Ruta El Casol de Puigcastellet "SL - C 123 " , Folgueroles (Barcelona).

Casa Museu Verdaguer.

El Casol de Puigcastellet, va estar controlat pels ibers Ausetans en l'actualitat la comarca d'Osona. On van construir importants poblats i fortificacions en cims estratègiques. Des alli dominavan el corredor del Ter cap a les planes gironines. En aquesta ruta tindrem com a punt de partida i arribada la Font de la Trobada.
On també es troba una zona recreativa on trobarem un rierol artificial que a distància dibuixa la silueta de la signatura de Verdaguer. A més caminarem entre camps de conreu, pinedes i rouredes. Excursió molt senzilla que ens farà conèixer el nucli antic de Folgueroles i gran part del patrimoni arquitectònic del poble que va veure i va viure Mossèn Jacint Verdaguer.

Casa Museu Verdaguer.

Nucli antic de Folgueroles.

Aproximació.-

Des de Barcelona per la C- 17 fins a l´alçada de Vic, enllaçar amb l´Eix Tranversal (C- 25) en direcció a Girona, sortida 187 de Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta i seguir cap a Folgueroles per la carretera N- 141d en direcció Vilanova de Sau. Un cop entrem a la població de Folgueroles, buscarem lloc per estacionar. Nosaltres vam trobar prop d'una Aera de jocs infantils al carrer Josep Mª de Casacuberta. Un cop estacionat bé el vehicle ens dirigirem cap a centre de la vila. Pel carrer Nou, passant per la Casa Museu de Verdaguer fins arribar a l'Ajuntament i Centre informatiu ubicats a la Masia Can Dachs.

 Masia Can Dachs.

Monument Modernista de Mossen Cinto.

Recorregut.-

Recorrem la part més antiga del municipi de Folqueroles on veurem algunes casa que daten des 1.687. Passarem al costat la casa museu de Verdaguer, adquirida per subscripció popular a la dècada de 1.960, conserva la bellesa d'una casa de poble de mitjan segle XIX. El museu contè elements museogràfics que permeten entendre la grandesa de su obra i elements que evoquin la vida quotidiana de l'autor i de su època. Mereixen un interès especial els Rutes Literàries pèls llocs verdaguerians del poble i rodalies (calç concertar-les prèviament a la Casa Museu). trobarem el Centre d'Informació a la Masia Can Dachs, situada a la plaça Verdaguer on veurem també un monument modernista dedicat a Mossèn Cinto.

Esglesia de Santa Maria.

Interior Esglesia de Santa Maria.

A la plaça veurem també l'església dedicada a Santa Maria. Es troba documentada des de l'any 967. Entre els segles XIII i XV, va exercir el control sobre aquesta parròquia, la canònica de St, Llorenç del Munt, com a resultat de la seva influència aquesta església tenia com a patró a St. Llorenç.

Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb una sola nau i un sol absis al que li falten dues absidioles. Tot i les reformes que ha patit, l'exterior ens permet visualitzar l'absis decorat amb arcs cecs i lesenes, en sèries de dos arcs cecs i lesena .Presenta tres finestres de doble esqueixada. La nau està coberta amb volta de canó. Al segle XII es va afegir un atri a la façana per tal d'acollir la porta. Al segle XVII es van realitzar diverses transformacions al pati de l'església. Concretament a 1607 es va construir una capella dedicada al Roser, i més tard es va afegir la de St. Isidre i St. Joan Evangelista. Al segle XVIII es va traslladar la porta romànica de la façana de migdia a la de ponent. La portada romànica va ser restituïda acabada la Guerra Civil (1936-1939). Les obres van anar a càrrec de Camil Pallàs, que la va col·locar en un cos sortint del mur, coberta a dos vessants. Està formada per un arc amb quatre arquivoltes i quatre capitells. Les arquivoltes estan decorades amb temes vegetals, florals i soguejat, mentre que els capitells alternen la vegetació amb la figurció animal. Les arquivoltes són cisellades amb motius vegetals i descansen sobre impostes decorades amb fulles d'acant molt estilitzades. Els quatre capitells, en forma de tronc cònic, tenen la disposició invertida respecte de l'original. En els dos interiors (abans exteriors) hi ha una decoració vegetal amb fulles d'acant i els exteriors són figurats, al de la part dreta hi ha un àguila amb les ales esteses i l'altre una sirena que s'agafa les dues cues amb les mans. A nivell iconogràfic, l'àguila és el símbol de Sant Joan evangelista, representa l'esperit del bé, i la sirena peix, d'origen mesopotàmic, representa el peix que devora l'home; té un caràcter negatiu com a símbol de la temptació i del pecat.

