La Torrota de Vacarisses "SL - C 51", Vacarisses (Barcelona).

Ctra. d´Olesa.

La Torrota és una torre de guaita del municipi de Vacarisses a la comarca de Vallès Occidental declarada bé cultural d'interès nacional.

Hereva d´epoques històriques passades, la figura vertical de formes arrodonides de la Torrota sembla vigilar des de la seva privilegiada talaia la població vallesana.

Arribar-s´hi és una passejada agradable que transcorre principalment per paratges de bosc mediterrani i que ofereix excel.lents panoramiques, sobretot des que sáteny la seva careneta. El perfil de la Muntanya de Montserrat és una presència constant en aquest itinerari.

Paisatges diversos en totes direccions, sense oblidar alguns dels racons més emblemàtics de la població de Vacarisses i les característiques cingleres vermellenques que la resguarden.

Les Arrels 1.878.

Pça. Joan Bayà.

Aproximació:

Des de Barcelona agafem la Ronda de Dalt y seguirem cap a C-58.

Utilitzar els 2 carrils esquerres per romandre en C-58, agafarem la sortida cap a Vacarisses Centre ciutat / Can Torrella. Girem a l'esquerra en la bifurcació, seguim els senyals de Vacarisses i passa a Avinguda Muriel Casals. A la rotonda, prendre la tercera sortida i continua per Avinguda Muriel Casals.

A la rotonda, pren la tercera sortida en direcció Carretera d'Olesa / BV-1211.

Entrant ja en la població de Vacarisses podrem estacionar el vehicle en alguns dels seus pàrquings públics o prop de la Pça. Joan Bayà, molt a prop de l'Ajuntament. I on comença la nostra ruta.

Església Parroquial de Sant Pere i Sant Feliu.

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Recorregut:

La primera part de l´itinerari transcorre pels carrers de la població de Vacarisses, amb les cingleres roges al darrera i la muntanya de Montserrat al davant. Comencem des de la plaça de Joan Bayà al costat just de l´Ayuntament.

Vacarisses és un municipi que se situa a la comarca del Vallès Occidental, limítrof amb el Bages i el Baix Llobregat, a la província de Barcelona. Amb una extensió de 40,44 km² es troba en una petita depressió de accidentat relleu que s'obre en els contraforts occidentals de la serralada Prelitoral.

Vacarisas enllaça amb l'autopista C-16, l'autovia de Terrassa a Manresa, i l'antiga carretera de Gràcia a Manresa, C-58.

A pocs quilòmetres de l'nucli urbà aquesta l'estació de ferrocarril d'ADIF (línia de Barcelona a Saragossa) que, a més disposa d'un baixador a l'estació de Torreblanca.

Té un padró municipal d'uns 6.328 habitants, població que augmenta considerablement els caps de setmana i els períodes estivals.

Formen el municipi juntament amb el nucli urbà o nucli antic les urbanitzacions: Bonavista, Ca l'Oliva, Can Serra, Els Caus, La Colònia Gall, La Coma, l'Eixample, La Farinera, El Fresno, El Palà, La Creu, el Pou Gran, Torreblanca i, Torreblanca II, Carena Llarga i el Ventaiol, així com el polígon industrial de Can Torrella.

El Castell de Vacarisses.

Església Parroquial de Sant Pere i Sant Feliu.

Sortim des de la pça. Joan Bayà, seguim les fites verdes i blanques fins a la plaça del Virrei Amat, antic senyor del Castell de Vacarisses. Aquest està situat en lloc dominant, l'edifici actual té caràcter de masia noble dels segles XVII o XVIII. El Casal està situat sobre construccions que es remunten a el segle XI. Els actuals murs de contenció de pedra vermella són del segle XIII o XIV; queden alguns llenços de muralles i rampes d'accés. El lloc destinat a presó és relativament modern, es va construir una paret en una volta més antiga. També es conserva el poltre on es fèrria les cavalleries. Presenta diferents construccions annexades com ara graners, cellers, cups de vi i era de batre.

La primera menció específica del Castell de Vacarisses correspon a l'any 1.001. El 2.003 es va dur a terme una intervenció arqueològica i un estudi històric com a pas previ a la rehabilitació de l'edifici. Els sondejos arqueològics realitzats no van permetre documentar cap element associable clarament a cronologies entorn al segle XI, el que sembla donar pes a la teoria que l'emplaçament d'hora de l'castell era la propera "Torrota", des d'on s'haurien traslladat a el segle XIV-XV en l'emplaçament actual.

