Les Agudes - 1705 m. per Cresta dels Castellets, II+ (D-) - 550 m., Sant Marçal/Arbucies (Girona).

Les Agudes + Els Castellets.

Les Agudes és una muntanya de 1.705 metres d'alçada que forma part del massís del Montseny. Es troba als municipis d'Arbúcies, Fogàs de Monclús i Montseny, entre les províncies de Barcelona i Girona, a Catalunya.

Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Per pujar tenim diverses rutes de senderisme, escalada i la pujada per la Cresta dels Castellets.

La Cresta dels Castellets és un dels recorreguts més recomanables per ascendir a les Agudes del Montseny, ja que és una cresta assequible ideal per a la iniciació a l'escalada en muntanya que es desenvolupa en un paisatge preciós i sobre bona roca.

Aquesta ultima ja s'ha convertit en una de les seves ascensions més habituals i amb caràcter d'escola d'iniciació en progressió de crestes. Esperem que us agradi!!!.

Area de les Ferreres ó Pla d´en Mon.

Area de les Ferreres.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem bé Ronda de Dalt o Litoral per incorporar-nos a B-20, i després agafar la C-58 en direcció Girona/A-7/Terrassa/Manresa.

Ens mantindrem a l'esquerra per romandre a C-33 i seguir per AP-7, fins a la sortida 11 cap a Sant Celoni/Montseny.

A la rotonda, prenem la segona sortida en direcció C-61, a la següent rotonda, sortim per la primera sortida C-35 en direcció St. Celoni/Montseny Est/Pont Romà/El Pont Trencat. Continuarem pel carrer Trentapasses/C-35, girarem lleugerament a la dreta cap a carrer Sant Isidre (indicacions per St. Celoni Centre/Olzinelles).

A la rotonda, prenem la quarta sortida en direcció BV-5114, a la dreta cap a Ctra. Vella/BV-5114.

Continuarem a l'esquerra cap a Carrer de Sant Martí/BV-5114, rotonda, per la segona sortida i continua per BV-5114, fins a Àrea o Pàrquing Les Ferreres.

És una gran esplanda on podrem estacionar el vehicle.

Corriol d´Acces Ctra. BV-5114.

Pla d´en Jep Xic.

Recorregut:

Després d'estacionar el vehicle a l'Àrea de les Ferreres, també coneguda com el Pla d'en Mon, creuem la carretera BV-5114 per on hem vingut. Just davant veurem un sender amb dos senyals verticals blancs, ens endinsem traves d'aquest sender cap a un preciosos bosc de faigs.

Sense sortir del sender, seguint el tram més evident, passarem pel pla d´en Jep Xic, que ens farà agafar un tram de pista forestal, i ja començarem a veure als arbres algunes marques de pintura vermella, força desgastades. Al cap de poc abandonarem la pista per continuar pel corriol, ara ja seguint les marques de pintura vermella.

Marca de pintura vermella - Indicacións d´acces a la Cresta dels Castellets.

Fageda.

Aquest bosc enclavat al Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, és un clàssic de la tardor per als barcelonins. El més recomanable és apropar-se primer al Centre d'Interpretació Can Casdes, on hi ha un pàrquing gratuït, i demanar informació sobre les diferents rutes que es poden fer pel bosc. Durant aquesta bonica ruta plena de fulles ocres, taronges, grogues, vermelles..., els faigs i els avets són protagonistes.

Seguirem el llom de la muntanya per l’interior del fageda.

Les Agudes - Montseny.

Coll Saciureda de Baix ó Gran - (Pla de Lligamoltons??).

Més amunt podem trobar algunes bifurcacions, hem de seguir sempre pel corriol, en algun tram es poden fer alguna drecera, sempre pel camí més evident i intentant seguir les borroses marques de pintura vermella gairebé totes les veurem als troncs dels arbres. Agafem alçada buscant el llom de la carena. Arribarem a una zona més oberta coberta per alguns arbustos i matolls com el ginebró, falgueres, esbarzers i ginestes. Estem al pla de Lligamoltons o també anomenat Coll de Saciureda de Baix o Gran.

Inici Cresta dels Castellets - Coll Saciureda de Baix o Gran.