Al segle XIII es va ampliar l'església per la part de posen amb un atri obert a les tres bandes. Les modificacions que acaben donant una fisonomia barroca a l'edifici es van iniciar a principis del segle XVII (1607).
A la fi del segle XVII s'arrenjà la teulada, que estava molt deteriorada, es va modificar la part dels peus de l'església aixecant la volta de l'atri i unint-lo a la nau. Llavors es va aprofitar la reforma per traslladar la portada i en cada costat, dins arcosolis d'arc apuntat, es van situar els dos sarcòfags gòtics avui deaparaguts. En 1730 es recontruie la sagristia, que havia estat incendiada per les tropes franceses en el segle XVII.

El volum extern de l'edifici és el resultat de la reforma de finals del segle XVIII, que van construir un pis sobre la volta de l'església per donar una solució definitiva al problema de les humitats.
En els murs laterals ia la façana es veu clarament la factura de l'edifici barroc format per carreus regulars, de grans dimensions, ben treballats i de pedra de Folgueroles, que es va instal·lar sobre el temple romènic i és permetre la creació d'un ampli sostre mort que durant anys va ser la seu de l'escola i de l'ajuntament.

La composició de la façana principal es reparteix verticalment en tres cossos: el central està coronat pel campanar de cadireta - datat sobre la pedra en 1796 - i s'uneix a latrals a trevés d'unes formes sinuoses coronades per esferes.Al 1880 es van fer les reformes als altars dedicats a Sant Jian Evangelista i Sant Miquel. Amb aquestes reformes també es va construir un mur que tancava el recinte del cementiri. A finals del segle XIX l'església comptava amb un campanar amb rellotge públic i una campana procendent de Casserres.

Relogte de sol

Inici de la ruta.

Torrent de Folgueroles

Després de visitar l'església, ens dirigim carrer avall buscant les primeres indicacions verticals per iniciar la ruta. Aquesta les veurem davant dels jardins del Racó de Mossèn Cinto i la Masia Can Dachs, on està ubicat el Centre d'Informació de l'espai Natural de les Guilleries-Savassona. En aquesta indicació ens dirigirem cap al carrer de la Rambla, seguint les indicacions deI itinerari del Torrent del Lledoner / Casol de l'Puigcastellet / Font Trobada. Arribant al pont que creua el Torrent de Folgueroles, sense creuar ens dirigirem cap a l'esquerra per una pista de terra paral·lels al torrent, veurem els palafones indicatius amb croquis i ressenyes de les rutes que aqui comencen.

Font dels Pescadors.

Cavall (Hipica la Sala)

Font del Moli (Horts de la Sala).

Per la pista passarem prop de l'entrada d'una hipica i a la nostra dreta podrem anar a visitar la Font dels Pescadors, situada en una zona inundable. S'accedeix per un pas baix. Aquesta aquesta dedicada a Emili Font i Cadony i té una inscripció gravada en una pedra. Tornem cap a la pista de nou paraleos al Torrent de Folgueroles, gaudirem veient els cavalls que alli tenen cura i descansen. I una mica més endavant a la nostra esquerra aquest cop travessant uns cultius  ( Horts de la Sala) podrem veure la Font del Molí, aquesta sense garanties sanitàries per beure de la seva aigües.

Presa de la Font Trobada

Presa de la Font Trobada

Panta Signatura de Verdaguer.

 Signatura de Verdaguer.

Tornem cap a la pista uns metres mes trobem amb la presa de la Font de la Trobada, aquesta recull les aigües del Torrent de Folgueroles. Entrem en un preciós paratge boscosos on el rierol artificial va ser una obra dedicada a Verdaguer, que a vista aèria podriem veure la seva signatura. Obra realitzar en el 2.002 com a homenatge al poeta en el centenari de la seva mort, la presa de la manté un nivell d'aigua perquè es pugui llegir des del cel. Gràcies a això es va recuperar també un lloc bastant degradat i al final trobarem la Font Trobada. Punt d'inici i final d'aquesta ruta.

 Signatura de Verdaguer.

Font de la Trobada

Les Planes.

