Un cop haguem estacionat el vehicle, a la zona de pagament hi ha un descompte per als federats. creuem la zona d'esbarjo de Can Maçana. A la recerca del GR-172 o camí de Sant Jaume, passarem una barrera que impedeix l'entrada de vehicles a la pista poc després veurem un pal que ens indica diverses direccions, nosaltres anirem cap a Monestir de Montserrat / Refugi Vincenç Barbé.
Passarem pel Coll de la Can Maçana, un lloc amb unes precioses vistes a mà dreta deixarem una bifurcació que es dirigeix a Sant Pau de la Guàrdia.
Continuem des del Coll de Can Maçana cap al Collet de Guirló després de passar una altra barrera de pals de fusta i veurem un altre pal indicatiu, on deixarem a la dreta el camí al refugi de Vicenç Barbé. Seguim el GR-172 i ja a pocs metres a la nostra dreta, i si ens fixem veurem a dalt de la paret la Biga de ferro fixada sobre la roca al mateix camí del GR. Uns 20 minuts des de la zona d'esbarjo i aparcament de Can Maçana.
Abans us farem una mini descripció o diferències del que és fer o practicar l'Escalada Artificial. Al contrari que a l'Escalada tradicional / Classica oa l'Escalada Esportiva, a l'escalada artificial s'empren tot tipus de material com a fisurers i pitons per ajudar a pujar i no només com a protecció; és a dir, el material es pot fer servir també per progressar. En absència de preses naturals, es col·loquen fixacions (del tipus adequat a la càrrega i condicions de la roca) a les quals se subjecten estreps escalonats, que serviran a l'escalador per anar ascendint. És un tipus d'escalada lent i laboriós, on a més cal fer servir molt de material. Constitueix l'única forma d'assolir determinats llocs, i és molt usat, per exemple, pels espeleòlegs per explorar finestres penjades a parets i sostres de les coves.
El sistema de graduacions en artificial ha patit dramàtics canvis durant els darrers anys. Fins als anys setanta la graduació era força senzilla. Estava pràcticament dissenyada tenint en compte la inclinació de la paret. Si la paret a escalar era vertical (fins als 90 graus), la dificultat de la via es graduava d'A1. Si la paret era desplomada la via es graduava d'A2, i si l'objectiu a escalar era un sostre la via la graduaríem d'A3. A1, A2 i A3 eren els tres graus basats en l'angle de la paret. La qualitat de les assegurances emplaçades i el possible factor de caiguda no influeixen a l'hora de determinar la valoració del grau. Encara avui dia és possible trobar alguns croquis de vies graduades a l'antiga usança. Compte, no ens enganyem
|
Via s/t, Ae. |
|
Peus de Vies Paret de la Biga. |
Agrosa manera en l'actualitat la graduació o dificultat a l'Escalada Artificial que més o menys així.-
Ae i Ab "Artificial equipat ó Artificial amb burins": El llarg està equipat amb claus, spits, parabolts o material abandonat (fisurers, ploms, etc.). en el cas del Ab, el llarg està equipat amb burins, rivets o xinxetes.
A0: L'escalador s'agafem de les assegurances per progressar. No es fan servir estreps.
A1 o C1 "Artificial fàcil": Els llocs per a les assegurances solen ser sòlids. Si l'escalador pateix una caiguda, en teoria, l'assegurança anterior ho hauria de parar. Un llarg daquesta dificultat pot prendre entre una i dues hores en ser escalat.
A2 o C2 "Artificial moderat": Els llocs per a les assegurances en general són sòlids, però de vegades poden resultar complicats de col·locar. Per regla general hi ha una o dues assegurances que només arribarien a aguantar el pes de l'escalador entre d'altres que sí que aguantarien una caiguda considerable. De 5 a 10 metres de caiguda però sense perill. Un llarg daquesta dificultat pot prendre entre una i tres hores en ser escalat.
A3 o C3 "Artificial dur": L'escalador haurà de comprovar amb molta cura cada assegurança posada amb el provador. Normalment un llarg d'aquest tipus es compon d'uns contes segurs febles (cinc o sis aproximadament), els quals només aguanten a l'escalador i no pas una caiguda. Al llarg del recorregut hi haurà bones assegurances que si aguantarien una caiguda. Uns 20 metres de caiguda, però sense perill. . Un llarg daquesta dificultat pot prendre entre dues a tres hores en ser escalat.
