jueves, 4 de octubre de 2018

Bellmunt, 1.248 m. per la Tosca de Degollats. Vidrà (Girona).

Inici de la ruta, Càmping Vidrà.
El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt es troba en el punt més alt de la serra de Bellmunt (Serra de Bellmunt), a 1.246 m d'altitud sobre el nivell del mar. Aquesta serra, orientada d'est a oest, pertany als primers contraforts del Prepirineu català i des dels seus cims es contempla la Plana de Vic, al sud, i una sèrie de cadenes muntanyoses que culminen al nord amb el massís de Rasos de Peguera, la serra del Cadí i els cims de Pedraforca i Puigmal.

Actualment, el santuari, anomenat a la comarca "de Bellmunt" o "Bellmunt" a seques, alberga un petit hostal i un restaurant, i es pot accedir des de Sant Pere de Torelló, o també atraves de la Tosca de Degollats des Vidrà realitzant una meravellosa ruta atraves de diferents paisatges molt embellidors.

Camp de Futbol, Vidrà.

Inici de la ruta.
Com arribar.-

Des de Barcelona per la carretera C-17 cap a Ripoll sortirem a la sortida 81 direcció al municipi de Sant Quirze de Besora Sud, on continuarem en direcció a Santa Maria de Besora / Vidrà per la BV-5227 durant 21 km. fins arribar a Vidrà. Un cop al poble de Vidrà pasarremos el primer nucli de cases, trobarem o localitzarem la casa o masia del Cavaller. Aqui podriem estacionar i començar la ruta. Nosaltres  la vam iniciar des de l'entrada del Càmping en el camí de Santa Bàrbara.

Cavaller de Baix.

Recorregut:

Un cop estacionem el vehicle, en el nostre cas al Càmping de Vidrà, vam sortir pel camí de Santa Barbara cap al Camp de Futbol o zona esportiva de Vidrà. Ens situarem davant del camp de futbol, on veurem una cartell "Cavaller de Baix" i un pal indicador amb diverses indicacions agafarem la pista de sorra que comença a baixar cap a "Sant Pere Torelló i Salt del Molí" baixant pels límits de la granja . Una altra pal indicatiu ens assenyalés que anem cap a l'esquerra pel camí que ens conduirà fins a la depuradora d'aigües del municipi.

Depuradora d´aigues.

Cami vora Ges.

Salt del Moli.
Just després de passar per davant de la depuradora d'aigües, i després de creuar una tanca, deixarem el sender que ens surt a l'esquerra "Salt del Molí" i seguirem per la pista que baixa cap a "Sant Pere de Torello" al costat de la riba del riu Ges amb marques de pintura PR (groga - blanca). després de baixar bastant metres per la pista en un gir a la dreta veurem una altra senyal indicatiu. Aquest gir a la dreta ens portés a veure i gaudir d'un dels salts d'aigua més bonics de la zona "el Salt del Molí" segons en què època de l'any ens trobem podrem aprofitar i donar-nos un bany.

Revolt, continuar per el PR (maques blanques - grogues).

Riu Ges.
Després de gaudir d'aquest meravellós espectacle natural retrocedirem i tornarem a la pista on vam veure el senyal vertical. A la pista de nou continuarem uns metres i ja seguirem sempre les senyals de pintura del PR (grogues - blanques). del Camí Vora Ges. Ens oblidarem d'un sender que ens surt a la dreta. En arribar a un revolt molt pronunciat a l'esquerra de baixada per la pista, d'deixarem aquesta i seguint les marques del PR, hi ha tambien un pal vertical de fusta, ens endinsarem per aquest sender atraves del bosc.


Sender a Tosca de Degollats.


Tosca de Degollats.
Ens endinsem per una zona força boscosa fins arribar a un clar on seguirem per la dreta, seguint un camí limitat per una tanca de fusta. Aquest camí ens portarà fins a una cruïlla de camins, on veurem un pal indicatiu vertical, uns 20 metres abans d'arribar al Tosca de Degollats. Nosaltres hem de seguir pel camí que puja a la nostra dreta, un sender ascendent poc visible.

Però abans i per la poca aproximació mereix veure la Tosca de Degollats. Una formació rocosa de roca calcària amb una alçada d'uns 8 o 10 metres

Tosca de Degollats.

