són característics d'aquesta serra els cingles calcaris molt regulars i clars. Administrativament la serra s'estén pels municipis de Colldejou i Pratdip, al Baix Camp, i de Tivissa, a la comarca de Ribera d'Ebre.

Concretament a la població de Tivissa, s'ha anat practicant l'escalada tant esportiva com més classiques, arribant a tenir un gran assortiment de zones, sectors i itineraris molt diversos. Ens centrem en aquesta sortida a l'anomenat Tormo de Margarida i ens fixem a les vies més al seu extrem dret anomenat el Racó de la Senyora.

Zona d´Estacionament Camí de la Llena, Tivissa (TGN).

Acces a Via Ferrada Tormo de la Margarida i Racó de la Senyora.

Ubicació i Localització Vies d´Escalada + VF Tormo de la Margarida i Racó de la Senyora, Tivissa (TGN) extret de.- https://sergialella.blogspot.com/

Tormo de la Margarida:

Via 1.- Engrunes, 6a+ - 60 m. (Equipada amb parabolts).
Via 2.- Directa Mercadal, 6b - 60 m. (Equipada amb parabolts).
Via 3.- Centro di gravita, 6c - 30 m. (Equipada amb parabolts).

Racó de la Senyora:

Via 4.- I ...abans eren tres, IV+ - 50 m. (Equipada amb ponts de roca, claus i parabolts).
Via 5.- Pla Alfa, IV - 50 m. (Equipada amb ponts de roca, claus i parabolts).

Roca s/t:

Via 6.- L´Ermita de la Codolosa a Tivissa, V+ - 50 m. (Equipada amb material divers).

Racó de la Senyora.

Guti (Els Cinc Peus al Gat) + Vanessa.

Accés:

Un cop hem estacionat el vehicle, ens dirigim a l'inici del camí de la Llena, aquest senyalitzat amb palafons explicatius i els primers metres abalisats amb tanca de fusta.

Seguim aquest camí fins arribar a la senyalització vertical de la Via Ferrada Tormo de la Margarida. Seguim remuntant cap a la dreta a la recerca de l'inici de la Via Ferrata, una mica abans veurem els peus de via dels itineraris Engrunes i Directa mercadal, des d'aquí anem vorejant la paret per la cara nord, fins a trobar l'inici de la Via Ferrada Tormo de la Margarida, ho passem ia pocs metres veurem l'inici de la Via "Centro di gravita", seguim unes fites de pedres que pràcticament ens porten fins al Racó de la Senyora al costat dret del Tormo de la Margarida. El peu de la Via en aquesta ressenya "I ...abans eren tres" la localitzem uns metres a l'esquerra de la Via Pla Alfa aquesta té a l'inici un T gravada a la roca. La via "I ...abans eren tres" si ens hi fixem veurem les dues primeres assegurances, que són un parell de ponts de roca.

L1.

L1.

Una petita introducció històrica de l'entorn del Camí de la Llena i el Tormo de la Margarida.

El sender "Camí de la Llena", fins ara traçat sobre terreny terrós conserva encara mostres de l´empedrat original mentre s´enfila donant voltes, entre el Tormo de la Margarida (a la dreta) i la Roca del Migdia (a l´esquerra). El Tormo , conegut per les darreres generacions com la Primera Muntanya, ha estat escenari de més d´una gesta durant la seva ascensió per part dels nen del poble, que molts cops es trobaven amb unes dificultats superiors a les esperades. El cim, faciment assolible des del sud (una mica amunt), ofereix belles panorámiques.

L1.

R1.

L1 (IV).-

Arribem al Racó de la Senyora, pràcticament a l'extrem dret orientació nord del Tormo de la Margarida, ens equipem i busquem l'inici de la via I... abans eren tres. Equipada i oberta per Antonio Alarcón en solitari.

Comencem escalant amb tendència, en diagonal a la dreta per una placa tombada amb roca una mica solta. Aviat arribem a la primera assegurança (pont de roca), en una fissura ideal si volem per col·locar alguna assegurança flotant. Inecessari doncs de seguida trobem un altre pont de roca.

Prosseguim en flanqueig de nou a mà dreta resseguint una fissura horitzontal molt bona per recolzar els peus, fins arribar a una savina on tenim una altra assegurança (baga savinera) i sobre aquesta donem amb la R1. R1, dos parabolts amb xapa i malló. Reunió no rapelable (si voleu rapelar preveure cordins). Dos ponts de roca + dues bagues savineres en uns 20 metres.

Vanessa & Guti (Els Cinc Peus al Gat).

L2.

L2.

L2.

L2 (IV+).-

Sortim des de la R1, cap a l'esquerra, fins arribar a una savina on ens assegurem a una baga, després tornem de nou a la dreta, trobem un pitó per assegurar-nos, la roca té millor qualitat en aquest segon tram. Seguim a la recerca d'un petit diedre, que fa que aquest itinerari tingui la seva curiositat, ens assegurem a un pont de roca i aquí realitzem un pas una mica atapeït i de seguida minva la dificultat. ja només ens queda seguir fins al cim amb roca solta i donem amb la R2. R2, Dos parabolts amb xapa i malló units per un cordino. Reunió rapelable. Baga savinera, pitó i pont de roca en uns 30 metres.

R2.

R2.

La Llena i Roca Verdura.

Descens:

Després de pujar la cordada, beure alguna cosa i fer les fotos per a la ressenya. Vam decidir baixar del cim del Racó de la Senyora, completem la R2 de la via I ...abans eren tres, utilitzant un cordino per unir les assegurances. I vam fer un ràpel d'uns 35 a 40 metres fins a peus de via..

Un cop aquí o seguim escalant altres itineraris de la zona, o si donem per conclosa la sortida. Només hem de tornar fins al vehicle desfent el camí per on hem vingut.

Descens.

Croquis i Ressenyes Ascensió Racó de la Senyora "Via I ...abans eren tres", Tivissa (TGN) extret de.- https://sergialella.blogspot.com/

 Fitxa Tècnica:

Via: I ...abans eren tres.

Zona: Tormo de la Margarida - Racó de la Senyora.

Dificultat: IV+.

Dificultat obligada: IV+.

Grau d'exposició: Mitjà.

Compromís: Baix.

Longitud: 50 metres.

Equipament: Via equipada amb ponts de roca, soques, pitons i parabolts. Reunions R1 no rapel·lable (preveure cordino) i R2 reunió rapelable.

Material: 8 cintes exprés (alguna llarga), baga savinera, reunions i joc de friends.

Orientació: Nord.