Església Parroquial de Sant Pere i Sant Feliu.

Església Parroquial de Sant Pere i Sant Feliu.

El carrer dels Castell condueix fins a la plaça Major, on es troba la part posterior de l´església, que cal envoltar per l´esquerra. 

Sant Pere i Sant Feliu és una església protegida com a bé cultural d'interès local. Va ser construïda ja al segle XVIII, dedicada a Sant Pere i Sant Feliu. Sembla probable que la seva mecena hagi estat Amat durant la seva estada a Vacarisses. Ocupa el mateix lloc on s'aixecava la primitiva església de al segle XI.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb una distribució de cossos i conseqüents volums dins de la tipologia basilical. Per la qual cosa coexisteixen mòduls de diferents altures. En un dels murs laterals hi ha la possible entrada, actualment tapiada, de l'antiga església de al segle XI. L'edifici actual és el de el segle XVIII i les seves característiques porten a un seguiment de les arrels arquitectòniques catalanes amb la conjunció autòctona de les masies. En aquest cas, i sempre sota el concepte d'un llenguatge litúrgic, es tractaria d'una adaptació de tipus basilical, repartida en una prolongació de la nau central coberta amb teules àrabs a dues vessants que, al seu torn, es troba perllongada a nivell de creuer.

En el seu interior alberga una interessant col·lecció de maquetes a escala de diferents temples, monestirs i esglésies de Catalunya i altres llocs d'el món.

Església Parroquial de Sant Pere i Sant Feliu.

El Pou

L´itinerari continua voltant l´esglesia per un carrer estret que desemboca al carrer del Lladern. Cal deixar a l´esquerra el gran jardí privat que hi ha i continuar caminant fins al carrer del Pou, que caldrà prende cap a l´esquerra. De seguida apareix, a mà dreta, l´emblemàtica figura rectangular d´un pou construit pels veïns en l´any 1.934 i que va contribuir molt al benestar de la població, especialment en epoques de sequera. 

La decoració ceràmica data de l´any 1.987 i va ser obra de la ceramista Maria Dolors Colomer. En aquesta zona de Vacarisses, totes les cases presenten unes plaques de ceràmica on s´hi indica el nom de la casa.

En arribar a una plaça amb una font l´itinerari es desvia a la dreta pel carrer de Can Codol, que aviat es transforma en un sender que surt de la vila.

Des que surt del poble, el camí que es trepitja és del color vermell de la pedra i la terra tipiques d´aquesta contrada. El sender es troba amb una pista més ampla, que cal seguir a mà dreta, vorejant sempre la base de les cingleres.

La pujada és bastant pronunciada, fins que la ruta es desvia per un corriol que s´endinsa en un bosc típicament mediterrani, on predominen els pins (Pinus) i les alzines (Quercus ilex), així com el bruc (Erica arborea), el romaní (Rosmarinus o.) i la farigola (Tymus vulgaris), entre d´altres especies vegetals autòctones. 

SL - C 51.

La Torrota i Montserrat.

El sender resegueix la carena al  final de la qual súbica la Torrota, oferint vistes magnifiques de Vacarisses a l´esquerra i la gran masia de Can Vives envoltada de boscos a la dreta. L´itinerari arriba fins a la Torrota, on la panoràmica és encara millor i es poden veure d´una banda, Montserrat, el Cul de la Portadora, el puig Cendrós, el Puig Ventós, la Serra de l´Hospici i el Cap del Ros, i de l´altra, tota la serra de l´Obac.

Diposit d´Aigues.

SL - C 51.

La Torrota de Vacarisses.

La torre de vigilància està situada sobre un turó a al nord-oest de la vila. És una torre de planta circular amb aparell de pedra sense treballar. Tan sols es conserven 12 metres d'altura, corresponents a la planta baixa, el primer pis i l'inici de la segona. L'absència d'arrencades de tornada fa pensar que probablement la separació interna dels pisos es fes amb bigues de fusta. L'accés a la torre es feia mitjançant una porta situada al costat de migdia, al segon pis de la torre, d'arc de mig punt adovellat.

Adossats a la torre, a les bandes oest, nord i sud, hi ha restes de diferents estructures

La Torrota de Vacarisses.

La Torrota de Vacarisses.

Es coneixen poques dades de la Torrota, ja que bona part de la documentació conservada fa referència als senyors de el castell de Vacarisses. Aquest podria haver estat situat al centre del poble, al turó on està l'actual castell, encara que alguns autors el vinculen amb la Torrota.