Brollador Tosca de Degollats.
Aquest bloc rocós originar quan durant anys i anys, l'aigua d'un brollador situat a la part superior va ser rajant i va ser dipositant, amb aquest degoteig, petites restes de carbonat càlcic, que es van adherir a terra i van donar lloc a la formació rocosa que avui es pot observar. Aquesta, situada en un paratge ombrívol, queda emmarcada per una vegetació abundant.

Ara, sense presència d'aigua a causa de que la font es va assecar fa alguns anys, és seca i té fàcil accés cap a la part superior. El lloc és fosc, misteriós, no exempt d'una bellesa salvatge que fa venir por al caminant que s'aventura a fer-se foc. Un lloc com aquest és el marc idoni perquè la tradició oral busqués un fet llegendari que donés encara més encant al lloc.

Collet 1º

Collet
Tornem sobre els nostres passos fins a la bifurcació de senders i ara si agafem el sender que puja fins al cim de la Tosca de Degollats, on podrem veure el brollador de la Tosca. Seguirem per aquest sender que continua pujant en desnivell. Aqui no tindrem cap tipus d'marques per guiar-nos.

Després de passar dos petits colls, i quan el sender comença a baixar suaument després de passar el segon collet. Trobarem un corriol que va cap a la dreta, ho ignorem i seguirem per l'esquerra. El sender va a parar al final o principi d'una pista forestal que s'acaba en uns pocs metres mes a l'esquerra. Agafarem aquesta cap a la dreta, la pista va pel sollell i just quan travessem el torrent de Canemars i vam entrar a la baga la deixarem per seguir per un caminet que va paral·lel al torrent uns 20 metres i puja pel marge dret. El camí està bastant en mal estat però al poc es fa més evident i visible.


Coll de Hi-era-de-Massa.


Guti.
Després de creuar el torrent dues vegades més, el camí travessa una pista antiga de desembosc, per continuar rectes de pujada. Arribarem al Coll d'Hi-era-de-Massa. Aqui veurem diversos senyals indicatives verticals i de nou marques del PR (blanques - grogues). el Coll el seu nom és "Hi era de massa". És un topònim molt curiós, que té el seu orgien en uns fets esdevinguts en temps feudals.

S'explica llavors que fal molts anys, no podem concretar la data, al Castell de Besora vivia un senyor feudal de conducta dèsputa i cruel cap als seus subordinats. Aquests cansats de tantes humiliacions, es van reunir secretament al "camp del mal consell", i van decidir desfer-se del seu amo definitivament.

La vespra del seu sant van organitzar una cacera de senglar, i que van ser al coll situat al peu del Santuari de Bellmunt, en lloc d'atacar la fera, va ser agredit i mort l'amo. El Tribunal va prendre part i quan va fer la pregunta de - Qui l'ha mort?, Va respondre la gent unànimement -el poble-, per què l'ha mort? per que era de massa.

Des de llavors el nom d'aquest coll ha estat estava de massa.

Acces al Santuari de Bellmunt.


Font Santuari Bellmunt.
Des del Coll d'Hi-era-de-Massa, continuarem pel camí que segueix a laderecha molt evident i indicat pels senyals a "Bellmunt", seguirem les marques de pintura blanques-grocs PR. Seguirem sense desviar-nos el camí, en pujada aviat trobarem una tanca de fusta que limita el camí. I al poc arribarem a unes escalareas a la nostra esquerra que ens farà arribar a la font ia la esplanada on hi ha el santuari de Bellmunt.

El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt es troba en el punt més alt de la serra de Bellmunt (Serra de Bellmunt). Al segle XI, el comte de Besalú, Bernat i Talaferro, cedeix el castell de Sa Reganyada, situat en aquest mateix lloc, al seu fill Guillem. És el primer esment d'una construcció, les restes encara es troben enfront del santuari actual, i que formava part d'una línia de defensa que comprenia els castells de Sa Reganyada, Curull i Besora.

Entrada Santuari Bellmunt.

Santuari de Bellmunt.
El castell va ser abandonat una vegada perdut el seu valor estratègic, i en 1.240 es fa menció per primera vegada del santuari, encara que en 1.219 ja se sap de l'existència d'una capella dedicada a la Mare de Déu de Bellmunt (Beatae Mariae de Pulchro Muntanya) . En 1.392 es parla per primera vegada d'ermitans que fan col·lectes; en 1.554 celebren una missa cada diumenge i el 1.557 s'amplia la capella i es construeix un habitatge per l'ermità i un alberg. Al llarg dels anys pateix diverses profanacions (1.822, 1.835 i 1.936) i diversos destrosses causades per les inclemències del temps, fins que, el 1.982 la Diputació de Barcelona emprèn les reformes que han donat lloc a l'actual santuari, hostal i restaurant.

