martes, 1 de octubre de 2013

Ascension a La Sensenom, Via Normal IV+ 110 m. Montserrat (Barcelona).


La Sense Nom, Via Normal IV+ 110 metros. Montserrat (Frares) Barcelona.La Sensenom (La Sin Nombre) es una de las Agulles primarias de Montserrat. Es la Agulla que nos indica donde se acaban Les Agulles y comienzan Els Frares. La Via Normal es tambien una buena via para iniciarse y entrenarse para vias de varios largos, aprender a hacer reuniones,asegurar,etc. Tiene unas excelentes vistas de toda la zona de La Massana, Agulles, Frares. Asi mismo tambien sirve para ubicar otras Agulles o vias para proximas ascensiones, jejeje. No os olvideis de provar la via deportiva que se encuentra en su cara norte (la reseña os la ponemos a pie de una de las fotos de este album) en el mismo cuello por donde descendemos con un rapel.Como siempre os dejamos toda la informacion de la cual disponemos para que podais vostros@s tambien difrutar como nosotr@s de esta bonita Agulla de Montserrat














Ressenyes La Sensenom, Via Normal IV+ 110 m. Montserrat (Barcelona).

Via: Normal o Aresta Brucs
Zona: Montserrat – Frares
Dificultat: IV+ (D) ...

Dificultat obligada: IV
Llargària: 110 metres
Grau d’exposició: Mitjà
Grau de compromís: Baix
Equipament: Via equipada, amb burins, espits i parabolts. Totes les reunions tenen almenys un parabolt
Material: 5 cintes exprés i una plaqueta recuperable
Orientació: Sud
Valoració: ***

Aproximació.-

Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el refugi Vicenç Barbé. Des d’allí anem a buscar la Canal Ample i remuntem direcció al Coll d’Agulles, poc abans d’arribar-hi passarem pel peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps.

L1(III)
La via s’inicia al peu del camí que va del refugi al Coll d’Agulles. La primera tirada és una senzilla grimpada.
Hem de dirigir-nos cap un còdol gros de color marró molt característic, on trobarem un cap de burí. Un cop encintat continuem amunt en tendència a l’esquerra fins la primera reunió. 35 metres, un cap de burí i un espit.

L2(III)
La segona tirada segueix la tònica de la primera, amb una escalada molt moderada i agradable, sobre bona roca. 30 metres i dos espits.

L3 (IV+)

Sortim de la reunió i de seguida la paret tomba, aleshores trobem una reunió que no cal muntar i que aprofitem per assegurar-nos. Just després quedem davant un bonic muret vertical. Per superar-lo tenim un elegant pas de quart superior, molt ben protegit amb una expansió. Un cop superat aquest tram ens restaran uns pocs metres per arribar al cim. 45 metres; 2 burins, la reunió i un parabolt.

Descens:
Un ràpel de 20 metres pel vessant nord ens deixa a un coll. Des del coll baixem per la vessant oest de l’agulla fins arribar al peu de via.

Nota.- Resssenyes extretes de
http://escalatroncs.wordpress.com/