A4 o C4 "Artificial seriós": Diverses assegurances seguides (6 a 8) que només resisteixen el pes de l'escalador. Les caigudes poden superar els 25 metres i l'escalador podria arribar a xocar contra sortints o lleixes. Un llarg d'aquesta dificultat pot trigar més tres hores a ser escalat
A5 o C5 "Artificial extrem": Més de deu assegurances seguides que només aguanten el pes de l'escalador i no una caiguda. En una eventual caiguda, l'escalador podria arrencar totes les assegurances de la paret. El més important és revisar cada assegurança amb una precisió mil·limètrica. Finalitzar un llarg pot trigar més de quatre hores.
A6 "Artificial extrem": Igual que el d'A5, però amb la possibilitat que la reunió no aguanti l'impacte d'una caiguda. El risc de caiguda mortal és real.
A= Articial / C= Ve de la paraula "Clean" en anglès que significa net. Igual que en els altres estils d'escalada també de vegades s'hi afegeix el símbol del +, per concretar que no acaba de ser la dificultat, exemple A4+, etc. Com més numeració, més risc i dificultat de trobar emplaçaments per a munta assegurances i aquests menys resistents a les caigudes.
|
Via s/t, A1. |
|
Pitó falcat - Via s/t, A1. |
|
Via s/t, A1. |
A la Paret de la Biga, trobem diverses intineràries per realitzar la majoria estan desequipats, tot i així en trobarem alguns a Ae ia Ab aquests ultims en semiequipat.
Vies curtes des d'uns 8 metres a potser itineraris més llargs d'uns 10 o 15 metres. Quant a la dificultat maxima podria ser un A2, ja que en certes zones de la paret hi ha una mica de desploms.
No té gaires vies però sí que és cert que les que en té, les té justes per anar avançant en la matèria.
En aquesta visita hem volgut posar en pràctica els coneixements transmesos pels nostres formadors, potser dels millors en aquesta matèria, però poc reconeguts en la tasca i obertures de llegenda. Des d'aqui dir que ha estat tot un plaer, rebre tan bons i valorats coneixements en aquest estil d'escalada.
|
Via s/t, A1. |
|
Via s/t, A1. |
|
Via s/t, A1. |
Vam fer algunes tirades una primera a Ae, a la part esquerra de la paret de la Biga, on vam posar en pràctica la tècnica d'estreps, comprovar assegurances i assegurament. Una mica de embolic en els primers passos, però bastant més resolutius en els darrers. Reunió fixa muntada per fer ràpel o desvinculacions.
Els següents itineraris a A1, més a la dreta de la paret sense arribar a la zona arbustiva amb un gran pedestal més a l'ombra. Busquem una fissura amb múltiples buits i forats tipus formatge de gruyere, aquí comencem a fer servir diferents tipus d'ancoratges entre pitons, falques de fusta, friends, tascons, etc. Provant cadascun d'aquests i dir que excepte un la resta estaven a prova de bombes, jajaja Per acabar la via un espit amb xapa i reunió cap a l'esquerra. Per baixar i desmuntar la via hi ha molta frega de corda a vigilar!!!.
|
Via s/t, A1. |
|
Via s/t, A1. |
Hem buscat les ressenyes o croquis de la zona o sector però pel fet que és una paret tipus escola, per realitzar practiques i proves. Es fa difícil fer-ne un croquis. Algunes reunions esta una mica precàries i cal reforçar-les ULL!!!.
Material : 8 a 10 cintes expres, algunes plaquetes recuperables, joc de friends, joc de tascons, diversos cordins, ploms, pitons i claus, estreps, Daisy Chain o Easy Daisy, Casc i R´s (per muntar top o continuar fins a la cim de la paret). Opcional: Fifi, Baga regulable (aquesta ultima no gaire aconsellable). Alçada maxima uns 12 o 15 metres.
Nota: En la possible procurar deixar la Paret de la Biga, el més natural possible, extraient totes o gairebé totes les assegurances que hagueu necessitat durant la vostra visita. Gràcies.
|
Regió d´Agulles. |
La paret que toca l,ultima fisura a l,esquerra hi ha un A3 de ploms i falques.
ResponderEliminarEl grau en artifo es imposible.
Salut!!! PACA