Coll de Saciureda de Dalt.

Continuem per una carena herbosa i terreny granític, on ja disllumerem la Cresta dels Castellets. Aquí ja arribant al Coll de Saciureda de Dalt, veiem les marques de pintura vermella a les primeres roques. Ara només cal anar seguint-les, fins a trobar-nos amb els primers passos per començar a pujar per la Cresta dels Castellets.

La trepada per Castellets no és "difícil" però té algun pas exposat amb una caiguda important. S'ha de tenir facilitat i seguretat per moure's per aquest tipus de terreny.

1er Castellet.

Castellet.

Comencem a trepar per la roca granítica, firme i sòlida, amb bones preses, buscant canals i relleixos per anar progressant amb garanties. Així, hem superat el primer Castellet amb una dificultat de II, que culminava passant entre dues roques a mode de porta d'accés. Amb ajuda de les mans, ens anem agafant als esqueis granitics amb facilitat, la roca té bona adherència. Tot i no es molt dificil, o precisament per això, cal anar amb atenció amb els trams més senzills per no relliscar, la primera cota, de 1.492 metres d’altitud.

1er. Castellet.

2ond. Castellet.

Després hem perdut alçada fins a un collet, i novament amunt, per una paret més vertical, guanyant metres amb seguretat, l'un darrere l'altre, fins al cim del segon Castellet. Remuntem el segon dels Castellets, al final hi trobem un mur opcional, es pot evitar per la dreta, que ens obliga a  desgrimpar un muret de III-. Si optem pel corriol de la dreta no passa de II-.

Els Llisos.

Agulla Gran (Les Agudes).

Traspassem un collet i pugem per el tercer dels Castellets, uns 1.520 metres d´altitud, que presenta la grimpada més llarga de les cotes inferiors, amb unes grades escalonades de II/ II+. Descens pel vessant oposat amb passos fàcils I+/ II-. Arribem a un collet que representa la transició entre la roca de sauló més anaranjada i amb un gran força gruixut i el gneis un altre tipus de granet més fosc i gens granulós que fa llastres plans.

Coll dels Castellets.

Coll dels Castellets.

Arribem així als Llisos a unos 1.540 m, on s’acaba el granit i comença el terreny esquistós, al peu de l’Aguda Gran, el tram més exigent i compromès. Punt d’inici de l’escalada final. En aquest punt trobem el camí de taques vermelles, que seguirem durant un centenar de metres, tot flanquejant l’aresta una mica a la dreta de la divisòria de les aigües fins a una mena de plataforma que es el peu de l’aresta final, fins arribar al Coll de les Agudes, per on es puja per la via normal. Tanmateix, si volem fer tots els Castellets, la via directa, marcada en groc, puja de dret per l’aresta. Ens enfilem per tartera per a situar-nos tot seguit al peu de l’esperó rocós. El primer tram és aeri i exposat, amb algun pas de II, encara que la roca té bones preses.

Agulla Gran - Esglaons dels Castellets.

Agulla Gran - Esglaons dels Castellets.

Agulla Gran - Esglaons dels Castellets.

L´Aresta continua flanquejant per la dreta del vessant però nosaltres continuarem tot recte, progressem després per unes canaletes, travessem un parell de bretxes grimpant un terreny un xic aeri però amb força presa de mans i de peus, que fan que l’ascensió sigui agraïda i fàcil I+/ II, potser algun pas aïllat de II+.  Marques de pintura grogues. Arribem a l’avantcim, des d’on, ja fàcil, seguim l’estimbada carena fins al cim de les Agudes (1705 m).

Agulla Gran - Esglaons dels Castellets.

Segur (Parabolt) possiblement de la Via Itzi.

Agulla Gran - Esglaons dels Castellets.

Les Agudes, és una muntanya de 1.705 metres del Parc Natural del Montseny, que juntament amb el Turó de l’Home i Matagalls, és un dels cims més alts del parc natural. El cim és tot de pedra, no hi ha res de terreny pla. Pel que caminar és tasca difícil i aneu sempre amb mil ulls per no torcers un turmell.

