Pic Lustou 3.023 m. des de Fredançon - Vall de Rioumajou, Tramezaïgues (França).

Cim Pic Lustou, 3.023 m. 

El Pic Lustou és un dels pics solitaris de la zona del Bachimala, en aquesta s'eleven cims de mes de tresmil metres d'altitud. Aquestes estan diferenciades en dos massissos de Culfreda-Batoua i el massís de Bachimala. L'accés més senzill encara que no còmode del tot és per la regió francesa de la Vall d'Rioumajou partint des d'una preciosa zona de picnic i pernoctació anomenada Fredançon prop de la població de Tramezaïgues.
El Lustou es troben desenganxat d'altres cims més properes ocupant la part més septentrional d'aquest conjunt muntanyós. La primera ascensió es va realitzar en l'any 1.868 pel Sr. H. Russell.

Arista Cim Lustou.

Arista Pic Lustou.

Pont el Rioumajou. Inici Vall de Peguere.

Zona d'acampada i esbarjo de Fredançon.

Com arribar.-

Es parteix de Fredançon per arribar-hi hem d'agafar un desviament que trobarem a la carretera que porta de la població de St Lary-Soulan feia el túnel de Bielsa, que indica direcció al municipi Tremazaigues, aquí no té pèrdua és seguir la vall de Rioumajou fins que finalitza l'asfalt, a mà esquerra hi ha el pàrquing i la zona d'acampada delimitada amb màxim dues nits disposa d'una caseta utilitzada com WC. Si se segueix de front (passant el pont de Rioumajou, en l'actualitat tallat al trànsit de vehicles fins a desembre de l'any 2.019 per treballs forestals) s'arriba al Hospice de Rioumajou.

Cartells explicatius (Zona d'Acampada de Fredançon, Vall de Rioumajou).

Riu Piarre.

Recorregut:

Vam arribar gairebé de nit a la bonica zona d'esbarjo i pernoctació lliure de Fredançon. Aquesta zona està limitada amb un màxim de dues nit per a la pernoctació.

Ens vam aixecar ben aviat 6:00 o 6:30 h. Després de dinar alguna cosa i acabar de ficar alguna cosa a la motxilla, vam començar caminar. La zona d'Fredançon aquesta bastant concorreguda en aquesta ocasió. Ens acostem fins als panells d'informacion i veiem que l'accés per anar al Lustou esta tancat per treballs forestals fins al desembre del 2.019 !!!!. Però només per vehicle, Ufff !!! Que ensurt.
Mas tranquils ja vam començar a caminar cap al nostre objectiu. Passem la barrera que tanca el pas a vehicles, al costat de la caseta de WC de la zona d'esbarjo. Creuem el pont de Rioumajou, que passa sobre el riu Piarre i continuem per pista atraves del bosc.

Refugi de Fredançon ó Hospice de Rioumajou.

Pont de Florence, el sender que hem de prendre aquesta a l'esquerra d'aquest.

A molt pocs metres passat aquest primer pont, ens trobem amb el Hospici d'Rioumajou o refugi de Fredançon, també és lliure però amb molt poca capacitat. Veiem alguns senyals verticals indicatius amb rètols grocs. Continuem per la pista ascendent fins a veure un altre pont de formigó sense tanques de proteció. Aqui en aquesta ocasió no ho creuarem sinó que ens desviarem per l'esquerra agafant un sender que va remuntant atraves del bosc. A la nostra esquerra podrem veure els efectes causats per alguna allau (pins arrencats i molta terra desplaçades, és aquí on estan realizant els treballs forestals).

Bosc de la Vall del Peguere.

Torrent de la Piarre.

Seguim pel sender que ens va endinsant a la Vall de Péguère, quan comença a planejar buscarem el pas per creuar el torrent de Piarre, ull ja que a vegades va molt carregat d'aigua i la situació doncs estar una mica més complicada. Després de travessar el torrent i seguint algunes fites de pedres el camí torna a ser ascendent i s'allunya alguns metres del torrent i el barranc del Piarre. Seguim pel bosc cap al Nord-est, paral·lels al riu però deixant a la nostra esquerra. Veurem una bonica cascada i sentirem la frescor de l'aigua. Aqui el camí gira uns 90º a la dreta cap al sud-est seguint la marge esquerra del torrent.

Cap a l'Oest veiem el Pic d'Aret que tanca la Vall de Rioumajou.

Cabana / Refugi de la Montagne de Thou.

Passant uns metres travessarem una altra zona també arrasada per alguna allau. Després nosaltres tenim unes bones vistes de la Vall d'Rioumajou. Tornarem a creuar el torrent. Després d'aquest el camiuno torna a redreçar-se i després d'unes poques llaçades arribarem a la cabana / refugi de la Montagne de Thou a uns 2.100 m gairebé mimetitzada amb el lloc. Si és buida es pot fer nit però normalment sol estar ocupada pels pastors de la zona que guarden els seus reboños en una tanques costat de la casa. Aquests quan es van a dur a pasturar el ramat solen tancar la cabana amb clau. L'entorn és molt maco i ja al fons a la nostra esquerra podrem veure els cims de l'tricéfalo del Culfreda.

Pic tricéfalo del Culfreda.

Pic du Tour (centre "tapat pels raigs del sol") i a l'esquerra l'aresta del Lustou.

Simulació d'un petit Vic-Vac. jejeje.

Passem la cabana i seguim amb la tònica ascendent i amb desnivell del camí. Nosaltres en tot moment hem anat seguint les fites. Passem del la zona boscosa a gran extensions de gespa de veure esquirols pels arbres a potser algunes cabres i si tenim sort marmotes. Ja davant nostre i amb una gran V enmig observem el nostre objectiu els cims del du Tour i el Lustou. Vam realitzar una parada per menjar alguna cosa on hàgim un petit intent de Vic-vac.

