viernes, 12 de agosto de 2016

Ruta de L´Esquirol, Calella (Barcelona).

Croquis de les rutes a Calella, (Blava -  Ruta del Corb mari, Groga -  Ruta de la Guilla i Vermella - Ruta de l´Esquirol).
Fitxa tècnica: Ruta de l'Esquirol (Vermella)

Grau de Dificultat: Baix.
Temps / Horari: 1 hora.
Desnivell / Quota màxima: 5 m. a 68 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme i passejades
Estat: bo
Senyalització. Molt Bona (Marques de pintures vermella amb un esquirol i fites de fusta amb el mateix símbol)
Llocs de valor: Platja de Garbí, Passeig de Manuel Puigvert, C / Amadeus, Fabrica Llobet I Guri, Parc Dalmau i La Muntanyeta, Pça, de l'Esglèsia, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de forta sol. Portar aigua.

Platja de Garbí.

Platja de Garbí. Marieta & Guti.
Aquest cop vam realitzar altres dels itineraris de natura que ens ofereix l'oficina de turisme de Calella. La Ruta de l'esquirol, marcada amb un logo vermell amb un esquirol en el seu centre que anirem veient i seguint durant tot l'itinerari.
En aquest curt passeig, podrem reconèixer les palmeres datileres i els plàtans, les denses copes dels quals donen ombra i resfrescan el passeig marítim a l'estiu. Al Parc Dalmau trobarem llocs per al repòs, l'oci i per gaudir de la natura. Predominen els pins pinyers amb la forma típica de para-sol a la copa, plens de pinyons que alimenten nombrosos esquirols. Sota la seva ombra creix un potencial alzinar amb aladerns i alzines on vola les mallerengues.

Platja de Garbí

Pont de Fusta, Riera Capaspre.
Aproximació.-

Des de Barcelona agafarem la C-32, autovia amb algun peatge fins a la sortida 122 de Calella / Pineda de Mar / Sta. Susanna. Segueix pel carrer Torrent dels Frares fins a la Riera Capaspre, on realment el pont de fusta amb el seu dos pilars de hormingon. A prop d'aquí podem estacionar el vehicle. Hi ha zones blaves de pagament.

Pont de Fusta, Avg, Riera Capaspre.

Logo de la Ruta de l´Esquirol.
Recorregut:

Un cop estacionat el vehicle, ens dirigim fins al Pont de Fusta a prop de la Riera Capaspre. La ruta segueix la direcció al contrari de com aqui l'anem a fer comentaris. A nosaltres ens va donar per fer-la del revés. Però el resultat és el mateix, jejeje.
Vam baixar per l'Avinguda Manuel Puigvert o Passeig del Mar, abans veurem les platges de Garbí i després d'aquesta la Gran. La Platja Gran es tracta d'una platja de 1.403 m de longitud. Té una amplada mitjana de 50 m. El grau d'ocupació que presenta és alt. És una platja urbana, de sorra daurada. Les condicions de bany són onatge moderat.

Platja Gran.

Pas subterrat, Riera Capaspre.

Passeig de Manuel Puigvert
El Passeig de Mar o Manuel Puigvert és una obra del municipi de inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una urbanització de balustrades i escalinates, amb elements decoratius que separen el passeig de la platja i de la via del tren. Projectats en plena dictadura de Primo de Rivera, com ho van ser l'escorxador i el mercat, per J. Martorell i Tarrats. Utilització d'elements de decoració, com per exemple, en els obeliscs, Molt d'acord amb l'estètica de la nova política feixista de l'època, encara sort que la cosa ja ha anat canviant alguna cosa i ara aquest municipi pertany als adherits per la independecia, jejeje .

Passeig de Manuel Puigvert
Cada any des de fa cinc, el primer diumenge de juny se celebra una fira dedicada a les protectores d'animals, posen parades per intentar vendre alguna cosa per recaptar diners, es fan passejades de passarel·la d'animals per adoptar, ballen danses orientals, actuen bandes també i es fan xerrades d'igualtat Animal i alguna mes que no recordo, fan un concurs caní perquè puguis passejar al teu gos i guanyar una medalla o algun regal que dóna alguna botiga.

Passeig de Manuel Puigvert

Carrer Amadeu.
Una mica abans d'arribar a l'estació de RENFE Rodalies, creuarem pel pas a nivell, i pujarem a la nostra esquerra per un dels carrers més comercials de Calella, el carrer Amadeu. Carrer gairebé vianants que és perpendicular a la costa. La Mayoria pavimentades i amb grans jardineres, purament comercial. Seguirem per aquesta fins arribar a la carretera N-II. Girarem cap a l'esquerra per buscar un pas subterrani.

Fabrica Llobet i Guri.