Seguirem per la pista fins al final del paratge, on veurem una zona d'estacionaments per a vehicles. Aqui surt una altra pista que és el SL- C 123 que ja no deixarem en tota l'excursió. Arribarem fins a una altra senyal indicatiu vertical. Nosaltres ens dirigirem cap a l'esquerra, indicacions a l'El Casol de Puigcastellet / Mas d'en Coll / Sant Llorenç del Munt. Caminarem entre grans extensions de cultiu, anomenades les Planes segons en què èpoques i moments del dia solen estar amb molta boira i ens deixa gaudir veure com poc a poc es dissipa sobre el terreny. Continuem sense deixar la pista principal evitant algunes bifurcacions, seguirem les balises amb el rectangle pintat de color verd i blanc (SL- C 123).

Les Planes

Les Planes.

Mas d´en Coll

Passant una gran corba arribarem a Mas d'en Coll. Edifici civil. Masia orientada al Nord-est. Està formada per un cos principal a la part esquerra del que sobresurt una torre de planta quadrada, en la qual s'endevinen uns antics merlets tapiats i diverses espitlleres. L'edifici està cobert a dues aigües, la part dreta és més extensa que l'esquerra. A pocs metres de la casa hi ha un mur que conduïa a la casa mitjançant un arc de mig punt recentment enderrocat, el mur continua, assenyalant la construcció d'un cobert i d'un graner. La masia consta de planta baixa, dos pisos i golfes. El material constructiu originari és la pedra i la fusta, més tard es van afegir murs de tàpia i de maó. L'edifici està ple d'afegits. A l'interior de la casa es conserven restes de basaments i fusts d'arcs gòtics. A la part baixa de la casa, en un recinte actualment convertit en talls es conserven arcs diafragmàtics.El Mas d'en Coll era una antiga casa o "domus" del Coll, que el 18 d'agost de 1.306 el prior Guillem de Sant Llorenç de Munt va comprar a Francesc de Santvicenç per 2.900 sous barcelonins. Aquesta propietat havia estat cedida a l'cavaller F. S. per Sibil·la coll, filla de Bernat de Montalegre i Agneta Coll. Aquestes propietats s'estenien: a la part de llevant, l'actual collarí de Collsameda, al migdia el torrent que a Folgueroles, a ponent un alou de Santa Maria de Ripoll ja tramuntana el camí que conduïa de la masia Creus, avui desapareguda, a la església de Folgueroles. Aquesta masia és propietat del senyor Rocafiguera de Vic, des del segle XV. Al segle XVIII va adoptar la tipologia actual, obrint-se hi ha finestres.

Pocs metres abans de la casa es distingeix perfectament de l'aljub a mà dreta.

Mas d´en Coll

SL- C 123.

Casol de Puigcastellet.

Continuem per la pista, fins ara en constant ascens, arribarem a una esplanada amb molta pizzarra, aqui seguirem les balises de l'itinerari (verdes i blanques) fins arribar a la fortalesa ausetana del Casol de Puigcastellet és situada al nord-est de la ciutat de Folgueroles .
La fortalesa està formada per un gran llenç de muralla de 64 metres de llarg i 3 d'ample. A la part externa s'adossa una torre massissa quadrangular, en talús. Tanquen els extrems, per l'interior, dos grans murs laterals que limiten amb els penya-segats. Entre els dos braços s'obren deu àmbits amb una funció domèstica i artesanal. Dos patis empedrats els extrems conclouen el conjunt arquitectònic.
L'assentament es va construir a mitjan segle III aC comho indica el material ceràmic i numismàtic i va ser abandonat, com a màxim, uns cinquanta anys més tard.
La seva funció i la cronologia tan curta poden explicar-se per la seva situació geogràfica als límits del que seria el territori del poble ibèric dels Ausetans i, l'abandonament, caldria relacionar-lo amb la presència militar romana a la zona.

El turó que ocupa el jaciment és un dels primers enlairaments considerables que limiten pel llevant la plana de Vic de les Guilleries. Geològicament, està format a la base per les margues eocèniques que configuren el sòcol de la Plana, i el cim, per les areniscas gluconítiques de la formació de Folgueroles.
La fortalesa es troba, doncs, entre dues àrees diferenciades: pel costat de ponent s'obren les terres fèrtils de la plana de Vic, actualment gairebé totes en cultiu. L'altre tros del territori, incloent el cim del turó on s'implanta el jaciment, és boscós, amb una vegetació mediterrània de muntanya mitjana composta per una barreja de roure martinenc i alzinar típic. La presència de pi roig, actualment molt abundant, cal considerar-la al·lògena, d'aportació possiblement atròpica.

