Els Cinc Peus al Gat.: La Plana del Corredor SL

lunes, 8 de enero de 2024

La Plana del Corredor SL - C 72, Dosrius (Barcelona).

Santuari del Corredor.

L'excursió a la Plana del Corredor és un dels molts itineraris que podreu gaudir dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor. En aquest cas es tracte d'un itinerari circular, senyalitzat i molt fàcil i agradable de seguir. Una ruta curta ideal per estirar les cames i gaudir de l'entorn. L'itinerari té poc més de 2 Km. per això en aquest cas s'ha optat per començar l'excursió des de l'àrea de descans del Corredor. Una excursió que es pot fer en poc més de 45 minuts, pràcticament com un passeig.

Santuari del Corredor.

Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la Ronda de Dalt en direcció a Badalona, i després seguirem cap a l'esquerra per la C-58. Continuarem cap als dos carrils dret per la C-33/AP-7 (ja no és de pagament) Girona/França. Seguirem a la C-33/AP-7 fins a la sortida 12A cap a Cardedeu/La Roca del Vallès/Sector Comercial, ens matinem a l'esquerra per seguir les indicacions a Camí de les Aigües a la C-35.

Des de la C-35 agafarem la sortida a la carretera B-510 direcció Llinars del Valles.

Per últim agafarem el trencall a la dreta, cap al Santuari del Corredor, continuarem pel camí Veinat del Far, fins arribar al Restaurant Santuari del Corredor.

Hi ha unes esplanades o àrees de pàrquing adaptades per estacionar el vehicle.

Santuari del Corredor.

Recorregut:

Després d'estacionar el vehicle, ens acostem fins al Santuari del Corredor a pocs metres. Aquest es troba molt a prop del cim de la serra del Corredor dins del parc natural del Montnegre i el Corredor al terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i va ser construït a finals del segle XVI.

La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, elevat i accessible situat darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu del Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra del cinc-cents. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles en anglès. L'origen del santuari seria una capella que en feia 1.530 va construir el pagès Salvi Arenas, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 va ser substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. Al 1.920 va ser traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on va desaparèixer durant un saqueig el juliol del 1.936.

Santuari del Corredor.

Actualment al Santuari, també s'ubica un restaurant el cola ofereix una cuina tradicional i casera, amb una extensa varietat de carns a la brasa i productes de temporada. Utilitzen productes de qualitat i de proximitat.

Pel que fa a les instal·lacions, disposa de tres menjadors d'ambient rústic i familiar on es poden realitzar tot tipus de celebracions, també al pati del Santuari han disposat de terrassa amb taules per prendre algun aperitiu.

Just al costat del santuari trobareu lavabos. També ofereixen informació turística del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

Té gran tradició l’aplec del Dilluns de Pasqua, juntament amb els altres tres que s’hi fan al llarg de l’any: el de Dosrius, el de Canyamars i el de Tardor.

Santuari del Corredor.

Plana del Corredor.

A l'inici de la ruta trobareu un panell indicar, amb informació sobre els quilòmetres, el temps i el mapa de l'excursió. Hem de seguir en tot moment les indicacions SL-C 72.

Des de la fita d'inici del recorregut, es pot gaudir d'una bona perspectiva del santuari del Corredor, amb la talaia d'incendis al fons. Destaca la torre quadrada del campanar, rematada amb merlets i quatre elegants gàrgoles.

Des d'aquí, es pot contemplar a llevant el massís del Montnegre, de relleu més abrupte i una alçada màxima de 766 m, que fa honor al seu nom i se'ns presenta cobert de bosc fosc i espès. Agafem la pista que travessa les àmplies feixes que envolten el santuari i penetrem al bosc pel camí indicat amb una fita.

Inici del SL-C 72.

Santuari del Corredor.

SL-C 72.

Fitas de Fusta Indicadoras SL-C 72.

L'excursió senyalitzada transcorre per camins amples i corriols de pendent suau. L'itinerari és senyalitzat amb fites amb marques blanques i verdes horitzontals amb l'indicatiu SL-C 72. La passejada és exclusiva per a vianants i recomanable per a tots els públics. Algun tram coincideix amb pistes ciclables.