Pas Subterrat, N- II.
Passarem a l'altre extrem de la carretera N-II i a la nostra esquerra veurem la Fàbrica Llobet - Guri. La Fàbrica Llobet-Guri és una construcció industrial de dues naus feta de carreus grans i mitjans, amb gran quantitat d'obertures per aprofitar la llum natural. Probablement va ser construïda a la fi dels anys 20 i principis del 30, ja que tot la seva funcionalitat, no falten elements decoratius com ara els frisos de les naus i les columnes. La magnitud de l'edifici ens dóna la idea de la importància del sector del tèxtil (gènere de punt) a la vila. L'aspecte extern de la fàbrica va connectar molt directament amb l'estil oficialista que es desenvolupa a partir del cop d'estat de Primo de Rivera, el règim va aproximar els interessos al nou poder.

Fabrica Llobet i Guri.

Plaça de Conrad Prat.

Plaça de Conrad Prat.
En l'actualitat s'ha transformat en un hotel d'entitats, on es realitzen coses mes socials. En el seu interior tenim la possibilitat de practicar l'escalada en boulder. A més d'altres activitats.

Seguim pujant pel carrer fins arribar a la plaça de Conrad Prat, on tenim una font per resfrescarnos alguna cosa. Sense sortir de la plaça pujarem per un corriol amb travessers de fusta que fa de graons.

Acces a  Parc Dalmau i La Muntanyeta

Acces a  Parc Dalmau i La Muntanyeta

Fita Indicadora.

Escultura en la Muntanyeta.
Després de pujar els graons arribarem al gran parc pseudo forestal de Dalmau i La Muntanyeta. Just arribarem al Turo de la Muntanyeta, una petita esplanada amb una escultura, continuarem pel sender envoltat de pins pinyoners, que va descendint una mica.

La Muntanyeta

Zona Esportiva La Muntanyeta.

Tirolina, Jocs Infantils.

Tirolina Jocs Infantils, La Muntanyeta
A la nostra dreta ja gairebé podrem veure la zona esportiva de la Muntanyeta. Les instal·lacions a mes del camp de futbol, inclouen les pista d'atletisme, 4 vestidors, un gimnàs molt equipat, etc.
Gairebé al final de la senda arribarem a una zona de jocs infantils, on hi ha una tirolina, que no hem deixat escapar i l'hem provat, jajaja. Continuem vorejant la zona esportiva.

Parc Dalmau i La Muntanyeta

Skate Parc, Parc Dalmau i La Muntanyeta

Paseig del Cipres. Parc Dalmau i La Muntanyeta

Turó d´en Maresme.
Ascendim una mica cap a una nova explanda, on veurem les instal·lacions d'un recorregut per Skate, BTT, etc.
Seguirem pel sender ascendent on hi ha una línia de xiprers. Aviat arribarem a la part alta del parc el Turó d'en Maresme. On tornarem a veure la fàbrica Llobet - Guri, la xemeneia d'aquesta i tota la longuitud de la zona esportiva de la Muntanyeta. La qual anem vorejant per un sender marcat amb travesses de fusta aquest cop als costats del camí.

Parc Dalmau i La Muntanyeta

Parc Dalmau i La Muntanyeta

Parc Dalmau i La Muntanyeta

Fabrica Llobet i Guri.

Parc Dalmau i La Muntanyeta. Marieta & Guti.

Parc Dalmau i La Muntanyeta

El Pati de l´Os. Parc Dalmau i La Muntanyeta
Després de travessar tota la pineda, ja baixant a ens trobem en una nova i gran explanda que la criden al Pati de l'Ós, Conta una lenyenda de Joan de l'Ós que un ós rapte a una noia i la té captiva en una cova durant anys. La noia té un fill de l'ós que va heretar la força del pare i la intel·ligència de la mare. El fill Créixer en captivitat dins de la cova, amb la seva mare, fins al dia que ja aconsegueix la prou força per moure la roca de l'entrada que als impedia fugir. Un cop alliberats, Joan de l'Ós va tornar i mata el seu pare (L'Ós), simbolitzant la superioritat de la raça humana sobre la dels óssos.

El Pati de l´Os. Parc Dalmau i La Muntanyeta

Salt d´aigua, El Pati de l´Os. Parc Dalmau i La Muntanyeta
L'actual Parc Dalmau de Calella, més conegut pels Pins, era fa cent anys una finca privada propietat del senyor Àngel, que obsessionat perquè ningú li entrés, tenia contractat un guàrdia jurat per vigilar. Per als nens d'aquell temps, una de les activitats preferides era anar a robar fruita en grup, i allà hi havia coses delicioses, com pinyons i taronges, i el mèrit d'esquivar el guàrdia jurat, que en comptes de tenir un efecte dissuasori, donava encara un valor afegit a l'aventura.

Com el treball del vigilant no aconseguia ser prou eficient, el senyor Pelayo va parlar amb el mestre don Jaime perquè advertís als alumnes que si n'arreplegaven algun aniria a la presó.
En Jaume va fer l'advertiment als alumnes, tot i sabent que de poc serviria. Per això, tot seguit, i molt seriosament, va afegir que tenia el deure d'informar que s'havia pogut comprovar que en una pedrera d'aquella finca hi havia una cova habitada per un ós enorme, al qual s'havia vist passejar per l'esplanada de davant .