 L'aresta del Lustou.

Vanessa, buscant l'inici de la Aresta del Lustou.

Un cop arribem a la zona on ja tenim alguns resta de plaques de neu i la zona canvia de pastura a pràcticament a una zona amb pedres descompostes. Seguim remuntant però en aquesta ocasió donant un brusc gir (uns 90º) a l'esquerra sentit Nord. Al fons veurem el coll de Lustou per alli podriem accedir però ens coixera molt retirats i lluny. Així que continuarem cap a l'Est com si fueromos a agafar l'opció el petit corredor / xemeneia que dóna accés a la cfrsta Nord-oest del Lustou. Però seguirem per l'esquerra fins a l'inici de l'aresta. Per la qual remuntarem.

Ascendim cap a l'aresta creuant una mica la neu.

Lustou per l'esquerra i el Guerreys al centre.

El terreny descompost encara que amb alguna traça de sender. Al fons el Lustou. Sortirem a la carena per l'esquerra del seu cim. Pujant per aquest pedregar veiem al fons la Vall de Rioumajou, on hem començat a caminar. Ja agafant alçada tenim a la vista el Soum de Ramond, Mont Perdut, Cilindre i Marboré.

 L'aresta del Lustou.

 L'aresta del Lustou. Es veu la sortida de la xemeneia (un altre accés a l'aresta).

Comencem a remuntar per l'aresta / carena. En aquest moment preferim recollir i guardar els bastons ja que ens resulta més còmode progressar amb les mans lliures. Com a consell no aquesta demas posar-se el casc per evitar que alguna pedra que es desprengui col·lisioni amb el nostre cap. La grimpada és molt senzilla i fàcil, però sempre cal estar atents i no descuidar-. A l'fonde veiem com descendeix alguns muntanyencs més matiners.

 L'aresta del Lustou.

Guti, a l'aresta es fa llargueta.

Vic -Vac en la pre cim del Lustou. Amb dues estances separades. jejeje.

Passem al costat de la xemeneia / canal que és una de les opcions més ràpides per arribar al cim del Lustou. A nosaltres ens a semblat millor remuntar des de l'inici de la carena. Arribem al fals cim del Lustou, aqui veurem una Gravic-vac, que per la nostra sorpresa sembla dividit en dos apartats, jejeje tot sigui tenir a aquestes alçada una mica d'intimitat.

Darrer tram d'aresta fins al cim del Lustou. A vigilar una mica !!!

Vall de Lustou, amb el petit Lac de Lustou. 

Tram final al cim !!! Ja el tenim Vanessa !!!

Per últim si optem per grimpar i fer els ultims metres de l'ascensió per la cresta que dóna accés al cim més directament i no són passos molt complicats però si bastant aeris. Això si la roca és descomposta així que només val recolzar-res de agafar-se i tirar fort. Us podeu portar un ensurt. Després d'aquests uns metres mes i veiem ja una gran fita que ens indica el cim de l'Lustou.

Cim del Lustou, amb els amics del 3.000.

Foto per a la U.G.E.L. (Unió de Grups Excursionistes Llibertaris).

Alli ens coneixem als amics que realitzen la pàgina de facebook de 3.000. A part de gaudir de totes les vistes, vam intercanviar llocs, inpresiones i coneixements. Per supòsits els contactes i clar fotos del moment, jajaja. Vull dedicar esyta ascensió a una coneguda i ja desapareguda amiga "Aurora", familiars i tots els meus amics.

"Aurora, vola lliure. Sempre en els nostres cors".

Sempre fins al final !!! (Vanessa i Guti).

Lac de Lustou. 

Per al descens, vam decidir tornar cap al gran vic-buit del fals cim. Cap al coll on veurem el petit llac del Lustou. Al coll veurem un sender que torna cap a la zona per la qual hem pujat. Després seguirem una altra vegada les fites per tornar sobre els nostres peus. Primer passarem pel pequerño vicvac. Després d'aquest arribarem fins a la cabana de la Montagne de Thou. Tot això amb calma doncs ja notem els efectes de la pujada a les nostres genolls i cames. Encara que no ho sembli és un constant desnivell.

Pic de Tour i el Lustou.

Torrent de la Piarre.

Després de la cabana, vam passar els prats tornem a banda del Torrent Piarre, ens introduïm al bosc i seguirem les fites, que ens portaran fins a un pont de fusta. Que creua sobre el Piarre i ens deixa a la pista conjunt al segon pont de formigó on vam agafar el sender de l'esquerra per pujar. Ja només ens queda anar per la pista fins arribar de nou al picnic de Fredançon. Descansar i fer el retorn a casa. Desitgem que us agradi aquesta ressenya. Gràcies per seguir-nos.

Indicacions a Fredançon després de passar el pont de fusta.

Pista forestal de Péguère.

Cim o lloc: Pic Lustou.

Durada: Dia complet.

Temps total efectiu (sense parades): 10 hores. (Anada i tornada)

Desnivell acumulat: 1.700 metres

Dificultat tècnica: Moderada / Facil.

Altitud màxima: 3.023 metres.

Altitud mínima: 1.380 metres.

Punt de Sortida i arribada: Fredançon (pic-nic).

Població més propera: Tramezaïgues.

Època: Estiu.

Material: Bastons i Casc. En altres epoca equip d'ascensions hivernals (Grampons, piolet, corda. Opcional).

Croquis i ressenyes ascensió Pic Lustou des Fredanço. extret de.- http://angel-aparisi.blogspot.com