sábado, 9 de febrero de 2019

Des l'Estany al cim del Puig de la Caritat, 1010 m. l'Estany (Barcelona).

Museu de l'Estany.
El Puig de la Caritat és una muntanya de 1.010 metres d'altitud del terme municipal de l'Estany i un dels cims del llistat dels 100 cims de la FEEC, a la comarca del Moianès.
Està situat al nord-oest del centre del terme i del mateix poble de l´Estany al qual recomanem fer una visita per les seves carrer i el seu monestir romànic + el museu, que queda pràcticament dominat per aquesta elevació.
Queda al nord del Collet de Sant Pere, on es troben les restes de la capella de Sant Pere del Coll de la Crossa; al costat d'aquestes ruïnes comença la pista per pujar dalt del Puig de la Caritat. Una ruta curta però culturalment molt interessant.

Puig de la Caritat.

Claustre (s.XIII). l'Estany.

Carrer Verdaguer. l´Estany.
Aproximació:

Sortim des de Barcelona agafant primerament la C-17 a la Trinitat Vella o per Avg. Meridiana. Seguirem a la C- 17 fins a la sortida 60A cap a C-154 Vic- Oest. Ens mantindrem a l'esquerra en la bifurcació per continuar per Sortida 60B, seguint els senyals de Manresa / C-25 / Lleida / Prats de L. ens vam incorporar a C-154. Continuem per la C-25 i tornem a agafar la sortida cap C- 54 / Moià / l'Estany / Oristà. Arribant a la població de l'Estany, podem estacionar al carrer Verdaguer molt a prop del Monestir de Santa Maria de l'Estany.

Monestir de Santa Maria de l´Estany.

Museu de l'Estany.
Recorregut.-

Un cop haguem estacionat el vehicle ens dirigirem cap al Monestir de Santa Maria de l'Estany. On podrem visitar el museu, la casa de cultura (aquesta no sempre és oberta) i l'església de Santa Maria de l'Estany.

La canònica agustiniana de Santa Maria de l'Estany va tenir vida entre els segles XI i XV; actualment és simple parròquia. Ens queden l'església (s. XII) i el magnífic claustre (s.XIII) amb 72 capitells esculpits d'entre els més interessants del romànic català.

Les antigues dependències abacials acullen un museu local amb restes del monestir, objectes d'etnologia provinents del poble i part de l'arxiu monacal i parroquial.

Museu de l'Estany.

Claustre l'Estany.
Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. Destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L'ala nord del claustre, iniciada a mitjans del segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal destacar els capitells de la fugida a Egipte, el Sant Sopar i de l'entrada de Jesús a Jerusalem. En l'ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L'ala sud del claustre és la més moderna; va ser acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius similars als de la galeria oest. L'ala aquest és iconogràficament molt rica: si bé trobem escenes religioses, com ara l'anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, com ara una noia pentinant-se, uns pagesos batent garba, o un bou tocant un instrument musical. A part dels capitells, al claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1.335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).

Església Santa Maria de l´Estany.

Església Santa Maria de l´Estany.
L'església actual correspon bàsicament a la consagrada el 1.133. És d'una gran sobrietat, d'una nau amb transsepte capçat per tres absis rodons. Al creuer s'aixeca un cimbori, sobre el qual reposa el campanar, refet el 1.648 després que el terratrèmol de 1.448 el fes caure sobre la volta, tot provocant-ne l'esfondrament. L'església fou coberta aleshores amb un sostre embigat sobre arcs diafragma gòtics, que el 1.670 foren camuflats per una volta de creueria feta amb rajol, substituït novament per una volta de canó arran de la restauració dels anys 1.966-1.970. En la mateixa restauració es van refer les dues absidioles, mutilades el segle XVIII per fer-hi una capella i la sagristia. L'escultura dels seus elements ornamentals és per tant totalment moderna, tot i que imita les de l'absis major. Adossada al costat S del creuer hi ha l'antiga sala capitular, o capella de Sant Nicolau, ara capella del Santíssim.