En aquesta hi haurem una creu de ferro cimera, un rejol de sol al costat de la caixa amb el llibre de registres i una placa indicant l'alçada i el nom d'aquest cim.

En dies clars es veuen fins als Pirineus de Girona, les poblacions de Vic, les Guilleries, Santa Fe del Montseny, Turo de Morou, la Muntanya de Montserrat, Matagalls, etc.

Pre Cimera de les Agudes.

Cim les Agudes - 1.705 m.

Les Agudes - Montseny.

Fitxa Tecnica.-

Via: Cresta dels Castellets.

Zona: Les Agudes – Montseny.

Dificultat: II+ "D-". (algun possible pas de III-, evitable). 

Dificultat obligada: II+.

Desnivell: 550 metres.

Grau dexposició: Mitjà.

Grau de compromís: Mitjà/Alt.

Equipament: Itinerari sense equipar. No recomanable per anar-hi amb animals de companyia i gent poc habituada.

Material: No cal. Anar amb roba i calçat adequats segons època de l'any. Els caps de setmana o dies festius recomanem portar casc, per la possible caiguda de pedres degut en part a l'acumulació o massificació de gent.

Orientació: Nord.

Croquis i Ressenyes Les Agudes per Cresta dels Castellets, II+ (D-) - 550 m., Sant Marçal/ Arbucies (Girona) extret de.- www.madteam.net adaptacions per Els Cinc Peus al Gat.

Línia groga.- Itinerari de pujada Cresta dels Castellets.
Línia violeta.- Itinerari de tornada GR-5.2 a Sant Marçal.

Descens.

Coll de les Agudes.

Després de descansar una bona estona, menjar, beure i fer algunes fotos. Emprenem de nou la marxa per tornar al punt d'inici, des del Cim de les Agudes fins al pla d'en Mon o Àrea de les Ferreres.

Descendirem cap al coll de les Agudes, pel vessant contrari a la nostra ascensió, i en arribar veurem una fita de fusta amb marques grogues-blanques del PR C-208 a mà esquerra. I una altra fita també de fusta a la dreta amb les marques vermelles-blanques del GR-5.2 davant va cap al Turo de l'Home ia la dreta el que prenem cap a Sant Marçal.

GR 5.2. Sant Marçal - Fageda.

GR 5.2 Sant Marçal.

Anem baixant per l'interior d'un bosc de faig espectacular. Seguint les marques de pintura vermelles-blanques del GR-5.2 a Sant Marçal. Aquí la complicació és que cal estar atents primer a anar seguint el sender mes evidete molt tapat per les fulles i segon en dies humits vigilar de no relliscar. Amb neu o gel ja ha de ser una altra història. jajaja.

Les fagedes del massís del Montseny van ser estudiades per diversos autors. En aquests estudis hi ha

inventaris que pertanyien, majoritàriament, a les fagedes de major extensió que corresponen

al sector més humit del massís, situats al nord-est de la seva àrea de distribució, al voltant de Santa Fe del Montseny. L'objectiu principal d'aquest estudi és l'inventariat de la flora de les fagedes marginals

i més fragmentats del Montseny.

Fageda - Parc del Montseny.

Pedregar Rodó. (Tartera).

Per avaluar-ne la composició, la riquesa i la dinàmica. Per a l'estudi es va fer servir el mètode sigmatista, es van inventariar 66 parcel·les (100 m2), des de Collformic (1.142 m) fins a la Baga d'en Cuc (800 m). A 50 inventaris es van trobar

espècies preforestals, la qual cosa mostra una dinàmica d'expansió de les fagedes en aquestes altituds i

seran de gran utilitat per al seguiment de les fagedes marginals i més sotmeses als canvis.

Als altres 16 inventaris, les fagedes amb boix (Buxo-Fagetum), no es van trobar espècies preforestals i van ser les més pobres en tàxons.

Pedregar Rodó. (Tartera)

Fageda.

Als zigi-zagues del descens travessarem algunes tarteres entre elles una coneguda com el Pedregar Rodó.

Talús de gravetat, o pedrer, és el terme que s'utilitza per designar l'acumulació de fragments de roca partida a la base de parets de roca, penya-segats de muntanyes o conques de valls. Aquests dipòsits típicament tenen una forma còncava cap amunt, mentre que la màxima inclinació de tals dipòsits correspon a l'angle de repòs corresponent a la mida mitjana de les roques que el componen.