Santuari de Bellmunt.

Santuari de Bellmunt.
La imatge que es conserva de la Verge és una estatueta d'alabastre pintat de 22 cm. També rep el nom de Mare de Déu de les Alades (Verge de les Alades), per les bandades de formigues alades que pugen a finals d'estiu a morir al santuari.


Creu de ferro, Cim de Bellmunt.


 Cim de Bellmunt.1248 m,
Després de visitar el santuari de Bellmunt podem pujar fins on hi ha el punt geodasic. Sortint del Santuari i baixant de nou fins l'esplanada de l'fuentye i després de front tornaré a pujar per uns esglaons fins arribar a una gran creu de ferro on aquesta instal·lada la càmera en línia 24 h. del mirador de Bellmunt. Des d'aquí tindrem una altra gran pespectiva del santuari i els seus voltants. En aquest cim també estan ubicades diverses antenes i repetidors, potser enlletgint alguna cosa el paisatge.

 Cim de Bellmunt.


Santuari de Bellmunt.
La tornada cap a Vidrà, la farem tornant saobre nostres passos fins arribar altre cop al Coll d'Hi-era-de-Massa. Un cop al Coll continuarem per una pista de front, que ens indica la senyals verticals a Vidrà i Coll de Vidrà. Deixant a l'esquerra la pista que va cap al Coll de les Gaergantes i Torelló pel PR C-45 i a la dreta la pista per on hem vingut la Tosca de Degollats i Sant Pere de Torelló.

Coll de Hi-Era-de-Massa.

Bosquetell.

Bosquetell, GR- 3.
Després d'una suau pujada per la pista, arribarem a una bifuyrcación. Aqui deixarem a l'esquerra la pista que ve del Bosquetell i per on puja el GR - 3. Seguirem cap a la dreta cap a Vidrà seguint ara les marques de GR blanques - vermelles. Sempre seguint la pista planera arribarem al Coll de Pitró, on la pista comença a baixar.

Seguirem per la pista, passarem per una bassa d'aigua, i a pocs metres a la nostra izquieda veurem la masia del Coll de Vidrà


Cim de Bellmunt.

Bassa, Coll de Vidrà.
El Coll de Vidrà és una masia del terme municipal de Vidrà, a Osona situada al coll de muntanya del mateix nom, a mil metres d'altitud, des d'on surt el camí que condueix cap al Santuari de Bellmunt passant pel Coll de Hi era de massa. La masia va ser creada al segle X per la Casa de Cerdanya Besalú i la Casa d'Empúries Rosselló.

L'actual edifici està construït al segle XVIII sobre un petit penya-segat, és així com el soterrani està excavat en roca i la casa presenta cinc altures a la façana migdia, que té dues galeries. L'enclavament ha estat habitat des de fa segles, hi ha constància de restes romanes sota la casa. La mateixa família Coll sempre ha habitat la casa.

Coll de Vidrà.

Bassa, Crta. GIV-5227.

Passarem prop de la Masia, i quan veiem una altra bassa d'aigua ens creuarem per la carretera GIV-5227 de Sant Quirze a Vidrà. Seguirem per aquesta pel costat dret de la carretera fins arribar al municipi de Vidrà. Fi de la ruta.

Vidrà.

Ayuntament de Vidrà.


Cavaller.
 Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Mitja.
Temps / Horari: 4 h. 30 minuts (amb visita al Salt del Moli).
Desnivell / Quota màxima: 980 m. a 1.248 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, via verda (ciclista), historica, patriminio, espai d'interès natural, etc.
Estat: bo
Senyalització. Bona / regular (Palafones explicatius i pals de fusta indicatius)
Llocs de valor: Cavallers, Vidrà, Salt del Moli, Tosca de Degollats, Santuari de Bellmunt, Coll de Vidrà, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de fort sol ia l'hivern anar abrigad @ s. Portar aigua i brúixola o GPS (per a orientació).

Croquis i ressenyes ruta Bellmunt per la Tosca de Degollats, Vidrà extret de.- www.turisme.gesbisaura.cat