Casol de Puigcastellet.

Casol de Puigcastellet.

El conjunt està construït a base de grans lloses del país; el tipus de pedra és calcària, i són planes, primes, força regulars i col·locades totalment en sec. Utilitza blocs semiescairats i treballats per la cara vista, s'ajusten força bé ajudats per pedres petites i mitjanes en les juntures. Tenen la forma rectangular, sent molt irregulars en les seves mesures, i formen filades de disposició més o menys horitzontal molt desiguals. Alguns angles es reforcen amb lloses verticals a manera de falca.
Les estructures s'assenten directament sobre la roca natural, i en certs punts aquesta es retalla per tal d'encaixar la filada de base.En la cara sud-est tenim una torre o contrafort de planta rectangular atalussada per la part davantera, de 12.2 metres de llarg, i 6.3 metres d'ample sense cap obertura lateral, la superfície de la qual està coberta per l'enderroc de les mateixes parets. Es tracta d'una torre massissa, com sembla indicar la inclinació en talús, i es va construir adossada a la muralla. El tipus de parament és similar al de la muralla, però destaca la utilització de blocs més grans que les altres construccions. Són especialment escollits els blocs dels angles, ben escairats i ajustats.

No tenim evidències arqueològiques respecte a l'accés a la torre. Hipotèticament, i seguint la tradició bastant documentada en altres recintes fortificats, és probable la utilització d'estructures voladisses de fusta.
L'estat de conservació de la torre és bo. La fortificació del Casol de Puigcastellet no és un fenomen aïllat en el marc de la Ausetania, sinó que són ben conegudes arqueològicament altres fortaleses similars. El Oppidum del turó del Montgròs (el Brull) és la fortificació amb la qual el Casol manté uns paral·lelismes més clars. De manera similar actua la fortalesa de l'oppidum de l'Esquerda (Masies de Roda de Ter), però aquesta presenta més evidències d'hàbitat i d'urbanisme, que li donen una funció diferent dins el territori ausetà.

La conquesta romana posa fi a aquestes pautes d'assentament i fortificació. Durant el període de l'ibèric tardà gairebé no es construeixen noves defenses, i es produeix el progressiu abandonament. Aquestes estructures defensives elevades han quedat obsoletes dins el nou patró de vida que la romanització imposarà a les diferents comunitats ibèriques.

Casol de Puigcastellet.

SL- C 123.

Després de descansar i menjar alguna cosa, continuem la ruta seguint la pista pel costat contrari per on hem arribat, la pista amb tendecia descendent ens farà anar gaudint de la zona més boscosa. Sempre estarem al tant d'anar seguint les balises indicadores. Ets a arribar a una bifurcació ens faran anar cap a l'esquerra per la pista i després de diverses corbes trobarem el Mas Can Garbells. Masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el cavallet perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal d'arc rebaixat i una finestra a cada costat, al primer pis s'obren dues balconcillos units per un pilar i una finestra a cada costat, a les golfes, sota el carener hi ha una petita finestreta. A la part esquerra s'adossa un cos mig derruït. A la resta de l'edifici s'obren petites finestres. Els materials constructius: gres bast unit amb morter de calç i maó cuit a les obertures i escaires del pis superior. A la planta, les obertures i les esquadres són de gres de gra gruixut de color blanquinós. L'estat de conservació és mitjà.

Can Garbells.

Cabana de planta rectangular coberta a dues vessants amb el cavallet perpendicular a la façana es troba situada ponents. Es troba assentada sobre el desnivell per la part de llevant. Els murs són de pedra fins arribar al nivell del marge, a partir del qual s'aixequen els pilars de maó que juntament amb unes bigues de fusta aguanten la teulada (que es trobava molt deteriorat). El portal és un gran arc en forma d'ogiva i l'arrencada de l'arc és de pedra, però la part més apuntada d'aquest és de maó cuit. A sobre s'assenta un petit pilar sobre el qual descansa el carener. Els materials constructius: pedra n'hi ha prou unida amb morter de calç, maó cuit i pedra ben escairada a la base. L'estat de conservació és dolent.