Creu d´en Picarín - Bifucació de camins.

Després de creuar-les tornarem a entrar a les fagedes, sempre seguint les marques vermelles i blanques del GR 5.2. Ja arribant gairebé a la part més baixa, ens trobarem amb una cruïlla de camins "la Creu d´en Picarín", zona oberta on el terra queda gairebé clar de fulles. Aquí seguirem pel camí o pista de la dreta, el de l'esquerra seguirà el GR fins a Sant Marçal. Continuem pel seder de la dreta, ara ja escoltarem algun vehicle passar per la carretera BV-5114, que és el nostre últim objectiu a assolir per resegressar a l'Àrea de les Ferreres on tenim estacionat el vehicle. UNa sortim del bosc continuarem a mà dreta per la carretera uns quants metres fins arribar al Pla d´en Mon o Àrea d´estacionament les Ferreres. Punt final daquest itinerari.

Fageda - Parc del Montseny.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Dificil i exigent (Itinerari tecnic, per a persones que sàpiguen moure's aquests àmbits. No apta per anar amb nens ni animals de companyia).

Temps/Horari: 4 h. 30 mits.

Desnivell/Quota màxima: 1.705 m.

Desnivell mínim: 1.117 m.

Ús: sí.

Us actual: senderisme, patrimoni cultural i històric, espai protegit natural d´interès botànic, faunístic i geològic, turisme i esportiu.

Estat: Regular, si plou hi haurà zones entollades, perill de caigudes considerables.

Senyalització: Itnerari Cresta dels Castellets: regular marques de pintura vermella molt desgastades, tram final marques de pintura groga i trobarem alguna fites de pedres. TRAM del GR 5.2 a Sant Marçal bona força marques vermelles-blanques en gairebé tot l'itinerari.

Llocs de valor: Àrea de les Ferreres o Pla d´en Mon, Fageda de Pla d´en Jep Xic, Pla de Lligamoltons, Coll de Saciureda, Els Castellets (Cresta), Agulla Gran (Cim de les Agudes), Pedregar Rodó, etc.

Època: Tot l'any. A l'estiu evitar hores centrals del dia i utilitzar protecció solar i gorra. Amb neu o gel les dificultats i exposició poden ser més exigents. Opcional: podeu anar bé una corda curta d'uns 40 metres, arnes, casc i material si ho creiem necessari per assegurar.

Croquis Ruta Les Agudes per Cresta dels Castellets, Sant Marçal/ Arbucies (Girona) extret de.- http://posatlesbotes.blogspot.com/

Les Solius - 531 m., Begues (Barcelona).

 

Les Solius, Begues (BCN).

Les Solius és una muntanya de 531 metres que es troba al municipi de Begues, a la comarca del Baix Llobregat.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

L´ascensió a Les Solius és una bonica excursió per endinsar-se al Parc Natural del Garraf. Aquesta muntanya ocupa una posició central al massís i ofereix una bona panoràmica de conjunt del mateix.

Les Solius, Begues (BCN). 

Aproximació:

Des de Barcelona agafem la B-20 (Ronda de Dalt), en direcció a Castelldefels per continuar per la C-32 i agafar la sortida 48AB cap a Gavà Centre ciutat.

A Gavà ens vam incorporar a la C-23, vam passar una rotonda.

A la següent rotonda, agafarem la segona sortida en direcció Av. de Joan Carles I/C-234, passem una altra rotonda a la segona rotonda, sortirem a la segona sortida en direcció BV-2041.

Després girem a la dreta cap a Ctra. Gavà a Avinyonet/BV-2041, a la rotonda, prenem la tercera sortida en direcció Av. Torres Vilaró/BV-2041.

A la següent rotonda, sortim a la tercera sortida de nou en direcció BV-2411.

Ultima rotonda, per la tercera sortida en direcció Carrer de l'Agricultura, per continuar per una pista de terra a trams encemetada el camí Parc del Garraf, fins arribar al petit estacionament a mà esquerra de la pista, de les Burigues, on estacionarem el vehicle.