Amb motiu de el projecte de restauració de la torre iniciat per l'Ajuntament, en 1.999 es va dur a terme una intervenció arqueològica centrada a l'interior d'aquesta. Les dades estretes de l'excavació no van permetre situar la torre en un moment cronològic concret, tot i que per les seves característiques es pot situar en els segles X-XI, datació que coincidiria amb els primers esments a el castell de Vacarisses. Les intervencions dutes a terme tant a la Torrota com al castell situat al poble, però, no han pogut determinar quin era el primitiu emplaçament de l'castell de Vacarisses a què es refereix la documentació.

Com a curiositat a la façana de la Torrota podem veure una via equipada amb assegurances químics per a la seva escalada i gaudi dels aficionats a aquest tipus d'esport.

La Torrota de Vacarisses.

SL - C 51.

SL - C 51.

Cal desfer el camí, primer pel sender i després per la pista. Després d´uns metres d´un gir a la dreta, deixarem la pista per agafar un sender que ens portarà fins a la carretera, que cal prendre a l´esquerra per deixar-la novament a l´alçada del cementiri. Després d´un últim tram de descens s´arriba a la Rectoria Vella.

Aqui es torna a trobar l´asfalt dels carrers de Vacarisses i ben aviat, l´iotinerari completa el cercle fins a la plaça Joan Bayà i l´Ajuntament.

Nota: Part dels texts han estat extrets de la xarxaparcs@diba.cat.

Thymus vulgaris (Farigola).

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.

Temps / Horari: 2 hores 30 minuts.

Desnivell / Quota màxima: 327 m. a 437 m.

Ús: si.

Ús actual: Espai d'Interès Natural i Jaciment arqueològic.

Estat: bo

Senyalització: Bona (Fitas de fusta SL- C 51 i algunes marques de pintura verda-blanques).

Llocs de valor: El Pou, Castell de Vacarisses, Esglésies de Sant Pere i Sant Feliu, Rectoria Vella, La Torrota, etc.

Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de més calor ia l'hivern anar abrigats. Portar calçat adequat i aigua.

Croquis de la ruta a la Torrota de Vacarisses, Vacarisses (Barcelona) extret de.- 

La Rectoria Vella.

 La Rectoria Vella es un edifici de grans dimensions, situat en una ubicació lleugerament separada de la vila. es tracta d'una construcció sòlida i molt regular. El cos originari ha estat allargat recentment amb un nou volum, aproximadament de les mateixes dimensions que l'antic. El cos originari era de planta rectangular però va quedar amputat en l'angle oest conseqüència d'un bombardeig durant la Guerra Civil, de manera que en aquest punt l'edifici fa una mena de queixal que dóna lloc a una façana reculada, amb diferents nivells d'arcades. aquestes arcades es van posar a l'descobert durant la recent rehabilitació (anteriorment, una façana plana amb diferents finestres i balcons, aixecada després de la Guerra, cobria aquestes arcades). La rehabilitació ha dotat aquesta part de l'edifici de balcons, sustentats amb unes estructures metàl·liques. La construcció antiga té planta baixa més dos pisos (antigament havia diferenciades unes golfes). Pel costat sud i oest la construcció és tancada mitjançant una tàpia de pedra, amb un portal que dóna accés a un pati. la construcció antiga és una obra feta amb un aparell regular, a pedra vista i amb algunes parts lleugerament arrebossades. La façana nord-est té un sòcol només en la part més baixa, ja que el terreny presenta un lleuger desnivell. La planta baixa no tenia obertures (les dues que hi ha actualment són recents); tan sols algunes espitlleres. El primer pis té una sèrie de finestres, rematades amb arcs escarsers i disposades regularment. El segon pis té una segona sèrie de finestres, més petites. A la planta baixa una gran nau coberta amb volta feta de pedra tosca recorre tot el cos antic de cap a cap. Eren les antigues Porquerisses o quadres. Els habitatges que s'han habilitat a l'interior de l'edifici conserven les parets mestres i alguns elements de l'antic edifici. La construcció nova és revestida exteriorment amb pedra blanca, de manera que queda perfectament diferenciada. A la banda sud-oest es conserven restes d'una construcció, amb un pas cobert, que dóna a una piscina comunitària. El conjunt ha estat condicionat també amb un aparcament. 

Carrer de Dalt.