Continuem endavant, deixant a l'esquerra una pista ampla per submergir-nos en un bosc espès i trobant plantes pròpies d'indrets més frescals com roures i algun grèvol, un sotabosc dens amb brucs i arboços a les clarianes, i laxe a l'alzinar madur, on predomina el marfull, de fulles amples. Grèvols, roures i trèmols són indicadors del microclima frescal dels cims ben conservats del Corredor.

SL-C 72.

Pineda de Pi Roig.

Arribem a un clap de pi roig, espècie, pròpia de la muntanya mitjana, que es troba en franca regressió. Tot seguit, l'itinerari creua la línia elèctrica. Si ens enfilem al peu de la torre, on el bosc ha estat estassat, disposem d'una bona panoràmica del massís del Montseny, que s'alça al nord.

La ruta s´endinsa en una pineda, l´arbre més comú d´aquesta zona. També és comú que hi hagin senglars.

El pi pinyer és un dels arbres més abundants d’aquestes muntanyes. El distingim d’altres pins per la forma de la capçada, arrodonida i en forma de copa. Els seus pinyons són prou grans i objecte d’aprofitament forestal. Les pinedes de pi pinyer, molt esteses al Corredor, són una etapa transitòria en l’evolució del paisatge. Les vinyes, les pastures i els camps, en ser abandonats, són colonitzats per pins. A la llarga, però, sota els pins es creen les condicions idònies per a la regeneració de l’alzinar, bosc ombrívol que requereix un bon sòl per prosperar i que inhibeix la creixença dels pins joves per falta de llum. Durant molts anys, però, subsisteixen els pins vells de grans dimensions damunt un estrat d’alzines i arboços d’alçades més modestes, tal com es pot observar a la clariana on ens trobem.

Sot del Fangar.

El temps plujós afavoreix el creixement dels bolets. Si l’època és favorable, en veurem de moltes menes. Entre els comestibles més apreciats hi ha el rovelló i el pinetell, que creixen prop dels pins. A sota de les alzines es fan més abundants el carlet i el rossinyol.

Un cop l'itinerari ha assolit el seu punt més alt (641 m), s'inicia un descens suau fins a la capçalera del sot del Fangar, ambient molt frescal i humit que va associat a falgueres, grèvols, roures i altres arbres caducifolis com el cirerer i el trèmol, que sovintegen entre alzines.

SL-C 72.

Acces a la Pedrera.

La Pedrera.

SL-C 72.

Tornem a travessar la línia elèctrica i agafem un corriol que tomba a la dreta pel camí principal per arribar fins a una petita pedrera, on fem parada. L'antiga pedrera. Va estar en producció fins a intervinguts del segle XX. D'aquesta pedra se n'extreia granit i podem veure les marques de l'extracció.

Les masses rocoses són prou importants l´explotació del granit per fer llambordes i altres peces per a la construcció va ser rendible cap a meital del segle XX.

La Pedrera.

Guti, Txiki & Marieta.

La Pedrera.

Finalment, tornem a agafar el sender que, fent giragonses dins del bosc, voreja petites formacions granítiques fins retornar-nos a les feixes del santuari, on havíem iniciat l'itinerari.

Si observem de prop un bocí de granit, veurem els minerals que formen la roca: cristalls de quars i mica negra agregats per un ciment blanquinós de feldspat. Quan l’ambient i el pas del temps desfan aquest ciment, els cristalls de quars i mica s’alliberen. Arrossegats per l’aigua de pluja, els rials i les rieres els condueixen fins al litoral, on aporten sorres a les extenses platges del Maresme i el Barcelonès.

Marieta & Guti.

Hi ha enormes roques on escalar i petites cabanes fetes de troncs d'arbres. A l'estiu i la primavera, és el lloc idoni per posar una manta a terra i menjar-nos l'entrepà. L'esplanada de davant del santuari també és ideal perquè els nens estiguin a gust, sense cap perill. Una zona perfecta per jugar a pilota.

Un bon moment per anar-hi és a la tardor, quan realitzen la festa anomenada Viu el parc. Tota la informació està en aquesta web.- http://www.viuelparc.org/

Nota: Alguns textos i comentaris han estat copiats o extrets de.- https://parcs.diba.cat/