Estacionament de les Burigues.

Camí a la Masia les Burigues.

Recorregut:

Estacionat el vehicle, al petit estacionament de les Burigues a mà esquerra de la pista o Camí del Parc del Garraf. Creuem la pista per continuar per un corriol davant que ens portés fins a l'antiga Masia de les Burigues (una fita de pedres marca el camí).

Continuem pel sender cap al Mas de les Burigues, se sap, gràcies a l'arqueologia que la pràctica de la ramaderia es remunta a la prehistòria al massís del Garraf, i fins i tot a petita escala a l'època ibèrica i romana. es crea una xarxa de camins gràcies a la ramaderia, que van passar a anomenar-les les "carrerada", comunicant la zona baixes de Catalunya, l'any 1.055, ja hi ha referències a la cursada "Via pecarale de Ceguinolas" (Les Gunyoles) que enllaçava Begues amb la Conca de Barbera i l'Alt Camp (on es troben els monestirs de Poblet i Santas Cruces).

Masia les Burigues.

Masia les Burigues.

Arribem fins al Mas de les Burigues, actualment en estat d'abandó. Per perspectiva històrica cal afegir que aquell 1.875 estava encara molt activa la Tercera Guerra Carlina (1.872-1.876). El pretenent Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1.872 i va ser escortat pel País Basc i Catalunya on va disposar de la col·laboració de Ramon Cabrera. Un dels motius que va empènyer Catalunya a sumar-se a la revolta va ser la promesa de restitució dels Furs catalans i la restauració de la Generalitat de Catalunya abolits el 1.714 per Felip V.

Continuem pel sender, deixat darrere nostre el Mas de les Burigues, fins a arribar a una bifurcació o encreuament de senders. sender que va cap a l'esquerra segueix en paral·lel a la pista del camí del Parc del Garraf i s'acaba en una zona on hi ha diversos ruscs d'abelles, que és millor no molestar i evitar.

Pas desviament a la dreta sender al Coll de les Solius.

Sendera emprerada i arbustiva al coll de les Solius.

Continuem pel sender a la nostra dreta que ens portés fins al coll de les Solius. Aquest sender de vegades pedradós i en altres molt sorrenc, ple de vegetació la majoria arbustiva, on veurem alguns exemplars de d’arboç (“Arbutus unedo”). És un arbre de dimensió discreta, de fulla perenne, propi de la mediterrània que floreix a l'hivern. Presenta les fulles grans i llustroses. El fruit és una baia comestible àspera coberta de petites berrugues, que maduren al cap d'un any, quan l'arbre torna a estar florit. El fruit és comestible i molt agradable, però cal menjar-lo amb moderació ja que pot ser força indigest i provocar mal de cap. També, atès que vaig tenir força alcohol, pot arribar a produir els mateixos efectes que un excess de beguda.

El romaní, també conegut com a romer (“Rosmarinus officinalis”), és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. A les seves fulles, el romaní posseeix glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i intensa olor. Els lingüistes actualment interpreten que el nom prové de “ros” i “marinus”; ros provindria del grec rhops (amb el significat de matissar), i marinus de myrrhinos, que significa aromàtic. En canvi, la paraula “romaní” referida a l’idioma derivaria de la forma femenina del llatí romanó i per tant faria “romaní”. Representa la llengua dels roma (gitanos), un poble que va sorgir ètnicament a l'Índia.

Les Solius - Parc Natural del Garraf.

Coll de Les Solius.

El ginebró, amb els seus bonics fruits. El ginebre comú, o simplement ginebró (“Juniperus communis”) és un arbust dioic (és a dir que hi ha plantes mascle i femelles) que pot arribar a més de 6 metres d'alt. Les fulles són punxants, fins, perennes, de color verd grisenc i els fruits triguen aproximadament dos anys a madurar i són de color verdós al principi i negre-blavós en passar del temps. De fa segles s'utilitza com a planta medicinal i per obtenir una beguda alcohòlica: la ginebra.