Can Garbells.

Can Tramuntana

Després de visitar Can Garbells i estar una estona observant els animals que hi tenen cura, Continuem per la pista i al poc centenars de metres veiem el Mas Can Tramuntana. Masia de planta quadrada coberta a dues vessants amb el cavallet perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a ponent. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal d'arc deprimit o convex, amb un rellotge de sol, molt deteriorat, enmig de llinda. Al primer pis s'obre una finestra de pedra i dos de maó. A la part de tramuntana s'adossa 1 cobert de construcció recent. Tant a llevant com migdia hi ha poques obertures. És construïda amb maçoneria i alguns carreus ben treballats i presenten alguns afegits de maó. La teulada és de teules i la volada escàs. L'estat de conservació és mitjà. Cabana Cabana de planta rectangular coberta a dues vessants amb el cavallet perpendicular a la façana, l'orienta cap a llevant. Juntament amb altres dependències agrícoles tanca la lliça de la casa. Es troba assentada sobre el desnivell del terreny en direcció N / S. La part de llevant està dividida verticalment en dos sectors, el de l'esquerra queda tapat per un mur i el de la dreta obert. A la part nord hi ha dos grans obertures, mentre que a ponent el mur és gairebé cec i al migdia només hi ha mur a nivell de planta. És construïda amb maçoneria i amb alguns elements de maó i coberta amb teules i uralita.

Masia que no la trobem registrada en els fogatges del s. XVI ni tenim cap notícia directa de la seva història, l'única que tenim és el fet que pertany al patrimoni del mas Albereda de Sant Julià de la Vilatorta, torbant a documentada només els segles XII-XVIII, sta última centúria correspon amb una ampliació i es va construir també una capella dedicada a Sant Roc.

Can Tramuntana

SL- C 123

Folgueroles.

Continuem ja de nou per la pista que ja no abandonem fins arribar als voltants del paratge on hi ha la signatura de Verdaguer i la Font Trobada. La Font trobada és una de les grans fonts de Folgueroles que fins fa pocs anys era de raig molt generós i, actualment baixa seca moltes vegades. El broc antic era una boixa de roda de carro. Ara és possible veure aigua potable mitjançant un túnel suplementari connectat a la xarxa general d'aigua. Cada any se celebra la Tornaboda de la festa major de Folgueroles.

Sobre la font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens ha arribat manuscrita entre els seus papers. En aquests versos per a l'aprenent de poeta, la Font Trobada converteix la font de l'amor trobat. Raja una petita font prop de la meva pàtria que tothom li dóna per nom Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que en sortir del raig sembla fosa plata. Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set s'apaga ocorre la pastora i la vilatana com el segador el xai i la cabra. També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tard i matinada. Un dia el poeta troba "certa nina" que li ofereix un got d'aigua de la Font Trobada. Amb l'aigua beu també l'amor i des d'aquell dia torna a la font i es pregunta si aquesta nina no és una nimfa del lloc baixada del cel. I exclama: Digues, per Déu! digues-li. fontana, al canell bonica que en el teu raig canta, que rica és ella que em roba la calma. El poeta promet a la font que la envoltarà de marbres i xiprers, heura i vidalba. I acaba: Tot això tindràs, fontana, en pagament d'haver-me trobat l'amor que em faltava.

Font de la Trobada.

Espai Verdaguer.

Desfem el camí que vam fer en sortir de Folgueroles per tornar cap al municipi pel Torrent de Folgueroles, passant de nou per la hipica fins al carrer de la Rambla que agafarem per tornar al centre del poble. Visitar i veure una mica els jardins adjunts a la Masia de Can Dachs. I ja donar per conclosa aquesta ruta. Que esperem que realitzeu i sigui del vostre gust.

Folgueroles.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 2 h. 30 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 558 m. a 726 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, històric i turístic
Estat: bo
Senyalització. Molt bona, hi ha moltes senyalitzacions  " palafons explicatius, balises (color verd i blanc - SL- C 123), postes verticals"
Llocs de valor: Església de Santa Maria, Casa Museu Verdaguer, Folgueroles nucli antic, Casol de Puigcastellet, Mas d´en Coll, Can Garbells, Can Tramuntana, etc..
Època: Tot l'any, Portar aigua.

Croquis i ressenyes rutes El Casol de Puigcastellet (SL- C 123 verd i blanc) .