El Pati de l´Os. Parc Dalmau i La Muntanyeta

El Pati de l´Os. Parc Dalmau i La Muntanyeta
Un ós no és cosa de broma, com un guàrdia jurat; la història va obtenir els resultats que pretenia i, a més, ens va donar l'únic topònim referent a óssos d'aquestes terres.
L'ós de Calella era imaginari, però els del Pirineu són ben reals. Segles enrere, la gent d'aquelles comarques consideraven l'ós com un ancestre de l'home, com una raça d'homes primitius, peluts, que viuen en coves i que en alguns moments caminen drets, el que els allunya de la resta d'animals i els apropa a els humans.

El Pati de l´Os. Parc Dalmau i La Muntanyeta

 Parc Dalmau i La Muntanyeta

Parc Dalmau i La Muntanyeta
A la explanda de l'Ós, veurem algunes escultures, un petit estany d'aigua. Baixant ja veurem les escalinates amb la font del Lleó, fonts i mes zones enjardinades. Ens dirigiremnos fins a la seva entrada principal.

Parc Dalmau i La Muntanyeta

Parc Dalmau i La Muntanyeta

Guti.

Pas Subterrat, N-II.

L´Església
Des d'aquí anirem cap a la dreta a buscar un altre pas subterrani per travessar de nou la carretera N-II, Continuarem cap avall (direccio mar) pel primer carrer fins arribar a la plaça de l'església. La Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau va estar integrada dins de la parròquia de Pineda de Mar. A 1.528 es va independitzar i poc després es va iniciar la construcció del nou temple, el qual es va consagrar l'any 1.564. Aquesta primera església es va esfondrar en 1.747 i va ser reconstruïda de nou en 1756 i ampliada a partir de 1.785 segons el projecte de Josep Morató, de Vic.

L'edifici, d'una nau, amb cúpula sobre el creuer i capelles laterals entre els contraforts, segueix el model barroc derivat de Sant Felip Neri, de Barcelona. La façana té un esquema de tres cossos amb tester semicircular i laterals decreixents, portada arquitravada amb frontó trencat, fornícula i rosassa central. De la mateixa època és el campanar de base quadrada amb el cos superior octogonal, model àmpliament repetit en tot el país. Flanquejant la nova portada, van ser col·locats els caps dels dotze apòstols, que havien estat esculpits per Jean de Tours al segle XVI formant part de l'altar major. L'església va ser molt danyada en 1.936 i restaurada entre 1940-51.

Pça. de l´Esglesia.

Parc Dalmau i La Muntanyeta
Al final de la plaça de l'església girarem a l'esquerra per un petit callejon i arribarem a la plaça de l'ajuntament on veurem a la façana de l'ajuntament a una peculiar escultura de bronce.El Mastegamosques és el nom del capgròs més emblemàtic de Calella i un altre dels membres destacats de la família de capgrossos esparriots esquivamosques de Catalunya. El Mastegamosques és un capgròs que representa
un bufó. Amb els ulls ben oberts, un gran somriure a la boca i un parell de berrugues a la galta dreta, porta un vestit de color vermell i verd amb cascavells, i un barret de tres puntes també vermell. A les mans porta un espolsador de fusta i cuir, que utilitza quan convé per espantar la gent.La principal funció del Mastegamosques és acompanyar els gegants de Calella, a Quirze i la Minerva, en les seves sortides i vetllar perquè ningú els destorbi . Obre pas a la cercavila, persegueix les criatures i interactua amb el públic, fent tot tipus de bromes i jocs.

Mastegamosque, Capgrós que precedeix els Gegants Quirze i Minerva.
En Mastegamosques va ser creat en 1.935 juntament amb els gegants Quirze i Minerva, per l'escultor d'Olot Narcís al·legar. Va ser el mateix constructor qui va proposar crear aquesta figura a imatge del Lligamosques d'Olot. El Mastegamosques sortia a la processó del Corpus, juntament amb cinc capgrossos més, i acompanyava els gegants.

L'estreta relació entre el Mastegamosques i els gegants de Calella es manifesta en la lletra del ballet:

"I en Mastegamosques
movent ses nines tosques,
va davant marcant el pas. "

Amb l'esclat de la guerra de 1.936-39 el capgròs va desaparèixer i no va ser fins l'any 2.002 que es va decidir fer una reproducció

Pça. d´Espanya.

Pça. d´Espanya.
Continuarem rectes per un altre carrer comercial fins La plaça del Bunyol (antiga plaça Espanya encara que mai ningú la va cridar així), veurem l'escultura d'una calavera (Vaixell antic). des de aqui ja només ens queda arribar al punt de sortida baixant tota l'avinguda Capaspre. I si ho desitgem prendre una estona el sol el les estupendes platges i cales que ens ofereix Calella. Fi de ruta.

Riera Capaspre.