Un Passeig per les Planes Agricoles del Bruc, Collbato-El Bruc (Barcelona).

Aparcament Nubiola (Vinya Nova).

En aquesta ocasió farem una volta recorrent les zones agrícoles del vessant sud de la muntanya de Montserrat. Espai format per una gran terrassa al·luvial. Veurem en gran part l'agricultura i cultius mes propis de la zona oliveres i vinyes. Visitarem algunes de les Masies que són part d'aquest patrimoni agricola de Montserrat. Masies com la Vinya Nova, Can Jorba, el Castell o Cal Marques. Sense deixar de banda el teló de fons que és l'espectacularitat de la muntanya de Montserrat. Espero que us agradi.

Masia - Restaurant Vinya Nova.

Masia - Restaurant Vinya Nova.

Aproximació.-

Des de Barcelona agafem l'A2, fins a Collbató, continuarem per la carretera dirrecció al municipi del Bruc, passant l'hipermercat Bon Preu. Girem a la dreta a l'alçada d'un gran rètol que posa Restaurant amb una fletxa vermella. Passarem una carretera des d'aqui seguirem uns cartells blancs que ens indiquen "Restaurant Vinya Nova". Aquests ens s'endinsessin pel Bruc Residencial, pistes de sorra fins al Restaurant de Vinya Nova. Un cop allà ens girem a mà dreta i estacionarem el vehicle a la zona de Parking coneguda per aparcament Nubiola.

Pista a Can Jorba.

Recorregut:

Estacionat el vehicle, ens aproparem a visitar la Masia Vinya-Nova que actualment fan treballs tant agrícoles com de restauració. Per l'any 1.566, el Monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per plantar ceps i augmentar la producció de vi que treia d'una altra finca d'Esparreguera i que, des de llavors, seria coneguda com la Vinya Vella, per diferenciar-la d'aquesta altra, que va ser cridada la Vinya Nova.
La Vinya Nova va ser molt més que una simple explotació vitícola i aviat es va convertir en un important complex productiu que proporcionava queviures als religiosos, alumnes, ermitans i pelegrins del Monestir, i residencial, preparat per acollir els monjos durant llargues temporades.

La finca va ser consagrada majoritàriament al cultiu dels ceps i les oliveres, mentre que els bancals properes a la casa van ser convertides en horts. Es van construir cups per aixafar el raïm i una almàssera per moldre les olives; es van instal·lar premses per esprémer la rapa i la pasta que sortia del molí d'oli; es van edificar un celler per guardar el vi, estables, corrals, una era i altres dependències; i es va organitzar un sistema de recollida, emmagatzematge i distribució de l'aigua de la pluja format per sèquies, basses -una de les quals pot retenir un milió de litres i cisternes.

Inici- Final Cami Pas dels Francessos.

Bassal dels Gats.

Després de visitar la zona veure algunes de les antigues construccions per reconduir l'aigua, (Mentideres algunes enrajolada, el diposit i altres) Tornem a l'inici i agafarem la pista ampla en direcció Can Jorba. Seguirem cap a l'Oest la pista gira a la dreta i després a l'esquerra. Estem a travessant el Torrent de la Coma de la Maçana. Torna a girar cap a la dreta en direcció Oest de nou. Continuem en aquesta direcció sense sortir-nos de la pista fins arribar a una bifurcació on veurem que comença un sender que tanca el pas amb una tanca de fusta és el "Camí dels Francesos" principi-final. Aquest comença aquí i acaba al Monestir de Montserrat travessant tota la muntanya. Acabem de passar per la serra dels Tudons i al fons podem albirar ia la masia de Can Jorba.

Masia Can Jorba

Guti.

Txiki.

Masia Can Jorba.

Can Jorba és una masia protegida com a bé cultural d'interès local. Masia de planta rectangular i coberta a dues aigües, orientada al sud. A la façana principal una gran arcada precedeix la porta adovellada. La façana principal és de maçoneria de pedra vista i carreus treballats a les finestres. Queda emmarcada dins d'un recinte tancat que inclou altres dependències. A l'exterior i al voltant de l'edificació entorn del pati hi ha tres edificis més: una pallissa, una capella, i una dipòsit d'oli fet a partir d'una roca caiguda de la muntanya. Restaurada entre 1.964 i 1.973. Els propietaris actuals són hereus directes del primitiu constructor d'aquesta masia. En 1.835 durant la Primera Guerra Carlista, el P. Blanch, abat de Montserrat tement per la profanació de la Mare de Déu de Montserrat, la va lliurar personalment a Pau Jorba perquè l'amagués. Aquest per fer-ho va excavar un túnel, que avui encara es conserva, al pati del front de la masia.

Cisterna per l´Oli (Masia Can Jorba).

Tambè s´explica que la cisterna per l´Oli de Can Jorba esta excavada a la roca i hi ha una llegenda associada. A grans trets, relata que una roca va desprendre´s de la muntanya i va rodolar fins dins de la propietat de Can Jorba, just al costat de la masia. Després d´un petit conflicte entre els propietaris del mas i els monjons s´hi va fer un diposit picant a la mateixa roca per guardar-hi oli. S´hi van construir unes escales per accedir-hi i a més, si va posar unes parets i sostre.

Cisterna per l´Oli (Masia Can Jorba).