Carrer dels Mojons.

Carrer dels Mojons.

Carrer de Sant Pere.
Després de donar per visitats els diferents espais del Monestir Romànic,  sortim a cap a la Plaça del Monestir i continuarem disfruntant de la ruta ascendint cap als afores del poble per un del seus carrers millor conrservar el Carrer dels Monjos.
Aquest carrer és la més antiga del municipi, és estret i costerut. Aquest puja cap al camí vell d'Olo i una ermita en ruïnes al Coll de Sant Pere de la Crosa. Les cases a banda i banda del carrer conserven pedres antigues on podreu trobar la més antiga d'aquestes que és Cal Valeri dels primers anys del segle XVI, aquesta és la casa més antiga i millor conservada del poble.

Puig de la Caritat.

El quintà de la Crossa.
Sobrepassant les ultimes casa del municipi acabat de sortir del poble pel carrer de Sant Pere seguint les marques del GR. De davant ja veiem el nostre objectiu al Puig de la Caritat en el seu cim es veu onejar una estelada. Vam pujar per una pista forestal que ens deixa a la nostra esquerra contemplar el paisatge del Quintà de la Crosa, un bell prat de cultius amb una verdor preciós. Al fons d'aquest veiem la Casa Crosa. Aqui ja anirem veient alguns pals indicatius seguirem cap al Puig de la Caritat i Ermita de Sant Pere pel Carrer del Serrat.

Pista asfaltada.

Collet de Sant Pere.

Restes Ermita de Sant Pere del Coll de la Crossa.
Seguirem ascendint per la pista asfaltada coneguda com a carrer del Serrat, fins arribar al coll on es troben les Ruïnes de l'ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa. Aquesta Ermita es va construir per l'any 1.485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, cambrer del Monestir de Santa Maria de l'Estany.
També és coneguda com Puig de la Caritat, perquè cada 3 de maig es donava una caritat de pa cuit als mes pobres.
Els hereus del mas Potius van tenir la seva sepultura segons acredita la seva lapida que inicialment es trobava davant de l'altar. Aquesta actualment està ubicada al museu del Monestir.
L'abandonament i l'ensorrament de l'ermita es va produir pel segle XVIII.

Pista al Puig de la Caritat.

Antena de connectivitat "Wi - Fi"


Per continuar la nostra ruta al cim del Puig de la Caritat, seguirem per una pista que fa per darrere de les ruïnes de l'Ermita de Sant Pere. També tenim la possibilitat d'ascendir més directament per un corriolet que surt molt dret a l'esquerra d'aquesta pista. Nosaltres preferim pujar per la pista més suaument i gaudir del passeig. Conegut com Cami del Serrat dels Lliris. Haurem de sobrepassar una cadena que talla el pas als vehicles i veurem una antena o repetidor de WiFi? amb una placa solar. Continuem per la pista arribant a una bifurcació veurem un pal indicatiu que ens indiqués i al cim del Puig de la Caritat.

Tram final per cim.

Puig de la Caritat, 1010 m.

Vèrtex geodèsic
El cim del Puig de la Caritat és una muntanya de 1.010,4 metres d'altitud del a la comarca del Moianès.

Està situat al nord-oest del centre del terme i del mateix poble del Llac, que queda pràcticament dominat per aquesta elevació. És al sud-oest del Polígon industrial del Llac i ponent del paratge de la Fàbrega. Queda al nord del Collet de Sant Pere de la Crosa. En els seus contraforts occidentals es formen el torrent del Gomis i, més al nord, el torrent del Boledar. En canvi, pels seus peus, a llevant, discorre la Riera de l'Estany. Aqui trobarem un pedestal amb una creu a manera de gairebé altar envoltat amb un banc circular de fustes i el vèrtex geodasic. Mas al fons veurem una estelada presidint el cim.