Sense sortir del sender sempre seguint la zona més marcada i evident arribem fins a una esplanada, és el Coll de les Solius, davant ens ve una pista forestal que enllaça amb les antenes i repetidors a la nostra dreta. Seguirem cap a l'esquerra, per un corriol ascendent marcat amb una fita de pedres que pràcticament ens deixa ja al cim de les Solius.

Banc al pre cim de Les Solius.

Cim de Les Solius.

Ascendim de nou per un corriol pedragós, a uns pocs metres del cim veurem que hi ha ubicat un banc de fusta, és un entranyable lloc per prendre's un descans.

Continuem i per fi ja arribem al cim de Les Solius. Tot i que al parc del Garraf s'imaginen, per la seva ubicació, molts cims amb excel·lents vistes al mar, la FEEC ha escollit Les Solius per ampliar el repte dels 100 cims. Aquest cim no és de molta altura, però amb els seus 531 metres, gaudeix de bones vistes, sobretot cap al sud-oest, on destaquen cap a Sitges, Vilanova i la Geltrú i el mar, i cap al nord-est, on sobresurt Montserrat.

Cim Les Solius.

Cim Les Solius - 531 m.

Al cim trobarem la base d'alguna antiga construcció, una escultura de ferro i una fita de pedra marcant el punt més alt d'aquest cim.

El parc del Garraf, gestionat per la Diputació de Barcelona (DIBA) juntament amb el parc d'Olèrdola, abraça bona part del massís del Garraf, encara que els cims més alts d'aquesta serralada queden fora de la protecció del parc, protecció que va arribar tard perquè el territori ja estava ple de pedreres que espatllaven, espatllen i encara faran malbé durant molts anys el territori, però no només les pedreres, també el clausurat abocador del pla d'en Joan.

Cim Les Solius (Marieta & Guti).

Cim Les Solius (Marieta & Dana).

Després de descansar una bona estona, beure i menjar alguna cosa en aquest meravellós cim. Emprendrem el camí de tornada cap al vehicle, tornant pràcticament sobre els nostres passos. Descendirem fins al Coll de les Solius i després de nou cap a la dreta pel corriol que hem agafat amb anterioritat per accedir al cim.

Es nota la mà de l'ésser humà, en com ha canviat el perfil d'aquestes muntanyes, des de l'explotació de mineral amb les pedreres, i amb anterioritat a l'explotació ramadera entre els segles VII i VIII, es van produir molts incendis forestals per crear zones de pastures.

Per això en l'actualitat el Parc del Garraf, és una zona més aviat arbustiva i herbòria, on es veuen pocs exemplars d'arbres o boscos madurs.

Descens Ruta al Cim Les Solius.

Masia les Burigues.

Pas tancat a vehicles de motor - Pista Camí del Parc del Garraf.

 

Acabem de baixar pel corriol que ens porta de nou a la bifurcació marcada per una fita de pedres amb una pintada de color vermell. Continuem cap a l'esquerra de nou a buscar les ruïnes del Mas de les Burigues, sense arribar-hi baixant cap a la pista o camí del Parc del Garraf, per un camí on trobarem un pas tancat a vehicles de motor per una cadena o cable.

Un cop a la pista aquesta paral·lela a la riera de Carxol, vam pujar per aquesta a mà esquerra fins arribar a l'estacionament de les Burigues on tenim estacionat el vehicle.

Pista Camí del Parc del Garraf.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Fàcil.

Temps/Horari: 1 h.

Desnivell/Quota màxima: 531 m.

Desnivell mínim: 211 m.

Ús: sí.

Us actual: senderisme, agrari, patrimoni cultural i històric, espai protegit natural d´interès botànic, faunístic i geològic, turisme i esportiu.

Estat: Regular, si plou hi haurà zones entollades.

Senyalització: Cap selalització, trobarem alguna fites de pedres.

Llocs de valor: Mas de les Burigues, Ruscs d'abelles, Les Solius, etc.

Època: Tot l'any. A l'estiu evitar hores centrals del dia i utilitzar protecció solar i gorra. Aneu amb calçat i roba adequada segons l'època de l'any. Portar aigua i alguna cosa per menjar. Opcinal: Portar bastons.

Croquis ruta al Cim Les Solius, Begues (Barcelona) extret de.- https://es.wikiloc.com/