jueves, 11 de agosto de 2016

Pujada al Pic del Vent - 815 m., Sant Sebastià de Montmajor-Caldes de Montbui (Barcelona).

Pal indicador, Sant Sebastia de Montmajor.

 El Pic del Vent és, amb els seus 815 metres d'altura, el punt més alt de la Serra del Farell i una estupenda talaia des d'on tenim unes vistes impressionants de totes les muntanyes de la província de Barcelona. És una altra de les muntanyes que apareixen en el llistat de la FEEC del repte de les cent cims.
Amb aquest nom també és coneguda una marató amb una distància de 20 km, que es realitza al març a Caldes de Montbui amb uns 1.300 metres de desnivell.

Esglesia de Sant Sebastia de Montmajor.
Aproximació.-

Des de Barcelona: sortim per la Meridiana, nus de la Trinitat i agafarem la carretera C-17 amb direcció a Granollers - Vic, passarem per Montcada ia l'alçada de la Llagosta hi ha un desviament que porta a Caldes de Montbui passant per Palau - Solità i plegamans
A uns 3 km, de Palau - Solità i Plegamans, trobem una desviació a l'esquerra per entrar a Caldes de Montbui per l'accés sud. Aquesta entrada empalma amb el carrer principal de Caldes. Per anar a Sant Sebastià de Montmajor, continuem pel carrer principal amb direcció nord, a la sortida de la ciutat, a la dreta d'un REBOL hi ha un restaurant, vam passar de llarg. A 50 metres d'aquest punt, hi ha una desviació a l'esquerra amb l'indicador de Sant Sebastià de Montmajor, passareu per davant del càmping El Pasqualet, sense deixar la carretera BV-1243, i després de 12 km, arribarem a Sant Sebastià de Montmajor , abans passarem per la urbanització del Farell. Seguirem per la mateixes carretera BV-1243 fins ia arribar a un petit poble Sant Sebastià de Montmajor. I aparcarem en una esplanada al costat l'Església.

Sant Sebastia de Montmajor.
 Recorregut:

Sant Sebastià Montmajor`, és un poble de sis habitants al municipi de Caldes de Montbui al Vallès Oriental. Està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. És un dels exemples que s'han conservat de sagrera medieval.
L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1.065, i en 1.098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. I amb l'auspici d'aquest ordre es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de població. El 1.216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l'església de Caldes. Al cap de molts anys, el 1868, va ser declarada parròquia independent i li van ser agregades cases de la parròquia de Gallifa com Ginestós, Salví, Montbou o Oller, entre d'altres.
Zona d´aparcament. Sant Sebastia de Montmajor.


Sant Sebastia de Montmajor.
Del poble hi ha constància des 1.065, i formava part de la llarga llista de llocs que depenien del Monestir de Sant Cugat, justament va ser una decisió de l'abadia aixecar l'església romànica on honrava i s'honra Sant Sebastià. En ocasió de l'exposició Universal de 1.828-1.929, i formant part de l'anomenat Poble Espanyol, es va reproduir aquest singular temple. El 1.956, el pintor Antoni Vila Arrufat va pintar tot l'absis de l'església amb referències a la vida i martiri de Sant Sebastià. Són unes pintures de gran qualitat artística i tècnica on Vila Arrufat va aplicar la seva basta experiència en la tècnica de la pintura mural.

Rectoria, Sant Sebastia de Montmajor.

Sant Sebastia de Montmajor.
L'església romànica consta d'una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular. El transsepte presenta absidioles semicirculars. En el creuer es troba el campanar de planta quadrada amb dos pisos de finestres a cada cara.
A l'interior podem veure un retaule renaixentista d'autor desconegut, unes pintures al fresc de l'absis de l'artista Antoni Vila Arrufat i un Sant Sebastià de fusta pintada fet per Sebastián Badia.

Inici de la ruta.

Tu y tus besos cambiais mi mundo!!!!
Deixem el cotxe en un descampat que queda a mà esquerra.
Al costat de l'església hi ha un restaurant "La Rectoria".
Comencem l'excursió per la pista que surt des d'aquest aparcament, hi ha un senyal de trànsit de perill (nens a l'escola o així) i que més endavant ens indicarà el començament de la ruta, veurem (en un pi gran) els senyals de pintura (amarila i blanca) del PR C - 9.

Marques de pintura (groga i blanca) PR C- 9.

Torre del rellotge. Baixada del Rellotge.

Torre del rellotge. Baixada del Rellotge.

Després d'uns metres arribarem a la coneguda baixada del rellotge, actualment és només una torre sense senyalització alguna on antigament s'ubicava un rellotge que s'escoltava a tot el nucli del poble i part de la Serra de Baix. Agafar el sender que surt a mà esquerra en sentit ascendent i que està marcat amb ratlles grogues i blanques que ens acompanyaran al llarg de tota la ruta.
Si seguim recte ens portarà al mateix lloc, però és més llarg, aquest ascendeix fins que et trobes una esplanada travessada per una línia elèctrica (Torre eléctica d'alta tensió) i després es gira a l'esquerra per la pista fins a l'esplanada amb la primera gran alzina (Turò de St. Sebastià).