Aquest rep el nom del Puig de la Caritat, perquè es rememoriza la processó que condueixo l'abat del monestir en l'any 1.481 per protegir el terme d'una plaga de llagosta, que assolava l'entorn. Des entoces cada 3 de maig se celebra 01:00 romiatge per beneir el terme, que coincidia amb la florida de la Satàlia, popularment coneguda com Lliris de la Mare de Déu. a l'Estany.

Puig de la Caritat.

Cami dels Serrat dels Lliris.
El retorn i descens el realitzarem tornant sobre els nostres passos fins a la bifurcació on des del pal indicatiu agafarem la carena cap al nord. Seguint les indicciones Monestir de Sta. Maria / Cementiri / Mas de la Crosa. Baixant per un sender endinsant-nos en un bosc de pins. Fins arribar a una bifurcació on traspassarem de nou per sobre d'una cadena a la nostra dreta que talla el pas de vehicles. Ull !!! que hi ha una filferro amb tensió elèctrica per espantar les vaques. una veus hàgim passat tornar a col·locar aquest filferro al seu lloc.

Cami dels Serrat dels Lliris.

Sender al Cami de la Crossa.
Continuarem per aquesta pista una mica enfangada que suaument ens ira fent vorejar el Puig de la Caritat descendint cap al Camí de la Crosa. Veurem algunes fites de fusta, a la nostra esquerra veurem al Pla de la Crosa i gairebé acabant sequieremos per un corriolet reseguiendo un mur de pedra seca fins arribar al Camí i pista que ens porta cap a la Masia de la Crosa. Aqui també haurem de traspassar de nou els filferros elèctrics procurant col·locar-los de nou en les seves lloc.

Pla de la Crosa. Cami de la Crossa.

Petit estany

Mas de la Crosa.
Continuem cap al Mas de la Crosa potser unes de les cases o masia del terme amb mes popularitat moltes vegades pintada i destacada en el retrat del pintor David Cid, així també en el de Pepi Custo. Passarem per un petit estany potser l'únic vestigic del que va ser fa segles un gran llac o estany de cal el nom del municipi en la seva creació. Aquest Gran estany va ser dessecat per crear terres de cultius, els dies de moltes precipitacions contínues de vegades arriba a tornar-se a crear. Passarem per davant del Mas de la Crosa.

Cementiri.

Cementiri.
Acabarem ja gairebé la ruta dirigint-nos al cementiri va ser construït el 1.883 si atenem a la data que hi ha a la reixa de l'entrada. Aquesta, adornada amb dues calaveres amb les tèbies creuades i un simbòlic rellotge de sorra, sembla que va ser obra d'un ferrer local. El cementiri està tancat per un mur de pedra on atraquen els nínxols i està centrat per una creu de pedra sobre d'un pedestal amb un banc annex.

Entrada al Poble. per Carrer Vic.

Carrer Vic.
I per últim entrarem de nou al municipi de L'Estany pel Carrer Vic, ja recorrent i obsevando alguns dels carrers i casa mes antigues del terme. Per arribar de nou al Monestir i des d'aquest fins al carrer Verdaguer on tenim estacionat el vehicle. Esperem que us hagi agradat aquesta sortida.

Casa del 1.794.

L´Estany.
Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 40 minuts. (2 h. Amb les visites al Museu, poble, etc.).
Desnivell / Quota màxima: 870 m. a 1.010 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, històrica, patriminio, espai d'interès natural, agricultura i ramaderia etc.
Estat: bo.
Senyalització. Bona (Pals de fusta indicatius, fites de fusta i alguns palafones explicatius.)
Llocs de valor: Església de Santa maria, Museu-Claustre, Carrer dels Monjos, Pla de la Crosa, Coll de Sant Pere, Ruïnes Ermita Sant Pere, Puig de la Caritat, Masc de la Crosa, Cementiri, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de fort sol ia l'hivern anar abrigat. Portar aigua i brúixola o GPS (per a orientació).

Croquis de la ruta extret de.- http://totnens.cat

No hay comentarios:

Publicar un comentario