Capella de la Mare de Deu de la Font.

Des de davant de la casa caminem direcció oest per una pista en pujada per costat de la capella de la Mare de Deu de la Font, una edificació en estat ruinós. Unes metres més endavant, trobem una bifurcació, seguim cap a l´esquerra direcció sud tot passant per una pista que creua pel mig d´un camp d´oliveres. Al cap de cent metres, dins del camp, veiem una nova cruïlla de camins i girem cap a la dreta direcció oest fins al final del camp.

Capella de la Mare de Deu de la Font.

Edificació en estat ruïnós

Camp d´Oliveres.

Entrem en un petit bosc mentre el camí pren baixada. De seguida tornem a passar per uns camps i arriben al Clot del Tambor o Camps de l´Esteve. ës punt de parada de molts vehicles d´excursionistes i escaladors, que es volen dirigir a la zona del Tambor i a la Cova de l´Arcada. En front nostre, la pista gira en pujada cap a l´esquerra, abans però. al petit bosc del Cllot del Tambor que tenim a l´Oest del camí hi podrem trobar una mica amagat el Pou del Castell.

Montserrat Cara Sud

Clot del Tambor o Camps de l´Esteve.

Ara pugem fins dalt de la masia del Castell mitjançant la pista que fa una ziga-zaga. No veiem la casa, però per atansar-nos-hi, girem al primer cami que aparegui per l´esquerra i que té una petita pendent. A la nostra dreta contemplem un camp de conreus, i, a la nostra esquerra, el recinte de la casa del Castell, pasem per davent i seguim l´antiga pista de carro cimentada que es dirigeix cap al sud-oest.

Frares Encantats (Montserrat).

Masia del Castell.

Passa per dins de l´abreda i es prolonga uns 700 metres. Durant aquest tram boscós, també caminem pel costat d´una casa coneguda com Les Figueres, Trobem una cruïlla, a la dreta direcció nord- oest, mena al barri de Mas Grau del Bruc i a l´esquerra en direcció est cap a Can Ferrers o Ferrés que dista a poca distancia. Aquest ultim és el cami que acudim.

Masia del Castell.

Antiga pista de Carro.

Marieta.

Tresquem pel costat de la masia de Can Ferrés i voltem a la dreta en direcció est passant enmig de dos camps. Tornem a tenir unes meravelloses vistes de Montserrat i en primer pla uns extensos camps, alguns d´ells erms. Aquest és un bonic lloc per aturar-se una estona i fer fotografies d´aquesta cara de Montserrat. A mà dreta, al camp inferior, podem veure un antic safareig. Ens hi apropem i darrere apareix la primera bassa de Can Ferres o de les Muixerigues.

Les Figueres (Barri de Mas Grau del Bruc)

Can Ferrers (Barri de Mas Grau del Bruc).

Està envoltada de tupits arbres que l´amaguen. A l´aigua hi ha llot, llentia d´aigua "Lemna minor" i és un ninxol ecològic. La presència d´aigua en aquesta zona resulta molt curiosa i dóna nom a la serra de les Muixerigues ja que hi somica molta aigua, fent referència quan hom esta moíx donant personificació a la muntanya. Part de l´aigua que davalla pel nord de la serra queda recollida en aquestes basses.

Camps Erms.

Montserrat.

Bassa de Can Ferres.

Tornem a pujar pel cami i davant nostres tornem a veure una bifurcació, seguim per l´esquerra i tot seguit trobem la segona bassa a mà esquerra. Amb dues són el.lipsoïdals i es localitzen al nord del Serrat de les Muixeringues. Recullem part de les aÏgues d´aquesta serra.

Bassa de les Muixeringues.

Camps Serra de les Muixeringues.

Cruilla

SEguim i baixem. Ara hem de tornar cap a la Vinya Nova tot atenent les indicacions seguents. A la següent bifurcació prenem el camí de l´esquerra que fa pujada. Creuem el torrent del Castell i apareixem en un camp d´oliveres. Just al capdamunt del pendent i entre els camps hi ha una cruÏlla, ens dirigim cap a la dreta direcció sud-est i pasem per costat de CAn Péfol que ho podem veure a l´esquerra, en mig dels camps.

Cruixa Dels Quatre Camins.

SEguim cap al sud, travessem un tram de bosc i sortim de nou entre cultius trobant-nos amb una nova cruÏlla. Seguim cap al sud entre els camps d´oliveres fins a la següent cruïlla on conflueixen quatre camins. Si seguim cap a l´esquerra, en direcció nord- est arribem a enllaçar amb la pista principal que mena a la Vinya Nova i proseguim cap a l´est sense perdua fins trobar de nou el restaurant.  Fi de l´excursió.

Aparcament de Can Jorba.

Marieta I Guti (Bar Granada, El Bruc).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baix.
Temps / Horari: 2 hores 30 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 429 m. a 530 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, pas agricola, cultural i històric.
Estat: bo
Senyalització. Bona (Algun pal vertical indicatiu)
Llocs de valor: Masia Vinya Nova, Masia Can Jorba, Cisterna per l'Oli, Pou del Castell, Clot del Tambor, Mentideres de la Vinya Nova, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de forta sol. Portar aigua.

Croquis i ressenyes de la ruta extret de.- Resvista Guia On Anem?.