Torre electrica d'alta tension

PR C- 9.

Alzina gegant. Turo de St. Sebastià.

Pal indicador.  Turo de St. Sebastià.

Sender a la dreta que remunta per sobre de la pista
En arribar a l'esplanada, el Turo de St. Sebastià, ens trobem més pals indicatius. Caminem una estona per la pista i veurem un desviament a la nostra dreta que no agafarem, continuem recte fins arribar a una bifurcacions és el Coll del Serrat dels Cargols. Alli trobar-nos de nou un altre pal informatiu.
Aquest cop agafem un corriol que surt a mà dreta en sentit ascendent, seguint les marques de pintura del PR C-9.

Obaga del Pic del Vent.

Pal Indicador, trencat.
Ja hem arribat a l'Obaga del Pic del Vent, amb una altra impressionant alzina, darrere d'ella surt l'últim tram, el més complicat. Un pal de fusta marcava la direcció a seguir, ara només hi ha el pal i la indicació trencada, en fi !!!. Des d'aquí només ens queda pujar per un sender amb força desnivell fins al cim del Pic dels Vent.

Pujada al cim. Guti & Marieta.

Pre Cim.

Cim Pic del Vent.

Placa. Pic del Vent 815 m. Amics del Sender (10-04-2005).
Ens queda un últim repetjó entre bosc abans de coronar. A la part alta tornem a veure la llum després d'una estona de penombra al bosc. Arribant al cim veiem uns trastos diversos al cim que la coronen una senyera al vent, una figura de metall, una placa de pedra amb mans art manual, les rosa de vents i un banc de fusta per seure i gaudir de les vistes.

Rosa dels vents i unes escultures. Cim Pic del Vent.

Rosa dels vents

Pic del Vent, 815 m. 

Vistas. Sant Llorenç de Munt, 
Vistes cap a Sant Llorenç de Munt, Montseny i Bertí. Cingles de Gallifa, presents durant tota la ruta. Vam gaudir 01:00 buennrato de les vistes mentre mengem un entrepà. Dir que com bé el nom diu sol fer bastant vent al cim, el que incomoda una mica.
La tornada la vam realitzar desfent el camí pel qual hem pujat. Tornant de nou pel PR C-9, fins a St. Sebastià de Montmajor.

Vistas. Caldes de Montbui.

Marieta, Pic del Vent.

Cim Pic del Vent, Marieta & Guti.

Baixada, PR C- 9.
Acabem la ruta, recorrent de nou Sant. Sebastià de Montmajor. agafant aigua de la font a la plaça del Església. El nucli de població principal i més antic es troba en una fondalada baixant del Farell, anomenat primerament Montmajor; des d'aquí se'ns obre una vall que, amb l'única excepció del Castell de Gallifa que sobresurt dins d'un mar de verd, arriba fins als cingles. Està compost d'escassament deu cases distribuïdes en un parell de minúsculs carrers, que coincideixen formant un angle recte; la plaça que dóna accés a l'església, ho fa també a la part inferior, al restaurant anomenat La Rectoria, que obre les seves portes els divendres, dissabtes i diumenges, la part més elevada del poble és justament el petit cementiri on acaronats pel sol, descansen eternament els habitants de Sant Sebastià cridats ja a la casa del Pare Celestial. El poble ha canviat poc en els seus més de mil anys d'història; avui amb una mínima població permanent, sense cap tipus de servei, i situat al final d'una carretera en què va qualificar de sinuosa no li fa justícia, cal fiar-se del turisme, ja sigui en el seu vessant tradicional, a peu, en bicicleta ia cavall, i als quals accedeixen en vehicles de motor.

Restaurant Rectoria, Sant Sebastia de Montmajor.

Guti & Marieta, Sant Sebastia de Montmajor.
Croquis de la pujada al Pic del Vent.
Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa / Mitjana (alguns trams)
Temps / Horari: 2 hores (anada i tornada).
Desnivell / Quota màxima: 675 m. a 815 m.
Ús: si.
Ús actual: Pista forestas i algun corriol amb força desnivell
Estat: bo
Senyalització: Bona, Marques de pintures (Groga i Blanca, PR C- 9 i altres marques de pintura vermella)
Llocs de valor: Església de Sant Sebastià de Montmajor, Capanar, Urb, de Sant Sebastià de Montmajor, Pic del Vent, etc.
Època: Portar roba d'abric en èpoques fredes i més lleugera quan fa bon temps, bon calçat i aigua. (Opcional portar bastons).